Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Tots A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Comença per L Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 49-60 de 89 còmics

Verificat No reclamat

Itàlia

Leo Gullotta

Nascut Salvatore Leopoldo Gullotta a Catània, Sicília, el 9 de gener de 1946, Leo Gullotta és un italià que treballa com a actor, actor de doblatge, còmic i escriptor. Va començar la seva carrera artística com a figurant al Teatre Massimo Bellini de Catània, apareixent-hi de petit. La seva formació inicial incloïa estudis d'interpretació sota Turi Ferro a l'acadèmia d'art escènic Teatro Stabile. Després d'incorporar-se a la companyia del Teatro Stabile di Catania el 1970, va obtenir un reconeixement inicial com a humorista en l'àmbit de l'espectacle cabaret romà. Al llarg de la seva carrera, ha actuat en comèdies i obres dramàtiques per al cinema i el teatre, participant en aproximadament 100 pel·lícules i nombrosos programes de televisió i sèries dramàtiques. Va guanyar popularitat com a actor amb la companyia Bagaglino, participant en moltes paròdies, incloent-ne una de la Signora Leonida. Ha col·laborat freqüentment amb el director Giuseppe Tornatore, treballant amb ell almenys cinc vegades. La versatilitat de Leo Gullotta és evident en el seu treball com a actor de doblatge. Va proporcionar la veu italiana per a Manny en les primeres tres pel·lícules d' *L'edat de gel* i els mitjans relacionats, així com doblant Burt Young a *Rocky*, Joe Pesci en diverses pel·lícules i Roman Polański a *A Roma amb amor*. També va posar veu a Johnny 5 a *Short Circuit*. Va guanyar diversos premis David di Donatello, començant per un el 1986 per *El professor* i rebent-ne dos més el 1997 i el 2000. Va declarar públicament la seva homosexualitat al març de 1995 i va contraure una unió civil amb Fabio Grossi, la seva parella de 32 anys, el 2019. Gullotta va publicar un llibre anomenat *Mille fili d'erba* el 1998, i posteriorment va coproduir el documental *En art Lilia Silvi* el 2011, que va guanyar un Nastro d’argento el 2012.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Espanya

Leo Harlem

Leo Harlem, el nom artístic de Leonardo González Feliz, actua tant com a humorista com a actor. Va néixer el 16 de novembre de 1962 a Matarrosa del Sil, província de Lleó. La seva família es va traslladar a Valladolid quan tenia set anys. Abans de dedicar-se a la comèdia, va treballar com a forner dels 16 als 28 anys i més tard va gestionar un bar anomenat Harlem a Valladolid dels 28 als 40; aquest establiment va inspirar el seu nom artístic. El propietari del bar el va animar a fer comèdia. La carrera d'Harlem va començar a guanyar impuls el 2001 quan va participar en un concurs de monòlegs per a El Club de la Comedia. Després d'això, es va traslladar a Madrid per dedicar-se a la comèdia. Diversos programes de televisió van comptar amb Harlem, incloent La hora de José Mota, Cómicos, algo más que los mejores monólogos, i El club del chiste a Antena3. Una gravació de la seva actuació va arribar a la final de la Tercera Competició de Monòlegs el 2002, cosa que li va assegurar un reconeixement addicional. Va treballar breument com a comentarista esportiu per a Radio Estadio, i va crear el personatge 'El Bocas de Zaragoza' a YouTube el 2007. A partir del 2011, va fer gira amb l'espectacle ‘Leo Harlem y Amigos,’ que comptava amb altres còmiques espanyols. Al llarg de la seva carrera, Leo Harlem ha aparegut en diversos projectes cinematogràfics i televisius. Va tenir un cameo a *Torrente 5: Operación Eurovegas* el 2013 i va interpretar l'alcalde del poble a *A Stroke of Luck*. El 2018, va protagonitzar com a Curro *El millor estiu de la meva vida*. Ha estat un col·laborador recurrent a *Zapeando* del 2015 al 2017, i ha presentat ‘El paisano’ a La 1 a partir de novembre de 2020. La seva obra continua amb l'especial de Movistar Plus+ 'Leo Harlem, 20 años no es nada' estrenat el 2022, i el programa en curs 'Leo Talks' que va començar al gener de 2023, amb una tercera temporada que s'iniciarà al juliol de 2024. També presentarà programes especials de Nadal al desembre de 2024. Ha rebut reconeixements com ara el VI premi 'Lambrión Chupacandiles' el 2017 i actualment col·labora al programa d'Onda Cero 'Más de uno'.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Finlàndia

