Patrick Albert Crispin Marber, un humorista anglès que també escriu obres, obres directes, obra d'art i obradors, va ser nomenat Fallow de la Societat Royal of Literatura l'any 2002.
Patrick Monahhan, un còmic irlandàIran, va tenir lloc primer als concursos de televisió. Agafa en Mike el 2001 i ensenya'm la gràcia del 2011, i apareix sovint a l'escenari del Festival d'Edimburg Fringe.
Patrick Raynal, nascut Bernard Giraud a Vierzon el 29 de maig de 1926, va ser un cançonnier i humorista francès. Va començar el seu recorregut artístic després de la Segona Guerra Mundial, als 20 anys, decidint dedicar-se a una carrera artística. Criat en una família humil amb un pare comunista, va experimentar interrupcions des de la infància, incloent expulsions freqüents de l'escola i un breu episodi de fugida als 13 anys. Les seves primeres experiències escèniques van implicar imitar Charles Trenet mentre estava a l'exèrcit, cosa que li va valer el sobrenom de "el boig cantant de Vierzon". Posteriorment, va emprendre una carrera de music-hall com a "còmico camperí", abraçant les seves arrels rurals. Raynal va guanyar popularitat als anys 50, actuant inicialment a la regió de Berry i després a nivell nacional. El seu estil còmic sovint presentava retrats satírics dels pagesos de Berry, encarnats per la família Berlodiot i particularment pel personatge de Berlodiot, una caricatura amb un accent distintiu. Va actuar en llocs com el Caveau de la République, on va cultivar amistats amb Pierre Dac i Francis Blanche, i més tard va adornar escenaris com Bobino i l'Olympia. Al llarg de la seva carrera, que va abastar aproximadament 50 anys, va gravar nombrosos discos de 45 rpm, aconseguint una popularitat significativa a la regió de Berry i més enllà, obtenint dues disc d'or al llarg del camí. A banda de les seves actuacions a l'escenari i els enregistraments, Raynal també va aparèixer en diverses pel·lícules, incloent-hi *Le journal d'une femme en blanc* (1965) al costat de Marie-José Nat, així com *Babette s'en va-t-en guerre* (1960), *Le Magot de Josepha* (1962) i *Les grandes familles* (1966). Va criticar obertament aspectes de la cultura parisenca, particularment la societat de consum, considerant-la estressada, irrespectuosa i uniforme, i també va expressar el seu descontentament amb la 'nouvelle cuisine'. Va rebre reconeixement pel seu treball, incloent-hi el Prix de l'humour el 1971 i el Prix Fernand Raynaud dues vegades, el 1971 i de nou el 1989. També va ser condecorat amb la Chevalier des Arts et des Lettres, Grand Officier de la Ligue du Bien Public, i medalles de la ciutat de París i la Sacem. Després de retirar-se a Anzy-le-Duc amb la seva esposa Claudie, va continuar oferint espectacles benèfics per a organitzacions com la lliga contra el càncer i l'associació per a gossos cecs. Patrick Raynal va morir a l'hospital de Paray-le-Monial l'1 de maig de 2010.
Patrick Timsit, nascut el 15 de juliol de 1959 a Alger, Algèria, és un humorista, escriptor i director de cinema francès. La seva família es va traslladar a la França continental quan tenia dos anys a causa de la Guerra d'Algèria. Va passar la infància al taller de productes de cuir dels seus pares i va obtenir el batxillerat D com a alumne extern després d'haver deixat múltiples escoles. Va estudiar briofment immobiliàries, obrint la seva pròpia agència el 1983; aquesta experiència posteriorment va informar el seu sketch còmic 'Les Petites Annonces'. Els seus pares eren jueus sefardites, i té ascendència jueu algeriana. La carrera de Timsit inclou una àmplia varietat de rols tant a la pantalla com a l'escenari. Va interpretar Carles VIII de França a Sans peur et sans reproche (1988) i Michou a La Crise (1992), pel qual va ser nominat a un César al millor actor secundari. És particularment conegut per la seva participació en la comèdia cinematogràfica Un indien dans la ville . També va aparèixer a Mayrig (1991) com a Garbis i a Une époque formidable… (1991). A principis dels anys 90, va obtenir reconeixement pel seu to còmic contundent en les seves aparicions televisives. Va coescriure i protagonitzar Pédale douce (1996), obtenint nominacions per un César al millor actor, al millor guió original o adaptació, i de nou al millor actor. La seva comèdia aborda sovint temes sensibles com la política, el racisme, l'antisemitisme i el conflicte israelià-palestí. A banda d'actuar, Timsit també ha demostrat el seu talent de director. Va dirigir i protagonitzar Quasimodo d'El Paris (1999) i L'Américain (2004). Ha fet doblatge en francès per a nombroses pel·lícules, incloent-hi The Monster (1994), Hercules (1997), Atlantis: The Lost Empire (2001), Shark Tale (2004) i Dragon Hunters (2008). Va participar a Rendez-vous en terre inconnue el 2006. Ha rebut quatre nominacions al Premi César, en reconeixement de les seves contribucions al cinema francès. Continua actuant, amb papers en pel·lícules recents com Dalida (2017), The Last Mercenary (2021), Brother and Sister (2022) i It Takes Two to Tango (2025).
