András Hajós, saludant-se d'Hongria, combina el treball com a sociòleg amb activitats com a cantant, escriptura i humorista. Va rebre el Premi Déri János el 2009.
El seu segon nom honra la passió del seu avi pel teatre de Shakespeare. Va créixer a Caltanissetta i es va graduar al Liceu clàssic Ruggero Settimo. Des de jove, es va especialitzar com a pianista i compositor de jazz, estudiant piano jazz. Va seguir formant-se en actuació, assistint a l'Acadèmia Europea de Teatre i Cinema de Cinecittà, Roma, i a l'Escola Municipal de Teatre Paolo Grassi de Milà. La comèdia d'Amleto barreja música, teatre i comèdia, sovint incorporant elements del seu bagatge musical. Va cofundar la col·lectiva de comèdia Contenuti Zero amb antics companys de l'acadèmia i ha desenvolupat durant anys un projecte de varietats anomenat 'Contenuti Zero'. La seva carrera va agafar impuls el 2022 gràcies a les seves aparicions a Zelig, on va interpretar TGzero, que es va convertir en un fenomen viral amb milions de visualitzacions. També va participar a Bar Stella a Rai 2, tant amb Contenuti Zero com en solitari amb TGzero. El projecte #DottorAmleto, que utilitza la música per “tractar” pacients, ha rebut l'apreciació d'artistes com Negramaro i Brunori Sas. Des de 2022, Carlo Amleto ha obtingut reconeixement nacional a través de participacions a Rai 2 i GialappaShow. Va publicar el senzill *Con senza picanto* al març de 2023, seguit del seu àlbum debut *Facciamo che io ero* al maig de 2023. La seva primera gira teatral, *Scherzo N°1, Opera Prima*, va estrenar-se el 2024 i va esgotar més de 30 cites, combinant comèdia i música amb esbossos i cançons del seu àlbum. Ha aparegut en programes de televisió com *Splendida Cornice*, *Che tempo che fa*, *LOL Talent*, *Comedy Match* i *Stasera tutto è possibile*. Va publicar un llibre anomenat 'Llibre de Poemes d'Amor' el 28 de gener de 2025, publicat per De Agostini, i el presentarà a Nàpols el 29 de gener de 2025. Actualment participa en el programa de ràdio *Radio 2 Social Club* i co-presenta un programa setmanal anomenat *Il gelo è sempre più blu*. Va quedar segon en la sisena temporada de *LOL - Chi ride è fuori* a l'abril de 2026 i protagonitzarà la pel·lícula *Un tranquillo funerale di famiglia* (2026).
Michel Colucci, famós sota la pseudonym de Coluche, va néixer el 28 d'octubre de 1944 en la 14a arronissement de París i va desactivar el 1 de juny de 1986 a Oppio, als Alps-Maris. Es va il·luminar com a humorista francès, actor i filantropista.
Ern Kalf Szenes, un artista hongarès, dedicat a una carrera a l'escenari i la pantalla del 1915 fins el 1939. Va perdre la vida al camp de concentració de Buchenwald el febrer de 1945, un record de tres mesos abans de la Segona Guerra Mundial.
Una cosa que és de ferro színház és humorvilág pexyik kemelked Guadal alakja Géza Hofi, auki un parók mesterkmekánt a la camanagyb népszer kységszer tetzer, ia jeenljánst métklegen forma hazabarat.
Nascut el 18 de juliol del 1933 a les Lilas amb el nom Jean Gouyé i va morir 2 de maig de 2003 a Morsines, és més conegut en la pseudony de Jean Yanne. A França, va servir com actor, comediat, escriptor, director, cantant, productor i compositor.
János Komlós un ferro que m'agradaria irodó, újságárás is is színpadi humor giik kiemelkedá aldakárkovban. 1956 la Irenet az ÁVH tagjaként tevékedet, késmouthbb a Komunista Párpataja, un Népszasbadgzerkestmouthjet. 1967-ben alapòstta meg a Mikroszkóp Színpackot, is rezánjeként ahaláig indoytota un színteret.
Louis de Funès, nascut Louis Germain David de Funès de Galarza l'31 de juliol de 1914 a Courbevoie, va ser un destacat actor còmic francès. Carlos Luis de Funès de Galarza, advocat de Sevilla, Espanya, era el seu pare, i a través d'ell, descendia d'una nissaga noble originària de Funes. La seva mare, Leonor Soto Reguera, filla d'un notari gallec, va contribuir al seu patrimoni amb ascendència gallega. Parlava francès, espanyol i anglès, demostrant una aptitud primerenca per les llengües. El camí de De Funès cap a l'actuació va començar amb experiències diverses. Després d'assistir al Lycée Condorcet de París i d'estudiar breument a la Sorbona, va abandonar els estudis i va treballar en diversos treballs manuals, sovint sent acomiadat. Va seguir interessos musicals com a pianista de jazz a Pigalle, París, entretenint els clients mentre mostrava signes primigenis de les seves característiques expressions facials. També va estudiar actuació durant un any a l'escola d'actuació Simon. La seva carrera va començar amb papers en obres de teatre i aparicions secundàries al cinema abans de guanyar el reconeixement públic el 1956 amb La Traversée de Paris . Es va casar amb Germaine Louise Élodie Carroyer el 1936, divorciant-se d'ella a finals de 1942; van tenir un fill, Daniel. Més tard, es va casar amb Jeanne Barthelémy de Maupassant el 1943, i van romandre junts fins a la seva mort, tenint dos fills, Patrick i Olivier, amb ella. El Luis de Funès va ser conegut per les seves actuacions plenes d'energia, les expressions facials i els tics, sovint interpretant personatges conservadors de la petita burgesia que intentaven aplacar l'autoritat. Va aparèixer a més de 150 pel·lícules entre 1945 i 1983, aconseguint un èxit significatiu en el cinema francès des dels anys 60 fins a principis dels anys 80. Obres notables inclouen Pouic-Pouic , la sèrie Le Gendarme de Saint-Tropez , la trilogia Fantomas , Le Corniaud , La Grande Vadrouille , Oscar i Les Aventures de Rabbi Jacob . La darrera pel·lícula li va valer una nominació al Globus d'Or el 1973. La seva personalitat còmica encarnava un francés mitjà impulsiu, queixumbroso, autoritari i obert. Arreu d'Europa, incloent regions com l'antiga Bloc de l'Est, l'antiga Unió Soviètica, Iran, Turquia i Israel, va aconseguir un ampli reconeixement; a més, les seves pel·lícules van connectar amb el públic en nacions com Rússia. El Luis de Funès va rebre un premi César honorífic el 1980 per la seva carrera. El seu fill, Olivier de Funès, també es va convertir en actor i va aparèixer en algunes de les pel·lícules del seu pare. El 27 de gener de 1983, va morir a Nantes, i el seu llegat es conserva mitjançant dos museus que honren la seva vida i carrera: un situat a prop de Nantes, un altre a Saint-Raphaël, i un tercer allotjat dins de l'antiga gendarmeria de Saint-Tropez.
