Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per M Esborra-ho tot
Es mostren 181-192 de 232 còmics
Michèle Guigon (1959–2014), còmica (França) – Comèdia física
Verificat No reclamat
França

Michèle Guigon

Michèle Guigon, nascuda l'1 de juny de 1959 a Belfort, França, va ser una artista francesa polifacètica que va morir el 4 de setembre de 2014 a París a causa del càncer. Va treballar com a còmica, acordeonista, humorista, autora-compositora i directora d'escena, demostrant una àmplia gamma de talents creatius al llarg de la seva carrera. De 1978 a 1985, va actuar amb Jérôme Deschamps, contribuint a espectacles com 'Les Oubliettes' i 'La Veillée'. També va cofundar la Compagnie du Pâtit Matin amb Anne Artigau el 1984. La obra de Guigon abarcava tant l'escriptura com la direcció. Va escriure i dirigir diversos espectacles, incloent 'États d'Amour' (1986), 'Marguerite Paradis ou l’Histoire de Tout le Monde' (1985), 'Strapontin' (1983), 'Piavodéon' (1991), 'La vie va où ?' (2008) i 'Pieds nus, traverser mon cœur' (2011). També va coescriure 'Strapontin' amb Anne Artigau. Entre els seus treballs de direcció destaquen 'Femme non rééducable' (2010), 'Big Shoot' de Koffi Kwahulé (2009), 'Plouf!' (2005) i 'Une Seconde' (2004). Va co-dirigir 'Il y a' amb Anne Artigau el 1995, i 'Jungles' i 'Cocorico' amb Susy Firth i Patrice Thibaud el 2011. Cal destacar que va dirigir 'Les Chantefables' de Desnos amb Anne Artigau el 1989. ‘Cocorico,’ una comèdia sense diàlegs codirigida amb Susy Firth i Patrice Thibaud, esdevingué una de les obres més conegudes de Guigon, debutant el 2008 i demostrant ser un èxit de taquilla. L’obra, que dura aproximadament 1 hora i 20 minuts, presenta comèdia física i joc d’ombres, inspirant-se en els westerns espaguetis i el Tour de França. Destaca una 'batalla galaica de temperaments' entre Patrice Thibaud i Philippe Leygnac, amb Thibaud fent broma a Leygnac, que després s’uneix a les gamberades. Marie Vincent va dissenyar la il·luminació, i Isabelle Beaudouin va dissenyar els vestuaris. També va aparèixer en produccions teatrals com 'Strapontin' (1984) i 'Sainte Carmen de Montréal' (1989), i pel·lícules com 'L'Araignée de satin' (1986) i 'Sauve-toi, Lola' (1986). De 2013 a 2014, va ser cronista del programa 'On va tous y passer' de France Inter. Els seus llibres 'La vie va où ?' i 'Pieds nus, traverser mon cœur' van rebre a títol pòstum els premis 'Coup de cœur parole enregistrée et documents sonores' de l’Acadèmia Charles-Cros el 2018. Un DVD de les seves actuacions es va publicar el 2017. També havia expressat el desig d’escenificar i dirigir una obra anomenada "Journal d’absence", però aquest projecte va quedar inacabat a causa de la seva mort.

Micky Funananiran. kgm, còmic (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

Micky Funananiran. kgm

Michael John Flangan és un humorista d'Anglaterra que ha agafat l'escenari de l'Edimburg Fringe i ha fet una volta al Regne Unit amb els seus actes de suport. Va acollir a la sèrie de ràdio 4 de Micky Flanagan: Quina possibilitat canvi? I ha aparegut en programes de televisió incloent-hi la Falsa setmana, una Lliga dels seus propis, vuit fora de 10 gats, va ser una cosa que vaig dir?, Michael McIntyre Roadshow i estimo el meu país.

Mikael Wulff, còmic (Dinamarca) – Sàtira
Verificat No reclamat
Dinamarca

Mikael Wulff

Mikael Wulff, un humorista danès, ha aparegut en programes de televisió com ara Dolph Walff i ha creat conjuntament les tires de còmic Walff, amb Anders Morgenthaller. D'aquesta sèrie, els dibuixos polítics d'Alpha, Dolor el Fascista Hippo també es van originar.