Paul Beckers, nascut l'1 de novembre de 1878 a Magdeburg, va ser un còmic i actor alemany. Els seus pares eren Gustav Beckers, capità d'un vaixell fluvial de l'Elba, i Marie Beckers (nascuda Gabriel). Després de rebre formació en actuació i música, inicialment va treballar com a músic d'orquestra tocant el flautxí i l'oboe. Va debutar al Magdeburg Stadttheater el 1902, on va actuar en operetes durant diversos anys. Al voltant de 1902, va passar dos anys als Estats Units abans de treballar en revistes a l'Apollo-Theater de Berlín. Beckers es va convertir en artista de varietats amb l'ajuda de Robert Wilschke i va actuar en diversos teatres alemanys, incloent el Berliner Wintergarten i el Leipziger Krystallpalast. Beckers és potser més conegut pel seu personatge emblemàtic, Fliegentüten-Heinrich, un tramper i venedor de trampes per mosques. Aquest personatge es basava en un original de Magdeburg representat en un baix relleu. Va protagonitzar com a Fliegentüten-Heinrich nombroses pel·lícules mudes entre 1917 i 1936, incloent-hi Der Fliegentüten-Heinrich (1917), Fliegentüten-Heinrich als Don Juan (1918), Fliegentüten-Heinrich als Rentier (1918) i Fliegentüten-Heinrichs Pech (1918). També va aparèixer en altres pel·lícules durant aquest període, com ara Der Fliegentüten-Othello (1918), Heinrich sucht eine Lieblingsfrau (1920), The Heath Is Green (1932), Dream of the Rhine (1933), When the Village Music Plays on Sunday Nights (1933), The Valiant Navigator (1935), I Love All the Women (1935) i Pillars of Society (1935). Beckers va continuar apareixent en nombroses pel·lícules al llarg de la dècada de 1930, incloent-hi Petri Heil! (1932), Das Familienalbum (1933), Wenn Männer kochen (1933), So leben wir alle Tage (1933), Glück im Schloss (1933), Mister herkules (1933), Der Schrecken vom Heidekrug (1934), Meine Frau, die Schützenkönigin (1934), Fräulein Veronika (1936) i Das Hermännchen (1936). La carrera de Beckers incloïa la direcció i l'actuació a la Komische Oper, i la gestió del seu propi teatre, 'Beckers Bunte Bühne', de 1927 a 1930. Va dirigir el “Tymians Thalia Theater” d’Emil Winter-Tymian a Dresden després de 1926. El seu humor es descrivia com a senzill i dràstic. Després de la Segona Guerra Mundial, va perdre totes les seves possessions i va intentar revifar la seva carrera còmica amb actuacions en solitari als 67 anys. Va ser conegut pel número saxó 'Plättbrett' i el va interpretar en diversos programes d’entreteniment de RIAS anomenats 'Komikercocktail'. Beckers va continuar actuant en aquests programes fins al 1986, apareixent en títols com ara 'Grüße aus den Komikerhimmel' (31 de desembre de 1974) i 'Wer schmeiÃt denn da mit Lehm' (31 de desembre de 1975). La seva última actuació va ser al desembre de 1961 al Magdeburger Kristall-Palast en el *revue* 'Mein Magdeburg am Elbestrand'. Paul Beckers va morir el 27 d’abril de 1965 a Leipzig, on va passar els seus últims anys regent un albergo amb la seva esposa Marga i està enterrat al Leipziger Südfriedhof.
