Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per G Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 25-36 de 91 còmics
Verificat No reclamat
16 de nov. de 2026 Bulgària

Georgi Kiutxukov

6 739 seguidors

Георги Кючуков és un còmic búlgar de stand-up, conegut pels seus espectacles còmics originals i el seu estil narratiu característic. Nascut l'any 1985 a Yambol, més tard es va traslladar a Sofia on estudia turisme i treballa en el sector comercial. Va començar a dedicar-se al stand-up comedy durant el 2016 quan participa en un torneig amateur i guanya primer premi, tot i que fins aleshores no havia sortit mai escenari. Després de l'èxit s’uneix a Inside Joke Stand Up Comedy i gradualment esdevé una de les figures més recognoscibles del panorama búlgar del stand-up. Кючуков desenvolupa el seu propi “Kyuçukov Comedia Show”, amb què actua en clubs i espais culturals arreu del país. Entre els seus espectacles originals hi ha "Sam muž po praznikite" (Home sol a les festes) i "Ne, mersi!" (No, gràcies!), i la seva comèdia sovint es basa en històries personals, situacions quotidianes i observacions sobre la vida búlgara. Durant el 2021 guanya el premi gran “Zlaten mikrofón” al millor còmic de stand-up durant les primeres premis nacionals del stand-up comedy a Bulgària. A més d’artista, Kyuçukov contribueix activament al desenvolupament de la escena del stand-up búlgar i participa en iniciatives benèfiques. Durant el 2022 és membre honorari del jurat durant la segona edició dels “Golden Mic Awards”, després que l’any anterior guanyi el premi gran. En els últims anys continua presentant espectacles còmics originals a diferents ciutats del país, incloent participacions conjuntes amb altres còmiques búlgares populars.

Gabriele Benni, còmic (Itàlia)
Verificat No reclamat
Itàlia

Gabriele Benni

2 769 seguidors

Gabriele Benni, sovint anomenat simplement 'Benni', és un humorista i empresari italià. Nascut el 1955 a Monzuno, també és un còmic bolesà i un enginyer professional per formació. Inicialment, Benni somiava de viatjar i de viure com un personatge d'un western de John Wayne. La seva primera carrera va incloure feina en l'agricultura, seguida d'un període com a dibuixant mecànic i intents de trobar feina a l'estranger durant la dècada de 1970. Aquestes experiències van alimentar viatges extensos al voltant del món, que finalment van conduir al seu assentament a Amèrica del Sud. L'estil còmic de Benni es basa fortament en les seves aventures globals. Explica aquestes històries en el seu monòleg humorístic 'En la Lucha Total', que dura més d'una hora i mitja. Aquesta actuació analitza la cultura xilena ('idiosincrasia chilena') i detalla les experiències de Benni a través de continents, incloent-hi una estada de tres dies a Johannesburg, Sud-àfrica, on va treballar com a cambrer durant l'època de l'apartheid. També va viatjar per Àfrica, coneixent un ambaixador peruà i la seva família a Nigèria, i més tard va aconseguir feina a Perú amb l'ajuda d'un topògraf napolità malgrat no parlar espanyol inicialment. Es va casar amb una dona que va conèixer a Perú i té quatre filles amb ella. Benni ha presentat molts programes de televisió, com ara 'Show de Benni', 'Lo peor de mi vida' i 'De noche con Benni' a Gran Santiago Televisión. Contava històries i utilitzava paraules vives ('garabatos') amb el seu accent italià. La carrera de Benni inclou aventures diverses. És un presentador/animador de televisió que ha aparegut en diversos programes tant com a habitual com a convidat. Notablement, va guanyar popularitat significativa després d'una resposta controvertida al programa 'Vértigo'. Fins i tot va gravar un senzill de reggaeton que es va convertir en un èxit d'estiu i va llançar "Enchufa" el 2006, amb el seu videoclip viral. També és conegut per la seva participació al reality show Año 0 a Canal 13, on va passar 113 dies i va ser l'últim concursant eliminat abans de les semifinals el 2011. Actualment, Benni ofereix espectacles humorístics per tot Xile, promovent-los a través de les xarxes socials (@elshowdebenni). Descrit com a amb més de 1,9 metres (més de 6’3”) d'estatura, amb mostissos rectangulars i un nas aquilí, Gabriele Benni continua entretenint al públic.