Leo Jokela

Leo Paavali Jokela, un finès l'espian, es celebra per representar la detectiu Kokki a Matti Kaslas Komisario Palmu i pel·lícules de lloro G. Plazhoa en programes de ràdio Sped Paseen.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Austràlia

Leon Errol

Leon Errol, nascut Leonce Errol Sims el 3 de juliol de 1881 a Sydney, Austràlia, va ser un còmic i actor australiano-americà que va guanyar popularitat durant la primera meitat del segle XX. Va començar la seva carrera d'entreteniment mentre estudiava medicina a la Universitat de Sydney, escrivint, produint i protagonitzant revistes. Al voltant de 1896, va abandonar els estudis de medicina per unir-se al circ com a pallasso, aurista i acròbata, i també va interpretar papers shakespearians com Edmund i Macduff, i va participar en operetes que incloïen cant i ball. Enrol va emigrar als Estats Units al voltant de 1904 amb la seva parella de ball, Stella Chatelaine, a qui es va casar el 1906. De 1904 a 1910, va dirigir companyies de burlesque musicals, fent d'humorista principal, compositor, lletrista i libretista. Ja el 1905, va gestionar una companyia itinerant de vodevil a Portland, Oregon, i també va exercir com a cap de producció al Teatre Orpheum allà. Va fer gira per Austràlia, Nova Zelanda, Gran Bretanya i Irlanda actuant en diversos escenaris teatrals, i al voltant de 1904, es va associar amb Pete Gerald com a 'Gerald i Errol', oferint comèdia dialectal, piano ragtime i un bulldog entrenat. Va debutar a Broadway en "La viuda encantadora" (al voltant de 1911) per insistència d'Abe Erlanger. La carrera d'Errol va assolir noves alçades quan es va unir a les Ziegfeld Follies el 1911, actuant anualment fins al 1915 i col·laborant amb Bert Williams en dibuixos considerats entre les actuacions més divertides de les Follies. Va dirigir els espectacles de les Ziegfeld Follies durant els seus últims dos anys, 1913-1915. Va aconseguir èxit al vodevil encapçalant l'actuació al Palace, i va aparèixer en vint-i-un espectacles de Broadway entre 1911 i 1929. El seu estil còmic implicava una marxa vacil·lant i inestable, sovint transformant-se en dansa, i freqüentment representava un personatge confús, lliberí i mentider. Va protagonitzar cinquanta-sis pel·lícules de llargmetratge, incloses actuacions a la sèrie 'La noia mexicana' (1939–43) com a oncle Matt i Lord Epping, i noranta-vuit curtmetratges. Va aparèixer en pel·lícules com ‘Gairebé casats’ (1921), ‘Sally’ (1925) i ‘La roba fa el pirata’ (1925). Va protagonitzar nombroses pel·lícules entre 1930 i 1951, incloses 'Una nit celestial' (1931) i la sèrie 'Joe Palooka'. Leon Errol va deixar enrere un llegat que inclou una estrella al Bulevar de la Fama de Hollywood.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Les Dennis