Paul Biensfeldt va ser un actor alemany-jueu que va contribuir significativament al panorama teatral i cinematogràfic alemany durant més de quatre dècades. Nascut el 4 de març de 1869, va passar quaranta anys formant part de la escena teatral de Berlín. La seva carrera va començar el 1893 amb una actuació reveladora a l'obra 'Jugend' de Max Halbe al Residenztheater. Posteriorment, va treballar sota Otto Brahm i més tard sota l'influent Max Reinhardt al Deutsches Theater, convertint-se en un intèrpret habitual en aquell escenari. Va ser un membre popular de l'elenc al teatre de Reinhardt durant 25 anys, sovint interpretant papers còmiques. La versatilitat de Biensfeldt s'estenia tant a l'escena com al cinema, participant en més de 100 produccions mudes i sonores entre 1913 i 1933. Directors destacats com Fritz Lang, Ernst Lubitsch, Friedrich Wilhelm Murnau, Paul Leni, Robert Wiene i Joe May sovint el contractaven. Encara que sovint interpretava papers secundaris de personatges com servents, professors de ball, policies o nobles, també va gaudir de papers més importants a principis dels anys 10. Entre les seves aparicions destacades al cinema mut hi ha la interpretació del pare de Lil Dagover i d'un mag que es transforma en un cactus a 'Der müde Tod' de Fritz Lang. Sovint actuava al costat de Henny Porten. El seu talent còmic va ser reconegut pel dramaturg Carl Sternheim, que va escriure específicament el paper de Krey a la seva comèdia de 1913 'Bürger Schippl' per a Biensfeldt. Va mostrar una àmplia gamma d'interpretacions, incloent-hi l'encarregat Lebel a 'Madame Dubarry' de Lubitsch i exhibint "obeïdència teatral" i "submissió juganera" com a company d'Emil Jannings a pel·lícules com Anna Boleyn (1920) i Das Weib des Pharao . Altres aparicions notables al cinema inclouen papers a Die ideale Gattin (1913), Die Geliebte Tote (1919), Waxworks (1924) – on formava part d'un repartiment estel·lar que incloïa Emil Jannings i Conrad Veidt – Der Goldene Schmetterling (1926), i Fiaker Nr.13 (1926), en la qual va interpretar un taxista i pare adoptiu afectuós. En una actuació, va cantar una cançó còmica com a bou, passant de l'arrogància a la por abans de ser flagellat per l'ofensa del rei. Paul Biensfeldt va morir el 2 d'abril de 1933 i va ser enterrat al cementiri Waldfriedhof Güterfelde de Wilmersdorf a Berlín.
Els Germans Chuckle eren un còmic britànic duo compost dels germans reals Barry David Elliott i Paul Harman Elliott. La seva fama es va fer amb els fills de la BBC, ChuckleVision, que va córrer des del 1987 fins el 2009 i va ser honorada amb una gira en directe de 2010 anomenada un audiència amb els Germans Chuckle per a marcar la seva primera sèrie de l'EctChar. La seva rutina es va inclinar sobre la física de l'Sctrum, les bromes visuals i el motplay, i són recordats per la captura d'Actrichrass i m'hi van posar en pràctica , per a tu!
Paul Footse és un humorista anglès conegut pel seu reflexiva monologues, els que s'expressen tirades, l'autor de l'estil de l'Absurturisme, l'Ebtech i un interès aparent desinteressat en la cultura popular. El Daily Express li va agradar una vegada a l'au exòtica rarement exòtica, Edward, i sis papers nacionals, incloent-hi l'any independent i l'edat li van fer dir "Yucra comèdia."
Paul Kato Lubwama va ser un director de cinema d'Uganda que també actuava al teatre, més notablement en funcions del drama Bakaymbira, que va promoure una carrera com a músic i emissora de ràdio, i va servir com a membre del Parlament per Lubala sud de 2016 fins el 2021.
