Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Tots A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Comença per C Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 61-72 de 127 còmics

Verificat No reclamat

Regne Unit

Cary Grant

Cary Grant, un artista del patrimoni anglès i americà, es va fer famós per la seva robusta barreja de la parla britànica i americana, el seu elegant, el seu estil d'actuar amb relleu, i el seu còmic afilat sentit, establint-lo com a home peculiar al capdavant de Hollywood clàssic. Va guanyar dos candidats a l'Oscar, va ser un honorat amb un premi d'honor de l'Acadèmia el 1970, i va rebre l'Honor Kennedy el 1981. El 1999, l'Institut de Cinema nord-americà el va tenir com a segona estrella masculina més gran de l'edat Daurada de Hollywood.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Caterina Guzzanti

Caterina Guzzanti és una sàtira i actriu italiana nascuda a Roma el 5 de juny de 1976. Prové d'una família amb una història d'compromís polític i expressió artística; el seu pare, Paolo Guzzanti, va ser un exmembre del Parlament, i té dos germans, Sabina i Corrado Guzzanti, que també són sàtirs. Els seus pares eren Paolo Guzzanti i Germana Antonucci. La carrera de Caterina va començar el 1997 amb una aparició al programa Pippo Chennedy Show, creat pel seu germà Corrado. Posteriorment, el 1998, va coactuar amb la seva germana Sabina al programa La posta del cuore. La comèdia de Guzzanti sovint implica paròdies i creació de personatges, explorant la societat italiana contemporània. És particularment coneguda pel seu paper d'Arianna a la sèrie de televisió 'Boris', que es va emetre del 2007 al 2010 en tres temporades, i va reprendre aquest paper a la quarta temporada el 2022. Durant el seu temps a 'Boris', va desenvolupar una galeria de personatges, incloent-hi la 'contessina' Orsetta Orsini. El 2012, va interpretar Vichi, una paròdia d'un activista de CasaPound, a 'Un due tre stella.' També va parodiar Mariastella Gelmini i Sarah Palin a 'Parla con me' el 2008. La seva obra ha inclòs la presentació de 'La prova dell’otto' a partir de març del 2013, i la co-presentació de 'Sostiene Bollani' amb Stefano Bollani del 2011 al 2013, abans de presentar 'Nanuk - Prove d'avventura' amb Davide Demichelis a partir del 2012. Al llarg de la seva carrera, Caterina Guzzanti ha demostrat un compromís amb el comentari satíric i col·laboracions diverses. Va participar a l'espectacle italià de comèdia 'LOL - Chi ride è fuori' el 2021, actuant sota pressió. El 2014, va col·laborar amb Lo Stato Sociale en el seu àlbum 'L'Italia peggiore.' La seva obra continua evolucionant, demostrant la seva versatilitat com a actriu i satírica.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Catherine Cohen

Catherine Cohen, que també actua amb el nom Cat Cohen, és un humorista americà, actriu i cantant. En la seva vida mostra que els fusibles segueixen la comèdia de la comèdia de cabaret d'estil musical. Netflix va elogiar la seva primera comèdia especial, La Twster...? És preciosa, al 2022.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Canadà

Catherine Ethier

Catherine Ethier és una columnista radiofònica i televisiva canadenca, també reconeguda com a autora. Se la descriu com una humorista amb un esperit àgil i potent, i és coneguda per la seva llengua viva. La seva obra s'inspira en convidats o actualitat, sovint incorporant pintures, manualitats i elements de la cultura popular. Per exemple, ha presentat aquarelles que representen Olivier Primeau de vacances, així com escenaris amb Serge Denoncourt com a sirena i Jean-Sébastien amb una franja per protegir-se dels óssos. També ha creat una aquarela que representa un drap per als esternuts, demostrant la seva aproximació única al comentari. El treball recent d'Ethier se centra al voltant de la publicació del seu primer llibre, 'Une femme extraordinaire,' publicat el 6 d'abril de 2022. Aquesta novel·la explora la distress psicològica i fins i tot el suïcidi, adoptant una perspectiva feminista. La protagonista, Corinne Gazaille, experimenta sentiments d'inadequació malgrat el reconeixement públic, reflectint la crítica d'Ethier a la cultura del culte a la celebritat. Descrit com a ‘una petita teràpia,’ un ‘diari íntim’ i un ‘llibre de ràbia,’ el llibre aborda allò que Ethier percep com una manca de discussió oberta sobre problemes de salut mental en l'àmbit públic, inspirat en part per la entrevista de Hubert Lenoir a ‘Tout le monde en parle.’ Troba frustrant que les discussions sobre salut mental sovint es tanquin. A banda de la seva obra escrita i els comentaris, Ethier s'implica en qüestions socials. És portaveu del Regrupament de cases per a dones víctimes de violència conjugal (Coalition of Women's Shelters), cosa que indica un compromís a l'hora de donar suport a persones vulnerables. La seva feina s'amplia per abordar preocupacions quotidianes, com ara escriure sobre el problema de la micció pública als parcs. Ethier també col·labora freqüentment amb altres persones, cosa que suggereix una aproximació dinàmica i col·laborativa a les seves activitats creatives.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Canadà

