Günter Christian Ludwig Neumann
Günter Neumann, nascut a Berlín el 19 de març de 1913, va ser un artista alemany amb una carrera multifacètica. Va treballar com a cantant, compositor, letrista, cabaretista i guionista. La seva versatilitat s'estenia al periodisme i la direcció, cosa que el va convertir en una figura important en l'espectacle alemany. Va morir a Munic el 1972 als 59 anys. La carrera primerenca de Neumann va començar als 16 anys quan el van notar al Nachwuchsstudio del 'Kabarett der Komiker' de Berlín el 1929. Va estudiar a l'Escola de Música de Berlín, amb el professor Thiessen com a mestre seu, i sovint acompanyava programes per a 'Katakombe' de Werner Finck i 'Kohlkopp' de Valeska Gerts com a pianista. Durant la dècada de 1930, va contribuir al disseny de programes, creant textos i cançons, i va treballar en ràdio. Va presentar el cabaret revue 'Gib ihm heraus' al KadeKo el 1937, i posteriorment va crear el revue 'Liebe, Lenz und Tingel-Tangel', que va ser prohibida pels nazis al maig de 1935. El 1938 es va casar amb l'artista de cabaret Tatjana Sais. Després de la Segona Guerra Mundial, Neumann es va reestablir ràpidament com una figura destacada en la escena d'entreteniment de Berlín. Va tornar a Berlín el 1946 i va començar a compondre i escriure per al cabaret de nou. Els seus revistes de cabaret més exitoses van incloure 'Alles Theater' (1947) i 'Schwarzer Jahrmarkt' (1948), que es van adaptar a la pel·lícula satírica 'Berliner Ballade' (1948). Durant el bloqueig de Berlín, va publicar la revista satírica 'Insulaner' del 1948 al 1949, que posteriorment es va desenvolupar en la popular sèrie de ràdio 'Günter Neumann und seine Insulaner,' que va funcionar del 1948 al 1961 amb gairebé 150 episodis. (1958), *L'aventura bonica* (1959), *El castell encantat* (1960), *Blancaneu i els set malabaristes* (1962) i *Temps gloriosos a l'hostalria de Spessart* (1967). Va traduir el musical 'Kiss Me, Kate' al seu alemany com a 'Küss mich Kätchen'. A Neumann se li va atorgar la Campana de la Llibertat de Berlín per Ernst Reuter i va rebre la Laurel de Plata del Premi David O. Selznick, el Premi d'Art de Berlín i l'Anell Paul Lincke. La Fundació Günter-Neumann es va establir el 1981/83 per donar suport al teatre de cabaret i revistes.