Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per A Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 157-168 de 205 còmics
Anna-Lena Bergelin, còmica (Suècia) – Comèdia d'esquetxos, Comèdia física
Verificat No reclamat
Suècia

Anna-Lena Bergelin

Una escriptora, còmica, cantant i actriu sueca, Anna-Lena Brundin (nascuda Anna-Lena Bergelin) va néixer a Lund el 12 d'abril de 1959. Els pares d'Anna-Lena Brundin eren un venedor ambulant (el seu pare) i una rentadora jubilada de Lund (la seva mare), cosa que va influir significativament en la seva infància. Va assistir a l'institut, on va estudiar ciències socials. Les primeres aspiracions la van portar a seguir una formació tant com a mim com a cantant. Aquestes experiències formatives contribuiran posteriorment als seus diversos projectes artístics. La carrera de Brundin va començar amb actuacions teatrals. El 1978, una trobada amb l'actriu Lill-Marit Bugge va resultar clau, inspirant-la a escriure obres de teatre. La seva primera obra, el pantomima 'Matilda på prov,' es va estrenar a Lund el 1979, seguida per 'Kär Lek' al Paviljong de Dramaten a Estocolm el 1980. Juntament amb Bugge, van formar una companyia teatral i es van traslladar a Berlín el 1985, obtenint reconeixement de la Televisió Sueca. Posteriorment, van co-presentar el programa de televisió 'Daily Live' a partir del 1987, que incloïa dibuixos populars com 'Nancy och Carina' i 'Marja och Agneta'. Va intentar fer comèdia improvisada el 1988 però inicialment no va trobar èxit. Les seves contribucions al llibre 'Stå upp!' van aparèixer el 1990. Al llarg de la seva carrera, Brundin ha explorat diverses vies creatives. Ha aparegut en programes de televisió com 'Barbarella en directe,' 'El programa de Gerry Persson' i ‘Brundins blandning,’ i ha actuat regularment des del 1994 aproximadament, destacant a la SVT Julkalender 'Mysteriet på Greveholm' el 1996. Va publicar el seu àlbum debut de versions d'Edith Piaf el 1993, i va escriure la novel·la 'Nej tack, jag åt nyss!' el 1995, abordant els trastorns alimentaris. El 1997, va ser nomenada membre honorària de Boelspexarna. Des del 2003, ha actuat amb el grup de comèdia i música ‘En liten jävla kvinnorörelse.’ Es va casar amb el periodista Olof Brundin el 1988, adoptant el seu cognom, i van tenir dos fills abans de divorciar-se el 2012. Ha estat en una relació amb el còmic Jan Sigurd des del 2013 aproximadament i actualment actua amb ell.

Annandrea Vitrano, còmica (Itàlia)
Verificat No reclamat
Itàlia

Annandrea Vitrano

Annandrea Vitrano és una actriu, còmica i cantant italiana nascuda el 28 de juny de 1988 a Palerm, tot i que prové de Misilmeri. Va començar la seva carrera participant al taller de comèdia 'Taaac' a Palerm el 2012, i poc després va formar el duo còmic I Soldi Spicci amb Claudio Casisa. Van continuar la seva formació assistint als tallers de Zelig a Roma i Milà el 2013. El treball primerenc de Vitrano incloïa presentar el programa de ràdio *Spicciatevi* a Radio One el 2013, demostrant la seva versatilitat com a intèrpret. Els Soldi Spicci van guanyar un reconeixement més ampli amb el seu debut televisiu a Colorado (Italia 1) al setembre de 2014, i van tornar a l’espai el 2019. També es van aventurar en el món del cinema, protagonitzant i escrivint la pel·lícula La fuitina sbagliata el 2018, per la qual van rebre el premi Benevento Cinema Televisione a la revelació de l’any en cinema el 2019. El 2020, Vitrano i Casisa van competir al programa de realitat Pechino Express com a ‘Els palermitans’. La seva col·laboració creativa s’estén a la direcció; han co-dirigit la pel·lícula Un mondo sotto social , començant el rodatge al setembre de 2020. També han publicat música, incloent l’àlbum Summer Stories el 2019 i senzills com ‘Le scarpe antisesso’ (2015) i 'Senza filtri' (2022). Vitrano continua d'ampliar el seu palmarès actoral. Va aparèixer a la pel·lícula de Ferzan Özpetek, Nuovo Olimpo , el 2023, i actualment forma part del repartiment de Succede anche nelle migliori famiglie (2024) d'Alessandro Siani. La seva carrera inclou papers en sèries de televisió com The Bad Guy (2024) i aparicions en curts com 'SmartLove' (2015), així com produccions teatrals com 'Pushow' (2012) i 'Chi dice donna dice camion’ (2019-2020, 2022). Recentment ha dirigit l'obra de teatre 'Spaiato' el 2024. Amb una carrera actoral de vuit anys, Vitrano ha demostrat una àmplia gamma de talents en cinema, televisió, ràdio i teatre.

