Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per G Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 49-60 de 91 còmics
Giacomo Battaglia (1965–2019), còmic (Itàlia) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Itàlia

Giacomo Battaglia

Giacomo Battaglia, nascut el 27 de gener de 1965 a Reggio Calabria, va ser un humorista italià que va guanyar popularitat com a part del duo Battaglia e Miseferi. Va conèixer Luigi Miseferi a Reggio Calabria durant la meitat dels anys 80, i la seva col·laboració va començar amb emissions radiofòniques en emissores locals. La seva obra inicial els va establir dins de l'escena d'entreteniment regional. El 1990, van obtenir un reconeixement més ampli després d'aparèixer a 'Stasera mi butto' de RAI, una plataforma per a nous talents còmiques. Aquesta aparició va portar a una invitació de Pier Francesco Pingitore, que els va escriure per a l'espectacle 'Troppa Trippa' dins la Compagnia del Teatro Bagaglino. Battaglia i Miseferi esdevingueren membres permanents del Teatro Bagaglino, contribuint significativament a la seva producció còmica. Les seves actuacions incloïen dibuixos humorístics i imitacions, notablement les de Sandro Ciotti i Bruno Vespa. A més de la seva feina escènica, foren uns defensors entusiastes del Calcio Reggina, l'equip de futbol local de Reggio Calabria. Aquesta passió els va portar a aparèixer sovint al programa 'Quelli che il calcio' de RAI, on oferien comentaris sobre els partits del Reggina. Battaglia també va ampliar les seves activitats creatives, coautoritzant i participant en diverses produccions teatrals incloses 'Jurassic Pac' (1993), 'Mediterroni' (1998) i 'I Telebani' (2002). Va aparèixer a la pel·lícula de 1992 'Gole ruggenti', demostrant així la seva versatilitat. La carrera de Battaglia inclou la publicació d'un llibre, 'Racconti in Amaranto', el 2008, i una aparició al programa 'Community - L'altra Italia' de RAI Italia el 2013 per presentar-ne l'obra. Malauradament, al gener del 2018, li van diagnosticar una malaltia greu. Va patir un ictus el 26 de juny de 2018, després d'un espectacle amb Pippo Franco i va ser ingressat posteriorment a Crotone. Giacomo Battaglia va morir l'1 d'abril de 2019, a Cinquefrondi, deixant enrere un llegat de representacions còmiques i una base de seguidors fidel dins d'Itàlia.

Giancarlo De Biasi, còmic (Itàlia) – Cabaret
Verificat No reclamat
Itàlia

Giancarlo De Biasi

Giancarlo De Biasi és un còmic i actor italià. Nascut el 24 de març de 1971 a La Spezia, va passar els anys formats creixent a Lerici. La seva carrera va començar amb estudis al Centro di Avviamento all'Espressione di Orazio Costa del 1991 al 1993. Durant aquest temps, va aprendre tècniques de mim mimant sota Lucio Chiavarelli, emfatitzant l'expressió corporal, un enfocament que va influir significativament en el seu estil còmic posterior. El recorregut còmic de De Biasi inclou un notable èxit en competicions; va guanyar el concurs nacional de comèdia 'Crepapelle' l'any 2002. Les seves aparicions televisives van començar a principis dels anys 2000, amb papers en programes com BravoGrazie (2003) i Arrivano i Nostri (2004). Va continuar apareixent a la televisió, incloent-hi Big (2010), Metropolis (2012-2013) i Pausa Pranzo el 2019 i el 2021. Al llarg de la seva carrera, també ha estat presentat a Comedy Central i ha aparegut en programes de televisió d'èxit per a comediants des dels anys 90. Un aspecte significatiu de la obra de De Biasi és l'espectacle de cabaret Tabù , també conegut com a Alla Canna del Gas , que va crear amb Riccardo Piferi. Aquest espectacle explora temes d'ansietat social i anonimat, examinant inseguretats i pressions socials. Tabù s'ha presentat en diversos escenaris, incloent el Teatro Garbatella de Roma (2019), Shelley Park a Lerici (2021) i Zelig (22 d'abril de 2023). L'espectacle es va estrenar a Amazon Prime Video com a Taboo el 2024. De Biasi també va actuar a la pel·lícula L'uomo Samargantico (2020), interpretant 'Maestro Sunny', un paper que va contribuir a la nominació de la pel·lícula als David di Donatello Awards el 2021. Va ser admès al Festival della Comicità Italiana del 2025 mitjançant una presentació en vídeo i continua actuant, amb Irene Elisa Parenti com a co-protagonista en els pròxims espectacles.

