Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Tots A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Comença per C Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 49-60 de 127 còmics

Verificat No reclamat

Suècia

Christian Åkesson

1 120 seguidors

Christian Åkesson és un actor, còmic, presentador de programes i guionista suec. Nascut el 7 de març de 1986, es va créixer a Staffanstorp. És un actor còmic, imitador i cantant amb quinze anys d'experiència en la comèdia, tant actuant com escrivint. La seva carrera va començar sent un actor infantil a l'Òpera de Malmö i al món dels *spex* de Lund, i posteriorment va passar d'una carrera com a oficial a la comèdia. La carrera professional d'Åkesson va començar el 2011 amb treballs de dibuix en l’ Ana Gina Show . Va guanyar reconeixement gràcies a les seves aparicions al programa de televisió "Partaj" a Kanal 5, on és conegut per les paròdies d'Andreas Isaksson i Jimmie Åkesson. Entre el 2012 i el 2015, va formar part de vuit temporades del programa d’humor Partaj , i també va actuar a Partajs humorshow . Va aparèixer a Ballar av stål el 2012 com el personatge Bemanningsmannen, i posteriorment va interpretar a la farsa Kuta och Kör . El 2021, va protagonitzar Trazan al musical Trazan och Banarne , demostrant la seva versatilitat com a intèrpret. Més enllà de la televisió, Åkesson ha co-creat i protagonitza la sèrie de comèdia *Kurt & Lang*, i també apareix al programa infantil *Mattemacken*. Treballa com a creador a les xarxes socials, on crea vídeos curts que retraten homes socialment conscients. Aquests vídeos sovint inclouen títols com 'Batalla climàtica a Södermalm' i 'Els residents de Södermalm planegen unes vacances', i inclouen esbossos que prediuen una fase de 'post-despertar' i representen converses sobre el veganisme. El seu estil còmic implica exagerar l'idealism i fer-se riure d'ell, sovint satiritzant aspectes del moviment 'despert'. Representa múltiples personatges dins aquests vídeos, inclosos coneguts. Lokko&Robson Reklambyrå el va elogiar per ser agut i cridar l'atenció, mentre que Annie Lingstrand de Telia Consumer Services va destacar el seu humor i professionalitat. Se’l contracta freqüentment com a moderador i presentador per a conferències, debats, taules rodones i esdeveniments d'inauguració, i està disponible per a esdeveniments corporatius i col·laboracions. Christian Åkesson ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Ha guanyat el premi Humorpriset dues vegades (com a actor) i és un receptor triple del premi Kristallen. Va estudiar a Spykens teaterlinje i Medieinstitutet a Estocolm, desenvolupant habilitats com a actor, creador i guionista a l'escenari de revista. Té experiència tant davant com darrere de la càmera, i és conegut per haver aparegut en més de 100 personatges distintius en programes de paròdia.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Camille Dumény

Camille Georges Richmome, conegut com Dumény o Camille Dumény, va néixer el 30 d'agost de 1854 a París i va morir el 2 d'agost de 1854. 7 de juliol del 1920 a Nantaua. Va treballar com actor de teatre a França.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Mèxic

