Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1588 còmics

Georges Bernier

Georges Bernier, àmpliament reconegut com a professor Choron, era un humorista, escriptor i periodista francès. Nascut el 21 de setembre de 1929 a La Neuville-aux-Bois (Marne), va experimentar dificultats des de la infància, convertint-se en orfe als onze anys després de la mort de la seva mare, que treballava com a guardiana. Va completar la seva educació primària a aquesta edat i posteriorment va servir durant 28 mesos al 6è BCCP a Indoxina, passant un total de nou anys en tropes aerotransportades (TAP). Aquesta experiència, juntament amb la seva posterior malaltia de tuberculosi en retornar a França, probablement va influir en el seu posterior treball satíric. La carrera de Bernier en la premsa va començar amb funcions com a colporter i després cap de vendes del diari satíric *Zéro*. El 1960, va tenir un paper clau en la creació de la influent revista mensual *Hara-Kiri* al costat de François Cavanna i Fred. El nom i la ubicació inicial de la revista provenien de l'avinguda Choron, que es va convertir en el seu pseudònim. Va contribuir significativament a *Hara-Kiri*, participant en la redacció i l'edició fotogràfica, i també creant o participant en anuncis falsos i fotomuntatges per a Les éditions du Square, que es van crear el 1962 quan l'equip editorial es va traslladar. La seva participació s'estenia més enllà dels mitjans impresos, incloent aparicions al programa de televisió de Jean-Christophe Averty *Les Raisins verts* i posteriorment contribuint regularment a *Charlie Hebdo* després de la seva creació el 1970. Bernier va continuar explorant diverses vies còmiques al llarg de la seva carrera. Va adaptar les seves "fiches bricolages" per a la televisió el 1988 i va participar en *Merci Bernard* de Jean-Michel Ribes. Una discussió pública amb Aure Atika va tenir lloc a Radio Nova el 1996, demostrant la seva disposició a participar en un discurs provocador. També es va aventurar en els mitjans infantils, creant la revista *Grodada*. Era pare de la còmica Michèle Bernier i avi de l'actriu Charlotte Gaccio. Georges Bernier va morir el 10 de gener de 2005 a l'Hospital Necker-Enfants Malades de París i va ser enterrat al Cementiri de Montparnasse. Un documental, *Choron Dernière*, es va estrenar el 2008 per honrar la seva vida i obra com una figura polifacètica en l'humor francès.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Lucien Jean-Baptiste

Lucien Jean-Baptiste és un actor, escriptor i director francès nascut el 6 de maig de 1964 a Fort-de-France, Martinica. Va anar a la regió de París amb la seva mare als tres anys, arribant a França el 25 de desembre de 1967. Lucien va assistir a la universitat i al batxillerat a Créteil i posteriorment va obtenir un títol de BTS en comunicació i publicitat. Abans de dedicar-se a l'actuació, va passar aproximadament deu anys treballant en gestió d'esdeveniments, incloent un període al Palais omnisports de Paris-Bercy. També va demostrar talent atlètic, convertint-se en campió francès de lluita grecoromana (FSGT) el 1984. La carrera de Jean-Baptiste abasta tant rodatge en directe com actuació de doblatge. Va estudiar interpretació al Cours Florent i va començar a aparèixer en curts i sèries el 1998, fent papers secundaris a Du bleu jusqu'en Amérique i Jeu de cons . Va obtenir reconeixement pel seu paper recurrent com a Franck Marchand, un psicòleg, en la primera temporada de Caméra Café . Un aspecte important de la seva obra implica proporcionar doblatges en francès per a nombrosos actors americans. És un actor de doblatge habitual per a Chris Rock, Martin Lawrence i Ice Cube, i també ha doblat Terrence Howard, Will Smith, Kevin Hart, Jamie Foxx, Don Cheadle, Anthony Mackie, Omar Epps i Orlando Jones. La seva actuació de doblatge s'estén a papers a Scrubs , on va doblar Donald Faison. Els esforços de direcció de Lucien Jean-Baptiste inclouen la comèdia familiar La Première Étoile (2009), que li va valer tant el Gran Premi com el Premi del Públic al Festival de Cinema d'Alpe d'Huez aquell any. Després d'aquest èxit, va fundar Zamba Productions el 2010 i va estrenar la seva seqüela, La Deuxième Étoile , el 2017. El 2016, va estrenar Dieumerci! , inspirada en una experiència personal. També va dirigir Il a déjà tes yeux el 2017. La seva filmografia inclou aparicions a la sèrie de televisió Munch , i va protagonitzar el paper principal d’ Emmenez-moi el 2005.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Malik Bentalha