George Formby (1904–1961), còmic (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

George Formby

2 500 seguidors

George Formby, nascut George Hoy Booth el 26 de maig de 1904 a Wigan, Lancashire, va ser una figura important en l'entreteniment britànic. Provenia d'una família arrelada en la tradició del music hall; el seu pare, George Formby Sr., també actuava amb el mateix nom. A principis de vida, Formby va treballar com a aprenent de ferrer i jockey, començant als set anys. Després de la mort del seu pare el 1921, va començar a actuar a l'escenari, imitant inicialment l'actuació ja establerta del seu pare. Un moment clau va arribar el 1923 quan va adquirir un ukelele i es va casar amb Beryl Ingham; ella posteriorment es va convertir en la seva mànager i va jugar un paper crucial en la remodelació de la seva carrera. La influència de Beryl Ingham va ser immediatament evident, ja que insistia en un vestiment formal per a les actuacions de Formby i va integrar l'ukelele al seu espectacle. Va començar a gravar música el 1926, ampliant encara més la seva difusió. A partir del 1934, Formby va entrar en el món del cinema, guanyant ràpidament popularitat i assolint una gran fama a finals dels anys trenta i quaranta. L'historiador de cinema Brian McFarlane va descriure els seus personatges com a retrats d'"inocents Lancashire sense gràcia", una representació que va connectar amb el públic. Durant la Segona Guerra Mundial, Formby es va dedicar a entretenir tant el personal militar com els civils a través d’ENSA, actuant davant uns estimats tres milions de persones al servei. Després de la guerra, va emprendre gires per tot el Commonwealth. La seva última aparició televisiva va tenir lloc al desembre de 1960. Malauradament, George Formby va morir el 6 de març de 1961, als 56 anys, i va ser enterrat a Warrington. Jeffrey Richards creia que Formby encarnava Lancashire, les classes treballadores i la nació en conjunt. Va deixar una influència duradora, influenciant més tard comediants com Charlie Drake i Norman Wisdom, i fins i tot músics com els Beatles. La Societat George Formby, fundada el 1961, continua celebrant el seu llegat, amb convencions previstes per a 2026 i 2027, i compta amb arxius extensos i una secció anomenada 'Sounds Like George' al seu lloc web.

Gérald Dahan, còmic (França) – Imitacions, Titelles i ventriloquia
Verificat No reclamat
14 de març de 2027 França

Gérald Dahan

1 740 seguidors

Gérald Dahan, nascut Gérald Berthelot el 17 de maig de 1973 a Cognac, França, és un humorista, imitador, presentador de ràdio i actor francès. Va començar a demostrar el seu talent per la imitació als quatre anys. Els seus pares eren comerciants, i un d'ells va estudiar dret francès. Va adoptar el nom artístic Gérald Dahan al voltant dels setze anys, inspirat en la seva tieta materna difunta Émilie Dahan, i es va traslladar a París per perseguir una carrera en l'espectacle. La carrera primerenca de Dahan inclou guanyar el títol de "Jove Imitador de França" als dotze anys a Angoulême, i rebre el premi "Millor Jove Còmico de l'Any" a Bobino el 1992. De 1993 a 1998, va proporcionar moltes de les veus masculines per a titelles a la sèrie infantil de televisió *Les Minikeums* a France 3. També va participar en l'emissió de ràdio de Laurent Ruquier, *Rien à cirer*, a France Inter de 1993 al 2000 i va aparèixer en programes de televisió com *Vivement dimanche* amb la seva companyia "Les 6 Clones" entre 1998 i 1999. És un especialista en imitació i bromes telefòniques, creant escenaris creïbles a través de les seves transformacions vocals. Al llarg de la seva carrera, Dahan ha actuat en nombrosos espectacles teatrals, incloent-hi L’imposteur , Érection Présidentielle , Sarkoland i Gérald Dahan tombe les masques . Va crear i presentar el seu propi programa de televisió, Les missions de Gérald Dahan , a France 3 el 2006. La seva col·laboració amb Rire et Chansons va ser coneguda pels seus programes de broma telefònica dirigits a figures com Jean-Pierre Raffarin, Adrien Zeller i Zinedine Zidane. Ha aparegut a la pel·lícula La Boîte (2001) i al telefilm La famille Zappon (2005). El 2026, va estrenar 'J'imite donc je suis,' amb unes cinquanta imitacions i actuacions de piano. Actualment, interpreta un espectacle teatral en solitari sobre Molière, titulat 'Il était une voix… Molière!', que es va estrenar el 29 de març i continua el 2027, representant figures com Emmanuel Macron com a Alceste i Nicolas Sarkozy com a Molière.