Cantinflas

Mario Fortino Alfonso Moreno Reyes, conegut professionalment com a Cantinflas, va néixer a Ciutat de Mèxic el 12 d'agost de 1911. Va morir el 20 d'abril de 1993. Com a humorista, actor, cineasta, mim, productor, guionista i còmic mexicà, és considerat un dels humoristes mexicans més polifacètics. Els seus pares eren Pedro Moreno Esquivel i María de la Soledad Reyes Guízar; era el sisè de catorze fills, amb vuit supervivents. Abans d'establir-se com a artista, Cantinflas va explorar altres camins, considerant carreres en medicina i boxa, i va tenir una varietat de treballs incloent ajudant de sapater, acobrador de sabates, missatger, carter, taxista, empleat de bolera, boxejador, i fins i tot va servir breument a l'exèrcit mexicà el 1928. L'estil còmic de Cantinflas era distintiu. Inicialment va intentar imitar Al Jolson, però finalment va desenvolupar la seva pròpia personalitat com a habitant d'un barri humil. El seu humor incorpora característiques lingüístiques mexicanes com l'entonació, el vocabulari i la sintaxi; sovint representava pagesos o camperols empobrits. El sobrenom 'Cantinflas' va originar-se durant les seves primeres actuacions en tendes de viatge, amb la intenció d'amagar la seva carrera artística dels seus pares. Va treure inspiració del còmic Manuel Medel, fent parella amb ell al principi de la seva carrera i protagonitzant tres pel·lícules junts. El seu humor únic va portar a la creació de paraules i frases noves, com 'ser un cantinflas,' que vol dir ser com Cantinflas. Cantinflas va assolir fama internacional a través de les seves pel·lícules, incloent-hi feina a Hollywood, Califòrnia, EUA. Va compartir cartell amb David Niven a *Vint mil llegües sota els mars* (1950), un paper que li va valer un Globus d'Or al millor actor – pel·lícula musical o còmica. Charlie Chaplin el va considerar el millor còmic viu, i Charles Chaplin més tard el va considerar el millor còmic vivent. Cantinflas va ajudar a inaugurar l'era daurada del cinema mexicà i va contribuir significativament al seu desenvolupament. També va ser president de la Asociación Nacional de Actores (ANDA) i primer secretari general del Sindicato de Trabajadores de la Producción Cinematográfica (STPC), demostrant la seva implicació en la política i els negocis mexicans. El seu personatge està associat a la identitat nacional mexicana, i es va oposar a la pràctica del control dels sindicats per part d'un govern de partit únic (xarrisme sindical). Una pel·lícula sobre la seva arribada a Hollywood es va estrenar el 2014.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Carl Ballantine

Carl Ballantine, nascut als Estats Units, dedicat a les carreres com a mag, còmic i actor. Va promoure-se sota els monikers com ara el gran Ballantine, l'Yrlina L'extraordinari Ballantine, YellowBallantine: En el seu acte de vodeville aspiva, es va presentar, evidentment, rutins d'il·lusions transparents que sovint van disparar, li va demanar que es reverissin una decepció exagerada amb un somriure irònic. Els Hertorians l'atribueix la invenció de la màgia comèdia per a ell, i el seu estil ha deixat una marca tant en els dos humoristes com l'escenari de mags.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Carlo Buccirosso

Carlo Buccirosso, nascut a Nàpols el 7 de juliol de 1954, és un actor italià, director de teatre i dramaturg. Actualment resideix a Nàpols. Després del batxillerat, va estudiar dret però no va finalitzar la llicenciatura; també va fer onze mesos de servei militar a Novara el 1978. Buccirosso va començar a treballar amb Tato Russo el 1978, cosa que va marcar l'inici de la seva carrera professional en les arts escèniques. Buccirosso és particularment conegut pels seus papers còmics en pel·lícules dirigides per Vincenzo Salemme i Carlo Vanzina. Sovint interpreta un home napolità de classe baixa estereotipat en aquestes pel·lícules, col·laborant freqüentment amb Salemme, Maurizio Casagrande, Nando Paone i Biagio Izzo tant en produccions teatrals com en pel·lícules. Aquestes col·laboracions inclouen obres com ...e fuori nevica! , L'amico del cuore i Premiata pasticceria Bellavista . Buccirosso també va co-escriure la farsa teatral Il miracolo di don Ciccillo . Vincenzo Salemme el va reconèixer i valorar com a actor de caracterització, cosa que ha contribuït a la seva llarga relació professional. La seva obra ha rebut un reconeixement significatiu. Va rebre elogis de la crítica i una nominació al David di Donatello pel seu paper de Paolo Cirino Pomicino a Il Divo (2008), i més tard va aparèixer a La bellesa del món (2013) de Paolo Sorrentino. Buccirosso va guanyar un Nastro d'Argento al millor actor secundari per Song'e Napule (2013) el 2014. Després, va rebre un David di Donatello al millor actor secundari per La llegendària Giulia i altres miracles (2015), també coneguda com a 'Noi e la Giulia', el 2015. La seva extensa filmografia inclou aparicions en títols com L'ultima scena , Amami , Febbre da cavallo - La mandrakata , Le barzellette , Guardiani delle nuvole , Eccezzziunale veramente - Capitolo secondo... me , i més recentment, Mamma o papà? i Il giorno più bello . També apareix a la sèrie de televisió en curs Imma Tataranni - Sostituto procuratore (2019-2025) i va ser inclòs al videoclip de la cançó 'Chi vuol essere milionario?' de Clementino i Fabri Fibra el 2019. Buccirosso també ha interpretat Peppino Esposito a la sèrie de televisió Un ciclone in famiglia (2006-2008). Encara que generalment és reservat pel que fa a la seva vida personal, Buccirosso ha declarat que mai es va casar ni va tenir fills. En broma, va afirmar que sempre havia actuat per impressionar una dona que mai va revelar. Va treballar sovint en cinema i televisió italianes, demostrant que podia interpretar molts papers i ajudant a fer pel·lícules de comèdia italianes.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Carlo Verdone