Mike Bullard (1957–2024), còmic (Canadà)
Verificat No reclamat
Canadà

Mike Bullard

Nascut a Etobicoke, Ontario, el 12 de juny de 1957, Mike Bullard, el nom artístic del qual era Michael John Bullard, va aconseguir la fama com a humorista *stand-up* canadenc i també va treballar com a presentador de televisió/ràdio. Els seus pares eren Jack i Ruby Bullard; Jack treballava al sector minorista mentre que Ruby es dedicava a ser ama de casa. La família es va traslladar a Galt (ara Cambridge) quan tenia sis anys, establint-se finalment a Mississauga. Va assistir a l'Erindale Secondary School i posteriorment va treballar per Bell Canada. Abans d'això, va servir breument com a agent de policia amb la Peel Regional Police, però va dimitir a causa de les restriccions sobre la realització d'actuacions *stand-up*. Va tornar a Bell Canada, ascendint a director associat de la investigació corporativa. A partir dels anys 80, Bullard va començar la seva carrera com a humorista fent espectacles de comèdia, alhora que ocupava un càrrec a Bell Canada. A partir del 1988, va aparèixer freqüentment als clubs de comèdia Yuk Yuk's, cosa que inicialment va portar-lo a reconeixement televisiu. De 1997 a 2003, Bullard va presentar 'Open Mike with Mike Bullard' a CTV, un programa pel qual va rebre dos premis Gemini. Després d'això, va dirigir 'The Mike Bullard Show' a Global Television durant un període curt el 2003. El seu treball es caracteritzava per la interacció amb el públic i les habilitats de mestre de cerimònies, i va cultivar un atractiu populista amb valors obrers. De 2010 fins al 2016, va presentar 'Beyond the Mic with Mike Bullard' a Newstalk 1010. Durant la invasió russa, Bullard va aportar el seu temps com a voluntari amb grups humanitaris a Ucraïna, dedicant-hi quatre mesos durant el 2022. Va morir l'11 d'octubre de 2024, als 67 anys, a Mississauga, i un amic va trobar el seu cos. La causa de la mort se sospita que és un atac de cor, i hi ha una investigació en curs. En queda un germà menor, Pat Bullard, que també és còmic, guionista i productor de televisió.

Mikós Vig (1898–1944), còmic (Hongria) – Cabaret
Verificat No reclamat
Hongria

Mikós Vig

Mikóspuertorico. kgm Vig va seguir la carrera com a taxiet i cantant jazz, actor, humorista i administrador del teatre a Hongria durant els anys 20, 1930 i 1940. Va néixer a Budapest l'11 de juliol de 1898 i va ser assassinat allà el 19 de desembre de 1944 per membres del Partit Cross de l'Arrow.

Miles Jupp, còmic (Regne Unit) – Improvisació
Verificat No reclamat
Regne Unit

Miles Jupp

Miles Jupp és un actor i còmic anglès, nascut el 8 de setembre de 1979 a Londres. Va passar els anys formats creixent a West Hampstead. El seu pare va ser ministre de l'Església Reformada Unida, cosa que va influir en aspectes de la seva educació. Inicialment, va creure que tenia ascendència belga, però més tard va descobrir que les arrels de la seva família es troben a Sussex. La seva formació inclou haver assistit a The Hall School, St George's School i Oakham School abans de seguir estudis en teologia a la Universitat d'Edimburg. Mentre estudiava a Edimburg, Jupp va perfeccionar els seus talents còmics amb el grup de comèdia improvisada, els Improverts. Va començar a guanyar reconeixement en el món de la comèdia, guanyant el premi Leicester Mercury Comedian of the Year l'any 2001. L'any següent, va rebre una nominació al Premi Perrier al Millor Novell per la seva obra 'Gentlemen Prefer Brogues'. La seva carrera d'actuació ha estat diversa, incloent papers com Archie, l'inventor, a la sèrie de televisió infantil Balamory (a partir d'un any no especificat), i John Duggan a The Thick of It (Temporades 3 i 4). També va aparèixer com Nigel McCall a Rev , va presentar The News Quiz a BBC Radio 4 del 2015 al 2019, i ha tingut aparicions cameo en pel·lícules com Harry Potter i l'Ordre de la Fenice (2007) i Sherlock Holmes (2009). La filmografia de Jupp s'estén més enllà d'aquests papers, incloent participacions a Made in Dagenham (2010), Gary: Tank Commander , Johnny English Reborn (2011) i Grimsby (2016). També ha prestat la seva veu a projectes com l'adaptació de Watership Down . Les seves aparicions en programes televisius de taula com Have I Got News for You i Would I Lie To You? , entre el 2011 i el 2012, van consolidar encara més la seva presència en la comèdia britànica. Al gener del 2012, va guanyar Celebrity Mastermind. També ha narrat la sèrie documental de televisió de la BBC, Building Dream Homes (2014), i ha interpretat papers a Journey's End (2017), Father Brown i The Durrells . Després d'un diagnòstic de meningioma de baix grau a l'agost del 2021, que va seguir a una crisi durant un viatge en cotxe, Jupp es va sotmetre a una operació quirúrgica al setembre del 2021. Continua sent monitorat amb exploracions anuals i pren medicació preventiva. Actualment, està de gira amb el seu nou espectacle de comèdia, 'On I Bang,' on aborda les seves experiències amb el tumor cerebral.