Catherine O'Hara

Catherine Anne O'Hara, actriu i còmica que ostentava la ciutadania tant canadenca com americana, va tenir una carrera que s’estenia per més de cinquanta anys. Nascuda el 4 de març de 1954 a Toronto, Ontario, es va créixer dins d’una família catòlica d’ascendència irlandesa al costat de sis germans. La seva formació acadèmica incloïa la graduació de l'Institut Col·legial Burnhamthorpe el 1974. Va morir el 30 de gener de 2026 a Santa Mònica, Estats Units. Al llarg de la seva extensa carrera, també va treballar com a guionista i directora. La trajectòria professional d'O'Hara va començar el 1974 quan es va unir a The Second City a Toronto, inicialment com a suplent de Gilda Radner. Posteriorment, el 1976, es va convertir en part de la companyia itinerant, substituint Rosemary Radcliffe. El seu talent còmic es va mostrar encara més com a actriu habitual a Second City Television (SCTV) del 1976 al 1984. Durant aquest temps, va col·laborar amb còmics notables com John Candy, Eugene Levy, Rick Moranis i Martin Short. L'escriptura de SCTV va rebre reconeixement, guanyant diversos premis Primetime Emmy el 1982. Les seves contribucions a l'espectacle també van ser reconegudes individualment amb un premi Primetime Emmy. Més enllà de la comèdia d’esbossos, O'Hara va aparèixer en nombroses pel·lícules, contribuint a una recaptació mundial de més de 4.300 milions de dòlars americans. Va protagonitzar After Hours (1985) dirigida per Martin Scorsese i Beetlejuice (1988) dirigida per Tim Burton. El seu paper de mare en la sèrie de pel·lícules Home Alone , incloent Home Alone (1990) i Home Alone 2: Lost in New York (1992), li va valer un reconeixement generalitzat. També va prestar la seva veu a diverses pel·lícules d’animació, incloses The Nightmare Before Christmas (1993), Chicken Little (2005) i Elemental (2023). Notablement, va interpretar Moira Rose en la sitcom de la CBC Schitt's Creek (2015–2020), un paper pel qual va rebre un Emmy i un Globus d’Or. Va continuar treballant de manera constant fins als seus últims anys, rebent nominacions a l’Emmy per papers en Temple Grandin (2010), The Last of Us (2025) i The Studio (2025) i apareixent com la Dra. Georgina Orwell a The Umbrella Academy (2017). Es va casar amb Bo Welch el 25 d’abril de 1992. L'Order of Canada li va atorgar el rang d'Officer el 2017.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Canadà

Cathy Jones

La Cathy Jones és una actriu, còmica i escriptora canadenca, nascuda el 6 d'abril de 1955 a St. John's, Terranova. Prové d'una família amb arrels còmiques; el seu germà és el còmic Andy Jones. La seva primera participació en teatre va començar als 17 anys, quan el seu germà l'ajudà a entrar a la Companyia de Teatre Viajant de Terranova. Aquesta experiència inicial va preparar el terreny per a la seva futura carrera en l'espectacle. El 1973, Jones es va traslladar a Toronto amb Tommy Sexton, Greg Malone, Mary Walsh i Dyan Olsen buscant oportunitats teatrals. Poc després, cofundà el grup de comèdia CODCO a la tardor d'aquell any. El grup s'amplià a principis del 1974 amb l'adició de Robert Joy i Andy Jones. CODCO esdevingué una presència important en el teatre i la televisió canadencs, amb Jones apareixent en un paper regular a la sèrie de televisió *Codco* el 1988. També va demostrar la seva versatilitat protagonitzant pel·lícules com *Secret Nation* (2001), on interpretà Frieda Vokey, i altres projectes com *How to Be Deadly*, *Weirdos*, *Congratulations* i *Happyland*. Va mostrar encara més el seu talent còmic amb espectacles en solitari, incloent *Wedding in Texas* i *Me, Dad and The Hundred Boyfriends*. La obra més reconeïble de Jones és probablement la seva llarga temporada a la sèrie de televisió *This Hour Has 22 Minutes*, que va co-crear amb Rick Mercer, Mary Walsh i Greg Thomey el 1992. Va romandre com a membre del repartiment durant 28 anys, marxant el 2021 i convertint-se en l'única membre original del repartiment a partir del 2005 després de la sortida de Greg Thomey. A *22 Minutes*, és coneguda per interpretar una àmplia gamma de personatges, incloent homes i dones amb diverses identitats de gènere, com ara Mrs. Enid, Babe Bennett, Joe Crow i Love Murphy. La seva interpretació de Miss Enid va continuar a la sèrie web de 2020 CBC Gem *Broad Appeal: Living with E's*. Al llarg de la seva carrera, Jones ha rebut un reconeixement considerable, incloent 18 premis Gemini per a l'escriptura en una sèrie de comèdia i tres premis Canadian Comedy Awards per a l'escriptura. Un biopic de CBC Life and Times, *Keeping up with Cathy Jones*, es va produir el 2006. També va servir com a productora del seu especial de 2002, *Cathy Jones Gets a Special*. També ha actuat com a portaveu de Les Rendez-vous de la Francophonie el 2013.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Cecilia Loftus

