Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per G Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 37-48 de 91 còmics
Gazelle, còmica (Alemanya)
Verificat No reclamat
Alemanya

Gazelle

La Gazelle és una còmica alemanya i personalitat de les xarxes socials, coneguda com a Gazelle Vollhase. El 2026, té 37 anys. Alguns la consideren la dona més divertida d'internet actualment, i crea contingut humorístic a TikTok i Instagram des del 2021. El seu nom escollit, "Gazelle", reflecteix la seva identitat com a dona trans, i utilitza la seva plataforma per educar sobre la identitat trans i la transició. Va guanyar reconeixement gràcies a vídeos humorístics, apareixent inicialment sota el nom d'usuari @diehuebsche. Abans de centrar-se en la creació de contingut, Gazelle va treballar durant deu anys en recursos humans per a una gran empresa. Durant aquest temps, va entrevistar i contractar diversos professionals, incloent directius de màrqueting, comptables, directors executius i enginyers de programari. Durant tres anys, va defensar una major diversitat al lloc de treball, abordant pràctiques de reclutament modernes i temes de DEI a LinkedIn. Recentment, ha deixat el seu treball per dedicar-se completament al seu projecte creatiu i actualment està investigant els desenvolupaments que ha observat tant professionalment com dins de la seva comunitat personal. La comèdia de Gazelle examina críticament la societat i explora la seva pròpia identitat, sovint satiritzant el que es considera “típicament alemany”. El seu contingut aborda temes de Queer i ser transgènere, compartint tant èxits com reptes relacionats amb la seva transició. Centra els seus pensaments i esforços en la comunitat trans*, creient que afronta desavantatges estructurals com ara la manca d'oportunitats laborals i problemes de salut mental, destacant la importància de la solidaritat. Gazelle llançarà la seva primera gira de comèdia en viu en solitari a la tardor de 2026, amb actuacions en nou ciutats alemanyes importants. L'espectacle explorarà temes com créixer com a filla d'artesà i les experiències de ser una 'Hundy-Mommy' a Berlín, prometent humor sense filtre, autoironia i històries no aptes per a les xarxes socials, mentre també compartirà l'escenari amb altres artistes que admira. Està programada per parlar a re:publica 24 com a experta en transformació digital en el treball educatiu, amb la seva conferència principal titulada "Canvi digital en el treball educatiu, empoderament dels usuaris i construcció de comunitat". Ha estat nominada per un EXPRESS Queer Award 2023 i participa activament en esdeveniments com Lead Today Shape Tomorrow (Female Founders), NW2023 i FFFDay, parlant sobre Diversitat i Inclusió.

Ged Marlon, còmic (França) – Surrealista i absurd
Verificat No reclamat
França

Ged Marlon

Ged Marlon, nascut Gérard Brunettini el 10 d'abril de 1954 a París, és un humorista i actor francès. Criat pels seus avis italians, inicialment va seguir una carrera esportiva, convertint-se en campió de França júnior de lluita grecoromana. La seva primera etapa professional va incloure compromisos amb Robert Hossein per interpretar un alabarder a 'Jeanne d'Arc' i 'Potemkine'. Marlon s'inspira en Keaton, Tati, Bunuel i Dalí, cosa evident en la seva aproximació còmica única. Va aparèixer a la pel·lícula Flic ou Voyou el 1979 i posteriorment va protagonitzar el curtmetratge Mambo-scratch el 1983. Durant els anys 80, Ged Marlon va continuar ampliant el seu currículum actoral, apareixent en pel·lícules de directors com Bertrand Tavernier ( Autour de minuit el 1986), Claude Lelouch ( Viva la vie el 1984) i Gérard Oury. També va actuar a Games al Théâtre Fontaine el 1984 i va protagonitzar L'Embarras du soi , que va escriure i dirigir al Théâtre Montparnasse el 2010. Una col·laboració amb Farid Chopel va donar lloc a l'èxit de 'Aviateurs' el 1980. Sovint interpreta el francés mitjà, calb i amb bigotis, barrejant l'absurd amb la finor en les seves interpretacions. El treball teatral de Marlon inclou espectacles en solitari dirigits per Jean-Michel Ribes al Théâtre du Splendid el 1989 i Un simple froncement de sourcil , que es va estrenar al Théâtre du Rond-Point el 2002, inaugurant la sala Roland Topor. Els seus espectacles sovint exploren preguntes filosòfiques i pràctiques, fent comparacions amb Raymond Devos. La interpretació gestual és essencial, amb el seu cos que sovint substitueix les paraules; prefereix "el no dit" a "l'exagerat". Ha actuat en obres com 'Brèves de comptoir', i obres de Labiche, Courteline i Feydeau. També va presentar l'espectacle en solitari 'Ged Marlon / Solo' al Théâtre du Petit Montparnasse, que es va estrenar el 28 d'agost de 2008, explorant temes d'amor decebut amb tres personatges a la recerca de la felicitat. Ged Marlon està actualment dirigint un film titulat Les Talents d'Achille , programat per estrenar-se el 2025.