Paul McDermott és un artista australià, nascut el 13 de maig de 1962 a Adelaide, Austràlia Meridional. És un dels sis fills i un bessó fraternal; el seu pare era un alt funcionari públic mentre que la seva mare s'ocupava de la llar. La família es va traslladar a Canberra quan tenia tres anys. Durant quatre anys, va estudiar arts a l'Escola d'Art de la Universitat Nacional Australiana de Canberra, així com al Marist College Canberra i al Dickson College. Els talents de McDermott abasten una àmplia gamma, amb reconeixement com a humorista, actor, escriptor, director, cantant, artista i personalitat televisiva. McDermott va començar a actuar als 25 anys per necessitat financera, inicialment fent música pels carrers el 1985. Va ser membre de Gigantic Fly abans d'unir-se als Doug Anthony All Stars (DAAS) als anys 80, amb qui va començar a fer música pels carrers a Canberra. DAAS va guanyar notorietat al Festival Fringe d'Edimburg i posteriorment va aparèixer a *The Big Gig* de l'ABC TV. El grup va protagonitzar el seu propi programa de televisió derivat, *DAAS Kapital*, del 1991 al 1993. McDermott va fer les veus principals i va escriure gran part del material per a DAAS, i el grup va fer gira nacional i internacional, fins i tot participant en l'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona. DAAS es va dissoldre inicialment el 1994 però es va reformar el 2014 amb Paul Livingston substituint Richard Fidler. Després de la dissolució inicial de DAAS, McDermott va presentar dos altres programes d'ABC i va treballar breument com a presentador de ràdio matinal a Triple J del 1996 al 1997. És més conegut per haver presentat Good News Week fins al 2012. Ha actuat freqüentment al Melbourne International Comedy Festival, participant en el Comedy Festival Gala i el Great Debate. McDermott ha escrit llibres infantils, articles de premsa i ha compilat les seves columnes en el llibre The Forgetting of Wisdom . També va escriure i dirigir pel·lícules d'animació curtes, incloses tres pel·lícules premiades: The SCREE (2004), The Girl who Swallowed Bees (2007) i GHOSTBEAR (2019). Des del 2012, ha dedicat una carrera a la pintura i ha fet concerts amb les seves pròpies cançons més serioses. Actualment fa gira amb l'espectacle en directe Paul + 1, concebut i interpretat amb Glenn Moorhouse, i van gravar una peça musical anomenada I’VE SEEN THE FUTURE AND YOU’RE NOT IN IT que detalla experiències durant el confinament.
Paul O'Grady, un humorista i actor, va néixer com a Paul James O'Grady el 14 de juny de 1955 a Tranmere, Cheshire (ara Merseyside). El seu pare, Patrick 'Paddy' Grady, va immigrar a Anglaterra des d'Irlanda el 1936, mentre que la seva mare, Mary 'Molly' Savage, va néixer a Anglaterra de pares immigrants irlandesos. Va créixer a Tranmere, criat en un ambient catòlic irlandès, i va assistir a l'escola primària catòlica St Joseph's i al col·legi St. Anselm's. Després de deixar l'escola als setze anys, va treballar com a empleat d'una jutgessa i posteriorment va ocupar diversos altres càrrecs, com ara oferir serveis de neteja per a Cleo Laine i treballar en un escorxador. Va tenir una filla, Sharyn, quan encara era adolescent. O’Grady va començar la seva vida professional a la segona meitat dels anys 70 després d'una mudança a Londres, començant amb un càrrec com a agent de cures itinerant per al Consell de Camden. Va desenvolupar el seu número de drag el 1978, creant el personatge de Lily Savage basat en parentes femenines i algú que va veure en un mercat de Sheffield, agafant inspiració de la seva mare, Molly, i les seves cosines Chrissie i Annie. Abans de fer-se independent com a humorista, va actuar com a part del duo de pantomima drag the Playgirls. Va començar a formular la idea de Lily Savage mentre treballava com a cambrer a Manila el 1977, i va començar a actuar com a Lily Savage el 1985. El personatge de Lily Savage, caracteritzat com una dona de llengua afilada, audaç i de cabell platí del Wirral, va aconseguir un reconeixement generalitzat com a la seva persona distintiva, i la va presentar al Royal Vauxhall Tavern (RVT) durant un període de vuit anys. Va aparèixer al Festival d'Edimburg el 1987 i va ser nominat al Premi Perrier Comedy Award del 1992. Al llarg de la seva carrera de més de trenta anys, O'Grady va presentar nombrosos programes de televisió, incloent The Big Breakfast (1995–1996), Blankety Blank (1997–2002, conegut com a 'Lily Savage's Blankety Blank’ a partir del 2001), Lily Live! (2000–2001) i posteriorment, For the Love of Dogs (2012–2023), Animal Orphans (2014–2016), Blind Date (2017–2019) i Great British Escape (2020). També va dirigir Paul O’Grady on the Wireless a BBC Radio 2 (2009–2022) i va presentar The Paul O'Grady Show (2004-2006, 2006-2009) i Paul O’Grady Live (2010–2011). El seu debut televisiu va arribar el 1995 amb 'Live From The Lilydrome'. Va aparèixer en produccions com ‘Coronation Street’, la pel·lícula ‘In The Name Of The Father’, espectacles del West End incloent ‘Prisoner Cell Block H’ i ‘Annie’, i pantomimes com ‘Snow White & The Seven Dwarfs’ (1999) i ‘Chitty Chitty Bang Bang’. Al llarg de la seva carrera, va ser reconegut amb diversos honors, incloent un Bafta el 2005 per 'The Paul O'Grady Show', un National Television Award el 2008, i les distincions de Member of the Order of the British Empire (MBE) el 2008 i Deputy Lieutenant for the County of Kent el 2022. El 2020, va assumir la posició de president de la British Music Hall Society.
