Directori de còmics
Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.
Markus Krebs
Markus Krebs és un comediant alemany de stand-up nascut el 26 de juliol de 1970 a Duisburg. Prové de Duisburg-Neudorf i es defineix com a seguidor i membre del club de futbol MSV Duisburg, havent estat prèviament involucrat amb l'hooliganisme durant anys. La seva vida primerenca va incloure una operació ocular a causa de xarampió, que va resultar en ceguesa al seu ull dret. Abans de dedicar-se a la comèdia, Krebs va tenir diversos treballs, com a comerciant majorista i de comerç exterior, cap de botiga de ferreteria adjunt, conductor d'autobús i treball en el sector de la restauració. És conegut per incorporar l'"humor del Ruhrpott", l'humor de la zona del Ruhr, al seu espectacle. El debut de Krebs en la comèdia va ser inesperat; el seu germà el va portar a l'escenari el 2008 a Dinslaken per cobrir una necessitat d'últim minut. Ràpidament va guanyar reconeixement, guanyant el Niederrheinischer Comedy-Preis el 2008 i el RTL Comedy Grand Prix el 2013. El seu estil còmic incorpora històries del seu pub preferit i anècdotes de la vida diària, sovint presentades amb humor improvisat i una personalitat escènica característica que inclou portar ulleres de sol i un gorro de llana amb "Ruhrpott" escrit. Ha aparegut en nombrosos programes de televisió i ràdio, com ara Kaya Yanar, Bülent Ceylan, TV total, Cindy aus Marzahn, Sträters Männerhaushalt, Tietjen und Hirschhausen, i Genial daneben. Markus Krebs ha construït una carrera important a través de programes en solitari i gires. La seva primera gira, 'Literatur unter Betäubung', va començar al gener de 2014, seguida per 'Hocker-Rocker' del 2014 al 2016. El programa 'Permanent Panne' es va estrenar a RTL al setembre de 2017 i va estar molt pràcticament complet durant la seva gira de 2017/18. Va presentar 'Die Show' al febrer de 2018 i 'Witzearena' a RTL del setembre de 2018 al gener de 2019. Les seves gires posteriors, incloent 'Pass auf … kennste den?!' (a partir de febrer de 2019) i 'Comedy alle wegen mir?' (2023/24), també van estar complets. Actualment, està de gira amb 'Bierschaum ist mein Lippenstift' el 2025. Celebra 15 anys de la seva carrera amb l’espectacle '15 Jahre Markus Krebs - Das Beste aus 6 Live-Programmen', que tindrà diverses dates i ubicacions a tot Alemanya el 2026. A més, presenta un podcast, 'Comedykation mit Markus Krebs' (des de març de 2020) i 'Der Theken-Talk Podcast', amb convidats com Matze Knop i Atze Schröder, disponible en diverses plataformes de streaming. També ha publicat múltiples compilacions de 'Best Of Witze' i produeix una sèrie anomenada 'Backstage Talk'. El seu canal de YouTube presenta el seu podcast i clips de comèdia.