Georges Bernier (1929–2005), còmic (França) – Sàtira
Verificat No reclamat
França

Georges Bernier

Georges Bernier, àmpliament reconegut com a professor Choron, era un humorista, escriptor i periodista francès. Nascut el 21 de setembre de 1929 a La Neuville-aux-Bois (Marne), va experimentar dificultats des de la infància, convertint-se en orfe als onze anys després de la mort de la seva mare, que treballava com a guardiana. Va completar la seva educació primària a aquesta edat i posteriorment va servir durant 28 mesos al 6è BCCP a Indoxina, passant un total de nou anys en tropes aerotransportades (TAP). Aquesta experiència, juntament amb la seva posterior malaltia de tuberculosi en retornar a França, probablement va influir en el seu posterior treball satíric. La carrera de Bernier en la premsa va començar amb funcions com a colporter i després cap de vendes del diari satíric *Zéro*. El 1960, va tenir un paper clau en la creació de la influent revista mensual *Hara-Kiri* al costat de François Cavanna i Fred. El nom i la ubicació inicial de la revista provenien de l'avinguda Choron, que es va convertir en el seu pseudònim. Va contribuir significativament a *Hara-Kiri*, participant en la redacció i l'edició fotogràfica, i també creant o participant en anuncis falsos i fotomuntatges per a Les éditions du Square, que es van crear el 1962 quan l'equip editorial es va traslladar. La seva participació s'estenia més enllà dels mitjans impresos, incloent aparicions al programa de televisió de Jean-Christophe Averty *Les Raisins verts* i posteriorment contribuint regularment a *Charlie Hebdo* després de la seva creació el 1970. Bernier va continuar explorant diverses vies còmiques al llarg de la seva carrera. Va adaptar les seves "fiches bricolages" per a la televisió el 1988 i va participar en *Merci Bernard* de Jean-Michel Ribes. Una discussió pública amb Aure Atika va tenir lloc a Radio Nova el 1996, demostrant la seva disposició a participar en un discurs provocador. També es va aventurar en els mitjans infantils, creant la revista *Grodada*. Era pare de la còmica Michèle Bernier i avi de l'actriu Charlotte Gaccio. Georges Bernier va morir el 10 de gener de 2005 a l'Hospital Necker-Enfants Malades de París i va ser enterrat al Cementiri de Montparnasse. Un documental, *Choron Dernière*, es va estrenar el 2008 per honrar la seva vida i obra com una figura polifacètica en l'humor francès.

Georgi Mamalev, còmic (Bulgària) – Comèdia musical
Verificat No reclamat
Bulgària

Georgi Mamalev

Georgi Mamalev, també conegut com Georgi Anastasov Mamelev, és un actor búlgar nascut el 5 d’agost de 1952 al poble de Mamarchevo (Bolyarovo). Es va graduar a l'Acadèmia Nacional d'Arts Teatrals i Cinematogràfiques (NATFA) 'Krastyo Sarafov' el 1977. Des d’aquell any, ha aparegut sovint al Teatre Nacional Búlgar 'Ivan Vazov'. Ha interpretat molts papers, incloent-hi Авраm Sovalkata a 'Intent de Vol', Srecko Rozmarina i Bato a 'Punt de Reunió', i Загорецки a 'El Dolor del Geni'. El seu repertori teatral també inclou representacions com Фратю a 'Els Grans Ducs', Dromio de Siracusa a 'La Comèdia dels Errors', Puck a 'El Son d’Estiu', Шура Балаганов a 'El Gran Combinador', i Рафаеле a 'Fantasmes a Nàpols'. Les contribucions còmiques de Mamalev s’estenen més enllà de l’escenari. Va co-crear el popular projecte NLO amb Pavel Popandov i Velko Kanev, una col·laboració que va evolucionar fins a convertir-se en l’espectacle televisiu 'Club NLO'. També ha fet enregistraments en solitari, alguns específicament per al festival de cançons humorístiques 'La Lletera daurada'. La seva obra en ràdio inclou enregistraments per a la Radiodifusió Nacional Búlgara (RNB). El 2002, va marcar una fita important amb l’espectacle en solitari 'Entens bé el que dic?'. Durant un breu període el 2005, va presentar el programa de televisió 'Lliure amb Mamalev' a la BNT. Està casat i té dos fills. Més enllà de l'escenari i la pantalla, Mamalev ha demostrat una capacitat per connectar amb el públic en diferents formats. Va participar al programa búlgar 'Dancing Stars' el 2008. Des de 1989, és membre de la Unió de Cineastes Búlgars. Actualment, apareix sovint a la sèrie de televisió 'Kaneto', continuant la seva carrera activa com a actor i animador. La seva llarga associació amb el Teatre Nacional 'Ivan Vazov' subratlla el seu compromís amb el teatre búlgar, consolidant el seu lloc com una figura destacada en el panorama cultural del país.