Anneli Heed, còmica (Suècia) – Comèdia d'esquetxos, Imitacions
Verificat No reclamat
Suècia

Anneli Heed

Anneli Heed, acreditada com Anneli Heed, és una intèrprete sueca amb una carrera diversa que abasta comèdia *stand-up*, imitació i actuació de veu. Nascuda el 20 d'agost de 1978, com Anneli Mary Heed von Rosen, actualment resideix a Estocolm. El seu nom de soltera és Ahlgren. Heed va començar el seu viatge al món de la comèdia fent stand-up al club SysteroBror a KTH a Estocolm l’any 2005. El seu estil còmic sovint presenta imitacions de figures conegudes, incloent Carola, Astrid Lindgren, David Beckham i Carolina Gynning. Ha actuat en diversos escenaris de comèdia com Norra Brunn, Raw i Mosebacke, així com al festival de comèdia Skrattstock. Les seves aparicions s’estenen a dibuixos humorístics en programes de ràdio com P3 Deluxe i Sommarkatt, i ha estat convidada a programes com Vakna med The Voice i Comedy Central LIVE. L’any 2008, va participar a 'En liten jävla Broadway show' a Mosebacke, i l’any 2011, va interpretar Carola al programa d’humor 'Telefonpiraterna' a Kanal 5. Més enllà del monòleg, Heed s’ha consolidat com a prolífica actriu de doblatge. Ha doblat nombrosos personatges en sèries animades i pel·lícules, incloent-hi papers a 'Hotel per a Gos', 'Kid vs Kat', 'My Little Pony: Pinkie Pie's Ferriswheel Adventures', 'Dinosaur Train', 'Fish Hooks', 'Meningen med Hugo', 'Cars 2', 'Littlest Pet Shop', 'Kitty Is Not a Cat' i 'Transformers: Prime'. Remarcablement, des de 2015 dona veu a la Princesa Leia en contextos animats de Star Wars. El seu treball d’actriu de doblatge s’estén a les pel·lícules de ‘Kung Fu Panda’, on dona veu a Tigress, i també és coneguda per donar veu a Coop a 'Kid vs Kat'. Des de 2012 ha estat convidada a convencions de My Little Pony arreu del món com a ponent i va participar en el primer ComicCon de Suècia el 2014. El 2017, va protagonitzar la sèrie animada 'Moderna tider' a SVT Play, interpretant múltiples rols incloent-hi la directora executiva Lea.

Anthony Cumia, còmic (Estats Units)
Verificat No reclamat
Estats Units

Anthony Cumia

Anthony Cumia, un xoc americà, el podcaster i l'emissió, ara mateix, les màquines de l'Anthony Cumia Show, les retransmes Talkradio 77 i van tallar a través del servei de vídeo en línia Comscard Censored. Del 1995 a través del 2014, va coatwokanchosar l'Opie i l'Anthony programa de ràdio junt amb Gregg, Gregg jeie Hughes.