Mariana Mazza
Mariana Mazza és una còmica i actriu canadenca del Quebec. Nascuda el 5 de juliol de 1990 a Montreal, té herència uruguaiana i libanesa. Va començar la seva carrera com a còmica fent actuacions en llocs com el Couscous Comedy Show i Le Grand Rire de Québec. Virginie Fortin i Mazza van arribar totes dues a la ronda final d''En route vers mon premier gala Juste pour rire' el 2013, entre un grup de nous talents còmiques. Abans de participar en aquest esdeveniment, Mazza també va prendre part a Avenir Lac Mégantic i va actuar com a obertura per als hipnotitzadors Messmer i Peter MacLeod. La obra de Mazza ha obtingut un reconeixement significatiu dins del món de la comèdia. El 2014, va rebre el premi 'Revelació del Festival Just for Laughs', consolidant la seva posició com a talent emergent. Va col·laborar amb Virginie Fortin en diversos espectacles, incloent 'Mazza/Fortin : chacun son show' el 2013 i 'Two Women Show': Mazza/Fortin : 2 révélations, 1 incontournable,' que es va estrenar el 2014. El seu espectacle 'Femme ta gueule' li va valer un premi Olivier com a Comediant de l'Any el 2017. També ha contribuït a programes de televisió com 'Alors on jase' i 'Cliptoman,' i ha presentat 'In chalet' a la tardor del 2014. A banda de l'estand-up, Mazza ha ampliat la seva presència a l'àmbit de la interpretació. Des del 2015, interpreta Stéphanie a la sèrie d'esquetxos 'MED.' Va aparèixer en pel·lícules com 'Bon Cop, Bad Cop 2' (2017) com a MC i 'Father and Guns 2' (2017) com a Elissa, seguida de papers a 'Femme ta gueule, le film' (2020) com ella mateixa, 'Maria' (2021) i 'Lines of Escape' (2022). Mazza va publicar la seva memòria, 'Montreal-Nord,' el 2022, i la seva segona novel·la, Rivière-des-Prairies , va sortir al mercat el 2024. Recentment, va participar en la segona temporada de LOL: qui rira le dernier ? el 2024. Al febrer del 2025, va revelar que està casada durant una aparició al podcast La vie sociale . Mazza planeja presentar el seu tercer espectacle en solitari, 'Foie Gras,' el 2025, que explorarà temes personals incloent-hi la malaltia hepàtica.
Maria Bamford
Nascuda el 3 de setembre de 1970, Maria Bamford és una nord-americana que treballa tant com a actriu com a humorista *stand-up*. La seva infància va passar a Duluth, Minnesota, on va rebre la instrucció primària a Chester Park Elementary i va assistir a Duluth Marshall School. Més tard, va anar a Bates College a Lewiston, Maine, per continuar els estudis. El 1992, Bamford es va traslladar a la Universitat d'Edimburg a Escòcia; finalment, va completar el seu grau de Llicenciatura en Arts en anglès a la Universitat de Minnesota. Va començar la seva carrera en comèdia *stand-up* als 19 anys a Minneapolis, Minnesota, i aviat es va unir a The Improverts, convertint-se en la seva primera membre femenina. Bamford sovint explora temes difícils en la seva comèdia, com problemes amb les famílies, tristesa, preocupació, pensaments suïcides i salut mental. La seva carrera va arrencar amb la gira The Burning Bridges Tour el 2003, que va marcar el seu debut com a àlbum de comèdia i gira. Des de llavors ha publicat vuit àlbums i programes especials, incorporant imitacions de figures com la seva mare i agent al seu espectacle. Entre els seus treballs cinematogràfics destaquen papers a Lucky Numbers (2000), Stuart Little 2 (2002), Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure (2003) i diversos altres. També ha posat veu a personatges en sèries animades com Mixels, CatDog, American Dad!, Ugly Americans, Adventure Time i BoJack Horseman, sovint fent de personatges principals a Golan the Insatiable i Talking Tom & Friends. La seva obra ha rebut un reconeixement important, incloent un premi American Comedy Award al millor còmico de club el 2014. La sèrie de Netflix *Lady Dynamite* (2016), basada en la seva vida, la presenta com a protagonista i va ser creada per Mitch Hurwitz i Pam Brady. Crítics d'Entertainment Weekly, Variety i Rolling Stone van elogiar *Lady Dynamite*. També ha aparegut en programes de televisió com *Louie*, *Arrested Development* (2013–2019) i *Big Mouth*, on posa veu a Tito, el mosquit de l'ansietat. El 2023, Maria Bamford va publicar la seva memòria, *Sure, I’ll Join Your Cult*, que va assolir l'estatus de bestseller del New York Times. El documental *Paralyzed by Hope: The Maria Bamford Story*, dirigit per Judd Apatow i Neil Berkeley, es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance i està programat per sortir a Netflix a l'octubre de 2026. Stephen Colbert la considera la seva "còmico preferida del món", destacant la seva influència en el panorama de la comèdia.
