Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Tots A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Comença per C Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 97-108 de 127 còmics

Verificat No reclamat

Itàlia

Claudio Gregori

Clàudio Gregori, conegut professionalment com Greg, és un artista italià polifacètic nascut a Roma el 17 de novembre de 1963. Actua com a humorista, actor, músic, cantant, guionista, dibuixant de còmics, presentador de televisió i ràdio, i artista de còmics. La seva carrera va començar amb actuacions musicals a la fi dels anys 70, formant la seva primera banda, Jumpin Blues Boys, el 1979, seguida pels Jolly Rockers el 1982, amb els quals va actuar fins al 1999, i els Blues Willies també el 1982, publicant àlbums el 2004 i el 2006. Ha participat en nombrosos altres projectes musicals al llarg de la seva carrera, incloent Johnny Naso & the Vixinex, Le Tonsille Volanti, Il Duo Italia, I Ghepardi Blu, i Jazzophone, i Swing de Luxe, il Greg's Club, i Reeferbilly i il Jazz Set. Lillo Petrolo i Greg formen l'equip de comèdia Lillo & Greg, sent Greg àmpliament conegut com a part d'aquesta parella. Es van conèixer el 1986 mentre treballaven per una editorial. La seva col·laboració creativa va portar a la formació de la banda Latte & i Suoi Derivati el 1992, que combinava música rock amb lletres satíriques i comèdia. Han col·laborat extensivament en projectes cinematogràfics des del 1999, apareixent junts a Bagnomaria , Blek Giek , Colpi di fulmine , Colpi di fortuna , Un Natale stupefacente , Natale col boss i Natale a Londra – Dio salvi la regina . El 2020, van codirigir la pel·lícula de comèdia D.N.A.: Decisamente non adatti . Més enllà de la seva col·laboració amb Lillo Petrolo, Greg s'ha consolidat com a intèrpret versàtil. Va començar a treballar com a dibuixant de còmics el 1985 i va crear personatges per a còmics italians com *Lupo Alberto*, *Cattivik* i *Sturmtruppen*. També ha prestat la seva veu a pel·lícules d'animació, fent de Grub en la versió italiana d’ Epic (2013) i de Barry a Early Man (2018). Els seus crèdits d'actuació s'estenen més enllà del cinema, incloent aparicions en programes de televisió com *Saluti e baci*, *Tivvù cumprà* i *Un medico in famiglia*. Va interpretar el policia Amedeo a *Three Wives* (2001) i recentment ha estat l'un dels protagonistes al costat de Massimo Ghini i Antonio Catania a *30 anni di meno* (2024). Les seves contribucions com a escriptor inclouen les cançons temàtiques de 'Le Iene' i 'Speciale per me - Meno siamo, meglio stiamo!' de Renzo Arbore, i música original per a programes de televisió i pel·lícules amb Attilio Di Giovanni. Va publicar una col·lecció de contes curts anomenada *AgGregazioni* el 2008. La seva carrera radiofònica va començar el 1982 amb 'Wolfman Greg Show' a Radio Città Futura, i va co-presentar el programa de ràdio 610 a Rai Radio 2 del 2003 al 2019.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Xile