Anthony McPartlin, còmic (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

Anthony McPartlin

Anthony David McPartlin, nadiu d'Anglaterra, ha construït una carrera com a presentador de televisió, productor, humorista, i prèviament com a cantant, cantant de rap i actor. Va guanyar reconeixement extensament per a la coKDEhosting amb Declan Donelly sota l'Ant del moniker i Dec.

Antonio Albanese, còmic (Itàlia) – Cabaret
Verificat No reclamat
Itàlia

Antonio Albanese

L'intèrprete italià Antonio Albanese treballa com a còmic, actor, director i escriptor. Va néixer el 10 d'octubre de 1964 a Olginate, província de Lecco, fills de pares originaris de Petralia Soprana (PA). La seva carrera va començar a principis dels anys 80 amb les emissores de ràdio locals Onda Radio Olginate i Radio Cristal di Lecco. Va obtenir el títol a la Civica Scuola d'Arte Drammatica de Milà el 1991, després d'hi haver estudiat. La carrera còmica d'Albanese va començar el 1992 al Teatre Zelig de Milà, i també va actuar a la “Zanzara d’oro” de Bolonya. Va aparèixer al programa de tertúlia de Maurizio Costanzo i va col·laborar amb Paolo Rossi. Va obtenir el reconeixement inicial al programa de televisió "Mai dir gols", concretament a través de les seves aparicions a Mai dire Gol , on va crear diversos personatges famosos, com Frengo, Stop i Pier Piero. També va aparèixer a Su la testa! El 1992, va interpretar els papers d'Alex Drastico i Epifanio; el personatge d'Alex Drastico s'inspira en persones malhumorades vistes en bars de les zones suburbanes de Milà, i Epifanio és representat com un individu nerviós amb una afició a la planta valeriana. Des de 1990, va interpretar monòlegs còmiques en teatres de cabaret com Zelig i Zanzara d’oro. Va obtenir un reconeixement generalitzat a través de Mai dire Gol (Gialappa's Band), on va crear diversos personatges. Va continuar la seva feina en programes derivats com Mai dire Domenica i Mai dire Lunedì (2004-2005), interpretant quatre nous personatges. Albanese és conegut per imitar molts personatges, fent que cadascun sigui únic, i el seu estil còmic es descriu com a humorístic, sarcàstic i irònic. Va crear el personatge de Cetto La Qualunque, un calabres antic i amb connexions amb la màfia, que va aparèixer per primera vegada al seu programa de televisió Non c'è problema l'any 2003, coescrit amb Piero Guerrera. Qualunquemente , una pel·lícula sobre Cetto La Qualunque, es va estrenar l'any 2011 i va ser un èxit de taquilla. També ha interpretat personatges com Pier Peter, Gennaro Gattuso i Mino Martinelli. Albanese ha dirigit pel·lícules com Freshwater Man (1997), La fame e la sete (1999), Il nostro matrimonio è in crisi (2002), Contromano (2018), A Hundred Sundays (2023) i Lavoreremo da grandi (2026). Va guanyar el Premi de Stresa pel seu llibre La strada giovane l'any 2025, i un premi Nastri d'Argento l'any 2023 com a millor actor còmic per Grazie ragazzi . A partir del 2023, té 62 anys.

Arath de la Torre, còmic (Mèxic) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Mèxic