Giancarlo Kalabrugovic, còmic (Itàlia) – Cabaret
Verificat No reclamat
Itàlia

Giancarlo Kalabrugovic

Giancarlo Kalabrugovic és un còmic i artista de cabaret italià, nascut Giancarlo Calabretta el 2 d'octubre de 1966 a Bollate. La seva herència reflecteix una barreja de regions italianes, amb el seu pare originari de Calàbria i la seva mare d'Emília. És reconegut com un còmic milanès que actua arreu d'Itàlia, apareixent en teatres, places públiques i esdeveniments en directe per a diverses ocasions, incloses reunions corporatives i celebracions privades. El nom artístic de Kalabrugovic va sorgir de jocs d’infància en què ell i els seus amics alteraven juganera les cognoms per imitar a futbolistes, especialment els de Iugoslàvia. Va començar a dedicar-se al teatre còmic el 2001, després de fer un curs d’interpretació a l’escola Campo Teatrale de Milà el 2000. El seu debut professional va arribar el 2002 amb l’espectacle 'Sbarlusc,' que es va representar en escenaris prestigiosos com el Teatro Verdi de Milà i el Teatro Valle de Roma. Posteriorment, va acceptar papers en un anunci de Breil (2003) i la pel·lícula 'Fame chimica' (2003), interpretant el personatge Bifo. Un punt d'inflexió significatiu en la seva carrera es va produir l'any 2005 quan es va unir al laboratori artístic Zelig. De 2007 a 2008, va ser un convidat habitual a 'Zelig Off', i també va aparèixer a 'Buona la prima!' (2007-2008) al costat d'Ale i Franz, interpretant Mimmo, el fill del porter. És particularment conegut pel seu personatge ‘Pino dei Palazzi’, un ‘filòsof urbà’ dels habitatges públics, que va guanyar popularitat a Zelig a partir de 2007. Kalabrugovic va interpretar Pino dei Palazzi de manera consistent des de 2007 fins al 2011, amb reaparicions el 2013, 2021 i 2026. El seu estil còmic es descriu com ‘de la perifèria’, irònic i poètic. El raper Marracash ha fet referència a Pino dei Palazzi en diverses cançons, consolidant encara més l'impacte cultural del personatge. Va protagonitzar 'Zelig Time' entre 2018 i 2020, i continua tornant a Zelig per les seves diferents edicions.

Gianfranco D'Angelo (1936–2021), còmic (Itàlia) – Sàtira
Verificat No reclamat
Itàlia