Paul Putner és un actor i còmic anglès, nascut el 18 de març de 1966 a East Grinstead, West Sussex. Provenient d'una família de classe mitjana, va tenir una primera exposició a la indústria de l'espectacle gràcies al seu oncle, John Mason, que treballava al departament d'il·luminació de la BBC i va guanyar un premi BAFTA. Putner va començar la seva formació artística formal a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic de Londres (LAMDA), culminant amb la seva graduació el 1988. Durant el seu temps allà, es va centrar en l'actuació de personatges, la improvisació i el treball de veu, i va ser reconegut per les seves habilitats còmiques en guanyar el premi Kenneth More a l'actuació còmica. La carrera de Putner abasta una àmplia gamma de papers còmics i col·laboracions. Durant la meitat dels anys 90, Putner es va associar amb Steve Furst i Oliver Darly per establir el club de comèdia The Regency Rooms a Londres; se'l recorda allà per interpretar un mig de l'actuació mexicana Laurel i Hardy. Va guanyar més experiència actuant al Festival Fringe d'Edimburg, apareixent inicialment a Punk’s Not Dead de Richard Herring, i posteriorment escrivint i interpretant a Earl Stevens el 2001. Les seves aparicions a la televisió inclouen papers a The Glam Metal Detectives de BBC2, així com aparicions a This Morning with Richard Not Judy (1998) on va interpretar The Curious Orange, i Sir Bernard's Stately Homes (1999). També va tenir un paper memorable a la popular sitcom Spaced (1999). La obra de Putner ha continuat evolucionant al llarg dels anys. És reconeixible per la seva breu però impactant aparició com a zombi a *Shaun of the Dead* (2004), i va interpretar un mim a *Paris, je t'aime* (2005). Des de finals del 2005 fins a principis del 2007, va fer una gira extensiva com a part de l’espectacle *Little Britain Live*. També va contribuir a *Stewart Lee’s Comedy Vehicle* el 2009, 2014 i 2016. Putner va aparèixer com a Gerald 'Jelly' Kelly dins la trilogia prèquela *Rock & Chips* (2010-2011) de *Only Fools and Horses*, i va aparèixer repetidament a *Little Britain* de la BBC del 2003 al 2006, tant a les transmissions televisives com a les radiofòniques. Continua treballant com a actor i còmic.
Albània
1
Armènia
2
Argentina
36
Àustria
27
Austràlia
52
Azerbaidjan
1
Bangladesh
1
Bèlgica
13
Bulgària
57
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
27
Belarús
2
Canadà
125
República Democràtica del Congo
3
Suïssa
17
Côte d’Ivoire
1
Xile
15
Camerun
1
Xina
8
Colòmbia
4
Cuba
4
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Equador
2
Estònia
5
Egipte
10
Espanya
74
Etiòpia
1
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
365
Geòrgia
1
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Croàcia
2
Haití
1
Hongria
7
Indonèsia
23
Irlanda
31
Israel
10
Índia
47
Iraq
3
Iran
6
Islàndia
4
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
37
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
3
Líban
5
Sri Lanka
1
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
4
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Singapur
3
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
El Salvador
1
Síria
1
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
11
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
4
Uzbekistan
1
Veneçuela
5
Vietnam
1
Sud-àfrica
3
Zimbàbue
1