Claudio Reyes

Claudio Reyes, nascut el 5 de maig de 1960 a Longaví, Xile, va ser un artista polifacètic. Es definia com a cantant xilè, actor, polític i humorista. A partir de 1984, Reyes va iniciar la seva carrera professional d'actuació participant en papers secundaris en diverses teleseries com ara 'La torre 10', 'La represa' i 'Bellas y audaces'. Va continuar actuant en teleseries, apareixent a 'Piel canela' el 2001, i va participar a la banda sonora i al paper d'actor de 'A la sombra del ángel' el 1989. Reyes també va demostrar talent musical amb una popular interpretació radiofònica de 'Por qué llora la tarde' el 1989, distingida pel seu memorable estribill. La dècada de 1990 va marcar l'inici de la carrera còmica de Reyes a ‘Jappening con ja’. Durant aquest temps, va desenvolupar diversos personatges, incloent-hi 'El Huaso Clemente', 'Clementina', 'Tutín', 'Chalo', i notablement, 'Charly Badulaque'. El personatge de 'Charly Badulaque' va guanyar una popularitat significativa al voltant de l'any 2000, cosa que va portar a aparicions a ‘Morandé con compañía’ i un cameo a ‘Viva el lunes’. Aquesta popularitat va culminar amb la pel·lícula 'Kuma Channel: La Veritable Història de Charly Badulaque', estrenada al voltant de l'any 2000. El 1989, Reyes va assumir la responsabilitat de jutjar al Festival Internacional de la Cançó de Viña del Mar. Més enllà de l'entreteniment, Reyes va entrar en política, exercint com a regidor de Puente Alto del 2004 al 2008, representant la Unió Democràtica Independent (UDI) i rebent més de 12.000 vots. Va continuar treballant a la televisió, apareixent a ‘De aquí no sale’ el 2016 i ‘Gato por Liebre’ el 2021. Al llarg de la seva vida, Reyes va tenir set fills amb sis dones diferents, i Yanet Alfaro va ser la seva última esposa. Va patir un infart lleu a l'abril del 2023 del qual es va recuperar, però malauradament va morir el 13 de juliol del 2024, a causa d'un segon infart mentre celebrava l'aniversari d'un amic a Santiago. Reyes va estudiar al Departament de Teatre de la Universitat de Xile.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Suïssa

Claudio Zuccolini

Claudio Zuccolini és un còmic i moderador suís originari de Grison. Va començar la seva carrera mediàtica el 1994 com a locutor de ràdio per a emissores locals a Grison, concretament a Radio Grischa. Després d'això, es va traslladar a Zúric i va treballar com a VJ i moderador per a TELE 24. Entre 1998 i 2003, Zuccolini va guanyar un reconeixement més ampli presentant, editant i treballant com a VJ per a Tele24 i la Televisió Suïssa, i posteriorment, de 2003 a 2005, va ser editor de la revista il·lustrada suïssa i People on Sat.1 Schweiz. La carrera còmica de Zuccolini va començar el 2004 amb "L'Ex-Celebrity". Des d'aleshores ha desenvolupat un estil distintiu, sovint satiritzant les seves experiències com a exfigura pública i incorporant observacions quotidianes a les seves actuacions. Els seus espectacles posteriors inclouen "El Viatge de Cafè de Zucco" (2007), "El Programa de l'Èxit" (2010), "Simplement Zucco" (2015), "Per què" (2017) i "Perquè" (2020). Incorpora freqüentment temes com ara la roba de taula, els tatuatges, les rentavaixelles i els llibres de cuina a la seva comèdia, i li agrada xerrar, particularment sobre Kurt i Erika. Ha actuat al Festival de l'Humor d'Arosa el 2010 i ha rebut l'Arosa Humorfüller el 2017. El seu setè espectacle, "Der Aufreger" (El Provocador), està de gira per Suïssa des de la tardor de 2023, amb la majoria d'actuacions esgotades. Més enllà del monòleg, la carrera de Zuccolini abasta diversos rols. Va aparèixer al programa 'Genial daneben' a SRF zwei i va presentar tres episodis de 'Wer wird Millionär?' a 3+ el 2011. També ha interpretat papers teatrals, participant en "BOEING BOEING" (2009), "Saturday Night Fever" i "Rocky Horror Show". Ha tingut petits papers en pel·lícules suïsses i, des de 2007, posa veu a Steinbock Gian en els anuncis turístics de Graubünden. Els èxits de Zuccolini han estat reconeguts amb nombrosos premis, incloent el Swiss Comedy Award el 2020, dos Swiss Comedy Awards el 2020 (categoria Solo per 'Because' i Premi del Públic), un Prix Walo el 2011 per Cabaret/Comèdia i un segon Prix Walo el 2024. Actualment, és col·umnista de persones a Radio SRF 3, modera "Wie tickt die Schweiz?" a SRF1 des del 2024 i és president de la Societat Nacional d'Animals Suïssa (VNTS), defensant l'animal nacional suís.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Austràlia

