Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per M Esborra-ho tot
Es mostren 169-180 de 232 còmics
Mel Smith (1952–2013), còmic (Regne Unit) – Comèdia d'esquetxos, Paròdia
Verificat No reclamat
Regne Unit

Mel Smith

Melvyn Kenneth Smith, conegut professionalment com Mel Smith, va ser un humorista, escriptor, actor i director britànic. Va néixer el 3 de desembre de 1952 a Chiswick, a l'oest de Londres, fill de Kenneth i Vera Smith. El seu pare inicialment va dirigir una botiga de fruiteria que més tard es va convertir en la primera casa d’apostes de Chiswick. Smith va assistir a l'escola primària Hogarth i a l'escola secundària Latymer Upper a Hammersmith abans d'estudiar Psicologia Experimental al New College, Oxford. Al principi de la seva carrera, l'interès de Smith per l'actuació va començar als sis anys quan dirigia obres amb amics. Durant el seu temps a la Universitat d'Oxford, va ser president del grup de teatre i tant va produir 'La Tempesta' com va participar al Festival Fringe d'Edimburg com a estudiant. Després de la universitat, va treballar al Royal Court Theatre, Bristol Old Vic i Sheffield Crucible com a assistent de direcció. També va passar dos anys com a director associat del Teatre Crucible de Sheffield. La seva col·laboració amb John Lloyd va portar-lo a participar en el programa de comèdia d'esbossos Not the Nine O'Clock News , que es va emetre del 1979 al 1982 i presentava esbossos, escenes curtes i paròdies musicals. Smith, Rhys Jones i Rowan Atkinson van escriure per a aquesta sèrie. Smith és potser més conegut per la seva col·laboració amb Griff Rhys Jones. Van protagonitzar junts Not the Nine O'Clock News i el programa de comèdia d'esquetxos de llarga durada, Alas Smith and Jones , que es va estrenar el 1984 i es va emetre durant deu temporades en 14 anys. Junts, van fundar Talkback Productions el 1981, que va produir programes com Da Ali G Show i Alan Partridge's Knowing Me Knowing You . Pearson va adquirir l'empresa el 2000 per 62 milions de lliures. Smith també va aparèixer en pel·lícules com Morons from Outer Space (1985), The Princess Bride (1987) com a Al·bí, i Brain Donors (1992). Va dirigir pel·lícules incloent The Tall Guy (1989) i Bean (1997). Va col·laborar amb Kim Wilde per gravar un senzill el 1987 en benefici de Comic Relief, que va arribar al número tres als charts del Regne Unit. Smith va morir el 19 de juliol de 2013, d'un atac de cor als 60 anys.

Melha Bedia, còmica (França)
Verificat No reclamat
14 de gen. de 2027 França

Melha Bedia

Melha Bedia, nascuda a París el 22 de desembre de 1990, és una artista francesa polifacètica. Actua com a actriu, còmica, directora i guionista. El seu origen familiar reflecteix la seva herència algeriana; el seu pare ve de Kabylia (Algèria) i Algèria, mentre que la seva mare és d'Orà (Algèria). Germana menor de Ramzy Bedia, també té una germana anomenada Rania. A principis de la seva vida, va assistir a l'escola Saint-Joseph a Asnières-sur-Seine i va saltar-se el segon curs. Demostrant aptitud acadèmica, va obtenir un batxillerat literari amb honors als 16 anys i va assistir breument a la Sorbona. La carrera de Bedia va començar amb una oportunitat única. Inicialment, va treballar com a estilista per a la rapera francesa Diam's en una gira, i aquest paper va portar-la a fer comèdia. Diam's també va ajudar a llançar la seva carrera escènica. Bedia va començar incorporant experiències personals a les seves rutines, fent broma sobre el seu pes i la seva virginitat. De 2013 a 2015, va aparèixer a Les Lascars i va protagonitzar el curtmetratge Chat . Va continuar ampliant els seus crèdits d'actuació amb papers a Ma pire angoisse , À toute épreuve , Tout schuss i Pattaya . El 2015, va començar a interpretar un espectacle en solitari titulat Fat & Furious a París. Els seus talents còmiques es van estendre a la televisió, on va contribuir a Quotidien el 2018, proporcionant comentaris sobre la Copa del Món de la FIFA. La obra de Bedia s'ha expandit al cinema i a les sèries en streaming. Va coescriure i protagonitzar la pel·lícula *Ballsy Girl* el 2018. El 2020, va protagonitzar *Forte* i *Tout simplement noir*. També va posar veu a la Blancaneig a *Blanche Neige, les souliers rouges et les 7 nains*. Més recentment, ha co-creat, coescrit i codirigit la sèrie de comèdia d'Amazon Prime Video *Miskina, Poor Thing*, que es va estrenar el 2022 i continua fins al 2024. També ha aparegut a *La Très Très Grande Classe* (2022) i *Youssef Salem a du succès* (2023). Bedia participa actualment en el programa d'Amazon Prime Video *Liars Club* el 2025; però, mateix any va rebre crítiques per utilitzar un terme ofensiu al programa. Des del 31 de maig de 2018, és una col·laboradora habitual al programa de ràdio RTL *Les Grosses Têtes*. També va jugar a futbol per l'equip femení de l'acadèmia del PSG durant la seva joventut, tot i que aquesta carrera va acabar a causa del descontentament de la seva mare.

