Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per Y Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 13-14 de 14 còmics
Yvonne Verbeeck (1913–2012), còmica (Bèlgica) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Bèlgica

Yvonne Verbeeck

Yvonne Verbeeck, nascuda el 7 de desembre de 1913 a Rumst, Bèlgica, va ser una actriu, còmica i cantant flamenca belga. Va morir el 26 de febrer de 2012 a la residència d'ancians Nottebohm a Anvers, als 98 anys. El seu pare treballava com a fabricant i reparador de bicicletes, i se la recorda com a ciutadana d'honor de la seva localitat natal, Rumst, marcada per un bust de bronze creat per Ton Piepers i col·locat a la Plaça Gran. La carrera de Verbeeck va començar amb una formació vocal clàssica; va estudiar a l'escola de música de Boom i al Conservatori d'Anvers, on es va graduar el 1933 amb un primer premi i gran distinció. Després, va treballar com a soprano clàssica per a l'Institut Nacional de Radiodifusió (ara VRT) i fins i tot va cantar per a soldats durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va passar a gèneres més lleugers, actuant principalment en comèdies, operetes, obres de teatre i programes de televisió. Va obtenir un reconeixement generalitzat per les seves aparicions als sketches televisius Gaston en Leo , al costat de Gaston Berghmans i Leo Martin, i va participar a De kolderbrigade el 1980. Al llarg de la seva extensa carrera, Verbeeck va aparèixer en nombroses pel·lícules belgues incloent-hi Boerenpsalm (1989), Koko Flanel (1990), Hector (1987), De verlossing (2001) i De Witte van Sichem (1980). També va interpretar un paper principal a la sèrie de televisió Benidorm (1990-1992) i va tenir papers en altres sèries com De Paradijsvogels i Merlina . Els seus últims papers d'actriu van ser a Zone Stad (2007) i FC De Kampioenen (2008). L’any 2005, va publicar un DVD homenatge al seu públic, Artistenleven , que presentava un monòleg i una visió general de la seva carrera. Va viure a la residència d'ancians Nottebohm a partir de 2006, fent ocasionalment actuacions amb La Esterella, i va publicar les seves memòries Het is beter om 79 jaar jong te zijn dan 40 jaar oud l’any 2003. Estava decidida a viure fins als 100 anys, celebrant el seu 95è aniversari al desembre de 2008.

Verificat No reclamat
Líban

Yasmine Khlat

Yasmine Khlat, nascuda el 13 de febrer de 1959 a Ismaïlia, Egipte, és una artista libanesa multifacètica. Va començar la seva carrera en el cinema i continua treballant com a actriu, directora, traductora i novel·lista. Filla d'una família libanesa, va passar els anys de formació creixent al Líban. La seva educació primerenca incloïa l'estudi de la teoria del cinema i el cinema a la Universitat de París 3 i la Universitat de París, respectivament. Aquest bagatge acadèmic va influir significativament en les seves posteriors activitats creatives. Khlat va obtenir inicialment reconeixement pels seus papers d'actriu en diverses pel·lícules a partir de finals dels anys 70, incloent-hi actuacions notables a *Aziza* (1980), *Nahla* (1979) i *Les Rêves de la ville* (1983). Va rebre el premi a Millor Actriu al 11è Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1979 pel seu paper a *Nahla*. Després de la seva carrera d'actriu, es va traslladar a França. Allà, va canviar el seu focus cap a la direcció de documentaris, notablement *Leylouna/Notre nuit* (1987), que explora les vides de les dones durant la Guerra Civil libanesa, i *Abed Azrie: Musicien du Monde* (2000). També va escriure el guió de *Transes* (Nass el Ghiwane). Més enllà del cinema, Khlat s’ha consolidat com a escriptora prolífica. Ha publicat nombroses novel·les, incloent-hi Al-Yas Khata’a (2001), Le désespoir est un péché (2001), Partition libre pour Isabelle (2004), Le Diamantaire (2006), Vous me direz au crépuscule (2010), Égypte 51 (2019) i Cet amour (2020). Le désespoir est un péché li va valer el Premi dels cinc continents de la francofonia el 2001. La seva novel·la Égypte 51 va ser finalista del Gran premi del romanç metàl·lic del 2019. Recentment, ha publicat La Tendresse de Sainte Anne (2023) i La Dame d'Alexandrie (2022), aquesta última una edició revisada de Vous me direz au crépuscule . També treballa com a traductora, contribuint al paisatge literari amb les seves diverses habilitats.