Clyde Cook

Nascut Clyde Wilfred Cook el 16 de desembre de 1891, prop de Port Macquarie, Austràlia, Clyde Cook esdevingué un actor, còmic i artista de vodevil austríac-americà. Els seus pares eren John i Annie Cook; la família es va traslladar a Sydney quan tenia sis anys. Va començar la seva carrera artística el 1901 com a acròbata i ballarí, guanyant ràpidament una reputació de dibuixant còmic l'any 1906. La primera etapa professional de Cook va implicar viatges extensos i actuacions. Va seguir una carrera als teatres musicals de Londres el 1911 i es va presentar a les Folies Bergère durant 14 setmanes. Encara que va tornar a Austràlia el 1916, Clyde Cook no va poder inscriure's a la Força Imperial Australiana del Primer Exèrcit a causa de limitacions físiques. Durant aquest període, va participar en la recaptació de fons i va entretenir soldats. La seva primera aparició cinematogràfica va ser a *His Only Chance* el 1918. Durant les seves actuacions inicials als Estats Units, Cook era conegut com l'"Idiota de cautxú Inja", i es va presentar al New York Hippodrome des del mig de 1919 fins a l'inici de 1920. El 1920, William Fox va contractar Clyde Cook per a una sèrie de curts còmiques; posteriorment, va col·laborar amb Hal Roach el 1925 i amb Warner Bros. el 1927. L'estil còmic de Cook sovint mostrava les seves habilitats acrobàtiques, que James Parrott va ajudar a desenvolupar en històries. Va protagonitzar comèdies curtes dirigides per Stan Laurel a partir del 1925, i va aparèixer en pel·lícules com *Haurien de casar-se els mariners?* (1925), on lluitava contra Noah Young, i *La domatgesa*. La seva carrera es va estendre fins als anys 50, amb papers de mida decreixent. Va aparèixer en les sèries de pel·lícules *Bulldog Drummond* i *Mr. Moto*, així com en un episodi de *Les aventures de Superman* el 1953. Es va casar amb l'actriu Alice Draper el 1925; van tenir una filla anomenada Julia, però es van divorciar amargament el 1938. La seva pel·lícula final va ser *Donovan’s Reef* (1963) com a extra. Clyde Cook va morir l'13 d'agost de 1984 a Carpinteria, Califòrnia.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Xile

Coco Legrans

Alejandro Javier González Legranes, más conocido como Coco Legrans, es un humorista, actor y maquinista de televisón chileno. Su obra se comphone directore de monólologos que descrive les escotines cotidines, permís per a permetre i humoristazar los ras psiclogias mács comnees de sociad, y suza volver tofiar al ciícoda chino.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Coco Ponzoni

Cochi Ponzoni, nascut Aurelio Ponzoni l'11 de març de 1941 a Milà, és un actor, guionista, cantant i còmic italià. La seva mare li va posar el sobrenom 'Cochi', inspirat en un personatge de la revista infantil *Corriere dei Piccoli*. Va assistir tant al Liceu Clàssic Italià com a l'Institut Tècnic Carlo Cattaneo, estudiant comptabilitat. Les primeres amistats amb Renato Pozzetto, que van començar a Gemonio, van portar a una important col·laboració artística. Ponzoni va guanyar inicialment fama com a part del duo còmic Cochi e Renato amb Renato Pozzetto, formant la seva parella el 1962. Van començar a actuar al 'Cab 64' el 1964 i posteriorment al Derby Club de Milà a partir del 1965, desenvolupant un estil de comèdia surrealista i poètic. Enzo Jannacci es va convertir en amic i coautor durant aquest període, contribuint als seus temes populars com ‘Canzone Intelligente,’ 'La gallina,' i 'Nebbia in Val Padana.' Van debutar a la televisió el 1971 a la minisèrie Riuscirà il cav. papà Ubu? i van presentar Il poeta e il contadino el 1973. Va començar una carrera en solitari el 1976, marcada pel seu debut cinematogràfic a Cuore di cane, apareixent també a The Career of a Chambermaid i Sturmtruppen aquell mateix any. Després de guanyar reconeixement pel seu treball amb Pozzetto, Ponzoni va seguir una carrera en solitari centrada en el cinema i el teatre. Va aparèixer en pel·lícules com *Il marchese del Grillo* (1981) i *Saxofone* (1978). Desacords amb Renato Pozzetto respecte a les eleccions professionals van sorgir a principis dels anys 80, cosa que el va portar a desviar el seu focus cap al teatre dramàtic. Va concórrer breument a unes eleccions polítiques pel Partit Radical el 1987. Ponzoni es va tornar a unir a Pozzetto als anys 2000 per a projectes de televisió i d'escena. Al desembre de 2024, va rebre un premi a la seva trajectòria al Festival Internacional de Cinema d'Asti i es va convertir en un testimoni oficial de City Angels. Va publicar la seva memòria, *La versione di Cochi*, el 2023, i va aparèixer a *Zelig* al febrer de 2026 per celebrar el 30è aniversari de l'espectacle.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Coluche