Milton Jones, còmic (Regne Unit) – Acudits d'una línia
Verificat No reclamat
1 de des. de 2026 Regne Unit

Milton Jones

El seu pare és originari del sud de Gal·les. Va assistir a la Middlesex Polytechnic, on va obtenir un diploma en art dramàtic el 1985. El 1986, es va casar amb Caroline Church, i junts són pares de tres fills; actualment, viu al barri de St Margarets a Londres. Jones és conegut per donar suport a l'Arsenal i és un cristià practicant, que actua regularment en esglésies i en festivals cristians. També és patró de la organització benèfica Chance for Childhood. Les actuacions còmiques de Jones destaquen per frases ingenioses i jocs de paraules, presentats amb una interpretació distant i subtilment ansiosa. Al llarg de la seva carrera, ha presentat múltiples programes a BBC Radio 4, que sumen deu sèries. Aquestes inclouen *The Very World of Milton Jones* (1998–2001), *The House of Milton Jones* (2003), *Another Case of Milton Jones* (2005–2011) i *Thanks a Lot, Milton Jones!* (2014–2024). El seu programa de ràdio ha rebut un reconeixement considerable, incloent un premi Sony Radio Academy argent a l'any 2012 i una nominació al Writers Guild Award també el 2012. Sovint se’l veu com a participant habitual a *Mock the Week*, i ha fet dues aparicions a *Live at the Apollo*. També ha estat cap de cartell a Dave's One Night Stand (DAVE) i ha actuat a *Michael McIntyre’s Comedy Roadshow* (BBC1). En rebre el premi Perrier de comèdia al millor nouvingut l'any 1996, posteriorment va obtenir el títol de Cap de Sèrie de l'Any Chortle el 2011. Més enllà del monòleg, Jones ha escrit per a programes de televisió com *The One Ronnie*, *Not Going Out* i *Laughing Cow*. Va escriure la novel·la *On van els còmedis quan moren?* el 2009, seguida per *Deu Segons de Prediques* (2011) i *Encara Més Prediques Concises de Deu Segons* (2013), explorant la seva fe cristiana. Ha publicat tres DVD en directe: *Milton Jones – The Universe Tour. Part One – Earth*, *Milton Jones Live: The Lion Whisperer* i *On the Road*. Fa gira periòdicament pel Regne Unit, amb la seva gira de 2015, 'Milton Jones and the Temple of Daft', i la gira de 2013, 'On the Road', que van atreure a més de 100.000 assistents cadascuna. Un programa pilot de televisió, ‘The House of Rooms’, coescrit amb Dan Evans, es va emetre el 2012. A l'abril del 2025, Jones va ser diagnosticat amb càncer de pròstata, cosa que va provocar la cancel·lació de dates de gira; va anunciar que estava lliure de càncer a l'agost del 2025 després del tractament. Actualment està planificant una nova gira, 'Milton Jones Is Out There' i actua regularment al The Comedy Store de Londres i Manchester.

Mircea Badea, còmic (Romania) – Sàtira, Comèdia política
Verificat No reclamat
Romania

Mircea Badea

Mircea Radu Badea se descirie ca un humorista pritític român cuendiări llibertari Nikoconservatorare de dreapta, prezentor TV, crític als mitjans de comunicació massius, personal radiofàrica actor ocazal. Este recuntoscut în pentru că condududuïe emisuneeee Manveen guran gurasi Michel, un programa dededicat aalizei rwlitor dezi, dizafunt pe Ant 3.

Miroslav Horník (1918–2003), còmic (Txèquia) – Sàtira
Verificat No reclamat
Txèquia

