Michèle Guigon
Michèle Guigon, nascuda l'1 de juny de 1959 a Belfort, França, va ser una artista francesa polifacètica que va morir el 4 de setembre de 2014 a París a causa del càncer. Va treballar com a còmica, acordeonista, humorista, autora-compositora i directora d'escena, demostrant una àmplia gamma de talents creatius al llarg de la seva carrera. De 1978 a 1985, va actuar amb Jérôme Deschamps, contribuint a espectacles com 'Les Oubliettes' i 'La Veillée'. També va cofundar la Compagnie du Pâtit Matin amb Anne Artigau el 1984. La obra de Guigon abarcava tant l'escriptura com la direcció. Va escriure i dirigir diversos espectacles, incloent 'États d'Amour' (1986), 'Marguerite Paradis ou l’Histoire de Tout le Monde' (1985), 'Strapontin' (1983), 'Piavodéon' (1991), 'La vie va où ?' (2008) i 'Pieds nus, traverser mon cœur' (2011). També va coescriure 'Strapontin' amb Anne Artigau. Entre els seus treballs de direcció destaquen 'Femme non rééducable' (2010), 'Big Shoot' de Koffi Kwahulé (2009), 'Plouf!' (2005) i 'Une Seconde' (2004). Va co-dirigir 'Il y a' amb Anne Artigau el 1995, i 'Jungles' i 'Cocorico' amb Susy Firth i Patrice Thibaud el 2011. Cal destacar que va dirigir 'Les Chantefables' de Desnos amb Anne Artigau el 1989. ‘Cocorico,’ una comèdia sense diàlegs codirigida amb Susy Firth i Patrice Thibaud, esdevingué una de les obres més conegudes de Guigon, debutant el 2008 i demostrant ser un èxit de taquilla. L’obra, que dura aproximadament 1 hora i 20 minuts, presenta comèdia física i joc d’ombres, inspirant-se en els westerns espaguetis i el Tour de França. Destaca una 'batalla galaica de temperaments' entre Patrice Thibaud i Philippe Leygnac, amb Thibaud fent broma a Leygnac, que després s’uneix a les gamberades. Marie Vincent va dissenyar la il·luminació, i Isabelle Beaudouin va dissenyar els vestuaris. També va aparèixer en produccions teatrals com 'Strapontin' (1984) i 'Sainte Carmen de Montréal' (1989), i pel·lícules com 'L'Araignée de satin' (1986) i 'Sauve-toi, Lola' (1986). De 2013 a 2014, va ser cronista del programa 'On va tous y passer' de France Inter. Els seus llibres 'La vie va où ?' i 'Pieds nus, traverser mon cœur' van rebre a títol pòstum els premis 'Coup de cœur parole enregistrée et documents sonores' de l’Acadèmia Charles-Cros el 2018. Un DVD de les seves actuacions es va publicar el 2017. També havia expressat el desig d’escenificar i dirigir una obra anomenada "Journal d’absence", però aquest projecte va quedar inacabat a causa de la seva mort.