Michel Colucci, famós sota la pseudonym de Coluche, va néixer el 28 d'octubre de 1944 en la 14a arronissement de París i va desactivar el 1 de juny de 1986 a Oppio, als Alps-Maris. Es va il·luminar com a humorista francès, actor i filantropista.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Consuelo de Haviland

Consuelo de Haviland és una artista multifacètica, reconeguda com a actriu, ballarina i escriptora. Nascuda el 28 d'abril de 1955 a la ciutat de Nova York, ostenta la ciutadania francesa i nord-americana, cosa que reflecteix la seva herència francoamericà. Prové de la prestigiosa família Haviland de porcellana. La seva formació inicial incloïa dansa clàssica, amb estudis realitzats tant a París com a Sofia. Va fer aparicions a *Lady Oscar* (1979), interpretant la parella d'Oscar al ball negre, i posteriorment va interpretar Lisa a *37°2 le matin* (1986). Altres crèdits cinematogràfics notables inclouen l'interpretació de Barbara a *Hôtel du Paradis* (1987), una 'morena alta' a *El suport insuportable de ser* (1988), i Corinne a *Ne réveillez pas un flic qui dort* (1988). També va protagonitzar com a Liselotte Wagner a *Dancing Machine* (1990) i Elisa ‘Bunny’ Grimaldi a *Sans Rancune* (1992). El seu treball televisiu inclou un paper en l'episodi 'Adolescence de l'art' de *Maguy* (1991), i aparicions a *Maigret voit double* (2000) com a Josette Keller, i *Louis la brocante* (2001) com a Brigitte. També va interpretar Betty Fersen a *Le Maître du Zodiaque* (2006). El 1996, va protagonitzar *Panique au Plazza* al Théâtre Marigny. Més enllà de la seva obra d'actriu, Consuelo de Haviland és també autora publicada, havent llançat la novel·la *Boulevard Dondoukov* el 1987. També va aparèixer a la pel·lícula 'A Private Affair' (2002). La seva vida professional s’estén més enllà de l’actuació; representa Ferrocarrils Russians a França i va contribuir a la restauració d’un enllaç ferroviari entre París i Moscou. També va ser actriu a *La Fac en délire* (1982), una coproducció francogermànica sobre joves que roben un autobús per arribar als seus promesos.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Espanya

Consuelo Guerrero de Luna

Consuelo Guerrero de Luna, nascuda Consuelo Texidor Mendo a Madrid el 9 de març de 1905, va ser una actriu i còmica espanyola. Va començar la seva carrera a l'escenari el 1924 al Teatre de la Zarzuela de Madrid, i posteriorment va actuar amb la companyia dramàtica de Ricardo Calvo Agostí. La seva germana, Irene Guerrero de Luna, també va seguir una carrera d'actriu, especialitzant-se en doblatge. Després de la Guerra Civil Espanyola, Consuelo Guerrero de Luna va emigrar a Mèxic a la fi dels anys trenta després d'haver estat exiliada. Es va establir ràpidament al cinema mexicà, apareixent en més de cinquanta pel·lícules al llarg de la seva carrera. El seu debut cinematogràfic va tenir lloc el 1941 amb Oh, Quins Temps, Don Simón! , i també va aparèixer a El Policeman Desconegut aquell mateix any. Al llarg dels primers anys quaranta, va protagonitzar diverses pel·lícules, incloses Quan les Estrelles Viagen (1942), Vaig Ballar amb Don Porfiri (1942) i Arriba las Mujeres (1943). També va actuar a Resurrecció (1943) i Hotel d'Estiu (1944), així com a La Filla del Regiment (1944) i La Germana de Caritat (1944). Pel·lícules notables de la seva carrera posterior inclouen El Monjo Blanc (1945), El Lladre (1947), Esporns d'Or (1948), En la Palma de la Teva Mà (1951) i Pren-me en Bractes (1954). Més enllà del cinema, Consuelo Guerrero de Luna va participar en produccions teatrals com 'El dret a néixer', 'La llopa', 'Els quatre camins' i 'La bogeria dels àngels'. També va contribuir a la televisió, apareixent en les cèlebres sèries Murallas blancas i Amar fue su pecado l’any 1960. Va passar els seus últims anys vivint en una casa proporcionada per l’Associació Nacional d’Actors (ANDA). Consuelo Guerrero de Luna va morir a Ciutat de Mèxic l’11 d’octubre de 1972.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Alemanya