Carlo Verdone és un actor, còmic, director i guionista italià, nascut a Roma el 17 de novembre de 1950. El seu origen familiar inclou un pare, Mario Verdone, que era professor de història del cinema i crític, i una mare, Rossana Schiavina, que era professora de literatura. El seu avi patern, Oreste, era químic de Pozzuoli (Nàpols). Va assistir al Collegio Nazareno de Roma, on va conèixer Christian De Sica, i posteriorment va estudiar al Liceo Classico de Roma. Verdone va obtenir graus en Literatura Moderna de la Universitat Sapienza de Roma el 1976-1977, amb una tesi sobre el cinema mut italià, i en Direcció Cinematogràfica del Centro Sperimentale di Cinematografia el 1974. Verdone va començar la seva carrera amb el seu estil còmic als anys 70. Va aparèixer en anuncis per al programa Carosello i va debutar a la televisió el 1977 al programa de varietats Non stop . Va presentar els seus personatges a la televisió el 1978 a la sèrie de comèdia Non Stop . Sergio Leone li va donar el seu debut cinematogràfic i el va orientar en tècniques de rodatge. Va fer curts amateur des de jove, incloent-hi Poesia solare (1969), Allegoria di primavera (1971) i Elegia notturna (1973). El seu debut com a director va ser Un sacco bello (1980), seguit de Fun Is Beautiful (1980) on va interpretar tres personatges. Va coescriure Journey with Papà amb Sergio Leone, i Troppo forte amb Verdone i Leone. La filmografia de Verdone inclou l'altament valorat *Bianco, rosso e Verdone* (1981), produït per Sergio Leone i amb Elena Fabrizi, i la seva banda sonora composta per Ennio Morricone. Va dirigir *Talcum Powder* (1982) que va guanyar múltiples premis David di Donatello, i el va coescriure amb Enrico Oldoini. Des de la dècada de 1990, la seva obra ha explorat temes més seriosos. Va escriure el llibre *Fatti Coatti* el 1999. Verdone va protagonitzar la sèrie de pel·lícules *Manual de l'amor* (2005, 2007, 2011) i va aparèixer a *La Gran Belleza* (2013) de Paolo Sorrentino. Va dirigir *Blessed Madness* (2018), coescrivint-la amb Nicola Guaglianone i Menotti. Ha rebut nombrosos premis, inclosos nou premis David di Donatello, quatre Globi d’oro, onze Nastri d'argento i dos Premi Flaiano. El 2017, va rebre un doctorat *honoris causa* en Patrimoni Cultural i Territori de la Universitat de Roma Tor Vergata. Recentment, va protagonitzar *L'Abbiamo Fatta Grossa* (2016), on interpreta Arturo Merlino, un modest detectiu privat, al costat d'Antonio Albanese com a Yuri Pelagatti.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Espanya

Carlos fajono

Borna Juan Carlos Arroyo Urbina i conegut com Carlos faemono, treballa com a humorista i escriptor, integració del còmic dio faemono i Caisado. També serveix com a dissenyador gràfic, il·lustrador, músic, pintor i publicista.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Mèxic