Miroslav Horník

Miroslav Horník, nascut el 10 de novembre de 1918 a Plzeň, va ser un actor, escriptor, director, artista i teòric teatral txec. Els seus pares eren Bedřich Horníček i Marie Lindauerová. Va assistir a un institut secundari a Plzeň, participant en un grup de teatre amateur i cofundant un col·lectiu d'avantguarda estudiantil. Després de treballar breument com a tècnic a Škoda Works i posteriorment com a empleat a l'Hospital Municipal de Plzeň, va entrar a formar part del Teatre Municipal de Plzeň el 1941. Poc després de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar a Praga. La carrera d'Horník va incloure diversos papers i col·laboracions. Inicialment, va actuar al Teatre Větrník i després es va unir al Teatre de la Sàtira amb Oldřich i Lubomír Lipský. Va ser membre del Teatre Nacional durant sis anys. És conegut a la República Txeca per la seva col·laboració amb Jan Werich, actuant junts al Teatre ABC des de 1955 fins a 1961 en obres com 'Těžká Barbora' i 'Husari'. Després de la marxa de Werich, va formar breument un duo amb Miloš Kopecký. Les seves aparicions en nombrosos papers secundaris en pel·lícules i programes de televisió txecs van incloure protagonitzar Polibek ze stadionu (1948), interpretant Jirotka a Pan Novák (1949), apareixent a Soudný den (1949), representant Valek a Mikolás Ales (1952) i interpretant Vaclav Svetly a Mladá léta (1953). També va posar veu al Príncep Bonic a There Was Once a King... (1955) i va tenir un paper de veu no acreditat a Z mého zivota (1955). Al llarg de la seva carrera, Horník va explorar diverses formes d'entreteniment. Va presentar programes de conversa anomenats 'Hovory H...' i el popular 'Hovory přes rampu', que consistien en converses informals amb el públic. De 1969 a 1971, 'Hovory H' va incloure entrevistes amb figures destacades com Jan Werich. Va interpretar el Dr. Faust a Quan la dona s'interposa (1960), Krytina a Kazdá koruna dobrá (1961) i Pare a Pare, busca un gosset (1964). Altres papers cinematogràfics van incloure aparèixer com el Sr. Jelínek a Ohne Pass in fremden Betten (1965) i interpretar el capità Chrástek a Smrt za oponou (1967), així com aparèixer com en Novak a Kinoautomat (1967). Va protagonitzar Hudba kolonád (1975) i va interpretar-se a si mateix com a artista en Barrandovské nocturno aneb Jak film zpíval a tancil (1984). El 1966, va ser escollit rei del festival Majáles de Praga i Plzeň. Va ser nomenat Artista Meritori el 1968. Va escriure un llibre d'assaigs, 'Javorové listy' (Fulles de bedoll), basat en les seves experiències a Mont-real. Va crear la sèrie de televisió 'Trojhlas' amb Vladimír Preclík i Ilja Hurník i va protagonitzar la sèrie de televisió de deu capítols 'Byli jednou dva písaři'. Tràgicament, el seu fill, Jan Horníček, va morir durant el rodatge d'aquesta sèrie. Miroslav Horník va morir el 15 de febrer de 2003 a Liberec.

Mohamed Rouabhi, còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Mohamed Rouabhi

Mohamed Rouabhi és un autor, actor i director d’escena francès, nascut el 18 de febrer de 1965 al 10è arrondissement de París. La seva història familiar reflecteix una intersecció complexa de cultures i lluites polítiques; el seu pare va ser membre dels batallons indígenes de la Legió Estrangera Francesa durant la Segona Guerra Mundial, mentre que la seva mare va participar en la Guerra d’Algèria i va ser capturada com a membre de l’FLN. Aquestes experiències semblen informar la seva obra posterior, particularment la seva defensa de la diversitat dins de la indústria teatral. La formació de Rouabhi va començar amb estudis formals al Conservatori nacional superior d'art dramàtic (CNSAD), on va estudiar interpretació amb Marcel Bozonnet i Stuart Seide. També va assistir a l’École nationale supérieure des arts et techniques du théâtre (ENSATT), primer el 1985, i després de nou el 1986. Inicialment, un director a ENSATT va expressar preocupacions sobre la seva capacitat per tenir èxit professionalment, però Rouabhi persevera, creient que necessitava "enderrocar murs de suport" per crear oportunitats per a ell mateix i per als altres. Des de mitjans dels anys 80, va treballar com a actor en produccions teatrals, sovint amb autors contemporanis. La seva producció creativa també inclou l’escriptura per a *Lumières de la ville* i la col·laboració en vuit números de *Vacarme*, i la posada en escena d'un poema inèdit de Mahmoud Darwich el 1997. La carrera de Rouabhi abasta una àmplia gamma d'activitats creatives. Va escriure i dirigir Providence café al Théâtre du Rond-Point el 2003, i ha publicat diverses obres de teatre, incloent-hi Les Fragments de Kaposi (1994), Malcolm X (2000) i Alan suivi de Jamais seul (2017). També va escriure una obra per a públic jove titulada Jérémy Fisher el 2002. Papers d'interpretació notables inclouen aparicions a L'Exercice de la bataille (1991), Amphitryon (1994) i Prometeo (2002). El 2017, va co-crear i protagonitzar Jamais seul , i va col·laborar en Faut-il laisser les vieux pères manger seuls aux comptoirs des bars el 2020. Va rebre el Premi de Jove Talent Teatral SACD el 2002. Actualment, Rouabhi actua en diversos teatres, incloent-hi el Théâtre Hébertot, Théâtre de la Cité Internationale, MC93 Bobigny, Théâtre Aleph Ivry sur Seine i Nouveau Gare au Théâtre Vitry sur Seine, amb entrades disponibles a través de Billet Réduc. Defensa activament una avaluació quantificada de la diversitat dins del teatre, argumentant que es necessiten estadístiques ètniques per comprendre acuradament la situació i criticant el que percep com a resistència a aquestes avaluacions.