Lászó Vadanay (19041967), másként Ladislaus Vadnai, el ferro que számazású forgatóköró. Az Egyesüt Államokban dolgozot , per exemple, idmouthszakban, mielmoutht viszatért volna Magyarrságra.
Mikóspuertorico. kgm Vig va seguir la carrera com a taxiet i cantant jazz, actor, humorista i administrador del teatre a Hongria durant els anys 20, 1930 i 1940. Va néixer a Budapest l'11 de juliol de 1898 i va ser assassinat allà el 19 de desembre de 1944 per membres del Partit Cross de l'Arrow.
Philippe Noiret, un actor de cinema francès, va néixer l'1 d'octubre de 1930 a Lille. Els seus pares eren Lucy (Heirman), una dona de casa de Bèlgica, i Pierre Georges Noiret, que venia colls falsos. Va passar la infància a Tolosa i va assistir a diverses escoles prestigioses a París, incloent el Lycée Janson de Sailly i el collège de Juilly. Malgrat haver suspès els exàmens de batxillerat diverses vegades, va perseguir la seva passió pel teatre, estudiant interpretació amb Roger Blin i Jean-Marie Conty i formant al Centre Dramatique de l'Ouest. Les seves primeres experiències incloïen cantar al cor de La Cigale i actuar a la Basílica de Sant Pere a Roma el 1949. Noiret va començar la seva carrera amb un paper sense acreditar a Gigi (1949) i posteriorment va aparèixer en pel·lícules com La Pointe Courte (1955) i Zazie dans le Métro (1960). Va passar set anys, a partir del 1952, de gira amb el Théâtre National Populaire, interpretant més de quaranta papers en obres clàssiques com Le Cid , Macbeth i Dom Juan . Durant aquest temps, també va col·laborar amb Jean-Pierre Darras com a humorista de nit, satiritzant figures polítiques com Charles de Gaulle. Va formar part de la 'bande du Conservatoire', formada a principis dels anys 50, que incloïa altres actors notables. El 1962, es va casar amb Monique Chaumette; van tenir una filla, Frédérique Noiret, i més tard van ser avis de l'actriu Déborah Grall. Noiret va assolir un reconeixement generalitzat a través de papers en pel·lícules com Un afer de resistència (1966) i Alexandre el beneit . Se’l recorda particularment per la seva interpretació d’Alfredo a Cinema Paradiso (1988). La seva carrera va abastar més de 100 papers cinematogràfics, atreure més de 116 milions d’espectadors i establint-lo com un dels actors francesos més populars. Va rebre dos Premis César: un el 1976 per Vieux Fusil i un altre el 1990 per La vida i res més . També va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de la Legió d’Honor. Després d’un període allunyat de l’escena, va tornar al teatre el 1997 amb Les Côtelettes , per actuar posteriorment a L'Homme du hasard , Les Contemplations i Cartes d’amor . Philippe Noiret va morir de càncer el 23 de novembre de 2006, a París, als 76 anys.
Pierre Desproges, va néixer el 9 de maig de 193 9 a Pantin i va morir el 18 d'abril de 1988 a Neuillymaymaymaur dankaSeine, va ser famosa francès humorista pel seu humor negre, la seva actitud anticonformista i la seva tendència cap a l'absurd.
Albània
Armènia
Argentina
Àustria
Austràlia
Azerbaidjan
Bèlgica
Bulgària
Benín
Brasil
Canadà
Suïssa
Xile
Camerun
Xina
Colòmbia
Txèquia
Alemanya
Dinamarca
República Dominicana
Algèria
Estònia
Egipte
Espanya
Finlàndia
França
Regne Unit
Ghana
Grècia
Guatemala
Hongria
Indonèsia
Irlanda
Israel
Índia
Iraq
Iran
Itàlia
Jamaica
Japó
Kenya
Corea del Sud
Kazakhstan
Líban
Letònia
Marroc
Myanmar (Birmània)
Malta
Malawi
Mèxic
Malàisia
Nigèria
Nicaragua
Països Baixos
Noruega
Nepal
Nova Zelanda
Perú
Filipines
Pakistan
Polònia
Portugal
Qatar
Romania
Sèrbia
Rússia
Aràbia Saudí
Suècia
Eslovènia
Eslovàquia
Tailàndia
Tunísia
Turquia
Taiwan
Ucraïna
Uganda
Estats Units
Uruguai
Uzbekistan
Vietnam
Sud-àfrica