Gerd Knebel (1953–2026), còmic (Alemanya) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Alemanya

Gerd Knebel

1 010 seguidors

Gerd Knebel, nascut el 30 de març de 1953 a Rodgau, Alemanya, va ser un artista polifacètic conegut com a músic, còmic i actor. Va passar gran part de la seva carrera col·laborant amb altres, notablement com a membre fundador del duo còmic Badesalz, establert el 1982 al costat d'Hendrik Nachtsheim. Abans d'això, a partir de 1988, va ser el cantant principal del combo de rock còmic Flatsch. La primera obra de Knebel va demostrar un estil còmic distintiu caracteritzat per esbossos interpretats amb un fort accent hessià. Els Badesalz van assolir una popularitat considerable durant els anys 90 i el 2000. El duo va aparèixer en diversos programes de televisió, incloent-hi 'Och Joh' (ARD), 'Comedy-Stories' (Sat.1) i un programa simplement titulat 'Badesalz' a Comedy Central. Van publicar nombrosos àlbums entre 1990 i 2018, amb diversos aconseguint posicions significatives a les llistes d'èxits. L'àlbum 'Nicht ohne meinen Pappa' (1991) va arribar al #70, mentre que 'Diwodaso' (1993) va assolir el #15. Altres èxits inclouen 'Zarte Metzger' (1995), que va entrar al #9, i 'Wie Mutter und Tochter' (1997), que va arribar al #4. Entre els seus treballs cinematogràfics destaquen 'Das Super Dong Dong' (1989) i 'Abbuzze! Der Badesalz-Film' (1996). El duo també va emprendre múltiples programes de gira a partir de 1985, incloent-hi la gira 'Das Super Dong-Dong'. El 1993, van publicar un llibre titulat 'Badesalz, Vaz Daz Den?'. Després de la dissolució de Badesalz, Knebel va continuar actuant i gravant. De 2005 a 2007, va formar part del grup Die Groben Junggesellen. El 2006, va llançar un programa en solitari anomenat 'Um was geht’s hier eigentlich?' i va crear un programa homenatge a Matthias Beltz. També va explorar diverses col·laboracions musicals, incloent-se a la banda de rock alemany Angst vor Clowns el 2007 i el 2008, i publicant un CD amb Olaf Mill el 2010 titulat Nette Rabenväter. Altres projectes van incloure la formació de la banda de metal GiftDwarf amb Olaf Mill el 2011 i el llançament del projecte en solitari 'Die Knebells' el 2016. Va publicar un CD amb Mädness sota el nom 'Dirty Dabbes' el 2018, i un àlbum de cançons espanyoles sota el pseudònim Gerdo Sintrenza el 2022. Gerd Knebel va morir el 24 de gener de 2026 a Nieder-Roden, deixant enrere dos fills. Va ser diagnosticat amb càncer.

Giannis Bezos, còmic (Grècia)
Verificat No reclamat
Grècia

Giannis Bezos

107 seguidors

Giannis Bezos, nascut el 10 de setembre de 1956 a Atenes, és un actor, director i cantant grec. Va créixer a la zona de Filopappou d'Atenes i la seva família prové de Kerastari, a l'Arcàdia. Havent estat reconegut com un dels actors grecs principals del seu temps, va rebre la seva educació primerenca al Primer Gimnàs d'Atenes i posteriorment va seguir una formació teatral al Taller Teatral de Dimitris Konstantinidis, culminant amb la seva graduació el 1978. Al principi de la seva carrera, va col·laborar amb Aliki Vougiouklaki a l'escenari, i el director Thymios Karakatsanis el va descobrir durant una actuació teatral al Teatre Smaroula. També va fer un servei militar de 28 mesos com a tinent de reserva en l'Artilleria. La carrera de Bezos abasta dècades, incloent televisió, cinema, teatre i música. Va obtenir un reconeixement significatiu a través dels seus papers en diverses sèries de televisió populars, com ara *Oi Aparadektoi* (1991–1993), *Tis Ellados ta Paidia* (1993–1995), *Ekeines ki ego* (1996–1998), *Flower-spread Life* (1998–1999), *Akros oikogeneiakon* (2001–2003) i *Eftyhismenoi Mazi* (2007–2010). Ha aparegut en cinc pel·lícules i ha prestat la seva veu al personatge de Manny a la sèrie de pel·lícules *L'edat de gel*. Va assumir un paper protagonista en una adaptació grega de *La jaula dels ocells* al Teatre Palladium el març del 2009; posteriorment, va dirigir una versió de *L'imaginari malalt* de Molière a l'Odeó d'Herodes Atticus, interpretant el paper d'Argan. Ha col·laborat freqüentment amb el director Andreas Morfonios. A banda d'actuar, Bezos ha explorat altres vies creatives. Ha gravat veus per a àlbums de Giorgos Hatzinasios, Notis Mavroudis i Thanos Mikroutsikos, demostrant el seu talent cantant. Va presentar la sèrie documental d'arts *Milontas gia theatro* a ERT2 a partir d'abril del 2016. Actualment, està programat per protagonitzar la nova sèrie de comèdia *Super Heroes* a ANT1, cosa que ha declarat que serà el seu últim paper televisiu. La sèrie, concebuda per Nikos Papadopoulos i Antonis Boubas, retrata la vida quotidiana en un supermercat grec. Sovint es descriu a si mateix com a "en altre lloc" i abraça aquesta personalitat.