Cordula Stratmann

Com a alemanya, Cordula Stratmann treballa com a còmica, actriu i autora, i també exerceix com a terapeuta sistèmica familiar. Nascuda a Düsseldorf el 10 de novembre de 1963, es va créixer com a filla d'un professor. Va assistir al St.-Ursula-Gymnasium de Düsseldorf i va obtenir l'Abitur a principis dels anys 80. Stratmann va guanyar popularitat per primera vegada a finals dels anys 90 interpretant Annemie Hülchrath a *Zimmer frei!* (1998-2008). Després de graduar-se del batxillerat, Stratmann va estudiar treball social a la Katholischen Hochschule Nordrhein-Westfalen de Colònia i va obtenir el títol de Diplom-Sozialarbeiterin. També va rebre formació addicional en teràpia familiar sistèmica mentre treballava en un centre de consultes familiars, treballant com a terapeuta durant vuit anys (1988-1996). Abans de dedicar-se a la comèdia, el 1990 va cofundar el grup de cabaret Fatal Banal i va descobrir la comèdia al 1990. El 1992 va crear el personatge d'Annemie Hülchrath per una sessió de carnaval. La carrera de Stratmann va evolucionar cap a la televisió el 1996, deixant la seva feina com a consellera familiar. El debut televisiu de Stratmann va implicar presentar els programes humorístics Manngold i Sonst gerne a tm3 i ZDF, on originalment interpretava el paper de Melanie. Va actuar a la pel·lícula Zimmer frei! com a ‘Annemie Hülchrath’ el 1998, amb derivades com Annemie auf Hausbesuch (2000-2002) i Annemie Hülchrath – Der Talk (2002-2004). El seu primer programa d'escena, Andererseits wiederum …, es va estrenar el 2001, cosa que li va valer una nominació al German Comedy Award. Va presentar el programa Annemie Hülchrath – Der Talk a WDR del 2002 al 2004. A partir de setembre del 2004, va protagonitzar el programa humorístic d'improvisació Schillerstraße, que es va allargar fins a abril del 2007 i li va valer diversos premis, inclòs el German Comedy Award el 2005 i el German Television Award. També va ser nominada al German Comedy Award a l’octubre del 2001 i a l’octubre del 2002. La vida personal de Stratmann s’ha incorporat ocasionalment a la seva obra; va estar embarassada al novembre de 2005, cosa que es va reflectir en la trama de Schillerstraße, i va donà a llum un fill anomenat Emil l’1 de març de 2006. Està casada amb Rainer Osnowski, cofundador de lit.Cologne, i resideixen a Colònia amb el seu fill. Ha escrit diversos llibres, incloent-hi Ist dieses Buch ansteckend? (2008), Sie da oben (2011) i Wo war ich stehengeblieben? (2024). Continua exercint com a terapeuta familiar a temps parcial al seu propi despatx a Colònia, i ha aparegut en diverses sèries de televisió i pel·lícules, incloent-hi Danni Lowinski (2013), Kroymann (2017-2019), Rocca verändert die Welt (2019) i SMS für Dich (2016). Recentment va participar en la quarta temporada de 'LOL: Last One Laughing' (a partir del 6 d’abril de 2023).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Curnonsky