Gianfranco D'Angelo

Gianfranco D'Angelo, nascut Gianfranco D'Angelo Manni el 19 d'agost de 1936 a Roma, Itàlia, va ser un actor i còmic italià. Va morir a Roma el 15 d'agost de 2021, a l'Hospital Gemelli, només uns dies abans del seu 85è aniversari. Criat al barri de l'Esquilí després de perdre els pares als tres anys, posteriorment va ser criat pels seus tios i ties. Després de graduar-se en comptabilitat, D'Angelo va començar la seva carrera teatral el 1963 com a actor a l'obra satírica 'I Teleselettivi'. La carrera professional de comèdia de D’Angelo va començar a mitjans dels anys seixanta. Va obtenir un èxit primerenc amb la companyia teatral Il Bagaglino i, juntament amb amics, va cofundar el Teatro Cordino a Trastevere, on va interpretar obres escrites per Maurizio Costanzo. També va treballar al Teatro Puff de Roma del 1968 al 1970. La seva carrera va progressar significativament a mitjans dels anys setanta, marcada per aparicions en diversos exitosos programes de varietats televisives com Mazzabubù, C'era una volta Roma, La Sberla, Drive In, Odiens i Striscia la notizia. Va aparèixer a la sèrie de televisió 'La porta sul buio' el 1973, interpretant un comissari de policia, i va co-presentar 'Foto di gruppo' el 1974. Del 1974 al 1982, D'Angelo va ser actiu en el cinema, apareixent principalment en 'comèdies eròtiques' i pel·lícules de baix pressupost. Va interpretar diversos papers, incloent un arquebisbe alemany a 'Alleluja brava gente' (1970), el professor Puntiglio a L'insegnante (1975), i va aparèixer a Mondo Candido (1975). Les seves aparicions cinematogràfiques van continuar als anys 80, amb papers a The Gorilla i Young, Beautiful... Probably Rich (1982) i Girls of Miss Italy (2002). Va col·laborar amb directors com Dino Risi i Bruno Corbucci i actors com Alvaro Vitali i Nadia Cassini. Del 1983 al 1988, va protagonitzar el programa d'Italia 1 'Drive In', interpretant el personatge de Mr. Armando, i va co-presentar la primera temporada de 'Striscia la notizia' amb Ezio Greggio el 1988. També va comentar la cursa ciclista del Giro d'Italia els anys 1978 i 1979. D’Angelo va escriure un llibre anomenat 'Gianfranco D'Angelo racconta drive in'. Va rebre quatre premis Telegatti i el Delfino d'oro per la seva carrera l'any 2001. El 2015, va aparèixer com a participant convidat a 'Italia's Got Talent', i va fer una gira teatral el 2017 amb l'espectacle 'Quattro donne e una canaglia'. Una plaça al centre de producció de Mediaset va ser nomenada en el seu honor al setembre de 2023. Col·legues com Barbara d’Urso, Antonio Ricci i Paolo Ruffini el van recordar amb afecte, destacant la seva capacitat per fer riure a la gent i el seu impacte durador en l'entreteniment italià.

Gianluca Fubelli, còmic (Itàlia) – Improvisació, Paròdia
Verificat No reclamat
Itàlia

Gianluca Fubelli

Gianluca Fubelli, també conegut com Scintilla, és un actor, còmic i presentador de televisió italià nascut a Roma el 9 d'abril de 1973. La seva carrera va començar als anys 90 amb treballs d'animació i entreteniment en complexos turístics del 1996 al 1999. Va treballar com a tècnic dental fins als 22 anys. El 1998, va cofundar el grup de comèdia I Turbolenti amb Gianluca Impastato, Stefano Vogogna i Enzo Polidoro, i en va ser membre del 1998 al 2013. I Turbolenti van obtenir un reconeixement significatiu, guanyant el Festival Nazionale del Cabaret l'any 2000 i rebent el Premi della Critica al Premi Charlot el 2002. El grup va aparèixer a Colorado a Italia 1 del 2003 al 2013, contribuint significativament a la popularitat de l'espectacle. Gianluca Fubelli és conegut per personatges icònics com Romolo Prinz i Giulio Cesare dei giorni nostri desenvolupats durant el seu temps a Colorado. Va co-presentar Colorado del 2003 al 2019 i també va presentar House of Gag del 2015 al 2017, i de nou el 2023. El seu estil còmic combina ironia, paròdia i observacions de la vida quotidiana. Al llarg de la seva carrera, Fubelli ha aparegut en diverses pel·lícules, incloent-hi  Eccezzziunale veramente - Capitolo secondo... me  (2006),  Area Paradiso  (2012),  L'ultimo crodino , i  Tutto molto bello  (2014). També ha participat en produccions teatrals com  Gli Artificieri  (2004) i  La bellezza non è tutto  (2024). L’any 2011, va escriure el llibre còmic  Gaius Iulius Caesar. La vera storia di Giulio Cesare dittatore massimo! . Va aparèixer a  Enjoy - Ridere fa bene  el 2020 i a  Back to School  el 2022 i el 2023, on va interpretar un professor indisciplinat. L’any 2023, es va casar amb la cantautora Federica Camba, i participaran a  Pechino Express  el 2025. També ofereix un espectacle en viu anomenat  La bellezza non è tutto , que inclou improvisació i interacció amb el públic.