Michael Mittermeier
Michael Mittermeier és un còmic alemany nascut el 3 d'abril de 1966 a Dorfen, Alta Baviera. El seu pare treballava com a subhastes i va assistir al Gymnasium a Gars am Inn, on va obtenir l'Abitur. Va passar la infància a Baviera i inicialment aspirava a ser músic de rock, rebent lliçons de piano i guitarra i actuació com a músic de carrer. Inspirat pel còmic americà Jerry Lewis, va començar a preparar material per a actuacions al voltant de 1987 i va aparèixer per primera vegada a la televisió als 15 anys el 1981 a l'espectacle Scooter de ZDF. Mittermeier va estudiar ciències polítiques i estudis americans a la Universitat Lluís-Maximilià de Munic, on va completar una tesi de màster sobre la comèdia *stand-up* nord-americana el 1994. Va començar la seva carrera amb el programa de comèdia 'Zapped' el 1996, que incloïa paròdies de publicitat alemanya i la sèrie nord-americana 'MacGyver'. L’espectacle va fer una gira extensiva per Alemanya, Àustria i Suïssa, aconseguint representacions completament plenes i guanyant el premi Golden Europa a la comèdia el 1997. Va publicar un CD de 'Zapped!' a principis del 1997 i va guanyar el Prix Pantheon al German Spaß-und-Satire-Open de Bonn el 1996. Des d’aleshores ha publicat nombrosos programes de comèdia, incloent 'Wahnsinnlich' (1990), 'Zapped!' (1999), 'Back to Life' (2002), 'Paranoid' (2004), 'Safari' (2007) i 'Achtung, Baby!' (2010), així com espectacles més recents com '#13' (2022) i 'Flashback – Die Rückkehr der Zukunft' (2024). La obra de Mittermeier ha obtingut un reconeixement significatiu, incloent el premi Deutscher Comedypreis al millor còmic consecutivament a partir del 1999, guanyant-lo en total cinc vegades. També va rebre un premi Fernsehpreis der ARD (Europa d'Or) el 1998 i un premi ECHO com a 'millor estrella nacional de la comèdia' el 2001. Ha actuat en clubs de comèdia de Nova York i en festivals internacionals, inclòs el Cape Town International Comedy Festival el 2009. També és conegut per popularitzar el terme 'Arschgeweih' i per la seva col·laboració amb Guano Apes en el senzill 'Kumba Yo!' sota el nom de Mittermeier vs. Guano Babes. Actualment, presenta el programa de televisió 'Find The Liar, Mittermeier' (BR) i està preparant el seu nou programa, 'OLDBOY …sind wir bald da?' que s'estrenarà el 2027. Va obrir el 'Lucky Punch Comedy Club' a Munic el 2023 i una segona ubicació a Viena el 2026, proporcionant una plataforma per a nous còmiques emergents.
Muriel Robin
Muriel Robin és una humorista, actriu, directora i directora d'escena francesa nascuda el 2 d'agost de 1955 a Montbrison (Loira). Els seus pares, Antoine Robin i Aimée Marie Joséphine Rimbaud, eren comerciants de calçat. Era la més jove de tres filles, amb dues germanes, Nydia i Martine. Després de lluitar amb l'escola i haver suspès el batxillerat dues vegades, va treballar venent sabates a la botiga familiar des del 1975 fins al 1976. El 1977, es va traslladar a París per estudiar interpretació al Cours Florent, i posteriorment va ser acceptada al Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic de París, on es va graduar el 1980 amb honors. Va tornar breument a vendre sabates a Saint-Étienne després de graduar-se del conservatori. La seva carrera va agafar impuls quan es va unir a la companyia teatral de Roger Louret, Les Baladins en Agenais, a Monclar el 1981, on va conèixer Elie Semoun i Annie Grégorio. L'estil còmic de Muriel Robin ha inclòs col·laboracions amb Pierre Palmade, a qui considerava el seu alter ego masculí. Va coescriure i interpretar 'Maman ou Donne-moi ton linge, je fais une machine' el 1987, i va obtenir un reconeixement públic més ampli gràcies al programa de televisió 'La Classe' a finals dels anys 80. El seu primer espectacle en solitari, 'Les majorettes se cachent pour mourir,' es va estrenar el 1988, dirigit per Roger Louret. Va aparèixer en obres de teatre com 'Tout m’Enerve', 'Bedos-Robin', 'Feu la Ma La Mère' i 'On purge Bébé' durant els anys 90, i va protagonitzar pel·lícules com 'Les Visiteurs 2' el 1997. El 2007, va guanyar un Premi Emmy Internacional pel seu paper en la telefilm "Marie Besnard, l'empoisonneuse." Ha estat involucrada amb 'La Chaine de l’Espoir' a partir del 2001 i ha donat suport a concerts dels Enfoirés des del 1992 fins al 2007. Actualment està preparant un nou espectacle que barreja fantasia surrealista amb poesia sensible, amb l'objectiu de 'reenxantar' la vida.
