Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

1635 còmics

Alessandro Bergonzoni

Alessandro Bergonzoni, nascut a Bolonya, Itàlia, el 21 de juliol de 1958, és un artista multifacètic. Es defineix com a còmic, actor, dramaturg, escriptor, humorista, artista de cabaret, artista visual i lletrista. Els seus primers anys professionals van incloure una col·laboració amb Claudio Calabrò, i va assistir a l'Accademia Antoniana abans d'obtenir un grau en dret. Bergonzoni va debutar el 1982 amb l'espectacle teatral 'Scemeggiata'. És considerat una figura clau de la comèdia i el teatre experimental italià, caracteritzats pel surrealisme i el joc lingüístic. Les seves obres d'escena exploren freqüentment situacions surrealistes i paradoxals, sovint incorporant l'absurditat i rebutjant la realitat com a referència artística. Produccions notables inclouen 'Madornale 33', 'Trascendi e sali' i 'Urge'. Ha escrit i interpretat més de quinze produccions teatrals, dirigint i dissenyant les escenes ell mateix. Va obtenir reconeixement nacional després d'aparèixer al programa de Maurizio Costanzo Show el 1985 i posteriorment va participar a 'Il bello della diretta' el 1986. Més enllà del teatre, la obra de Bergonzoni s’estén a la literatura i les arts visuals. Ha publicat diversos llibres, incloent 'Le balene restino sedute', que li va valer la Palma d'Or de Bordighera el 1989, i 'Aprimi cielo'. També ha aparegut en pel·lícules com 'Pinocchio' (2002) i 'Quijote' (2006). Des del 2005, ha presentat instal·lacions i exposicions, explorant conceptes com 'Crealtà'. Contribueix regularment a diaris i revistes italianes com La Repubblica i Corriere della Sera, escrivint columnes com ‘il s’abato di Alessandro Bergonzoni’ i 'Aprimi Cielo'. La obra de Bergonzoni sovint aborda qüestions socials, incloent la malaltia, el coma, la vida a la presó i la pau. Ha rebut nombrosos premis, incloent el Premio della Critica (2004-2005), el premi Saint Vincent, el premi Gradara Ludens (1995) i el Premi Nacional Cultura de la Pau el 2022. Continua actuant, amb espectacles programats en pròxims esdeveniments en llocs com el Teatro Romano de Verona (2026) i el Teatro Duse de Bolonya per a la Giornata dei Risvegli (Dia dels Despertars) per donar suport a la investigació del coma.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Alhiero NoschèsName

Alphiero Noschès era un conegut imitador, actor, humorista i italià, considerat el més prolífic i estimat en la història de la televisió italiana.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Andrea Poltronieri

Andrea Armchairs, també conegut com a PoltroSax o Poltro, és un músic i humorista italià nascut a Ferrara el 5 de novembre de 1965. Va començar la seva carrera tocant el saxòfon a la banda Libagions el 1986. El seu bagatge artístic inclou un diploma de l'Institut Dosso Dossi en el programa d'Arts Aplicades de Ferrara i una llicenciatura de l'Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Aquests estudis formals contribueixen a la seva aproximació única, que combina les arts visuals amb la música i la comèdia. Ha estat actuant durant més de trenta anys, començant al voltant de 1993, i continua entretinguent públics a tot Itàlia i internacionalment, inclosa Nova York. Les actuacions d'Armchairs es defineixen com a 'espectacles de música còmica', combinant cabaret i música d'una manera atractiva. El seu estil incorpora el dialecte ferraresi a les seves cançons, sovint parodiant melodies de dibuixos animats o reescrivint lletres amb efecte còmic. Actua freqüentment com el personatge ‘Nives’, una dona de 83 anys de Molinella, Bolonya, i també interpreta un superheroi anomenat Umàz’, una paròdia de Spider-Man, per intensificar l'humor. De vegades se’l defineix com a 'un home orquestra' perquè fa moltes coses, tot i que sovint treballa amb altres artistes. Ha col·laborat amb grups com Stadio i músics com Sergio Sgrilli, i junts van crear l'espectacle teatral ‘Sgrillaus’ a partir del 2003. El 1990, Libagions va publicar el seu primer senzill a nivell nacional, beneficiant-se dels consells i l'experiència proporcionats per Pino Daniele durant la seva gravació. Al llarg de la seva carrera, Andrea Poltronieri ha participat en nombrosos esdeveniments com Rock Circus i Ferrara Music Park. Ha fet gira per Itàlia amb Cristina D’Avena i Gem Boy, i el 2011, es va unir a Stadio com a saxofonista per a la seva gira 'Diamanti e caramelle'. El 2007, va aconseguir el segon lloc en un concurs nacional de cabaret. Mentre que l''Accademia del PoltroSax Club' a Frankfurt descriu la seva versatilitat com a característica clau, i la 'Scuola di Fenomenologia di Chicago' (o ‘Scuola dell’obbligo della Nives’) destaca la seva capacitat de fer sorolls com a definidora, Andrea Poltronieri continua actuant en teatres, estudis de televisió, places públiques i diversos escenaris, demostrant la seva presència perdurable en l'escena de l'espectacle italià.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Andrea Pucci