Gino Bramieri (1928–1996), còmic (Itàlia) – Surrealista i absurd
Verificat No reclamat
Itàlia

Gino Bramieri

Gino Bramieri, nascut Luigi Bramieri el 20 de juny de 1928 a Milà, Itàlia, va ser un humorista i actor italià. Els seus pares eren Angelo Bramieri, fuster, i Giulia Botturi. Va créixer en un edifici d'apartaments obrers al barri de Brera de Milà. El viatge artístic de Bramieri va començar a finals de 1943 amb un debut amateur en un espectacle benèfic a Rovellasca. La seva primera aparició teatral amb diàlegs orals va ser el 27 de setembre de 1944, al Teatro Augusteo de Milà. El 1949, va començar la seva trajectòria professional com a membre de la companyia de revista d'Erminio Macario, cosa que va portar al seu primer treball remunerat amb el trio Brabito al Teatro Anteo. Ràpidament va guanyar experiència col·laborant amb destacats còmic italians com Totò, Peppino De Filippo i Aldo Fabrizi. El sobrenom 'Il Re della barzelletta' ('el Rei de les brometes') reflectia la seva aproximació còmica, caracteritzada per la narració d'anècdotes humorístiques, freqüentment entregades ràpidament i amb qualitats surrealistes. Va obtenir un títol en comptabilitat a través de classes nocturnes. Durant les dècades de 1960 i 1970, Bramieri va assolir un èxit significatiu a la televisió, apareixent en programes com *Tigre contro tigre*, *Il signore ha suonato?* i *E noi qui*. Va presentar el seu propi programa, el *G.B. Show*, de 1982 a 1988. També va protagonitzar anuncis populars de Carosello per a Moplen, convertint-se en conegut per la frase 'e mó e mó Moplen'. Va aparèixer en aproximadament trenta pel·lícules i va dirigir *Ride bene... chi ride ultimo*. Bramieri va rebre els sobrenoms d'"il Gino nazionale" i "Re della barzelletta". Va compilar les seves brometes en una sèrie de llibres, incloent *50 chili fa*, inspirat per la seva pèrdua de pes. El càncer pancreàtic li va arrebatar la vida a Bramieri el 18 de juny de 1996, als 67 anys; posteriorment, va ser traslladat al Cementiri Monumental de Milà. Carrers i avingudes han estat rebatejats en el seu honor a Milà i Roma.

Capulina (1926–2011), còmic (Mèxic) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Mèxic