Gérard Rinaldi (1943–2012), còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Gérard Rinaldi

Gérard Roger Louis Rinaldi, nascut el 17 de febrer de 1943 al 14è arrondissement de París, França, va ser un artista francès polifacètic. Va exercir com a actor, músic, lletrista, director artístic i cantant. El seu nom complet reflectia les seves arrels parisines, i va assistir al liceu Charlemagne, participant en un concurs de traducció al llatí durant els seus anys formatsius. Rinaldi va mostrar una passió primerenca per la música, descobrint un clarinet el 1958 i convertint-se en autodidacta tant del clarinet com del saxòfon, jugant inicialment tenor abans de canviar a contralt. La carrera de Rinaldi va començar amb actuacions el 1963, primer a l'emissió de ràdio *Inter-clocher*, on va conèixer Jean Sarrus, que es va convertir en un amic pròxim, i posteriorment tocant el saxòfon per a Dick Rivers el 1964. Va formar part breument de Les Rebelles el 1963 abans de cofundar Les Charlots el 1966. El grup, que també incloïa Jean Sarrus, Luis Rego i Patrick Birot, va assolir una popularitat significativa, estrenant catorze pel·lícules entre 1970 i 1992, com ara *Les Bidasses en folie*, *Les Fous du stade* i *Le Grand Bazar*. Rinaldi va coescriure aproximadament 300 cançons amb Les Charlots, incloent el èxit de 1970 "Sois érotique," i Jean Sarrus el va descriure com la 'ànima de Les Charlots', admirant la seva capacitat per a la composició i el seu sentit de l'humor. Va aparèixer en diverses pel·lícules amb Les Charlots des de *La grande java* fins a *Charlots connection* fins al 1984. Més enllà de la seva col·laboració amb Les Charlots, Rinaldi va seguir una carrera en solitari a partir de 1986, actuant a l'escenari del Théâtre de la Michodière diverses vegades entre 1986 i 2004. També va demostrar una versatilitat notable com a actor de doblatge, posant veu a nombrosos personatges animats, incloent-hi Hazel a Watership Down , Ratigan a The Great Mouse Detective , Henri a An American Tail , el xef Louis a La Sireneta , Goofy a A Goofy Movie i Steele a Balto . Després de la mort de Michel Modo el 2008, Rinaldi va assumir els rols de doblatge per a diversos personatges a The Simpsons , com Kent Brockman, Seymour Skinner, Clancy Wiggum, Charles Montgomery Burns i Krusty el pallasso. Va continuar actuant fins a la seva mort per limfoma el 2 de març de 2012, als 69 anys, a Fontenay-lès-Briis (Essonne). Un homenatge especial es va celebrar al Théâtre de la Michodière deu dies després. Un documental sobre la seva vida, 'Gérard Rinaldi: confessions d'un ancien Charlot,' es va estrenar el 2013, assegurant que el seu llegat continuï.