Gigi Proietti (1940–2020), còmic (Itàlia)
Verificat No reclamat
Itàlia

Gigi Proietti

Gigi Proietti, nascut Luigi Proietti el 2 de novembre de 1940 a Roma, va ser un artista italià polifacètic. Els seus pares eren Romano Proietti, d'Umbria, i Giovanna Ceci, i els primers anys els va passar en diferents llocs de Roma. Inicialment va estudiar dret a la Universitat La Sapienza, però ho va abandonar abans de graduar-se, per seguir una carrera en les arts. Des de ben petit va demostrar talent musical, domini d'instruments com la guitarra, el piano, l'acordió i el contrabaix, i actuava en locals nocturns romans per mantenir-se. La carrera de Proietti va començar el 1966 amb participacions a 'Notti piacevoli' i 'I grandi camaleonti'. Va continuar ampliant el seu currículum, participant en produccions de teatre experimental com *Can Can degli italiani* (1963) i actuant amb el Gruppo Sperimentale 101 a partir del 1964. Va debutar a l'escenari el 1964 interpretant un upupa en una producció de *Gli Uccelli* d'Aristòfanes. Al llarg dels anys 70, va aparèixer en pel·lícules com 'L'appuntamento' (1969), 'Un matrimonio' (1978) i 'Chi sta uccidendo i grandi chef?' (1978) i va protagonitzar el drama 'La cena delle beffe' el 1974. A partir del 1976, va col·laborar amb Roberto Lerici, creant i dirigint obres de teatre. La primera i presentació de l'espectacle en solitari 'A me gli occhi, please', que va començar el 1976 i va continuar amb més de 300 representacions, va marcar un punt clau en la seva vida professional. També es va fer conegut pel seu extens treball com a actor de doblatge, fent la veu d'actors com Robert De Niro, Sylvester Stallone, Richard Burton i Marlon Brando. Va proporcionar la veu del Geni en les versions italianes de les pel·lícules d''Aladdin', així com de Draco a 'Dragonheart' i de Gandalf a la sèrie de pel·lícules 'El Hobbit'. Al llarg de la seva carrera, va publicar més d'11 àlbums i 15 senzills. Va protagonitzar Febbre da cavallo (1976) i la seva seqüela Febbre da cavallo - La mandrakata (2002), i va aparèixer a la sèrie de televisió Il maresciallo Rocca (1996-2005). Gigi Proietti va morir el 2 de novembre de 2020, després de patir un atac de cor, deixant enrere un llegat que inclou la ciutadania honorífica de Viterbo (2013) i un asteroide anomenat en la seva memòria (7916 Gigiproietti, 2021).

Gilles Benizio, còmic (França) – Comèdia d'esquetxos, Improvisació
Verificat No reclamat
França