Capulina

Gaspar Henaine, àmpliament conegut com a Capulina, va ser un artista mexicà polifacètic. Nascut Gaspar Henaine Pérez el 6 de gener de 1927 a Chignahuapan, Puebla, va aconseguir reconeixement com a humorista, actor, cantant, productor cinematogràfic, guionista, músic i director. Els seus pares eren Antonio Henaine Helú, d'ascendència libanesa, i Concepción Pérez de León, que era mexicana. La família es va traslladar a Ciutat de Mèxic poc després del seu naixement, i de nou quan tenia sis anys. La carrera artística de Henaine va començar el 1943 com a cantant i actor. Va fer el seu debut actoral als deu anys en la pel·lícula *Allá en el rancho grande* (1936) i va rebre un premi al 'millor actor infantil dramàtic' de la seva acadèmia. Va ser vocalista del quartet Los Excéntricos del Ritmo, i més tard es va integrar al trio Los Trincas, fent gira tant per Mèxic com pels Estats Units. Un moment clau en la seva carrera va arribar el 1951 quan es va associar amb Marco Antonio Campos, conegut com a Viruta, formant la celebrada dupla Viruta i Capulina. El seu estil de comèdia inicial es va inspirar en Laurel i Hardy, i van guanyar prominència gràcies a les seves aparicions al programa de XEW *Cómicos y canciones*. Van produir 26 pel·lícules junts, i Roberto Gomez Bolaños (Chespirito) va contribuir a alguns dels seus sketches. Després d'una discrepància professional, Henaine i Campos es van separar el 1966. Capulina va continuar la seva carrera de forma independent, protagonitzant 58 pel·lícules addicionals, augmentant així el seu nombre total d'aparicions cinematogràfiques a 84. Va gravar 12 àlbums musicals i va compartir protagonisme amb El Santo a Santo contra Capulina (1969). Una sèrie de còmics amb Capulina es va publicar durant els anys 70 i principis dels 80. El seu últim paper cinematogràfic va ser a Mi compadre Capulina (1989), i també va aparèixer a la sèrie de televisió Las aventuras de Capulina (1989) i a la telenovela El diario de Daniela (1996). Va fer gira com a humorista fins al 1997. Gaspar Henaine va morir el 30 de setembre de 2011, als 84 anys, a causa de complicacions relacionades amb una pneumònia i una úlcera gàstrica després d'haver estat ingressat a l'hospital a principis d'aquest mes.

Gabriel de Lautrec (1867–1938), còmic (França) – Cabaret
Verificat No reclamat
França

Gabriel de Lautrec

Gabriel de Lautrec, nascut a Béziers el 21 de febrer de 1867 i mort a París el 25 de juliol de 1938, va ser un escriptor, cronista, traductor i poeta francès. Un parent llunyà del pintor Henri de Toulouse-Lautrec, tot i que no tenien relacions properes, es presentava com un dandi amb un monicle i sovint entretenia la societat parisenca al voltant de l'any 1900 amb els seus comentaris enginyosos. Va obtenir un grau en literatura (licence ès Lettres) i, de 1889 a 1893, va ser company d'Alphonse Allais a Le Chat Noir, on va publicar els seus primers escrits en prosa. La carrera de Lautrec va començar a principis dels anys 90 quan es va traslladar a París i va començar a col·laborar en publicacions com *La Vie drôle*. Frequenta cafeteries literàries al Quartre del Llatí i va conèixer Alphonse Allais al cabaret Chat noir, convertint-se en deixeble d'Allais. La seva obra es caracteritza per l'humor i la fantasia, sovint connectades amb cercles parasciencífics i ocultistes. Una col·lecció de poemes en prosa, 'Poèmes en prose,' va ser publicada el 1898, obrint portes a la escena literària parisenca. Va organitzar un saló a Passy on es reunien figures notables com Jean Lorrain, Willy, Jean de Tinan, Alfred Jarry, Oscar Wilde i Paul Verlaine; era particularment proper a Paul Verlaine, fins al punt de vigilar el seu cos després de la seva mort. Entre 1890 i 1911, va afirmar haver publicat més de dues-centes històries curtes, cròniques i fantasies en diverses publicacions, incloent *Le Chat Noir*, *La Vie drôle*, *Le Rire*, *Fantasio*, *La Revue blanche*, *Le Sourire* i *Le Mercure de France*. Al llarg de la seva carrera, De Lautrec va traduir obres de Mark Twain, Havelock Ellis, Alfred Levin, Matthew Phipps Shiel i Oscar Wilde (en col·laboració amb Henry-D. Davray), sovint per a *Mercure de France*. També va cofundar *La Petite Semaine* el 1900 i l'Acadèmia de l’Humor el 1920 amb Curnonsky i Courteline. Va ensenyar llatí i grec a Marsella fins a la seva jubilació el 1929, tornant a París poc després. Va publicar la seva autobiografia, *Souvenirs des jours sans souci*, el 1938. Malgrat buscar reconeixement, incloent una candidatura a l'Acadèmia Francesa el 1923, va sentir-se decebut per no aconseguir reconeixement literari. Va rebre la Legió d’Honor el 1936 i va deixar enrere obres publicades com ara 'Poèmes en prose,' 'Les Roses noires,' 'Monsieur de Crac,' i *Souvenirs des jours sans souci*.