Andrea Pucci, també conegut com Pucci, és un còmic italià, artista de cabaret, actor i presentador de televisió. Nascut Andrea Baccan a Milà el 23 d'agost de 1965, es va créixer en una família amb orígens venecians. Els seus pares són Francesco Pietro Baccan de Stanghella (PD) i Rosa di Pressana (VR), i té una germana que es diu Manuela. Actualment resideix a Milà. Abans de consolidar-se com a humorista, Pucci va exercir diverses professions, incloent-hi treballar a la botiga de tabac de la seva família i posteriorment regentant una joieria. Durant els estius, va treballar com a animador en els pobles turístics de Valtur, cosa que va contribuir a les seves habilitats d'observació. El 1994, el periodista Tiberio Timperi el va notar i el va presentar a un autor de programes de televisió. Va rebre l'àlies 'Pucci' d'un personatge en els acudits de Pippo Franco. Pucci va començar la seva carrera guanyant el programa de televisió “La sai l'ultima” durant 1993/1994 a Canale 5, i posteriorment es va convertir en un convidat habitual de 1994/1995 a 1999/2000. La comèdia de Pucci se centra en la sàtira social i dels vestits, evitant temes polítics. És conegut pels seus monòlegs amb la frase «È cambiato... tutto!» (Tot ha canviat!). El seu estil implica observar la vida quotidiana i improvisar situacions grotesques amb el públic. De 2005 a 2016, va formar part del repartiment del programa de comèdia Colorado a Italia 1, i va continuar participant en 'Colorado Cafè' a partir de 2005/2006. També ha aparegut en diversos altres programes de televisió, incloent Maurizio Costanzo Show , Quelli che il calcio (com a corresponsal especial de 2003 a 2004) i Big Show (a partir de 2017). L'any 2010, va coautoria el llibre Ho sposato l’esorcista amb Raffaele Skizzo Bruscella. És un aficionat apassionat de l'Inter i sovint parla de futbol als seus monòlegs, fins i tot apareixent a Quelli che il calcio per comentar partits de l'Inter. Al llarg de la seva carrera, Pucci ha rebut diversos premis i ha participat en nombrosos programes, incloent "Sotto a chi tocca," “Scherzi a parte,” “Passaparola,” “Lista d’attesa,” “Lo zoo di 105,” Radio Kiss Kiss, “Shake,” “Buon Domenica,” i “All Together Now.” També va aparèixer a la pel·lícula L'allenatore nel Pallone 2 el 2007. El 2021, va ser jurat a Star in the Star , i el 2022, va participar com a concursant a Stasera tutto è possibile . Va guanyar el premi al millor artista al festival de Cirella Ruderi a l'agost del 2023. Està tornant al teatre en la temporada 2024/2025 amb l'espectacle 30 anni e non sentirli . Recentment, estava programat per co-presentar una part de la 76a edició de Sanremo el 2026, però va declinar-ho a causa de la controvèrsia i les amenaces. Pucci s'ha enfrontat a nombroses controvèrsies pel que fa als temes abordats en els seus espectacles i publicacions a les xarxes socials, incloent-hi acusacions de misogínia, homofòbia, racisme i sentiments antisudistes. Ha expressat suport a ideologies polítiques de dretes i al govern de Meloni, i s'ha vist acusat de misogínia envers Elly Schlein. Els seus espectacles solen durar entre 90 minuts i dues hores, i Vivid Seats ven entrades per a les seves actuacions. Malgrat aquestes controvèrsies, Pucci continua sent un còmic popular considerat un dels millors artistes de la escena còmica del 2026.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Angelo Duro

Angelo Duro, nascut a Palerm en 1982, és un còmic italià, actor i personalitat televisiva. Va començar la seva carrera el 2010 quan Davide Parenti, el showrunner de *Le Iene*, el va descobrir durant una actuació de comèdia i el va contractar per al programa. Mentre treballava com a corresponsal a *Le Iene*, Duro va participar en segments com *Nuccio Vip* i *Il cantante senza pubblico*. També va fer una breu aparició en un episodi de la sèrie de televisió *Squadra antimafia - Palermo oggi* el 2011. L'estil còmic de Duro es caracteritza per una manca extrema de correcció política i una provocació constant, sovint descrit com 'un campió del cinisme'. El seu llenguatge se'l considera freqüentment escandalós. Va fer el seu debut actoral a la pel·lícula de 2016 *Tiramisù* dirigida per Fabio De Luigi. El 2017, va estrenar el seu espectacle en solitari *Perché mi stai guardando?*, que va guanyar ràpidament popularitat amb diverses representacions excloses i crítiques positives. Una actuació d'aquest espectacle al Teatro Manzoni de Milà va ser posteriorment emesa per Italia 1. Duro ha expressat opinions sobre una àmplia gamma de temes, incloent gènere, homosexualitat, analfabetisme i crítica; també afirma que està orgullós de no haver nascut dona i prefereix una societat amb més persones gai. Més enllà dels concerts en directe, Duro ha ampliat la seva producció creativa. Va publicar el seu primer llibre, *Il piano B*, el 2018. Es va descriure com el seu costat 'més fosc'. Al febrer de 2023, va aparèixer al Festival de Cançó de Sanremo número 73, generant controvèrsia. Duro s'està preparant actualment per a la seva quarta gira, que començarà el 19 de febrer de 2025 a Bari, a Puglia, al Teatro Team, amb el seu nou espectacle titulat "HO TRE BELLE NOTIZIE". Això segueix la seva gira anterior, “Sono cambiato”, que va incloure més de 120 actuacions excloses tant a Itàlia com a l'estranger. La companyia de Duro, Da Solo Produzioni, produeix les seves gires. Actualment està en una relació amb l'actriu Marilù Pipitone i es defineix com a ateu. El seu segon llibre, *Come diventare stronzi ed essere amati*, s'espera que sigui publicat el 2025.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Armando Falconi