Nascut Leslie Dennis Heseltine el 12 d’octubre de 1953, Les Dennis és un artista anglès que treballa com a presentador de televisió, actor i còmic. De 1953 a 1972, la infància de Les Dennis va passar a la zona de Garston a Liverpool; la seva educació va incloure Stockton Wood Primary, Joseph Williams Primary, Morrison Rose Lane Secondary Modern i Quarry Bank Comprehensive, culminant amb un nivell A en Art obtingut al juny de 1972. Mentre encara estava a l’escola, Dennis va tenir un treball de cap de setmana a la botiga de roba masculina Burton's. El seu pare jugava a futbol pel Liverpool FC, tot i que no va jugar mai per l’equip primer. Aquest període primerenc va establir les bases d’una carrera que s’extendria durant més de 50 anys. Durant la dècada de 1970, Dennis va llançar la seva carrera com a humorista i imitador, desenvolupant els seus talents a través de representacions en llocs com ara sales per a obrers i parcs de vacances. Va aparèixer a "Variety Time" de BBC Radio Merseyside el 1971 i va guanyar protagonisme després de guanyar un número al programa de talents de ITV "New Faces" el 1974. Les dècades de 1980 i 1990 el van veure convertir-se en una figura habitual a la televisió dels dissabtes a la nit, destacant la seva participació a "The Russ Abbot Show", on va conèixer Dustin Gee. Juntament, van formar una parella còmica i van crear "The Laughter Show", un programa d'èxit en prime time. Dennis va continuar amb "The Les Dennis Laughter Show" després de la mort de Gee. Més enllà de la televisió, Dennis ha demostrat una versatilitat considerable com a actor. Ha aparegut en produccions teatrals com *Chicago* (com Amos Hart) i *Jo i la meva noia* (com Bill Snibson), i més recentment ha protagonitzat Wilbur Turnblad en gires de *Hairspray*, incloent una renovació del 2021 al London Coliseum. Els seus crèdits d'actuació també inclouen papers en pel·lícules com 'Relacions íntimes' (1996), 'Sideshow' (2020) i 'Large' (2001). Al llarg de la seva carrera, Les Dennis ha actuat tant amb la Royal Shakespeare Company en drames de l'època de la Restauració com amb l'English National Opera; més recentment, va interpretar Sir Joseph Porter a *HMS Pinafore Opera* el 2022. Dennis també ha tingut un paper regular durant dos anys a 'Coronation Street', interpretant Michael Rodwell del 1960 i de nou el 2000, i ha aparegut en altres programes de televisió com 'Extras', 'Moving On', 'Birds of a Feather', 'Death in Paradise' i 'Life's Too Short'. La seva autobiografia, 'Must The Show Go On?', es va convertir en un èxit de vendes del Sunday Times. Continua treballant, actualment protagonitzant una adaptació teatral de 'Dinnerladies' de Victoria Wood.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Canadà

Leslie Nielsen

Leslie William Nielsen, un actor i còmic canadenc-americà, va tenir una carrera que va abastar sis dècades. Nascut l’11 de febrer de 1926 a Regina, Saskatchewan, va morir el 28 de novembre de 2010 a Fort Lauderdale, Florida. El seu origen familiar incloïa un pare nascut a Dinamarca, Ingvard Eversen Nielsen, que va servir com a agent de policia al Royal Canadian Mounted Police, i una mare, Mabel Elizabeth Davies, immigrant gal·lesa. Va tenir tres germans, un dels quals, Erik Nielsen, posteriorment va ocupar el càrrec de Primer Ministre Adjunt del Canadà. Les primeres experiències, incloent el temps passat a Fort Norman, Territoris del Nord-Oest, a causa del treball de son pare a l’RCMP, el van marcar; es diu que desitjava escapar d’una vida familiar difícil. L'any 1956, la seva carrera com a cineasta va començar amb l'estrena de *Planète interdite* (Planeta Prohibida). Va treballar breument com a discjòquei a Calgary, Alberta, i va assistir tant a l'Acadèmia Lorne Greene d'Arts de Ràdio a Toronto com va rebre una beca al Neighborhood Playhouse de Nova York. Encara que es va unir a la Força Aèria Reial Canadenca als 17 anys, se’l va considerar massa jove per participar en combats. Un canvi significatiu es va produir l'any 1980 amb Airplane! , marcant l'inici del seu reconeixement per papers de comèdia seca. El crític Roger Ebert el va descriure famosament com 'l'Olivier dels pastitjos'. Posteriorment, va protagonitzar Frank Drebin a la sèrie de televisió Police Squad i les seves adaptacions cinematogràfiques, notablement The Naked Gun: From the Files of Police Squad! (1988). L'any 2001, va ser nomenat Oficial de l'Ordre del Canadà. A més, les seves notables contribucions a l'entreteniment van conduir a la seva incorporació tant al Passeig de la Fama del Canadà com a Hollywood Walk of Fame.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Turquia