Carlos Ignacio

Carlos Ignacio Zaragoza Mora, que actua amb el nom Carlos Ignacio, és un intèrpret mexicà dedicat a l'humor. Ha estat part del cas de programes com la Casa de La Laughing i de la família.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Equador

Carlos Michelena

Carlos Alberto Michelena Soria, conegut com a «El Miche», és un actor, còmic, caricaturista i humorista equatorià, considerat una de les figures més representatives del teatre de carrer a l’Equador. La seva llarga trajectòria combina sàtira política, humor social i crítica a la desigualtat. Va néixer a Quito el 5 de gener de 1954 en una família de pocs recursos: el seu pare era sabater i la seva mare venia dolços i diaris al carrer, i de petit ell mateix ajudava la família venent caramels. Va fer la primària al Colegio Simón Bolívar, però no va acabar la secundària. Es va interessar pel teatre als deu anys, fent mímica amb discos en un club de barri d’El Dorado, a Quito. Als quinze, animat per la seva mare, va començar a assistir com a oient a l’escola de teatre de la Casa de la Cultura Ecuatoriana, i després va treballar com a ajudant d’atrezzo per a la companyia Teatro Ensayo, on va obtenir el seu primer paper, a Huasipungo, basada en la novel·la de Jorge Icaza. Va començar la carrera d’actor a l’escola de teatre de la Casa de la Cultura als divuit anys, es va formar amb el director Antonio Ordóñez i va actuar amb Teatro Ensayo en obres com Boletín y elegía de las mitas, Dos viejos pánicos i El médico a palos. Més endavant es va unir a la companyia Ollantay de l’Escola Politècnica Nacional i al grup Malayerba, i va dirigir el Teatro de la Calle, que portava obres a places i parcs. Des dels anys vuitanta el seu escenari és el parc El Ejido de Quito, on, amb la cara pintada de blanc i amb vestits que fa ell mateix, interpreta personatges trets de la vida quotidiana, des de veïns, obrers i venedors ambulants fins a polítics i poderosos, i fa servir la ironia per fer pensar el públic. La premsa ha descrit El Miche com una barreja de bufó polític i cronista popular. També ha treballat a la televisió, la ràdio i internet. El 2011 va estrenar un espectacle de circ, El circo del Miche, que va estar tres setmanes a la Carpa Teatro, i el 2019 va presentar El toque del Miche al Teatro Centro de Arte de Guayaquil. Prefereix els espais oberts, que li permeten improvisar amb el que passa al seu voltant, i evita l’humor de doble sentit. El 2003 la Casa de la Cultura Ecuatoriana li va concedir la seva Orde al Mèrit Artístic.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Argentina

Carlos Núñez Cortés

Carlos Núñez Cortés, conegut afectuosament com 'Carlitos', és un artista argentí polifacètic nascut a Buenos Aires el 15 d’octubre de 1942. Els seus pares eren Anselmo Núñez Cortés i Julia Alazdraqui; té dos germans, Eduardo Enrique i Mónica. Amb avis paterns d’origen espanyol i avis maternals de Turquia, la seva família es va traslladar a Posadas (Misiones) quan tenia sis anys, on va viure fins als tretze anys. Aquesta experiència primerenca va fomentar un interès profund en la natura i la fauna salvatge. Va començar classes de piano a la mateixa edat i va continuar estudiant amb Roberto Saccente, oferint els seus primers concerts als catorze anys mentre estudiava composició i harmonia de forma independent. El recorregut professional de Núñez Cortés està estretament lligat al celebrat grup de comèdia Les Luthiers. Després de participar en cors estudiantins a la Facultat de Ciències Exactes i a la Facultat d’Enginyeria, va formar part d’I Musicisti, que més tard es va dividir en Les Luthiers i I Musicisti. Va entrar a Les Luthiers al voltant de finals de 1968 i va ser membre des de 1969 fins a la seva jubilació el 2017. Dins del grup, se’l considera un membre versàtil amb habilitats musicals, d’interpretació i de composició. Sovint va exercir com a cantant principal, portant freqüentment la melodia en peces corals a causa del seu ampli registre vocal, i va interpretar peces com 'Voglio Entrare' i serenates. També va contribuir significativament al seu repertori componen nombroses peces, incloent 'Las Majas', 'Teorema de Thales', 'San Ictícola', 'Epopeya de Edipo', 'Calypso de las píldoras' i 'Kathy, la reina del saloon'. Va crear instruments nous per al grup, com ara el flabiol Bunsen i el glamocot, i es va encarregar dels arranjaments vocals, exemplificats per 'Conozca el Interior'. Les seves habilitats d’interpretació còmica són reconegudes i influenciades per Charles Chaplin. Més enllà de la seva obra amb Les Luthiers, Núñez Cortés ha demostrat una àmplia gamma d'interessos i experiència. Va obtenir un grau en química biològica de la Universitat de Buenos Aires (UBA) el 1967 i va treballar com a químic fins al 1972. És un expert en malacologia, amb una gran col·lecció de closques, i ha coautoritzat '100 Caracoles Argentinos' amb el naturalista Tito Narosky. També ha escrit tres llibres en castellà: 'Los juegos de Mastropiero', '100 caracoles argentinos' i 'Memorias de un luthier'. Actualment, és columnista del podcast 'La Hora de la Nostalgia'. Els talents diversos i les contribucions de Núñez Cortés a la cultura argentina, que abasten la música, la comèdia, la ciència i la literatura, consoliden el seu lloc com una figura única i perdurable.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Mèxic