Gerburg Jahnke, còmica (Alemanya) – Cabaret
Verificat No reclamat
Alemanya

Gerburg Jahnke

Gerburg Jahnke és una coneguda còmica a Alemanya, nascuda el 18 de gener de 1955 a Oberhausen-Osterfeld. Va créixer a la zona del Ruhr i es considera una 'lluitadora' pel cabaret femení. El seu nom, Gerburg, és germànic i vol dir "col·leccionista de llançadors" o "lluitadora de llançadors", reflectint un esperit que encarna. Jahnke també és una artista de cabaret alemanya, moderadora, actriu i directora, demostrant la seva versatilitat dins de la indústria de l'entreteniment. Inicialment volia ser professora, completant dos exàmens estatal, però finalment va triar treballar en teatre després de preocupacions sobre l'educació dels infants i la manca de suport parental. La carrera de Jahnke va començar fent gira per Alemanya i França amb una companyia de teatre de carrer femenina. Al voltant de 1987, va cofundar el duo còmic Missfits amb Stephanie Überall, que es va convertir en un dels duo de cabaret alemanys més coneguts durant 20 anys. Jahnke i Überall van col·laborar en la producció 'Sehnsucht im Oberhausener Ebertbad' l’any 2010 i van publicar junts el llibre 'Krapf und Krömmelbein' el 1996. La seva comèdia aborda temes com la fisicalitat, la sexualitat i els embarassos quotidians, i s’ha descrit com a polaritzadora i provocadora. Jahnke va guanyar reconeixement com a part del duo Missfits, i ja era ben coneguda per un ampli públic quan va començar 'Ladies Night'. Del 2007 al 2018, Jahnke va moderar l'espectacle de cabaret televisiu 'Ladies Night', que ella mateixa va ajudar a crear i va celebrar el seu 18è aniversari i el centèsim episodi. Va presentar l'espai 'Ladies Night' d'ARD fins al 2018, participant-hi durant 12 anys. També va fer una gira amb un programa anomenat 'Frau Jahnke hat eingeladen' el 2009 i va aparèixer en diverses pel·lícules i sèries de televisió, com ara 'Die Oma ist tot' (1997) i 'Der Tod ist kein Beinbruch' (2002). Ha rebut nombrosos premis, incloent-hi el premi 'Ciutadana de la zona del Ruhr' el 2004, el Prix Pantheon – Ehrenpreis Reif & Bekloppt el 2016, el Deutscher Comedypreis – Sonderpreis el 2018, el Deutscher Kleinkunstpreis – Ehrenpreis des Landes Rheinland-Pfalz el 2020 i el Hessischer Kabarettpreis (Ehrenpreis) el 2022. Actualment, produeix un podcast setmanal 'Frau Feller & Frau Jahnke' amb Lisa Feller de novembre del 2020 al 2024. Està promesa amb Hajo Sommers des del 1994, qui apareix als seus espectacles com a 'l'home al jardí', i porten aliances a joc.

Geri Hall, còmica (Canadà) – Sàtira, Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Canadà

Geri Hall

Geri Hall és una actriu i còmica canadenca nascuda a Oakville, Ontario, l'1 de maig de 1972. Va començar la seva carrera fent d'membre del repartiment a The Second City Toronto, participant tant a la Companyia Nacional de Gires en Tour com a l'Escenari Principal. La seva feina a This Hour Has 22 Minutes de CBC marca un capítol important en el seu recorregut professional; va aparèixer inicialment a l'octubre/novembre de 2004 i al març de 2007 abans de convertir-se en membre permanent del repartiment a l'octubre de 2007. Durant les seves cinc temporades a l'espectacle, va exercir tant de corresponsal itinerant com d'àncora, i el seu personatge 'Electora Soltera' va guanyar atenció nacional durant les eleccions federals de 2008. També va contribuir a The Rick Mercer Report i ha co-escrit i actua a l'espectacle de dibuixos animats en directe Middle Raged amb Gary Pearson. L'estil còmic de Hall incorpora una veu distintiva i sovint implica una sàtira carregada de política. Un esdeveniment notable va ocórrer el 2008 quan va intentar entrevistar el Primer Ministre Stephen Harper durant la campanya electoral federal, un intent que va resultar en ser contenguda pels seguretat i portat breument a calaixos. Una acció similar amb el Primer Ministre de l'Ontario Dalton McGuinty el 2009 no va ser ben rebuda. També ha demostrat les seves habilitats d'escriptora, amb To Die 4 obtenint una nominació al Premi Gemini. Els seus rols diversos inclouen aparicions a The Blobheads a CBC i un paper com a agent de policia a la pel·lícula Little Italy , juntament amb un paper com a 'Christine' a 'Astrid i Lilly Salven el Món'. També ha aparegut en anuncis de televisió. La carrera de Geri Hall ha estat reconeguda amb nombrosos premis. Ha rebut premis dels Canadian Comedy Awards, Writers Guild i Gemini Awards, incloent un Gemini Award a la millor interpretació d'un conjunt en un programa o sèrie de comèdia per *22 Minutes*. El 2017, va guanyar el premi a Millor Actriu al Valencia WebFest per 'Perverts Anonymous', que també va obtenir el premi a Millor Comèdia al The U.K. Webfest. Per la seva contribució a *Ruby Skye P.I.*, va rebre un premi al 2013 LA Web Fest com a Actor Invitat Destacat dins d'un Drama Narratiu Interactiu. Actualment, Hall protagonitza com a ‘Cynthia’ a la sitcom de la CBC *ONE MORE TIME*, i ella i Gary Pearson estan de gira amb *Middle Raged* a nivell nacional el 2024, incloent actuacions al CAA Theatre de Toronto els dies 4 i 5 de maig de 2024. Continua actuant i creant amb Pearson, consolidant la seva presència en la comèdia canadenca.