Mirja Boes
Mirja Boes, nascuda el 3 de setembre de 1971 a Viersen, Alemanya, és una còmica, actriu i cantant alemanya. Va créixer al barri de Boisheim a Viersen i es va graduar a l'Escola Municipal de Dülken el 1991. Els seus estudis van incloure italià, espanyol i estudis de música/mitjans a la Universitat Heinrich-Heine de Düsseldorf del 1991 al 1994, així com teatre musical a l'Acadèmia de Música i Teatre de Leipzig del 1992 al 1994. Boes va començar la seva carrera artística de forma primerenca, unint-se a Compagnia 82 el 1994 i a Die Fabulösen Thekenschlampen el 1996. També va actuar amb Frizzles’ teatre improvisat. Inicialment va cridar l'atenció actuant com a Möhre, publicant el seu primer senzill, '20 Zentimeter', el 2000 i un altre, 'Wir ham doch keine Zeit ...', el 2003. Va publicar música de festa còmica i àudios de comèdia parlada sota el nom artístic Möhre, i va actuar a la Discothek Oberbayern a Mallorca a partir de l'estiu del 2001. També va ser membre del grup 'Mallorca All-Stars'. Del 2002 al 2006, Mirja Boes va aparèixer regularment a la televisió amb Ralf Schmitz, Mathias Schlung i Markus Majowski a 'Die Dreisten Drei'. Ha tingut participacions com a convidada en nombrosos programes, incloent TV total, Elton.tv, Anke Late Night, Open Muzzle, Clueless Genius i el Gong Show. Va protagonitzar pel·lícules com 'Siegfried' (2005) i 'Impy's Island' (2005), així com 'African Race' (2008). Va presentar 'Karaoke Showdown' del 2006 al 2007, i va interpretar el paper principal a la sèrie de RTL 'Angie' del 2006 al 2008. Va publicar la seva memòria, 'Boese: Inexpressivament Embarassant', al gener de 2009, i va fer una gira amb 'Ich bin Boes' de febrer a abril de 2010. Va guanyar el Premi Alemany de Comèdia de 2007 com a part de l'equip 'Frei Schnauze' i el Premi Alemany de Comèdia de 2008 (Millor Còmica). Mirja Boes continua treballant en comèdia i entreteniment. Va presentar 'Alles Lüge mit Mirja Boes' a la ràdio 1 Live a partir de març del 2008, i ha aparegut en programes com 'Der Nächste, bitte!' (2015) i 'Quatsch Comedy Club'. El 2024, va guanyar la cinquena temporada de LOL: Last One Laughing i la desena temporada de The Masked Singer. Actualment, torna amb una nova gira, descrita com potencialment la pitjor mai però possiblement agradable per a aquells que aprecien l'humor. Se la coneix com la "Reina del Quatsch" i el seu nou programa s'anomena "carpfe diem – Lutsche den Tag!". La seva obra incorpora històries de la vida quotidiana i humor situacional, i explora temes com l'envelliment, els reptes diaris i les experiències en bucles d'espera telefònica.