Gaëlle Bien-Aimé, còmica (Haití)
Verificat No reclamat
Haití

Gaëlle Bien-Aimé

Gaëlle Bien-Aimé és una humorista, actriu, dramaturga, periodista i activista haitiana, a més de professora de cos i veu a l’escola d’art dramàtic ACTE. Va néixer a Port-au-Prince el 22 de desembre de 1987. És columnista i membre de l’organització feminista Nègès Mawon. Després de la secundària va ingressar el 2006 a Le Petit Conservatoire, una escola de teatre i arts de la paraula, on va completar tres anys de formació en arts escèniques. El 2010 va seguir cursos d’etnodrama, «Teatre i ritual», a l’ESACT, l’escola superior d’actors de cinema i teatre de Lieja, i el novembre de 2015 va assistir a un curs intensiu d’humor a l’École nationale de l’humour de Mont-real. Com a actriu ha treballat amb directors com Jean René Lemoine a El joc de l’amor i de l’atzar de Marivaux, Guy Régis Jr a Migrant i Pietro Varasso a Un arc-en-ciel pour l’occident chrétien de René Depestre. El 2018 va cofundar ACTE, on ensenya cos i veu i escriptura còmica, i el 2019 va adaptar per a l’escena un espectacle basat en les cançons del músic haitià Manno Charlemagne, Limyè. El seu humor és una eina del seu activisme. Molt present a Facebook, Twitter, Instagram, TikTok i YouTube, que considera la plataforma més àmplia per al que anomena el seu «artivisme», arriba a milers de seguidors. Al programa Anriyan, Kèskonfe es burla de l’actualitat política per qüestionar-la, informa sobre els drets de les dones i les nenes i assenyala els senyals subtils del sexisme quotidià en gestos i paraules corrents. La seva obra escènica inclou l’espectacle d’stand-up Je suis Gaëlle (2017), Le Genre et le nombre, un espectacle còmic sobre educació sexual, i Talon aiguille Talon d’Achille (2015), Un dous un show (2017), Que ton règne vienne (2019), Tranzit (2020), Aimer en stéréo (2021) i Illégale (2022). En total ha escrit sis obres de teatre, dos monòlegs, dos espectacles d’stand-up i dues obres visuals. El 2022 va obtenir la residència francòfona d’escriptura Afriques-Haïti i va passar tres mesos a la regió francesa de Nova Aquitània, a La Maison des écritures de La Rochelle, a la Maison des auteurs et autrices des Francophonies de Llemotges i a La Prévôté de Bordeus. Allà va escriure Port-au-Prince et sa douce nuit, que va guanyar el Premi de Teatre RFI 2022, lliurat el 25 de setembre al Festival des Francophonies de Llemotges.

Gaston Berghmans (1926–2016), còmic (Bèlgica) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Bèlgica

Gaston Berghmans

Gaston Petrus Bernardina Berghmans va ser un actor i humorista belga, nascut l'11 de març de 1926 a Merksem, que actualment forma part d'Anvers. Va morir el 21 de maig de 2016 a Schoten, també a la província d'Anvers. El seu pare treballava com a tallador de diamants i més tard com a conductor de repartidor, mentre que la seva mare ajudava a la botiga de carnisseria de la seva germana. Berghmans és recordat com un "heroi local" i era conegut per actuar en neerlandès amb un accent d'Anvers. Berghmans va començar la seva carrera fent actuacions a la sala de concerts Ancienne Belgique, aconseguint que les seves revistes omplissin totes les butaques. Va formar breument un duo amb Staf Permentier i va aparèixer a la televisió el 1958 durant l'Expo 58. Les seves primeres actuacions cinematogràfiques van arribar a finals dels anys 50, dirigides per Jan Vanderheyden, incloent-hi *Een zonde waard* (1959), *Den duivel te slim* (1960), *Hoe zotter hoe liever* (1960) i *De stille genieter* (1961). Va descobrir el seu talent còmic fent una actuació al seu club de korfbal. El 1957, va conèixer Leo Martin al Billiard Palace, cosa que va donar lloc a una col·laboració important. Del 1972 al 1993, Berghmans va formar un duo còmic amb Leo Martin, conegut com a Gaston i Leo. Van actuar extensivament en teatres flamencs i centres culturals i van aparèixer a la xarxa de televisió BRT, incloses populars emissions de Nit de Cap d'Any i la sèrie còmica de policia De Kolderbrigade . Es van publicar diversos àlbums de comèdia i un còmic amb el seu treball, i van fer quatre pel·lícules junts entre 1982 i 1988. Després de passar a l'emissora comercial VTM el 1989, van presentar el programa setmanal 'El show de Gaston i Leo'. Seguint la mort de Leo Martin el 1993, un programa especial, '20 anys de Gaston i Leo', es va emetre a VTM. Al llarg de la seva vida professional, Berghmans va ser reconegut amb molts honors; entre ells, va ser nomenat Comandant de l'Orde de la Corona el 2006 i va obtenir una Estrella de Carrera als premis Flamencs TV Stars el 2009. El 2005, l'edició flamenca de 'El Millor Belga' va situar Berghmans en la posició 459. El 2023 es van revelar plans per a un musical en el seu honor, titulat 'Gaston i Leo, el homenatge'. En els últims anys, s'ha estrenat un programa anomenat 'Gaston & Leo 2.0', amb Frank van Erum, Jan Wuytens i Eric De Vos, que pretén capturar l'humor i l'encant del duo original.