Malik Bentalha és un humorista i actor francès, nascut l'1 de març de 1989 a Bagnols-sur-Cèze. Té herència algeriana Chaoui de Khenchela i herència marroquina de Meknès; el seu pare és algerià i la seva mare és marroquina. De 2007 a 2008, va rebre formació formal als Cours Florent mentre creixia a Laudun-l'Ardoise, Gard. La seva primera etapa professional va implicar actuar amb sketches en cafè-teatres parisencs com el Théâtre du Point-Virgule. La trajectòria professional de Bentalha va agafar impuls el 2010 quan Jamel Debbouze el va notar i el va convidar a unir-se al Jamel Comedy Club. Posteriorment, va obrir l'actuació del 'Tout sur Jamel' de Debbouze de 2010 a 2012, i també va obrir l'actuació de Gad Elmaleh al Palais des Sports el 2010. Va participar a 'Le meilleur de Paris fait sa comédie' de France 2 aquell mateix any. A partir del 2011, va aparèixer en un segment recurrent anomenat 'Télé Délire' al programa de ràdio 'Le Grand Direct', inicialment amb Mathieu Madénian i posteriorment amb Benjamin Josse. Alex Lutz va dirigir la seva actuació en solitari debutant, 'Malik Bentalha se la raconte,' que es va estrenar el 2010. La carrera de Bentalha s'ha expandit més enllà de la comèdia *stand-up* per incloure cinema i televisió. Un DVD de 'Malik Bentalha se la raconte' es va publicar al desembre de 2014, i W9 va emetre una sessió en directe de l'espectacle al gener de 2015, seguida d'un reportatge televisiu anomenat 'Malik se raconte'. Va protagonitzar la pel·lícula 'Pattaya' (2015) i més tard va aparèixer a ‘Taxi 5’ (2018) i ‘Le Doudou’ (2018). També ha actuat a l'espectacle 'Marrakech du rire' al juny de 2013 i apareix regularment al programa de ràdio de Cyril Hanouna 'Les pieds dans le plat' des de 2014, així com a ‘Vendredi tout est permis’ des de febrer de 2013. Va entrar a formar part dels Enfoirés el 2019. Va dirigir la pel·lícula 'Jack Mimoun et les Secrets de Val Verde' el 2022 i va publicar una paròdia de 'L'Heure des pros' al novembre de 2023. Els seus espectacles en solitari continuen, amb ‘Nouveau monde’ actualment en cartell (2024-). És padrí de la fundació benèfica Theodora Children's Charity.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Max Boublil

Max Boublil, nascut Maximilien Léon Boublil el 17 de maig de 1979 a París, és un actor, cantant i humorista francès. Prové d'un fons divers; el seu pare és metge general d'origen jueu tunisià, mentre que la seva mare és guionista i autora infantil d'origen xampanyí, cosa que el fa descendit de jueus sefardites. Va començar la seva carrera apareixent en pel·lícules, telefilms i sèries de televisió a partir de finals dels anys 90, incloses actuacions a ‘Sous le soleil’ (1999) i ‘Navarro’ (2000). Abans de tornar a la comèdia improvisada, va treballar venent roba. Boublil va obtenir un reconeixement important el 2007 amb la cançó i el vídeo musical humorístic 'Ce soir... tu vas prendre,' que també va portar a aparicions a *Le Grand Journal* de Canal+. Després d'aquest èxit, va emprendre una sèrie d'espectacles en solitari. Va interpretar 'Max prend...' a París entre 2007 i 2009, i ‘Max prend la route’ a altres ciutats durant el mateix període. El seu estil de comèdia és conegut per les versions humorístiques de cançons i personalitats; ha parodiat figures com Susan Boyle. Altres aparicions notables d'aquesta època inclouen *One Man Sauvage* (2009) i *Max les veut toutes*, un programa de càmera oculta a Comédie! i NRJ 12 (2009). Va publicar el seu àlbum debut, ‘L'album,’ al febrer de 2011, i ‘Le 2ème album’ al juny de 2012. Al llarg dels anys 2010, Boublil va continuar ampliant la seva obra. Va aparèixer en pel·lícules com 'Les Gaous' (2003), 'La Folle Histoire d'amour de Simon Eskenazy' (2009) i va coescriure i protagonitzar ‘Les Gamins’ (2013). El 2010, va presentar Le Mag de Max al programa de reality show Dilemme de W9, i va publicar la cançó 'Chanson raciste,' que va provocar una disputa amb Alibi Montana, però més tard van col·laborar en 'Max Boublil clash alibi Montana.' Va fer gires extensament amb ‘En sketches et en chansons,’ culminant en una actuació a l’Olympia de París al juny de 2013. Més recentment, va protagonitzar Play (2020) i va coescriure i protagonitzar la sèrie Mike (2018). El 2020, va crear i protagonitzar Max Boublil , filmada per a Prime Video. Va aparèixer a Les Grosses Têtes el 2021, i el 2025 presentarà Neuilly-Poissy al Festival de Cinema Francès de San Diego.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Nicolas Vogel