Maurice Edmond Sailland, conegut professionalment com Curnonsky i sobrenomenat 'Cur', va néixer el 12 d'octubre de 1872 a Angers, França. La seva mare, Blanche Alphonsine Mazeran, va morir poc després del seu naixement, i el seu pare, Edmond Georges Sailland, el va abandonar. Posteriorment, va ser criat per la seva àvia a Angers, on va assistir al Collège Saint-Maurille. Aproximadament als 18 anys, es va traslladar a París amb l'objectiu de seguir una carrera periodística i d'assistir a l'École normale supérieure. Curnonsky va començar a escriure per diverses publicacions, incloent *La Vie parisienne*, *Le Music-Hall illustré du matin* i *Comœdia*. Va treballar com a ajudant literari de Willy el 1895 i va coautoritzar novel·les amb Paul-Jean Toulet. Alphonse Allais va suggerir el pseudònim 'Curnonsky', que va adoptar. L'obra de Curnonsky abarcava àrees diverses, incloent textos publicitaris per a empreses com Pyrex i Michelin, i alguns el consideren com a qui gairebé va inventar l'escriptura fantasma. Va escriure o escriure fantasma de molts llibres i columnes de premsa, i era un humorista i crític de music halls. Les contribucions de Curnonsky al món de la cuina van ser significatives. El nom Bibendum per a l'home Michelin va ser creat per ell el 1907, i a partir de novembre d'aquell any, va escriure la columna setmanal 'Les Lundis de Michelin' per a Michelin. Va ser escollit 'Príncep dels Gastrònoms' el 1927 mitjançant un plebiscit d'aproximadament 3000 xefs. De 1921 a 1928, va coautoria de 28 volums de 'La France Gastronomique' amb Marcel Rouff, que sumaven 3.000 pàgines i més de 5.000 receptes. També va fundar l'Académie des gastronomes el 1928, exercint com a primer president fins al 1949, i va llançar Cuisine et Vins de France el 1947. Curnonsky va morir el 22 de juliol de 1956 a París als 83 anys, deixant enrere un cos de treball substancial que va consolidar la seva reputació com el 'Príncep de la Gastronomia'.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Alemanya

Curt Bois

Curt Bois, nascut Kurt Boas el 5 d'abril de 1901 a Berlín, va ser un actor i còmic alemany. Provenia d'una família jueva alemanya, amb pares Philipp Boas i Martha Saul. La seva carrera va abastar uns extraordinaris 79 anys, cosa que el va convertir en l'actor de cinema amb més temps de filmació de la història. Bois va morir a Berlín el 25 de desembre de 1991, als 90 anys. Bois va començar la seva carrera d'actor de manera notablement primerenca, apareixent a *Bauernhaus und Grafenschloß* el 1907 com un dels primers actors infantils. Va continuar actuant com a estrella infantil, incloent papers a *Der Kleine Detektiv* (1909) i diverses pel·lícules com *Mutterliebe* i *Streichhölzer, kauft Streichhölzer!* (1908). De 1914 a 1919, va treballar com a 'Salonhumorist' en revistes, cabarets i espectacles de varietats arreu d'Alemanya, Suïssa, Àustria i Hongria. Va fer el seu debut escènic als set anys, el 23 d'octubre de 1908, al Theater des Westens. Bois va aconseguir l'èxit el 1928 interpretant *Charley's Aunt* a Viena, i els estudis cinematogràfics van intentar promocionar-lo com un 'Harold Lloyd alemany'. Durant la República de Weimar, va guanyar reconeixement com a intèrpret de cançons. Va actuar a Broadway i va aparèixer en papers secundaris a pel·lícules de Hollywood, incloent-hi *Casablanca* (1942) com un manlleuger i *Caught* (1949) com Franzi Kartos. Després de la Segona Guerra Mundial, Bois va tornar a Alemanya el 1950 i posteriorment va passar molts anys actuant tant al Teatre Schiller com al Teatre des Westens. Els personatges còmics eren una característica habitual de les representacions de Bois, incloent-hi sovint papers com a cambrers cap o empleats pretensiosos. El 1987, va guanyar un Premi Europeu del Cinema al millor actor secundari pel seu paper de poeta Homer a *Les ales del desig* (també conegut com a *Der Himmel über Berlin*). La seva última actuació cinematogràfica va ser en el curtmetratge *Das letzte Band* el 1989.

Veure el perfil