Levent Kırca

Levent Kırca, nascut el 28 de setembre de 1950 a Samsun, Turquia, va ser una figura turca polifacètica conegut com a humorista, actor, columnista i polític. Els seus pares eren la professora Bahriye Özbay Kırca i el pintor Mehmet Kırca. Després de la relocalització del seu pare a Suïssa, es va traslladar a Ankara amb la seva mare durant la infància. Va començar a actuar en teatre durant els anys de batxillerat, debutant al Teatre Estatals d'Ankara el 1964 i posteriorment treballant amb l'Ankara Birlik Tiyatrosu i Halk Oyuncuları. La carrera de Kırca va abastar tant l'escena com la pantalla. Va fer la transició al cinema el 1978 amb *Taşı Toprağı Altın Şehir* i va aparèixer en pel·lícules com *Ne Olacak Şimdi?*, juntament amb Şener Şen, Nevra Serezli i Perran Kutman, i *Mavi Muammer*. Va fundar el grup de teatre Hodri Meydan Topluluğu i va escenificar obres com *Güzel ve Çirkin* i *Sefiller* amb Oya Başar. Durant més de dues dècades, de 1988 a 2010, va presentar el programa de televisió *Olacak O Kadar*, col·laborant amb la seva esposa en la sèrie d'esquetxs del mateix nom del 1986. També va dirigir pel·lícules com *Son* i *Şeytan Bunun Neresinde*. Va produir diverses sèries de televisió, incloses *Nasreddin Hoca*, *Oyun Treni* i altres. Més enllà de l'entreteniment, Kırca es va involucrar en la política com a membre del Partit Patriòtic d'Esquerra (Vatan Partisi) i va formar part del seu Comitè Executiu Central. Va concórrer a l'alcaldia d'Üsküdar el 2009 i a la Municipalitat Metropolitana d'Istanbul el 2014. El 1998, va ser nomenat Artista de l'Estat, però aquest títol li va ser revocat el 2015. Va protagonitzar breument la sèrie de comèdia *Karımın Dediği Dedik Çaldığı Kontrbas* el 2011 i va ensenyar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Beykent. Levent Kırca va morir l'12 d'octubre de 2015, a causa del càncer de fetge, i el seu funeral es va celebrar a la Mesquita de Levent; va ser enterrat al Cementiri de Zincirlikuyu. Una figura de cera seva s'exhibeix al Museu de Cera de Sant Petersburg.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Xina

