Hindo Kasimov
Hindo Kasimov, nascut com a Hulisi Muharemov Kasimov, va ser un popular actor còmic búlgar d'origen turc. Va néixer a Burgas l'11 d'octubre de 1934. Als anys cinquanta llegia les notícies en turc a la Ràdio Nacional Búlgara, aleshores anomenada Ràdio Sofia, en els seus programes en llengua turca. Des del 1960 fins a la seva mort va ser actor del Teatre Satíric Aleko Konstantínov de Sofia. Els seus papers teatrals més coneguts van ser a Gener de Iordan Raditxkov, El casament de Gógol, L'autobús de Stanislav Stratiev, El senyor Balkanski de Georgi Danàilov i El doctor de Branislav Nušić. La televisió el va fer famós a tot el país. Era conegut pels seus esquetxos humorístics, sol o amb companys com Vasil Popov, Georgi Partsalev, Stoyanka Mutafova i Sotir Mainolovski, i va participar en l'estimadíssima producció de 1974 de la Televisió Nacional Búlgara del clàssic de Dobri Voinikov La civilització incompresa. Entre les seves nombroses produccions de teatre televisat hi ha Ordre de matar (1968), Antologia alegre (1970), Família de dol (1971), El nou port (1972), Telerezada (1974), Assassinat a la biblioteca (1975), El bisbe de Lovetx (1975), les versions musicals de Vrajalets (1976) i Zeh ta, Radke, zeh ta! (1976), Els oncles (1984) i Els aspirants a càrrecs (1985). Al cinema va fer de cap de la gendarmeria a La fi d'una festa (1964), de taxista a Els reis suecs (1968), de Bantxo el comissionista a Consciència nua (1971), de Pantata a No és un gos qualsevol (1972), del mariner Petrov a la sèrie Nako, Dako i Tsako (1974) i de Stantxo a Potser una fragata (1980), i va aparèixer a les sèries A cada quilòmetre (1969–1971), El solista (1980), El camí d'Ali Djerzelez (1981) i Tres trobades amb el misteriós (1989). Hindo Kasimov va morir el 24 de juliol de 1986, als 51 anys. El van sobreviure la seva dona, Seta Ilieva, i la seva filla, Maria Kasimova-Moase.