Messiah Hallberg
Messiah Hallberg, nascut el 18 de gener de 1984 a Estocolm, és un còmic, periodista i presentador suec. Inicialment anomenat Mårten Messiah Nils Gustav Hallberg, va canviar el seu primer nom a Messiah abans de fer els 18 anys. Els seus pares són actors Nils Hallberg i Marie-Louise Werklund, cosa que suggereix una exposició primerenca a les arts escèniques. Després de completar l'educació secundària, Hallberg va estudiar periodisme a Mittuniversitetet a Sundsvall. Després de graduar-se, va guanyar experiència treballant per diversos mitjans de comunicació, incloent-hi TV4, Aftonbladet i Sveriges Radio. Va demostrar un talent per al treball col·laboratiu, co-presentant el podcast Geniförklarat del 2012 al 2015 juntament amb Maja Härngren, Christina Nordhager i John Willander Lambrell; aquest programa va ser reconegut com el millor programa de ràdio número 13 a Suècia el 2014. Del 2018 al 2021, va co-presentar el programa matinal a NRJ, però va marxar a causa de desacords sobre un podcast anomenat Freakshow. La carrera còmica de Hallberg ha inclòs diversos èxits notables. Va guanyar el concurs Bungy Comedy l'any 2009 i va rebre el premi 'Tändstickan' a Svenska standupgalan el 2011. El van nomenar ‘Årets manliga komiker’ (Humorista masculí de l'any) a Svenska standupgalan el 2017. La seva obra inclou una gira amb l'espectacle de comèdia Politiskt autokorrekt amb Martin Beyer-Olsen el 2015, i una gira en solitari, Den missförstådde profeten , que va començar el 2017 i posteriorment es va emetre a C More. També ha participat en el programa de televisió Alla mot alla amb Filip i Fredrik. Actualment, presenta el programa satíric Svenska nyheter a SVT des del 2023, un paper pel qual va guanyar el premi ‘Voice of the Year’ (Årets röst) a Stora journalistpriset el 2025. Hallberg viu amb la còmica Christina Nordhager i tenen dos fills.
Mathieu Cyr
Mathieu Cyr és un humorista quebecà destacat i popular, reconegut per la seva presència a l'escena de l'humor del Quebec durant més de deu anys. Ha acumulat una gran audiència a les xarxes socials, que actualment supera els 620.000 seguidors. Cyr va començar a actuar extensivament des del 2008 fins al present, participant en centenars d'espectacles en festivals, nits de comèdia i esdeveniments corporatius. Les seves actuacions tenen com a objectiu oferir tant rialles immediates com reflexions que fan pensar. L'estil còmic de Cyr es descriu com a 'descarat', sense filtre i sovint divisori però unificador. Ofereix acudits amb una gràcia àcida i aborda temes d'actualitat. Actualment, està interpretant el seu segon espectacle en solitari, anomenat 'Adult'. Aquest espectacle, recomanat per a públic a partir de 16 anys, inclou referències nostàliques als anys 90 i 2000, juntament amb crítiques a la societat moderna. L'espectacle explora temes com ara la joventut de caps de bròcoli, nombroses orientacions sexuals i cirurgia estètica —un àmbit en què Cyr té experiència personal. Tant els crítics com el públic coincideixen que 'Adult' és una obra imprescindible, sovint descrit com a explosiu, unificador, extremadament divertit, escandalosament divertit i que et fa sentir bé. A part d'això, Mathieu Cyr ha construït una carrera diversa en el món de l'espectacle. Va presentar el programa de televisió "skate le monde" a TV5 del 2020 al present, i anteriorment va presentar "Infiltration" a Canal Z el 2019 i "Slaque la cravate" a Télétoon del 2012 al 2015. També va ser col·umnista a CKOI el 2021 i va presentar un programa de comèdia emès a TVA el mateix any. Cyr ha participat en nombroses galas de 'Juste Pour Rire' i 'Comediha' del 2014 al present, apareixent en unes deu d'aquestes esdeveniments. El 2021, va escriure el llibre "jamais trop tard." Cyr es defineix com una persona amb TDAH que sovint se sent perduda, una perspectiva que informa la seva obra.
