Leopoldo Fernández
Leopoldo Fernández, conegut a l’escenari com a Pototo i per milions d’oients com a Tres Patines, va ser un actor, cantant i humorista cubà, considerat un dels humoristes de parla hispana més influents del segle XX. Va néixer com a Leopoldo Augusto Fernández Salgado el 26 de desembre de 1904 a la província de Matanzas i va créixer a Güines en una família humil; el seu pare era treballador del tabac. Va deixar l’escola jove per ajudar a mantenir la família, repartint pa i treballant de telegrafista, cargolador de puros i endeví, fins que el 1926 va fundar amb uns amics la seva pròpia companyia de teatre. Aquell any també va recórrer Cuba amb Blanquita Gómez, i al llarg dels anys trenta es va consolidar en el circuit teatral de l’illa. La fama massiva va arribar a principis dels anys quaranta, quan l’emissora Cadena Azul el va contractar amb Aníbal de Mar per a un nou programa. L’escriptor espanyol Cástor Vispo va crear els guions i els personatges de La tremenda corte, estrenada el 1941, en què Fernández interpretava José Candelario Tres Patines, un murri de poca volada sempre en problemes amb el jutge de De Mar. L’èxit va ser immediat; s’escoltava cada dia fins a Puerto Rico, Veneçuela, Colòmbia, el Perú, Panamà i la República Dominicana, i encara avui s’emet. Fernández deia que molts personatges estaven inspirats en tipus cubans reals. A l’escenari, ell i De Mar també formaven el duo Pototo y Filomeno, i Fernández va formar una cèlebre parella amb l’actriu Mimí Cal com a Nananina. Va aparèixer a les pel·lícules Hotel de muchachas (1951) i ¡Olé, Cuba! (1957) i va enregistrar discos d’humor. Va continuar treballant a Cuba després de 1959; el març de 1962 la seva companyia feia 70 setmanes seguides al Teatro Nacional de l’Havana. Aquell abril es va interrompre una funció, es va tancar el seu teatre i, més tard aquell mateix any, va sortir de Cuba amb 1.170 refugiats al vaixell de càrrega Shirley Lykes. Sempre va negar la història popular segons la qual un acudit sobre penjar un retrat l’havia portat a la presó. A l’exili va treballar a Mèxic, on el 1968 va enregistrar amb De Mar el disc Tres Patines y El Señor Juez, i al Perú, on el 1969 va protagonitzar amb Antonio Salim la sèrie de Panamericana Televisión El Guardia Tres Patines. A Puerto Rico va conèixer l’actriu Vilma Carbia, la seva segona esposa. El 1971 es va establir a Miami. El 1976 va llançar el programa de ràdio Los Problemas de Trespatines, amb Carbia com a esposa seva, que s’escoltava en emissores de tots els Estats Units; el 1977 la seva companyia va fer cinc mesos al Teatro Lecuona de Hialeah; i el 1980 va tornar al cinema amb Misión 3K3, codirigida amb el seu fill Polito. La seva última temporada teatral, Pototo odia a las mujeres, es va mantenir fins a l’octubre de 1984. Mai no va cobrar drets per les interminables reemissions de la seva obra. Leopoldo Fernández va morir a Miami l’11 de novembre de 1985, i sobre el seu taüt es va posar terra cubana.