Gilles Benizio

Gilles Benizio és un humorista francès, nascut l'1 de juny de 1957 a Villerupt, Meurthe-et-Moselle. És d'origen italià i el 1 de juny de 2024 farà 67 anys. Va estudiar teatre a la Universitat de Censier a París, on va conèixer la seva futura esposa, Corinne Benizio, l'any 1982. Es van casar el 1985 i tenen dos fills, Elisa i Raphaël. Benizio és conegut principalment com a la meitat del duo còmic Shirley et Dino, format amb Corinne Benizio el 1988. Els personatges de Shirley i Dino van ser creats durant un taller d'improvisació amb Ariane Mnouchkine, qui va ajudar a llançar les seves carreres. El seu estil còmic implica una dinàmica on Dino es burla de Shirley per entretenir al públic; Dino es caracteritza per la seva herència italiana, sovint incorporant cançons italianes a les actuacions, mentre que Shirley és retratada com un personatge naïu que intenta explicar històries que Dino interromp constantment. Les seves actuacions solen incloure històries sobre pallassos ingènus. Van debutar a l'escenari el 1985 com a 'Achilles Tonic' i van estrenar el seu primer espectacle temàtic de music-hall al Festival Off d'Avinyó el 1988. Shirley i Dino van obtenir un reconeixement més ampli a través de les seves aparicions en els programes de televisió de Patrick Sébastien, especialment 'Le Plus Grand Cabaret du monde' del 2001 al 2004. Van rebre el premi Molière al millor espectacle d’esquetxos pel seu espectacle 'Le Duo' l’any 2003. El seu DVD 'À Marigny' va vendre més d’un milió de còpies i la seva pel·lícula 'Cabaret Paradis', estrenada el 2006, va atreure a 200.000 espectadors. El duo ha evolucionat de la comèdia a la direcció d’òperes, escenificant òperes barroques com 'Don Quichotte chez la Duchesse' l’any 2015 i 'Platée' el 2022, i més recentment 'Turandot' a Grenoble el 31 de març de 2023. Actualment resideixen a la regió de l’Ardecha.

Gilles Latulippe (1937–2014), còmic (Canadà) – Cabaret
Verificat No reclamat
Canadà

Gilles Latulippe

Gilles Latulippe, nascut el 31 d'agost de 1937 a St-Eusèbe-de-Verceil, Montreal, fill d'Eugène Latulippe i Blanche Fournier, va ser una figura destacada en la història del teatre còmic del Quebec. Va començar la seva carrera el 1959 amb un paper com a germà Nolasque a Bousille et les Justes , rebent aquesta oportunitat a través de Paul Buissonneau. Gratien Gélinas posteriorment li va donar un paper a Bousille et les justes el 1959, marcant un primer pas en el seu recorregut teatral. Va estudiar teatre sota François Rozet. Durant la dècada de 1960, Latulippe esdevingué una estrella de la escena del cabaret i el teatre còmic de Montreal, i també va començar una carrera televisiva exitosa. Una trobada amb Olivier Guimond durant *Le Zoo du Capitaine Bonhomme* va influir en la seva carrera cap al teatre burlesc. Va aparèixer en dues sèries de televisió que superaven les 1.000 emissions: *Le Zoo du Capitaine Bonhomme* i *Les Démons du midi*. Va protagonitzar la sèrie *Symphorien* (1970-1977), així com *Les Brillant* (1979-1982) i *Poivre et Sel* (1983-1987). El 1967, va transformar el Dominion Theatre en el Théâtre des Variétés. Va rebre el premi ‘Monsieur Télévision’ el 1969 i el premi ‘Affection Olivier Guimond’ el 1972. Latulippe va fundar el Teatre de les Varietats de Montreal el 1967, que va funcionar durant 33 anys, presentant més de 7.000 representacions sense subvencions governamentals. També va aparèixer en diverses pel·lícules, incloent-hi Oh, Si només el meu monjo volgués... , El món feliç de Leopold Z , Dues dones d'or , Aganta les orelles del pare , Kamouraska , No ho forcis i Hot Dogs . Al llarg de la seva carrera, va rebre nombrosos premis Gémeaux i MetroStar pel seu treball televisiu, inclosos els Trophées Métrostar el 1990, 1991, 1992 i un 'Coup de cœur' el 2000. El 1998, Le Journal de Montréal el va nomenar l'actor preferit del Quebec. Va celebrar 50 anys de carrera l'1 d'abril de 2009 i va ser inclòs al Saló de la Fama Mundial de l'Humor el 1995. Va rebre un premi a la trajectòria professional als Premis Gémeaux del 2007 i el Gran Premi de l'Acadèmia Canadenca del Cinema i la Televisió el 2007. Les contribucions de Latulippe a la cultura del Quebec van ser àmpliament reconegudes. Va ser nomenat Oficial de l'Ordre del Canadà el 2003, cavaller de l'Ordre Nacional del Quebec el 2009 i cavaller de l'Ordre de la Plèiade el 2000. Va actuar anualment a Drummondville a partir de l'estiu del 2014, amb més de 840 representacions i 456.000 assistents en 19 anys. Va rebre un homenatge al festival Juste pour rire el juliol del 2014. Va morir el 23 de setembre de 2014, a causa d'un càncer de pulmó diagnosticat tres anys abans. Fins poc abans de la seva hospitalització, encara actuava a Drummondville. Després de la seva mort, les banderes de Montreal es van penjar a mitja màstec i va reposar en estat a l'ajuntament. Va ser declarat ciutadà honorari de Montreal a títol pòstum l'3 d'octubre de 2014 i va rebre la Medalla del Jubileu de Diamant de la Reina Elisabet II el 2013.