Marika Carlsson
Nascuda el 1973, Marika Carlsson és una sueca amb diverses facetes; inclouen autora, oradora motivacional, presentadora de televisió, actriu i comediant. Etiòpia és el lloc de naixement de Marika Carlsson el 19 de març de 1973. Marika Aychesh Carlsson, com es va anomenar inicialment, va ser trobada sense vida en una rasa durant la fam etíop i reanimada per treballadors d'ajuda suecs sent un nadó. Va ser adoptada per un pastor i una infermera quan tenia dos anys i es va traslladar a Suècia. Carlsson va créixer a Lund, a la província de Skåne, i la seva família inicialment vivia a Mönsterås. Va estudiar actuació a Göteborg i va estudiar teologia breument, treballant també com a auxiliar d’infermeria. El club de comèdia Norra Brunn va marcar la primera actuació de Marika Carlsson com a humorista en 2001. Marika Carlsson es va traslladar a Estocolm per concentrar-se en la recerca de la comèdia, acabant un curs allà a l’Institut Dramàtic. La seva carrera abasta més de dues dècades, amb aparicions que comencen als anys 90. Carlsson és coneguda per les seves aparicions al programa de taules Parlamentet, que satiritza la política sueca, i també ha aparegut en programes com Stockholm Live, 100%, Carin 21.30, Grillad, Comedy Fight Club Roast på Berns i Kvällsöppet. El 2010, Marika Carlsson va presentar la retransmissió del Dia Nacional de Suècia a SVT, i el 2019 va compartir les funcions de presentació de Melodifestivalen al costat d'Eric Saade, Sarah Dawn Finer i Kodjo Akolor. Entre el 2010 i el 2015, Marika Carlsson va presentar 'En negers uppväxt' a SVT i Netflix; aquest programa examinava la seva infància com a nena negra adoptada a Suècia, però el títol va generar controvèrsia i va provocar amenaces. Va guanyar el premi a millor còmica femenina als Swedish comedy awards el 2006 i de nou el 2012. El 2018, va publicar un llibre anomenat 'Såna som du ska inte va här,' que va guanyar un premi al QX Gala el 2019. Actualment, està de gira amb "Marika och Klimakteriet" (Marika i la menopausa), que es va estrenar el 4 de març de 2026 a Intiman a Estocolm, i se centra en l'experiència de la menopausa per a les dones. Les representacions estan programades per a la primavera de 2027 i la tardor de 2026.
Mark Steel
Com a autor anglès, Mark Steel també treballa com a emissor, còmic i columnista de diari. Nascut el 4 de juliol de 1960 a Swanley, Kent, la seva infància va estar marcada per l'adopció només deu dies després del seu naixement. Va créixer amb un pare adoptiu que treballava en una asseguradora i una mare que va tenir diverses feines, inclosa la de treballadora de fàbrica i senyora de les llaminadores. En el seu relat, Steel descriu la seva expulsió de l'escola per assistir no autoritzat a un curs de criquet. Més endavant en la vida, va buscar els seus pares biològics; tanmateix, la seva mare biològica, originària d'una família obrera escocesa amb implicació política d'esquerres, no desitjava tenir contacte amb ell i va morir poc després que ell intentés contactar-la. El seu pare biològic, Joe Dwek, era un jueu sefardí egipci que va aconseguir un notable èxit financer com a operador a Wall Street. Dwek va representar el Regne Unit en tornejos de backgammon contra els Estats Units tant el 1973 com el 1974. Steel només va conèixer el seu pare biològic una vegada, al voltant del 2006. Les experiències personals van modelar significativament la vida de Steel; el seu pare adoptiu va patir un col·lapse mental a finals dels anys 70 i posteriorment va ser traslladat a una residència. Aquests esdeveniments estan documentats en el seu audiollibre de desembre de 2021, Qui crec que sóc? , que explora els seus primers anys i la recerca dels seus pares biològics. Anteriorment havia publicat una autobiografia a còmic, No és un rajolí corrent , el 1996. La carrera de Steel inclou la presentació del programa de ràdio *The Mark Steel Solution* a BBC Radio 5 del 1992 al 1996 i l'escriptura de columnes per a The Guardian (1996-1999) i The Independent (a partir del 2000). Sovint apareix en programes de televisió com *Have I Got News For You*, *Room 101*, *Mock the Week* i *Question Time*. El seu programa *Mark Steel's in Town* ha guanyat nombrosos premis, incloent un Sony Award, Writers’ Guild Award, Chortle Awards i British Comedy Guide Awards. Va rebre el British Press Award per a Columnista de Broadsheet el 2014. Durant més de dotze anys, ha viatjat pel Regne Unit fent *Mark Steel's In Town*, que actualment comprèn 78 episodis, visitant llocs com Saint Anne, Alderney i investigant històries de poblacions com Paisley i Barnard Castle. Actualment, col·labora amb Major General Jules Buczacki en esdeveniments centrats en l'humor, la resiliència i la narració personal, compartint experiències relacionades amb el càncer de cap i coll i donant suport a Oracle Head & Neck Cancer UK.
