Alessandro Bergonzoni
Alessandro Bergonzoni, nascut a Bolonya, Itàlia, el 21 de juliol de 1958, és un artista multifacètic. Es defineix com a còmic, actor, dramaturg, escriptor, humorista, artista de cabaret, artista visual i lletrista. Els seus primers anys professionals van incloure una col·laboració amb Claudio Calabrò, i va assistir a l'Accademia Antoniana abans d'obtenir un grau en dret. Bergonzoni va debutar el 1982 amb l'espectacle teatral 'Scemeggiata'. És considerat una figura clau de la comèdia i el teatre experimental italià, caracteritzats pel surrealisme i el joc lingüístic. Les seves obres d'escena exploren freqüentment situacions surrealistes i paradoxals, sovint incorporant l'absurditat i rebutjant la realitat com a referència artística. Produccions notables inclouen 'Madornale 33', 'Trascendi e sali' i 'Urge'. Ha escrit i interpretat més de quinze produccions teatrals, dirigint i dissenyant les escenes ell mateix. Va obtenir reconeixement nacional després d'aparèixer al programa de Maurizio Costanzo Show el 1985 i posteriorment va participar a 'Il bello della diretta' el 1986. Més enllà del teatre, la obra de Bergonzoni s’estén a la literatura i les arts visuals. Ha publicat diversos llibres, incloent 'Le balene restino sedute', que li va valer la Palma d'Or de Bordighera el 1989, i 'Aprimi cielo'. També ha aparegut en pel·lícules com 'Pinocchio' (2002) i 'Quijote' (2006). Des del 2005, ha presentat instal·lacions i exposicions, explorant conceptes com 'Crealtà'. Contribueix regularment a diaris i revistes italianes com La Repubblica i Corriere della Sera, escrivint columnes com ‘il s’abato di Alessandro Bergonzoni’ i 'Aprimi Cielo'. La obra de Bergonzoni sovint aborda qüestions socials, incloent la malaltia, el coma, la vida a la presó i la pau. Ha rebut nombrosos premis, incloent el Premio della Critica (2004-2005), el premi Saint Vincent, el premi Gradara Ludens (1995) i el Premi Nacional Cultura de la Pau el 2022. Continua actuant, amb espectacles programats en pròxims esdeveniments en llocs com el Teatro Romano de Verona (2026) i el Teatro Duse de Bolonya per a la Giornata dei Risvegli (Dia dels Despertars) per donar suport a la investigació del coma.