Carmen Salinas

Carmen Salinas Lozano, coneguda afectuosament com Carmelita Salinas, va ser una intèrpret i política mexicana polifacètica. Nascuda a Torreón, Coahuila, Mèxic, el 5 d’octubre de 1939, va començar la seva carrera de ben jove, cantant i fent imitacions de veus en un programa de ràdio a Monterrey als deu anys. Descoberta pel productor cinematogràfic Carlos Amador Martínez el 1953, va fer el seu debut al cinema el 28 d’octubre d’aquell any a la sala Ópera. El seu debut televisiu va seguir el 1964, participant en la telenovela ‘La vecindad’. Al llarg de la seva carrera, va treballar en nombrosos mitjans, demostrant versatilitat com a actriu, imitadora, còmica i empresària teatral. La prolífica carrera de Salinas va abastar dècades i va englobar una àmplia gamma de rols. Va aparèixer en 115 pel·lícules, començant amb 'La vida inútil de Pito Pérez' el 1970, i va col·laborar freqüentment amb Adalberto Martínez ‘Resortes’ durant les dècades de 1970 i 1980. La seva extensa obra també incloïa 70 produccions teatrals, 23 telessèries i aparicions en nou sèries de televisió com ara 'La vecindad', 'La frontera' i 'El chofer'. Va fer gira amb el musical 'Aventurera', presentant i produint l'obra el 1997. Notablement, va compartir pantalla amb Denzel Washington a la pel·lícula 'Man on Fire'. El seu fill, Pedro Plascencia Salinas, va contribuir musicalment a projectes per a Necaxa i Televisa. Més enllà de l'entreteniment, Carmen Salinas es va involucrar en la política. Declarant-se membre del Partit Revolucionari Institucional (PRI) des de la infància, va ser diputada a la Cambra de Diputats de 2015 a 2018. Durant el seu temps com a diputada federal, va participar a les Comissions d'Igualtat de Gènere, Ràdio i Televisió, i Salut. Es va casar amb Pedro Plascencia Ramírez el 1956, i van tenir dos fills: Pedro Plascencia Salinas i María Eugenia Plascencia. Malauradament, Pedro Plascencia Salinas va morir el 1994 a causa del càncer. Carmen Salinas Lozano va morir a Cuauhtémoc, Ciutat de Mèxic, el 9 de desembre de 2021, deixant enrere un llegat significatiu en l'entreteniment i el servei públic mexicans.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Caroll Spinney

La Caroll Edwin Spinney, un titella nord-americà, dibuixant americà, autora, artista visual i altaveu, va guanyar la seva fama més gran portant a la vida l'Ocell Big i l'Oscar el Grouc de Seasme Street, una feina que va fer del llançament del programa el 1969 a través del 2018.

Veure el perfil