Giobbe Covatta, còmic (Itàlia) – Comèdia d'esquetxos, Paròdia
Verificat No reclamat
Itàlia

Giobbe Covatta

L'intérprete italià Giobbe Covatta compagina diverses facetes, com a humorista, actor, escriptor i polític. Nascut Gianni Maria Covatta l'11 de juny de 1956 a Tàrent, Pulla, es va traslladar amb la seva família a Nàpols als tres anys. Va començar la seva carrera còmica sota el nom artístic de 'Giobbe' al voltant de 1977 al Derby Club de Milà. Covatta va treballar com a instructor de vela i animador durant els estius i més tard va obrir una escola de vela a Capo Vaticano, Calàbria. L'espectacle de Maurizio Costanzo va comptar amb Covatta com a convidat habitual a partir del 1990. Els seus sketches humorístics a l'espectacle es basaven en la Bíblia, cosa que va inspirar el seu llibre de 1991, *Parola di Giobbe*. Aquest llibre, una revisió de la Bíblia, va vendre més d'un milió de còpies i va tenir més de trenta edicions. Ha publicat altres llibres, incloent *Pancreas*, una paròdia de *Cuore* d'Edmondo De Amicis. Covatta va fer el seu debut televisiu el 1987 a Odeon TV amb 'Una notte all'Odeon', i va aparèixer en programes de Rai 2 com 'Tiramisù' i 'Fate il vostro gioco' el 1988. Va estrenar l'obra de teatre *Parabole Iperboli* al Teatre Ciak de Milà el 1991. A banda del seu treball còmic, Covatta ha actuat en diverses produccions cinematogràfiques, televisives i teatrals; exemples notables inclouen 'Pacco, doppio pacco e contropaccotto' (1993) i 'Muzungu - Uomo bianco' (1999). Va col·laborar amb Greenpeace el 1994 per crear l’espectacle Aria Condizionata sobre la conservació de les balenes. El 2006, va ser escollit regidor per la Federació del partit Els Verds a Roma, rebent 3.586 vots. Posteriorment, es va convertir en el portaveu nacional del mateix partit el 2015, tot i que afirma que no se considera un polític. Covatta va aparèixer a Zelig el 2007 i de nou el 2023 per celebrar el seu 30è aniversari, amb la seva aparició més recent al Canale 5 el 14 d’octubre de 2023 al costat d’Ale & Franz i Michelle Hunziker. Està casat amb Paola Catella, i tenen una filla anomenada Olivia Covatta.

Giorgio Fadaletti (1950–2014), còmic (Itàlia)
Verificat No reclamat
Itàlia

Giorgio Fadaletti

Giorgio Faletti, Autore, músicaista, at tore e cabarettitista healio, it nato ad Asti, a Piemont, e vissuto suell'sola d'Elba. L'objectiu de la demanda de l'estat de l'educte de venticique ehanno avuto gran èxit a Europa, a Sud-amèrica, a la Cina, a Giappone, a Rússia e negli Stati Uniti.