Li Xueqin

Una comediant i actriu xinesa, Li Xueqin també és coneguda com a Li Xueyang. Nascuda l'1 de juliol de 1995 a la ciutat de Tieling, província de Liaoning, és originària de Tieling, Liaoning. La seva vida primerenca va incloure el divorci dels seus pares quan estava al batxillerat, una situació que es va esforçar per mitigar mantenint excel·lents notes. Va assistir a la Facultat de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Pequín, on es va graduar en aquesta àrea. Després dels seus estudis, Li Xueqin va començar un programa de màster a la Universitat de Nova York. No obstant això, la depressió, que havia començat durant el darrer any de la universitat, va reaparèixer, impedint-li completar-lo. Abans d'establir-se com a comediant, va iniciar breument un negoci amb amics l'estiu del 2018. Li Xueqin va guanyar inicialment reconeixement a internet el 2018 a través de vídeos que presentaven monuments locals a Kris Wu. Aquests vídeos van generar una gran atenció viral després que Kris Wu hi respongués, i la posterior participació de Guo Ailun i Robin Li van ampliar el seu abast. Va esdevenir breument una celebritat d'internet xinesa. Al setembre de 2018, un vídeo seu cridant a Kris Wu a la Universitat de Tsinghua va escombrar internet. També va cridar Allen Guo i Pony Ma, rebent respostes d'ells. Tot i que va ser convidada a actuar a Rock & Roast el 2019, va declinar l'oportunitat. No obstant això, va acceptar una invitació per a la temporada 3 el 2020, cosa que va resultar clau per a la seva carrera; es va preparar estudiant 'Step by Step to Stand-Up Comedy' de Greg Dean. La seva actuació li va valer el cinquè lloc i el reconeixement entre les comediants femenines. La seva comèdia sovint explora els temes de l'agricultura i la vida urbana, centrant-se particularment en els reptes que afronten els *beipiao* – joves que migren de les seves ciutats natives a Pequín. L’estil interpretatiu de Li Xueqin es caracteritza per una ‘cara d’indi’, l’autodepreciació i una actitud sombría i terrosa. Continua treballant tant com a comediant *stand-up* com a actriu, i és reconeguda pel seu debut a Rock & Roast temporada 3 el 2020.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Àustria

Liane Augustin

Liane Augustin, nascuda Liane Augustin el 18 de novembre de 1927 a Berlín, Alemanya, va ser una cantant i actriu alemanya-austríaca. La seva família es va traslladar a Viena el 1944 a causa de l'impacte dels bombardejos a Berlín i del canvi de carrera del seu pare; el seu pare, Karl Augustin, era un actor vienès, i la seva mare, una cantant de concerts de Frankfurt am Main. Inspirada per Ilse Werner durant la seva adolescència, va rebre lliçons de cant i més tard va estudiar música. Al principi de la seva carrera, al voltant de 1946, va actuar en un club d'americans soldats, i el 1949 va aconseguir un contracte d'enregistrament amb Odeon, per després passar a Elite Special/Austroton. Augustin va aconseguir un èxit significatiu com a cantant de nitclubs al Boheme Bar de Viena després de la Segona Guerra Mundial. Sovint actuava amb el Boheme Bar Trio, format per Michael Danzinger (piano), Laszlo Gatti (guitarra) i Willi Fantel (baix). La seva veu es descrivia com a dotada d’una qualitat gutural única, que barrejava notes juganeres, vulnerables, lascives i sentimentals. A partir de 1951, la Societat Austríaca d'Emissions (ORF) la va destacar prominentment, proporcionant-li programes de ràdio que van ampliar la seva fama més enllà de Viena. Va fer nombroses gravacions, principalment per al segell Vanguard, i el seu primer LP es va publicar als Estats Units per Vanguard Records el 1952. Va aparèixer en diverses pel·lícules austríaques a partir de 1953, incloses Die Fiakermilli , Lavender , The Red Prince , And Who Is Kissing Me? , Liebe, die den Kopf verliert i Licht auf der Piazza . La carrera d'Augustin va incloure representar Àustria al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 1958 amb la cançó "Die ganze Welt braucht Liebe", que li va valer 8 punts i un cinquè lloc entre deu participants. També va protagonitzar Polly Peachum en una gravació de L'òpera dels tres doblers del 1956, un èxit que li va reportar el Gran Premi du Disque. Va actuar internacionalment, incloent una temporada reeixida al Town Hall de Nova York el 1961. Va col·laborar extensivament amb Robert Stolz, gravant nombrosos títols amb l'Orquestra de Ràdio de Viena. Va participar en els Schlagerfestspiele alemanys el 1964, tot i que no va avançar a la ronda final. Liane Augustin va morir el 30 d'abril de 1978, a Viena.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Itàlia