Michelle Desrochers
Michelle Desrochers és una humorista canadenca (quebeciana), nascuda a Châteauguay, Quebec. És la tercera de quatre fills i es va graduar a l'École secondaire Louis-Philippe Paré el 2010. La seva formació acadèmica inclou estudis al Cégep du Vieux Montréal, on va estudiar Arts, Lletres i Comunicació, i a la Universitat de Montreal, on va obtenir un títol de grau en estudis de llengua francesa. També va assistir a l'École nationale de l'humour. La seva carrera va començar al voltant del 2016. L'estil còmic de Desrochers combina l'absurd amb observacions de la vida quotidiana, i és coneguda per la seva autenticitat i energia desbordant. És una improvisadora talentosa, participant a Punch Club i torneigs d'improvisació al Quebec i a Europa. Va guanyar reconeixement públic gràcies a la seva participació a Prochain stand-up . Al març de 2018, va oferir el seu primer espectacle en solitari, 'All dressed,' al Open mic du Rouge café, atraient aproximadament 30.000 persones, i posteriorment més de 25.000. Va aparèixer a diversos festivals d'humor de Montreal durant l'estiu de 2018, incloent-hi Minifest i Zoofest. El seu treball ha inclòs col·laboracions televisives com Bonsoir Bonsoir! , Taxi Payant i Big Brother Célébrités , on va ser eliminada a la quarta setmana el 2022. Desrochers actua en diversos escenaris, incloent festivals, nits de comèdia i esdeveniments corporatius, contribuint a l'èxit d'aquests esdeveniments amb la seva intel·ligència còmica i adaptabilitat. Va participar al podcast Mike Ward Sous écoute el 2019 i es va convertir en columnista de La soirée est encore jeune el 2020. El 2021, va aparèixer en festivals i galas com Juste Pour Rire i ComediHa! Fest-Québec. El 2022, va anunciar un espectacle en solitari de gira titulat Michelle Desrochers , i va llançar un podcast amb la seva germana, Stéphanie, anomenat Les sœurs boulottes . Actualment, està treballant en un nou espectacle unipersonal. La seva gestió compta amb Laurence Godcharles a Lollol.ca, i Audrey Latendresse-Bourdon n'és la coordinadora.
Explora humoristes per país
Albània
1
Armènia
2
Argentina
36
Àustria
27
Austràlia
52
Azerbaidjan
1
Bangladesh
1
Bèlgica
13
Bulgària
57
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
27
Belarús
2
Canadà
125
República Democràtica del Congo
3
Suïssa
17
Côte d’Ivoire
1
Xile
15
Camerun
1
Xina
8
Colòmbia
4
Cuba
4
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Equador
2
Estònia
5
Egipte
10
Espanya
74
Etiòpia
1
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
365
Geòrgia
1
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Croàcia
2
Haití
1
Hongria
7
Indonèsia
23
Irlanda
31
Israel
10
Índia
47
Iraq
3
Iran
6
Islàndia
4
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
37
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
3
Líban
5
Sri Lanka
1
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
4
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Singapur
3
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
El Salvador
1
Síria
1
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
11
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
4
Uzbekistan
1
Veneçuela
5
Vietnam
1
Sud-àfrica
3
Zimbàbue
1