Germán Bernardez, còmic (Espanya) – Narració d'històries, Titelles i ventriloquia
Verificat No reclamat
Espanya

Germán Bernardez

Germán Bernárdez Rodríguez és un humorista i guionista uruguaian, nascut el 16 de novembre de 1984 a Montevideo, Uruguai. La seva família es va traslladar a Màlaga, Espanya, quan tenia cinc anys, on va anar a l'escola primària. És nét del fotògraf i pintor Jorge Huber Rodríguez, i els seus pares són Eduardo Bernardez i Elisa Rodríguez. En créixer a Espanya, va desenvolupar una apreciació per l'humor espanyol, admirant humoristes com Cruz y Raya, Martes y 13, Los Morancos, Manolo 1,85, Eugenio, Chiquito de la Calzada i Angel Garó. També cita Mike Birbiglia com a inspiració còmica, juntament amb Richard Pryor, Jerry Seinfield, Bill Burr, Jim Jefferies i Dusty Slay. El viatge artístic de Germán va començar amb un taller de teatre de titelles a Màlaga dirigit per Don Leopoldo Mérida. Al llarg de la seva carrera, ha explorat diverses vies creatives, treballant com a músic, escriptor, actor, locutor i podcaster. Ha escrit per a diversos programes de televisió, incloent ¿Quién es la máscara?, Fuego sagrado, Tu Cara Me Suena, Mi Casa es tu Casa, i Veo cómo cantas, tant a Espanya com a Uruguai. També va interpretar La Parca a El Gran Juego de la Oca (Uruguai) i, a partir de març del 2022, va tornar a l'espectacle com a La Parca. El seu estil de comèdia es caracteritza per la narració d'històries i acudits més llargs amb molta energia i informació. El 2013, va rebre una menció al millor programa d'humor musical amb el grup «Los Mañaneros», i el 2014, va guanyar el primer premi de Jove Humor a l'Encuentro de Humor Joven. Germán ha actuat extensament, incloent un espectacle per a més de 20.000 persones a la Fiesta Nacional del Chamamé a Corrientes, Argentina. Va arribar a les semifinals d'un concurs de comèdia *stand-up* el 2015 i va participar en un taller de comèdia *stand-up* dirigit per Germán Medina aquell mateix any. Va formar una estreta amistat amb Eduardo Fernández (El Gaucho Influencer), embarcant-se en gires extensives junts i convertint-se en l'escriptor oficial d'El Gaucho Influencer el 2021. Juntament, van crear l'espectacle teatral El Gurú del Interior, que va tenir 32 representacions el 2022. Actualment, és l'escriptor d'El Gaucho Influencer i treballa com a guionista per a la majoria dels programes principals de Teledoce des del 2022. Actua amb un espectacle anomenat "Pasajero en tránsito" (Passatger en Trànsit), que se centra en el tema del viatge, i ha actuat a Xile, Perú, Argentina, Espanya i Brasil. A partir de febrer del 2024, va començar a ensenyar comèdia *stand-up* a El Comedy Bar a Montevideo, i va co-presentar el programa de ràdio Otra Tarde Negra del 2025 al 2026. També va cobrir l'esdeveniment Cosquín Rock Uruguay en directe el 2025 i el 2026.