Arath de la Torre

Arath de la Torre és un actor i còmic mexicà, nascut el 20 de març de 1975 a Cancún, Quintana Roo. Va assistir al Colegio de Bachilleres de Cancún Uno per als estudis secundaris. Als 17 anys, es va traslladar a Ciutat de Mèxic per cursar estudis artístics al Centro de Educación Artística (CEA). El seu debut actoral va ser inicialment a la telenovela de 1994 *Agujetas de color de rosa*, seguit de *Caminos cruzados* el 1995. La carrera de De la Torre s'ha desenvolupat en diversos papers, demostrant el seu sentit còmic i versatilitat. És reconegut per aparicions en teleseries populars com *Soñadoras* (1998), on va interpretar el paper principal, *Amigas y rivales* (2001) com Roberto de la O Terán, *Alegrijes y rebujos*, i *Zacatillo, un lugar en tu corazón*. També va assumir papers a *Tú y yo* (1996), i posteriorment va interpretar Pancho López en diverses sèries incloent *Una familia con suerte* (2011-2012), *Porque el amor manda* (2013), i *Mi marido tiene familia* (2018-2019). L'any 2004, va fer la veu del personatge Oscar a *El espantatiburones*, doblant l'actuació original de Will Smith. Més enllà de les telenoveles, els talents còmics d'Arath de la Torre han brillat en programes de comèdia d'esquetxos com *La paròdia* (a partir del 2003) i *El Privilegi de Mandar* (2004). Va co-presentar *La Hora de la Papa* amb Galilea Montijo el 2007. A l’octubre del 2020, va participar a *¿Quién es la máscara?*, fent el personatge de ‘Xolo’ i sent eliminat al cinquè episodi. També ha aparegut en pel·lícules com *Antes muerta que Lichita* (2015) i la sèrie cinematogràfica espanyola *Hada Madrina* (2014). Va ampliar el seu ventall d’actuació interpretant un vilà per primera vegada a *Caer en tentación* (2017-2018) i va protagonitzar la sèrie de comèdia *Simón dice* (2018-2019). Més recentment, va participar a *La casa de los famosos México* el 2024, acabant com a quart finalista. Arath de la Torre també és productor i està casat amb Susy Lu; tenen tres fills: Gala, Lía i Lucca. Ha rebut reconeixement per les seves contribucions a l'espectacle, incloent-se ser nomenat “Sr. Amigo” a Matamoros, Tamaulipas el 2011. Com a actor, còmic, personalitat televisiva i productor, Arath de la Torre continua sent una figura destacada en l'espectacle mexicà.

Archie Thomas Manners, còmic (Regne Unit) – Sàtira
Verificat No reclamat
Regne Unit

Archie Thomas Manners

Un humorista, mag i presentador de televisió britànic, Archie Manners va néixer el 19 de maig de 1993. Criat a Hampshire, demostra un ventall d'habilitats que abasten l'entreteniment i els mitjans. Abans d'establir-se com a humorista, Archie Manners va estudiar estudis polítics a la Universitat de Bristol i va participar en activitats del Partit Conservador; això incloïa escriure per a Conservative Home i una pràctica amb Anne-Marie Trevelyan el 2010. Més tard, va treballar en comunicació digital i com a consultor per Reform UK el 2025, i va proporcionar assessorament de xarxes socials i comunicació per The Centre for a Better Britain també el 2025. La seva línia genealògica és notable; és el catorzè en la línia de successió del Barony Manners i el vint-i-tresè en la línia del Ducat de Rutland. L'estil còmic de Manners barreja màgia amb humor, i ha actuat internacionalment davant públics importants, incloent tots els primers ministres vius del Regne Unit i membres de la Família Reial. Va obtenir un reconeixement significatiu a través d'un canal de YouTube cofundat amb Josh Pieters, que va acumular més d'1,4 milions de subscriptors. Aquesta col·laboració va portar a actes virals i bromes, documentades per diversos mitjans de comunicació com TMZ, The Hollywood Reporter i The Daily Mail. Exemples notables inclouen la creació d'un restaurant fals anomenat ‘The Italian Stallion’ a través de Deliveroo el 2019, l'impersonació d'Ed Sheeran al combat de boxa KSI vs. Logan Paul II el 2019, i enganyar figures com Katie Hopkins i Carole Baskin per acceptar premis falsos el 2020. També va aparèixer a Trickheads de Comedy Central. Actualment, Archie Manners continua a construir el seu perfil a través de projectes diversos. A E4, Manners presenta el programa de televisió 'Look into My Eyes', i també presenta la sèrie en línia ‘Archie Asks’ per a The Hook. A més, contribueix amb una columna satírica a Gentleman's Journal. El 2023, Archie Manners i Pieters van causar un disturbi en un acte de Just Stop Oil i van enganyar la diputada conservadora Suella Braverman perquè acceptés un premi de The Last Leg. Ha presentat The Royal World d’MTV el 2018 i ha presentat Look into my Eyes a E4. La seva obra continua generant atenció mediàtica, havent estat inclosa a The Late Late Show.