Armando Falcói (18711954) va ser un actor italià que va realitzar tant a l'escenari com a la pantalla, participant en més de quaranta pel·lícules durant el curs de la seva carrera. El 1931 va titular la comèdia The Charmer.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Bombolo

Franco Lechner, conegut professionalment com Bombolo, va ser un actor secundari i humorista italià. Nascut a Roma el 22 de maig de 1931, al barri de Ponte, al carrer de Monte Giordano, número 13, va morir allà l'21 d'agost de 1987, als 56 anys. Provenint d'una família humil, el seu pare era un antic venedor ambulant de plats i reparador de forns, i va abandonar l'escola després del segon curs als vuit anys. Va treballar com a venedor ambulant amb el seu germà Renato, venent articles per a la llar i plats, i més tard paraigües per guanyar-se la vida. Al voltant dels 40 anys, va deixar de vendre béns al carrer gràcies a la seva carrera cinematogràfica. Descobrit en una taverna per Franco Castellacci i Pierfrancesco Pingitore el 1975 mentre dinaven a 'Picchiottino', Bombolo es va unir a la companyia de cabaret ‘Il Bagaglino’ i va fer el seu debut teatral al Salone Margherita el 1976. Va triar ‘Bombolo’ com a nom artístic, un sobrenom d'infància inspirat en una cançó de 1932, possiblement per desafiar el *body shaming*. El seu estil còmic era principalment físic, basant-se en expressions facials, una mirada bovina i l’ús d’onomatopeies, particularment el so distintiu "Tzé tzé". Va aparèixer freqüentment en pel·lícules de gènere, incloses comèdies eròtiques i *poliziotteschi* (pel·lícules del crim), sovint interpretant papers secundaris al costat d’actors com Tomas Milian, Enzo Cannavale i Pippo Franco. Les seves actuacions amb Il Bagaglino van ser posteriorment emeses a Rai-Tv. El Bombolo va assolir una popularitat significativa gràcies a les seves aparicions en una sèrie de pel·lícules poliziottesco, incloses les dirigides per Bruno Corbucci, com ara *Squadra Antitruffa* (1977) i *Delitto al Blue Gay* (1984). Va esdevenir particularment conegut per interpretar Venticello, un petit lladre i informador de la policia, en nou de les onze pel·lícules de la sèrie de l'Inspector Nico Giraldi. Aquest personatge es va convertir en icònic i el va establir com un actor destacat al cinema de gènere italià dels anys 70 i 80. Va aparèixer en aproximadament deu pel·lícules ‘barzelletta’ (de broma) per any durant la seva popularitat, protagonitzant més de quaranta pel·lícules i programes de televisió. La seva mort va ser deguda a complicacions d'una operació quirúrgica important després d'un atac agut de meningitis l'any 1986 que va provocar un estat de coma. La seva última aparició en escena va ser al Salone Margherita de Roma amb la companyia Bagaglino el maig de 1987.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Carlo

Carlo Enrico Paolo Taranto, italià de naixement, es coneix com a orador de ràdio i ha arribat a popularitat especialment pel seu paper a la banda de Gialappa, juntament amb Giorgio Gherarducci i Marco Santin.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Checco Zalone

Nascut amb el nom Luca Pasquale Mèdici i conegut sota el nom Checco Zalone, és un artista italià que treballa com a humorista, escriure la pantalla, actor i cantant.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Giorgio Fadaletti

Giorgio Faletti, Autore, músicaista, at tore e cabarettitista healio, it nato ad Asti, a Piemont, e vissuto suell'sola d'Elba. L'objectiu de la demanda de l'estat de l'educte de venticique ehanno avuto gran èxit a Europa, a Sud-amèrica, a la Cina, a Giappone, a Rússia e negli Stati Uniti.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Maccio Capatonda

Amb el nom de l'art Maccio Capatonda, que és Marcello Macchia, es coneix a Itàlia per la seva activitat com a humor, actor, escrit de pantalla, director i Tuberu.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Tony Rosato

Antonio Rosato, actor canadenc i bústia de veu, es recorda per la seva participació en el cas de SCTV i el dissabte Night Live, així com Per la veu de Luigi en dibuixos Les aventures del Super Mario (0) i en la sèrie de televisió del 1991.

Veure el perfil