Nascuda Marie Cecilia Loftus Brown a Glasgow, Escòcia, el 22 d’octubre de 1876, Cecilia Loftus va ser una intèrpret escocesa coneguda pel seu treball com a actriu, artista de vodevil i artista de music hall. Professionalment, va utilitzar els noms Cissie Loftus o Cissy Loftus. La indústria de l’espectacle estava profundament connectada amb la seva família; Ben Brown, el seu pare, era membre de l’actuació variada Brown, Newland & Le Clerc, mentre que la seva mare, Marie Loftus, era actriu, pantomimista i intèrpret de music hall que posteriorment va aconseguir fama com a estrella de burlesque. A Blackpool, Anglaterra, va assistir al Convent de l’Infant Sant per rebre una educació. Loftus va començar la seva carrera professional de forma precoç, debutant al Music Hall d’Oxford a Londres el juliol de 1893, amb només setze anys. Entre el seu repertori hi havia imitacions d'actrius com Yvette Guilbert, i va tenir una breu temporada al Gaiety Theatre en una comèdia musical. El 1894, va aconseguir un ampli reconeixement, fent gira amb grups de renom com la Companyia d’Ada Rehan i la Companyia d’Augustin Daly, i apareixent en vodevil al Teatre Lyceum de Nova York. Es va convertir en una favorita internacional al costat de Vesta Tilley i Harry Lauder, i la seva tessitura vocal era notable, abastant soprano, contralt, tenor i baix. La seva versatilitat com a actriu es va evidenciar en interpretacions com Audrey a *L'amor és feina* i Winnie, un paper a *L'última paraula*. Va actuar al Teatre de la Cort Reial en *Els fills del rei* el 1898, i Sir Henry Irving la va contractar per interpretar papers que Dame Ellen Terry ja no podia fer després del 1901. Entre els seus papers més destacats a l'escena hi havia Viola en *La dotzena nit*, Hero en *Molta soroll i poca neu*, Katherine en *Si jo fos rei* i Ophelia en *Hamlet*. També va contribuir a *L’home de quaranta anys* (1900) i *Els lancers* (1907), escrivint lletres i música per a algunes cançons. Cecilia Loftus va morir el 12 de juliol de 1943, als 66 anys, a causa d'un atac de cor complicat per alcoholisme; està enterrada al cementiri de Kensico.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Sud-àfrica

Celeste Ntuli

Celeste Ntuli és una humorista i actriu sud-africana, sovint anomenada la reina de la comèdia zulu i coneguda com la primera humorista del país a enregistrar un espectacle en solitari en DVD. Va néixer el 25 d’agost de 1979 a Empangeni, on va anar a l’escola primària i secundària; és la sisena de vuit germans. La seva família es va traslladar a Durban, on va estudiar tecnologia de l’espectacle a la Durban University of Technology. Va fer el seu primer espectacle d’humor el 2005, en una església de Durban. El 2009 va ser finalista de la segona temporada del concurs de stand-up de SABC 1 So You Think You’re Funny?, i el 2010 va començar la seva carrera professional. El seu espectacle en solitari Seriously, Celeste va ser el primer d’una humorista sud-africana publicat en DVD. Ha actuat als grans escenaris de l’humor sud-africà, com el Blacks Only Comedy Showcase el 2010 i el 2012, els SA Comics’ Choice Awards el 2012 i el primer espectacle Stand Up Zulu al Durban Playhouse el 2011. El febrer de 2022 va portar la seva carrera a l’àmbit internacional amb un espectacle amb entrades exhaurides al Leicester Square Theatre de Londres. El 2014 va guanyar el Golden Horn a la millor actriu secundària en una telenovel·la als South African Film and Television Awards. Com a actriu ha participat en produccions com Isibaya, 10 Days in Sun City, Lockdown, Looking for Love, Trippin’ with Skhumba, Jiva! i The Polygamist. El 2018 ella i Skhumba Hlophe van rebre el major nombre de nominacions als vuitens Comics’ Choice Awards, i als Savanna Comics’ Choice Awards del 2019 va guanyar tant el premi Flying Solo com el premi Comedy G.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Cesar Roomexico states. kgm