Lino Toffolo

Nascut a Murano el 30 de desembre de 1934, Lino Toffolo era un italià que va treballar com a presentador de televisió, autor, cantautor i actor. La seva família pertanyia a la classe treballadora i tenia arrels en la comunitat artesana local, amb el seu pare vidrier (maestro vetraio). Va sorgir com una figura destacada en l'espectacle italià durant la meitat del segle XX, i la seva carrera va abastar més de cinc dècades. El Tòfolo va començar a compondre cançons en dialecte venecià als anys 50. El seu primer èxit va arribar al Derby Club de Milà a partir del 1963, on interpretava un personatge que representava un venecià borratxo al costat d'altres comediants emergents com Enzo Jannacci. Va debutar al cinema el 1968 sota la direcció de Lina Wertmüller i va aparèixer a 24 pel·lícules entre 1968 i 1978, col·laborant amb directors com Dino Risi i Mario Monicelli. Papers destacats al cinema inclouen Panigotto a *Brancaleone alle Crociate* (1970) i Arturo Canestrari a *L'inquilina del piano di sopra* (1978). També va aparèixer sense acreditar com a extra a *I Vitelloni* el 1953. Al llarg de la seva carrera, Toffolo va publicar tres àlbums musicals i diverses cançons singles. La seva cançó "Johnny Bassotto," escrita per Bruno Lauzi i Pippo Caruso, va arribar al segon lloc de la llista d'èxits italiana el 1972 i va servir com a tema musical d'un programa de televisió. Toffolo va escriure *A Gratis* i *A Ramengo*, juntament amb les obres de teatre *Fisimat* i *Gelati caldi*. De 1960 a 1965, va formar part de la 'Compagnia dei Delfini' a Venècia, componen música escènica i cançons. La producció creativa de Toffolo retratava els reptes quotidians, l'humor i la força dels italians comuns.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

França

Lluís de Funès

Louis de Funès, nascut Louis Germain David de Funès de Galarza l'31 de juliol de 1914 a Courbevoie, va ser un destacat actor còmic francès. Carlos Luis de Funès de Galarza, advocat de Sevilla, Espanya, era el seu pare, i a través d'ell, descendia d'una nissaga noble originària de Funes. La seva mare, Leonor Soto Reguera, filla d'un notari gallec, va contribuir al seu patrimoni amb ascendència gallega. Parlava francès, espanyol i anglès, demostrant una aptitud primerenca per les llengües. El camí de De Funès cap a l'actuació va començar amb experiències diverses. Després d'assistir al Lycée Condorcet de París i d'estudiar breument a la Sorbona, va abandonar els estudis i va treballar en diversos treballs manuals, sovint sent acomiadat. Va seguir interessos musicals com a pianista de jazz a Pigalle, París, entretenint els clients mentre mostrava signes primigenis de les seves característiques expressions facials. També va estudiar actuació durant un any a l'escola d'actuació Simon. La seva carrera va començar amb papers en obres de teatre i aparicions secundàries al cinema abans de guanyar el reconeixement públic el 1956 amb La Traversée de Paris . Es va casar amb Germaine Louise Élodie Carroyer el 1936, divorciant-se d'ella a finals de 1942; van tenir un fill, Daniel. Més tard, es va casar amb Jeanne Barthelémy de Maupassant el 1943, i van romandre junts fins a la seva mort, tenint dos fills, Patrick i Olivier, amb ella. El Luis de Funès va ser conegut per les seves actuacions plenes d'energia, les expressions facials i els tics, sovint interpretant personatges conservadors de la petita burgesia que intentaven aplacar l'autoritat. Va aparèixer a més de 150 pel·lícules entre 1945 i 1983, aconseguint un èxit significatiu en el cinema francès des dels anys 60 fins a principis dels anys 80. Obres notables inclouen Pouic-Pouic , la sèrie Le Gendarme de Saint-Tropez , la trilogia Fantomas , Le Corniaud , La Grande Vadrouille , Oscar i Les Aventures de Rabbi Jacob . La darrera pel·lícula li va valer una nominació al Globus d'Or el 1973. La seva personalitat còmica encarnava un francés mitjà impulsiu, queixumbroso, autoritari i obert. Arreu d'Europa, incloent regions com l'antiga Bloc de l'Est, l'antiga Unió Soviètica, Iran, Turquia i Israel, va aconseguir un ampli reconeixement; a més, les seves pel·lícules van connectar amb el públic en nacions com Rússia. El Luis de Funès va rebre un premi César honorífic el 1980 per la seva carrera. El seu fill, Olivier de Funès, també es va convertir en actor i va aparèixer en algunes de les pel·lícules del seu pare. El 27 de gener de 1983, va morir a Nantes, i el seu llegat es conserva mitjançant dos museus que honren la seva vida i carrera: un situat a prop de Nantes, un altre a Saint-Raphaël, i un tercer allotjat dins de l'antiga gendarmeria de Saint-Tropez.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Alemanya