Nicolas Vogel, de vegades presentat com a Nic Vogel, va néixer un actor francès el 2 de maig de 1925 en el 6è arronissement de París i va morir l'1 de setembre del 2006 en el 14è arrondiment de la mateixa ciutat.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Philippe Lellouche

Philippe Lellohero travailla comme aseur, réalisateur, escanénariste, animant de télvision et coreur. L'he d'educador le métier ducratureu fill frèree, Gilles Lellouche.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Pierre Levastor

Pierre-Tomastor (El 25 de gener de 1808 a Fontainebleau) és un actor francès. 4 de gener 1870 en el segon arrondement de París. El seu enterrament és al cementiri de Montmartre.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Richard Cairaschi

Richard Cairaschi és un dramaturg, director, humorista, escriptor i músic francès. Nascut a Niça, França, és un còmic i intèrpret profundament connectat amb la regió nissartenca. Les arrels de la seva família a la zona s'estenen fins al segle XIII, i sovint treu inspiració de llocs com Sospel, Vieux-Nice i Berre-les-Alpes. Cairaschi va començar la seva carrera com a dissenyador gràfic, creant portades d'àlbums per a Mauris Sgaravizzi. Va debutar en escena a Cagnes el 1986, tocant inicialment la mandolina abans de passar al teatre. El seu debut com a actor va ser amb la companyia Débi Débo, que va debutar el 1987 i va ser rebuda per “La Banda dou Païoun.” L’espai radiofònic ‘Le bar des oiseaux,’ presentat amb Noëlle Perna de 1984 a 1986 a Radio France Côte d'Azur, va suposar un primer pas important. Posteriorment, va crear la comèdia satírica ‘Le bar des oiseaux,’ una sèrie setmanal emesa a FR3 regional amb Noëlle Perna de 1986 a 1997; aquesta obra li va brindar èxit i va marcar l’inici de la seva carrera artística. La comèdia de Cairaschi se centra en personatges de la regió de Niça, retratant-los amb afecte i fent-los entranyables. El seu humor es caracteritza per un sentit de 'pantaï' i una fantasia típicament niçarda. Ha escrit, dirigit i interpretat en nombroses obres de teatre, com ara 'L'accordéoniste' (1996) i ha co-escrit i interpretat en altres com 'Les chaises de la promenade' (1998), 'Arrête de râler' (1999), 'Le clos' (2001), 'Sur les galets' (2002), 'Festin' (2003 - comèdia musical), '100 ans de Gym' (2004), '3 Z'en 1' (2007) i 'Rattache-moi ou Nissa 1860' (2010). També ha dirigit obres com 'La belle époque' (2008) i 'Une page à part' (2006). Ha creat nombrosos monòlegs, incloent 'Perque non' (1984) i més recentment 'ISSA' (2020). Cairaschi creu que el teatre és una manera de combinar totes les formes d'art i ha estat actuant en teatres al voltant de Niça durant més de vint anys. També va publicar 'Le parler à Nice: petit lexique à l'attention des intéressés' el 2006, i 'La Blette et le Cougourdon' el 2013, reflectint la seva passió per les cucurbitàcies (cougourdons).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Sylvie Joly

Nascut el 18 d'octubre de 1934 al 17è arrondiment de París, Sylvie Joly va deixar el món el 4 de setembre del 1,5 a la 7rronissement de la mateixa ciutat; La van reconèixer com una actriu francesa i un humorista.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Tex

Jean-Cisophe Le Texier, conegut com Tex, veu el dia l'1 d'abril del 1960, Cromisic, Loira-Atlantique; Treballa com a humorista, animador i actor a França.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Thierry Lhermitte

Nascut el 2 de novembre del 1952 a Boulogne-Billancourt, al departament del Sena, Thierry Lhermitte treballa a França com actor, escrit de pantalla, escriptor i productor de pel·lícules.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Xavier Deluc

Xavier Deluc, un talent francès que ha treballat com a actor, director i escrit en pantalla, és millor recordar per les seves aparences a la televisió, especialment en la sèrie Marc Eliot, Dolmen, i un quart de la Unitat de recerca on va jugar al capità Bernier. Al cinema va titular la pel·lícula de 1985, va morir amb els seus ulls oberts i la fotografia de 1986.

Veure el perfil