Arévalo (1947–2024), còmic (Espanya)
Verificat No reclamat
Espanya

Arévalo

Francisco Rodríguez Iglesias, conegut professionalment com Arévalo o Paco Arévalo, va ser un humorista i actor espanyol. Nascut el 2 de setembre de 1947 a Madrid, va passar la infància a Catarroja, València, i hi va créixer. Va morir l'3 de gener de 2024 a la seva casa a València, deixant enrere una carrera que abastava diverses dècades. Tenia 76 anys al moment de la seva mort. Arévalo va començar a actuar el 1970, interpretant inicialment un torero còmic a ‘El Bombero Torero,’ un paper que va contribuir a l'origen del seu sobrenom derivat del cognom del seu pare, qui també era un torero còmic. Va guanyar prominència a la tardor dels anys 70 i a principis dels 80 amb acudides sobre persones a les quals referia com a ‘gangosos y mariquitas,’ que va vendre en aproximadament trenta cintes cassetes. La seva popularitat va augmentar significativament a partir del 1983 quan es va convertir en un habitual de ‘Un, dos, tres... responda otra vez,’ apareixent en totes les edicions de ‘Un, dos, tres... La Subasta’ fins al 2004. També va protagonitzar diverses pel·lícules còmiques dirigides per Mariano Ozores entre el 1983 i el 1985. Al llarg de la seva carrera, Arévalo va aparèixer en nombroses pel·lícules i programes de televisió, incloent-hi Moscow Gold (2003) i Isi & Disi: High Voltage (2006). Va presentar ‘Arévalo y Cía’ a Antena 3 el 1997 i va participar al reality show 'La Granja' el 2005. Del 2007 al 2009, va aparèixer freqüentment a ‘La tarde con María’ a Canal Sur. També va protagonitzar obres de teatre com 'Dos Mellizos' amb Bertín Osborne el 2011 i va col·laborar al programa de televisió ‘Sábado Deluxe’ a partir del 21 d’abril de 2018. El seu humor, inicialment celebrat, posteriorment va ser descrit pels crítics com a 'grotesc i passat de moda', fet que va portar a la frase 'semblar una broma d'Arévalo' per descriure aquest estil de comèdia.