Loriot

Una personalitat alemanya versàtil, Bernhard-Viktor Christoph-Carl von Bülow, conegut com Vicco o Loriot, va exercir diverses funcions com a humorista, actor, dibuixant, escriptor, director de cinema i humorista. Nascut el 12 de novembre de 1923 a Brandenburg an der Havel, Prússia (ara Brandenburg, Alemanya), va utilitzar principalment el pseudònim Loriot, derivat de la paraula francesa per siseu eurasàtic, l'animal de l'escut d'armes de la família von Bülow. Els seus pares eren Johann-Albrecht Wilhelm von Bülow i Charlotte von Roeder; es van separar poc després del seu naixement. Va créixer a Berlín amb la seva àvia després de la mort de la seva mare quan tenia sis anys. Va servir com a Oberleutnant al Front Oriental durant la Segona Guerra Mundial durant tres anys, rebent la Creu de Ferro 2a i 1a classe i el Panzerkampfabzeichen en bronze. Loriot es va establir inicialment com a dibuixant, publicant caricatures amb el pseudònim Loriot a partir de 1950 en revistes com *Die Straße*, *Stern* i *Quick*. Von Bülow va completar l'Abitur el 1946 després de finalitzar estudis de disseny gràfic juntament amb pintura a la Landeskunstschule de Hamburg. A partir de 1950, va començar a expandir-se a altres àmbits creatius, treballant com a actor, guionista, animador, presentador, director i dissenyador d'escenaris/vestuari. El 1971, va crear la caricatura Wum, fent la veu d'aquest personatge ell mateix; a més, 'Ich wünsch' mir 'ne kleine Miezekatze,' una cançó associada a Wum, va obtenir un ampli reconeixement durant el 1972. El seu estil còmic implicava una cara de poker, buscant que el públic riés en lloc seu, sovint burlesant la formalitat i la seriositat alemanyes. L'ànec del senyor Müller-Lüdenscheidt a la banyera i escenaris que involucraven teràpia matrimonial i tarifes d'aparcament. La sèrie de televisió Loriot es va estrenar el 1976, combinant un humor físic seriosament interpretat amb acudides bromes sobre estereotips alemanys. Va dirigir les pel·lícules Ödipussi (1988) i Pappa Ante Portas (1991), i va conduir un concert de gala humorístic per al centenari de l'Orquestra Filharmònica de Berlín el 1982. El Premi del Cinema de Baviera se li va atorgar en dues ocasions, el 1988 i el 1993, i la Universitat de Wuppertal li va conferir un doctorat honoris causa el 2001. La seva obra va modelar significativament la llengua alemanya amb els seus jocs de paraules i enginy, i és coneguda pels escenaris afectuosament sense sentit i bojos. Els sketches sovint presenten temes recurrents com un quadre torçut a la paret i cites famoses com "L'ànec es queda fora". Loriot va morir el 22 d'agost de 2011, a Münsing-Ammerland, deixant enrere un llegat de projectes humorístics, històries i pel·lícules que continuen entretenint al públic avui dia, incloses gires en curs amb els seus sketches interpretats pel conjunt cabaret Leipziger Pfeffermühle.

Veure el perfil