Gerry Bednob, còmic (Canadà) – Comèdia d'observació
Verificat No reclamat
Canadà

Gerry Bednob

Gerry Bednob és un còmic i actor canadenc, nascut Gerald Baldeo el 1950. Prové de Trinidad i Tobago i s'identifica com a descendent d'origen indi; els orígens del seu avi sovint es mencionen en les seves rutines d'humor on es refereix a si mateix de manera juganera com a bangladesi. Després d'emigrar al Canadà el 1963, va seguir estudis superiors, obtenint un títol de llicenciatura en sociologia per la Universitat de Toronto. Abans de dedicar-se a la comèdia, Bednob va treballar com a conseller escolar, una experiència que probablement va influir en part del seu humor observacional. Durant un període de dos anys, Bednob va perfeccionar les seves habilitats còmiques al club de comèdia Yuk Yuk’s a Toronto, cosa que va marcar l'inici de la seva carrera. Per ocultar inicialment les seves activitats còmiques, va adoptar el nom artístic de ‘Gerry Bednob,’ inspirat en la pel·lícula Bedknobs and Broomsticks . A finals dels anys 70, es va traslladar a Los Angeles i posteriorment va obtenir la ciutadania nord-americana. La seva carrera es va ampliar més enllà del monòleg, incloent papers a la televisió i al cinema; va compartir protagonisme com a 'Bling Bling Shelton' a la sèrie de VH1 Free Radio i va aconseguir papers recurrents a programes com Wilfred , Playing House i Undeclared . Al llarg de la seva carrera, Gerry Bednob ha aparegut en una àmplia varietat de pel·lícules. Aquestes inclouen The 40-Year-Old Virgin (2005) on va interpretar Mooj, Furry Vengeance (2010) com a Mr. Gupta, Encino Man , Zack and Miri Make a Porno (2008) com a Mr. Surya, The Five-Year Engagement , i Walk Hard: The Dewey Cox Story (2007) on va interpretar El Maharishi. També va tenir papers en California Man (1992) com a Kashmir, Mon ami Dodger (1994) com a Mr. Rao, i Friday After Next (2002) com a Pare de Moly. La seva filmografia inclou a més aparicions en Dance Battle: Honey 2 (2011) com a Monsieur Kapoor i Politics of Love (2011) com a Vijay Gupta.

Gertrud Larsson, còmica (Suècia) – Sàtira, Cabaret
Verificat No reclamat
Suècia

Gertrud Larsson

Gertrud Larsson, nascuda el 10 de novembre de 1972 a Kristianstad, és una dramaturga, autora, dramatista, directora i sàtira sueca. Va créixer a Kristianstad i Skåne, on va desenvolupar la fluïdesa en el dialecte local, l'skånèska. El seu origen alemany també influeix en les seves perspectives. Larsson és coneguda entre la gent de Kristianstad. L'interès primerenc de Larsson pel teatre va començar al batxillerat quan va formar la companyia teatral Trollpackorna amb Åsa Asptjärn i altres. Va continuar els seus estudis a l'Institut Dramàtic d'Estocolm, freqüentant el curs de dramaturgs de 2001 a 2004. Al costat d'Asptjärn, va formar el duo còmic Åsa & Gertrud, una col·laboració que ha estat central en la seva carrera. Van actuar regularment al programa de ràdio suec Freja de 1996 a 2000 i actualment creen la sèrie satírica Utkantssverige per a Sveriges Radio des de l'estiu de 2016. Larsson i Asptjärn també van publicar l'àlbum 'Sketcher att älska till' el 1998. La obra de Larsson aborda sovint qüestions socials, com ha assenyalat la comparació amb Brecht del Svenska Dagbladet. Ha escrit nombroses obres de teatre, incloent 'Babiandamen' (2003), 'Blåvingar' (2011) i 'Älgaslag.' 'Blåvingar,' pensada per a públic femení, explora temes com l’honestedat i l’amistat entre dones als seus 60 anys i va fer una gira extensiva el 2011. També ha col·laborat en obres com 'Mary Wollstonecraft' (2005) i 'Sparrisgulasch' (2005). El cabaret satíric de Larsson, 'Svensksåld,' actualment a Scenkonst Sörmland, fa comentaris sobre l’entrada dels Demòcrates Suecs al parlament. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements pel seu treball, incloent el premi Ankan d’Expressen per la sàtira el 2020, el Premi Cultural de Kristianstadsbladet el 2009, el Premi Municipal de Kristianstad per la cultura el 2014 (incloent 50.000 corones sueques), el Premi Ibsen de la Societat Sueca Ibsen el 2014, la Beca Henning Mankell el 2014 i el Mediapriset el 2015. També ha dirigit obres de ràdio com 'Asylshopping' (2009, 2010) i el concert dramatitzat 'Ashewan' (2015). Actualment, està involucrada en la feina amb joves que lluiten contra l’addicció des del 2021.