Ariane Sherine, còmica (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

Ariane Sherine

Ariane Sherine, nascuda Ariane Sherine Juniper a Londres el 3 de juliol de 1980, és una còmica, escriptora, autora, periodista i compositora britànica. Professionalment, és coneguda com a Ariane Sherine. La seva àmplia producció creativa abasta l'escriptura per a televisió i publicacions, la interpretació de comèdia en directe i la publicació de música sota el nom artístic Ariane X. Es descriu a si mateixa com una escriptora i còmica del nord de Londres. La carrera de Sherine va començar d’escurà, amb una connexió inusual amb Duran Duran. Als 16 anys, la van expulsar de l’escola. Durant la seva tarda adolescència, va passar temps al seu estudi i va aportar veus i piano en dues cançons del seu àlbum de 1993, *Pop Trash*. Va començar el periodisme als 21 anys, fent ressenyes d’àlbums per a NME, i més tard va escriure per publicacions com The Observer, The Spectator, The Sunday Times, The Independent, NME i New Humanist. També va estudiar producció musical a la Universitat de Westminster a partir dels 19 anys, i va treballar com a cantant i pianista en bars i hotels. Del 2002 al 2008, diversos programes britànics van utilitzar el seu humor, entre ells 'My Family' i 'Two Pints of Lager and a Packet of Crisps'. Les aventures creatives de Sherine han donat lloc a diversos projectes notables. La campanya "The Atheist Bus Campaign", que s'expandí per incloure 13 nacions, va ser iniciada per ella el 2009. El 2003, va arribar a la fase final del concurs "Laughing Horse New Act of the Year". També, el 2002, va obtenir el segon premi al "BBC Talent New Sitcom Writers' Award". Des de llavors, ha escrit més de 75 articles per la secció "Comment & Debate" de The Guardian, amb l'aprovació de Charlie Brooker aproximadament el 2008. 'Shitcom', la seva primera novel·la, es va publicar de forma independent al juliol del 2021 i s'inspira en el seu treball com a escriptora de televisió còmica. Va publicar el llibre "Talk Yourself Better" el 2018 i va escriure la biografia musical "The Real Sinéad O’Connor". La seva carrera musical inclou el grup de pop còmic The Lovely Electric, que va publicar un àlbum el 2014. Al juny del 2021, va llançar el podcast "Love Sex Intelligence". El seu primer disc pop en solitari, "Better", explora temes profunds i personals com la separació dels pares i la violència; va arribar al febrer del 2024 mentre ella rebia el Crèdit Universal. La col·lecció conté correspondència amb la seva filla, Lily, de 12 anys, sobre la depressió, l'ansietat, la malaltia mental, els pensaments suïcides, l'avortament i la violència domèstica.

Aristide Bruant (1851–1925), còmic (França) – Cabaret
Verificat No reclamat
França

Aristide Bruant

Nascut el 6 de maig de 1851 a Courtenay, Loiret, França, Aristide Bruant va ser un propietari de locals nocturns, artista de cabaret i còmic. Provenia d'una família burgesa i, de petit, va rebre una educació que incloïa estudis de llatí amb el sacerdot local. Als onze anys, va tenir èxit guanyant diversos premis en diverses matèries, incloent-hi música vocal, a l'Liceu Imperial de Sens. La primera etapa de la vida de Bruant es va veure marcada per dificultats financeres; la seva família es va traslladar cinc vegades entre 1863 i 1867. Va començar a compondre cançons tan aviat com el 1862. Després de la mort del seu pare el 1866, Bruant va deixar casa als quinze anys per buscar feina. Va treballar com a aprenent joier i més tard com a joier abans de servir breument com a tirador voluntari durant la Guerra Franco-Prussiana de 1870. Posteriorment, va passar quatre anys treballant per la Companyia Ferroviària del Nord. Durant aquest període, va desenvolupar el seu acte de cant i comèdia, actuant en cafès-concerts i petits locals anomenats 'goguettes'. Va obtenir reconeixement gràcies a aquestes actuacions i se li va animar a actuar en llocs com el Robinson, el Concert des Amandiers i el Concert de l'Époque. La personalitat escènica de Bruant es va fer recognoscible, amb botes altes, una llarga bufanda vermella, una jaqueta de vellut negre, més aparicions freqüents en una camisa vermella. El punt àlgid artístic de Bruant es va produir entre 1880 i 1905. Va obrir el seu propi club, 'Le Mirliton', el 1885, on utilitzava la comèdia d'insult per entretenir el seu públic. El club també comptava amb una revista del mateix nom amb il·lustracions d'Henri de Toulouse-Lautrec, qui va crear un cartell icònic que representava Bruant. A Bruant se li atribueix la creació del gènere musical de la cançó realista i és considerat un dels grans poetes del llenguatge col·loquial parisenc (argot). 'Nini Peau d'Chien', 'A la Bastille' i 'Le Chat Noir' són algunes de les cançons que li van valer un reconeixement considerable. El moviment de la cançó realista, en el qual Bruant va ajudar a establir, va continuar fins a mitjan segle XX, amb Édith Piaf considerada una de les seves últimes intèrprets. Després de la seva mort a París (18è arrondissement) l'11 de febrer de 1925, Aristide Bruant va ser traslladat al cementiri de Subligny.