Giovanni Storti, còmic (Itàlia) – Comèdia física
Verificat No reclamat
Itàlia

Giovanni Storti

Nascut a Milà el 20 de febrer de 1957, va néixer l'actor, còmic, director de cinema i escriptor italià Giovanni Storti. Des dels anys 90, el trio de comèdia Aldo, Giovanni e Giacomo ha experimentat un considerable èxit, sent Storti un membre destacat. La carrera de Storti va començar amb una formació a l'escola de teatre mim-drama Teatro Arsenale, graduant-se el 1978. Abans de formar el famós trio, va treballar com a còmic i va formar un duo amb Aldo Baglio durant aproximadament deu anys. El recorregut còmic de Storti va prendre un gir important mentre treballava al Palmasera Village Resort a Cala Gonone, Sardenya, a partir de 1985. Allà va conèixer Giacomo Poretti i van formar el duo còmic 'I suggestionabili' amb Aldo Baglio. També va aparèixer a la pel·lícula de 1987 *Kamikazen - Ultima notte a Milano*. El trio Aldo, Giovanni e Giacomo es va constituir oficialment el 1991, construint la seva reputació a través d’actuacions teatrals i aparicions televisives, incloent l’espai *Mai dire Gol* entre 1994 i 1997. El èxit del trio va continuar amb diverses pel·lícules d'èxit, començant per *Tres homes i una cama* (1997), que van coescriure i dirigir amb Massimo Venier; aquesta pel·lícula va valer a Storti una nominació al David di Donatello com a Millor Director Novel el 1998, i també va rebre un Nastro d'argento especial aquell mateix any. Pel·lícules posteriors com *Aquesta és la vida* (1998), *Pregunta’m si sóc feliç* (2000) i *La llegenda d'Al, John i Jack* (2002) van consolidar encara més el seu lloc en la comèdia italiana. Els tres llibres de Storti van ser publicats per Mondadori al llarg dels anys 2010, incloent *Corro perquè mia mamma mi picchia* el 2013, després *Una seducente sospensione del buon senso* el 2015, seguida de *Niente panico, si continua a correre* durant el 2018. Aparicions recents inclouen *The Worst Days* (2023) i *Santocielo* (2023). Storti està casat amb Annita Casolo i té dues filles, Clara i Mara; també participa en competicions de marató i practica tai-txí.

Gladys del Río (1941–2021), còmica (Xile) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Xile

Gladys del Río

Gladys del Río va ser una actriu i còmica xilena, nascuda a Santiago el 29 de desembre de 1941. Va passar els primers anys de la seva vida vivint en un assentament de Carabiners de Xile. A principis dels anys seixanta, va cursar estudis de Pedagogia en Llengua Espanyola a l'Institut Pedagògic Tècnic, que forma part de la Universitat Tècnica de l'Estat (UTE). Durant aquest temps, es va involucrar en el teatre, cofundant el grup de teatre universitari Teknos al costat de Sonia Viveros, Gabriela Medina i Luis Alarcón. Es va casar amb l'actor i músic Jorge Pedreros el 1967, i van tenir una filla anomenada Claudia. La carrera de Del Río va guanyar un reconeixement significatiu el 1983 quan es va unir al programa de televisió *Jappening con Ja*. Va esdevenir àmpliament coneguda pel seu personatge 'Señora Pochi' dins del popular sketch 'La Oficina'. A més d'aquest paper, va interpretar una varietat d'altres personatges a l'espectacle, incloent 'Mama Show', 'Tranquilina', 'Yolanda Motocinos', 'Maruja' i 'la Mama de Pequitas'. La seva obra es va estendre més enllà de la televisió; va aparèixer a la telenovela de 1982 *De cara al mañana* i a la pel·lícula de 1989 *Todo por nada*, dirigida per Alfredo Lamadrid. També va participar a *El show de Pepito TV* i *A la suerte de la olla* el 2001. Després de la mort del seu marit, Jorge Pedreros, el 2013 després d'una llarga malaltia, Gladys del Río va continuar treballant. Malauradament, va morir l’30 d’octubre de 2021 a Santiago als 79 anys, a causa d’una insuficiència cardíaca després d’un arrest cardiorespiratori. Les seves restes van ser exposades a l’Església de Sant Francesc d'Assís i se les va enterrar al cementiri de la parròquia de Sant Bernat. Deixa enrere un llegat com a figura estimada en la comèdia xilena i la televisió.