Ernesto Albán
Ernesto Albán Mosquera va ser un actor, músic i còmic equatorià, una de les figures més representatives del teatre popular del segle XX a l’Equador. Va néixer a Ambato el 5 de juny de 1912, fill de Luis Alfonso Albán Egüez i Dolores Mosquera Veloz, però va passar la major part de la seva vida artística a Quito, on va viure més de cinc dècades i va assolir fama nacional. Va començar com a cantant de tangos i, a principis dels anys trenta, es va unir a companyies teatrals de Quito com Vásconez-Merizalde i Moncayo-Barahona, al principi en papers petits, just quan el cinema sonor començava a prendre públic al teatre tradicional. Va muntar obres com En un burro tres baturros, d’Alberto Novión, A campo traviesa i Argentino en Madrid, de Felipe Sassone, a més de vodevils francesos i comèdies espanyoles de Carlos Arniches, Linares Rivas, Joaquín Dicenta i Jacinto Benavente, i va recórrer tot l’Equador amb gran èxit. El punt d’inflexió de la seva carrera va arribar quan va combinar la influència de Charlie Chaplin amb l’obra de l’escriptor equatorià Alfonso García Muñoz, les Estampas de mi ciudad del qual caricaturitzaven els costums i la vida quotidiana de Quito. D’aquí va crear Don Evaristo Corral y Chancleta, el personatge que el va acompanyar la resta de la seva carrera, i amb ell va consolidar les Estampas Quiteñas, quadres humorístics i satírics de la vida social i política del país. A escena acompanyaven Don Evaristo Jesusa (Lastenia Rivadeneira), Marlene (Chavica Gómez) i Sarzosa (Carlos Vásconez, després Oscar Guerra). Les Estampas van recórrer el país celebrant les virtuts de l’equatorià comú i burlant-se amb ironia dels errors dels governs de torn. Albán també va formar part de la companyia Gómez-Albán amb l’actriu Olimpia Gómez i la seva esposa, Chavica Gómez, que representava comèdies, vodevils i musicals. Als anys seixanta i setanta va coproduir i va actuar en pel·lícules mexicanes, entre elles Contra viento y marea (1962), División narcóticos (1963), Los fenómenos del fútbol, La sonrisa de los pobres, En la mitad del mundo i Las chivas rayadas (1964), Fiebre de juventud (1966), Bromas S.A. (1967) i Santo contra los secuestradores (1973), i va interpretar Alejandro a la pel·lícula equatoriana Dos para el camino (1981). Ernesto Albán va morir a Quito el 22 de juliol de 1984, als 72 anys. Milers de persones van anar a retre-li homenatge mentre el seu cos era vetllat al Teatro Sucre, i està enterrat al Parque de los Recuerdos de Quito.