Gavin Mitchell, còmic (Regne Unit) – Comèdia d'esquetxos, Narració d'històries
Verificat No reclamat
Regne Unit

Gavin Mitchell

Originari de Springburn, Glasgow, Gavin Mitchell és un intèrpret escocès que treballa tant com a actor com a còmic. La seva carrera va començar de manera força inesperada, amb feina inicial pintant decorats al Citizens Theatre de Glasgow al voltant de 1990, quan va obtenir una targeta d'equity. Després, va passar aproximadament quatre o cinc anys treballant com a figurant en diversos rodatges abans de fer el seu debut a l'escenari amb 'Tis Pitty She’s a Whore, interpretant un figurant implicat en una escena de foguera. Mitchell gaudeix de la varietat de papers que assumeix, incloent tant actuacions còmiques com dramàtiques. Mitchell és més conegut per interpretar Robert “Boabby” Taylor, el cambrer, a la popular sitcom Still Game, apareixent en totes les nou sèries i seixanta-dos episodis entre 2002 i 2019. Aquest paper li va reportar un reconeixement generalitzat, contribuint a la popularitat internacional de l'espectacle, amb seguidors tan lluny com Japó i Zimbàbue. L’èxit de "Still Game" va ser notable, i va obtenir nombrosos guardons, incloent 14 premis importants, i els seus espectacles en directe es van representar al Hydro 51 vegades, atraient aproximadament 12.000 assistents per actuació. Al juny de 2019, va guanyar el premi 'Millor Actor' als Scottish Comedy Awards per la seva interpretació de Boabby, amb l’espectacle mateix guanyant ‘Millor Programa de Televisió’ aquell mateix any. Més enllà de Still Game, Mitchell ha tingut una carrera variada. Va aparèixer en diversos papers al programa d'esquetxos Velvet Soup i en sèries còmiques com Empty, Happy Hollidays i You Instead. Mitchell va aparèixer repetidament a les sèries de televisió Monarch of the Glen i The Field of Blood, i va interpretar Andy Malvin a la sèrie dramàtica de la BBC Nightsleeper el 2024. Entre els seus treballs d'actuació hi ha un paper a la pel·lícula Being Human del 1994 amb Robin Williams, i ha interpretat el Gran Duc Sergei Alexandrovich de Rússia a The Last Czars (2019) de Netflix. El 2024, va assumir el paper masculí principal a Casablanca: The Gin Joint Cut, una adaptació còmica de Casablanca, que va recórrer Gran Bretanya, París i Barbados; les representacions van incloure una temporada al Edinburgh Fringe. Actualment, Mitchell està de gira per Escòcia amb el seu espectacle de teatre personal 'Look Who It Isnae' (2024-2025) i es reunirà amb altres membres del repartiment de Still Game per a ‘Auld Pals – An Evening with the Stars of Still Game’ el 2025; aquesta gira es va exhaurir l'any 2024. El 2019, la Universitat Caledonian de Glasgow li va atorgar un doctorat honoris causa en Lletres, i va acceptar la incorporació pòstuma al Hall of Fame de Bowie al març del 2016. És conegut pel seu encant, enginy i habilitat per explicar històries, i té una carrera que abasta més de quatre dècades.