César Juliomero Jr. va ser un actor americà el qual es va produir quasi sis dècades a través de pel·lícules, ràdio i televisió. Va representar un gran espectre de personatges de suave amants llatins i documentals històrics de la història per a la gent de la família breey asseu. A mitjans de Bernd1960, va originar el paper del comodí sobre la sèrie de televisió viu de Batman, una actuació que va guanyar un punt a la guia de TV, la classificació dels 60 caràcters més dolentosos de la història. Romaro segueix sent el primer artista per portar el pallasso iconic clownprinance a la pantalla.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Channigindia. kgm

Georges Quillioou, que es fa dir Channig a l'escenari, veu el dia el 3 de novembre de 1950 a Brest i es va convertir en un còmic de Breton. Caricatura de dones més grans de Brittany, que fan servir construccions franceses de Breton, mentre que es repeteixen les mateixes vocals.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Chantal Lauby

Com a artista francesa, Chantal Lauby demostra versatilitat a través de la seva obra com a actriu, directora de cinema, guionista, humorista, còmica i presentadora de televisió. El seu naixement va tenir lloc el 23 de març de 1948 a Gap (Hautes-Alpes), i els seus anys formatsius van passar a Auvergne, concretament entre Auzon i Clermont-Ferrand. La seva carrera va començar d'esforços prims, amb feina com a portaveu per a ORTF Auvergne el 1970 i més tard com a locutora a FR3 Auvergne. Durant la seva època amb les oficines regionals de France 3 i Radio France, va conèixer Bruno Carette. Un moment clau en la carrera còmica de Lauby va arribar amb la seva participació com a membre fundadora de Les Nuls, un grup de comèdia que també incloïa Bruno Carette, Alain Chabat i Dominique Farrugia. Aquest grup va crear obres memorables com la sèrie espacial paròdica 'Objectif Nul' el 1987. Junts, van presentar diversos programes humorístics, incloent 'Azur Rock', 'Un petit clip vaut mieux qu’une grande claque', 'Bzzz!', 'Le JTN', 'TVN 595' i 'A.B.C.D. Nuls'. També va protagonitzar 'La Cité de la peur' (1994), una comèdia satírica amb altres membres de Les Nuls, i posteriorment va aparèixer en pel·lícules dirigides pels seus antics companys, incloent 'Delphine 1, Yvan 0' (1996) i 'Didier' (1997). També va tenir papers a ‘XY’, ‘Meilleur Espoir féminin’ (1999), ‘Antilles sur Seine’ (2000) i ‘Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre’ (2002). Més enllà de la seva col·laboració amb Les Nuls, Lauby ha continuat construint una carrera diversa. Va dirigir la pel·lícula 'Laisse tes mains sur mes hanches' el 2002 i va aparèixer en nombroses altres comèdies, com ara ‘Toi et moi’ (2006), ‘Comme tout le monde’ (2007), ‘Vilaine’ (2008) i ‘Bancs publics (Versailles Rive-Droite)’ (2009). Remarcablement, inicialment va desenvolupar l'script per a una pel·lícula anomenada 'Comme un Ouragan', que posteriorment es va convertir en 'Les Tuche', i va recomanar Jean-Paul Rouve i Isabelle Nanty per als papers principals. També va fer doblatges per al programa matinal de Virgin Radio a partir del 23 d'agost de 2010, i va presentar el programa ‘Génération’ amb Jean-Luc Lemoine el 2012. Un àlbum anomenat Aéromusical va servir de banda sonora per a una de les seves pel·lícules. És la mare de Jennifer Ayache, cantant de Superbus, nascuda el 1983.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Charles Butterworth

Charles Edward Tuterworth era un actor americà millor conegut per jugar a parts de còmic, sovint en producció musicals. La seva única qualitat vocal va servir com a model per a Daws butlerers Reditions de Cap'n Crunch als anuncis produïts per l'estudi de Jay Ward.

Veure el perfil