Michael Altinger, còmic (Alemanya) – Comèdia d'esquetxos, Cabaret
Verificat No reclamat
Alemanya

Michael Altinger

Michael Altinger és un artista de cabaret i músic alemany, nascut a Landshut el 20 de novembre de 1970. Concretat per la seva naturalesa maliciosa i juganera, observa la vida quotidiana i troba l'humor en les accions i paraules de la gent. L’estil còmic d’Altinger és socialment crític, auto-irònic i musical, sovint implicant música amb col·laboradors com el guitarrista Andreas Rother. Al llarg de la seva carrera, Altinger ha participat en diverses produccions televisives i teatrals. De l’any 2000 al 2011, va ser actor i autor a la sèrie de comèdia 'Die Komiker des Bayerischen Rundfunks.' Va formar part de l'elenc de la Münchner Lach- und Schießgesellschaft del 2002 al 2003, i ha aparegut en papers secundaris en sèries de televisió com 'Die Rosenheim-Cops,' 'München 7,' i 'Der Kaiser von Schexing.' Va fer gira amb Alexander Liegl sota el programa 'Tote zählen keine Schafe' l’any 2008, i va presentar el programa 'Platzende Hirsche' amb Liegl aquell mateix any. Del mes d’abril de 2008 al juliol de 2012, va dirigir 'Altinger mittendrin' a la Televisió Bàvara. Des del maig de 2012, és un convidat habitual a 'Ottis Schlachthof,' i ha co-dirigit el programa successor 'Schlachthof' a partir de març de 2013 amb Christian Springer. L'actual programa escènic d'Altinger s'anomena "Die letzte Tasse Testosteron". Actua amb "schlachthof" mensualment a Schlachthof Múnic, on els enregistraments tenen lloc els dimarts. Les entrades per a "schlachthof" costen 29,50 € per avançat i 35,00 € a la porta. Ha rebut premis com el Passauer Scharfrichterbeil i el Bayerischer Kabarettpreis. Des de juliol de 2023, està presentant el podcast 'Rampensäue, frisch geschlachtet!' amb Alexander Liegl. Un nou programa de televisió, "ALTINGER", s'estrenarà el 15 d'octubre de 2026 a les 22:00 a BR Fernsehen, amb entrevistes a convidats destacats, una mirada a la setmana a Baviera, esbossos i música de la banda d'Altinger. Ha estat co-presentador de l'espectacle "schlachthof" de BR amb Christian Springer des de 2013, i espera aconseguir audiències comparables a l'espectacle dels anys 80 "Wetten, dass ..?".

Michael Sony, còmic (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

Michael Sony

El artista irlandès del Nord Michael Sopy treballa com a humorista i actor. Els espectadors mostren més sovint les seves aparences a la llista de pel·lícules Matades (2011) i La llagosta (2015). També ha aparegut a la televisió britànica, amb sèries com Spaced, Luther, Utopia, Negre Mirall i Doctor Who.

Michael Wex, còmic (Canadà)
Verificat No reclamat
Canadà

Michael Wex

Un canadenc de naixement, Michael Wex porta molts barrets: novel·laista, escriptor, traductor, professor, artista, artista i escriptora de texts sobre el llenguatge i la literatura. La seva experiència es troba en Yidish, i La seva publicació de 2005 *Born a Kvetch* es va convertir en un bestseller incidental. Truca a Toronto a casa.

Michel Boujenah, còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Michel Boujenah

Michel Boujenah és un actor, humorista i director jueu franco-tunisià. Nascut el 3 de novembre de 1952 a Tunis, Tunísia, es va traslladar a França amb la seva família als onze anys, establint-se a Bagneux, prop de París. El seu pare, Joseph Boujenah, era metge, i té tres germans, inclòs el cineasta Paul Boujenah. Des de jove, Michel va expressar un interès per l'actuació, volent ser-ho als quinze anys. Va assistir a l'École alsacienne del 1967 al 1970. La carrera de Boujenah va començar amb la fundació de la companyia teatral 'La Grande Cuillère' el 1972 al costat de Paul Allio i Corinne Atlas. La seva primera incursió en la interpretació en solitari va arribar el 1980 amb ‘Albert,’ un espectacle coescrit amb Corinne Atlas que explorava les experiències dels immigrants jueus tunisians a França, estrenant-se al Théâtre du Lucernaire. Ha escrit i dirigit tots els seus espectacles en solitari, amb l'objectiu de desafiar els estereotips negatius. Encara que el seu segon espectacle, 'Anatole,' no va tenir èxit, 'Les Magnifiques' va resultar ser un èxit significatiu, amb retrats de jueus franco-tunisians. La seva carrera cinematogràfica va començar el 1980 amb ‘Mais qu'est-ce que j'ai fait au bon Dieu pour avoir une femme qui boit dans les cafés avec les hommes?’ i ha aparegut en més de trenta pel·lícules. Al llarg de la seva carrera, Boujenah ha rebut diverses distincions. Va guanyar el César al millor actor secundari el 1985 per *Trois Hommes et un couffin*, i va ser nominat al César al millor actor el 1994 per *Le Nombril du Monde* i al millor debut el 2004 per *Father and Sons*. Va dirigir les pel·lícules *Father and Sons* (2003), *Trois amis* (2007) i *Heartstrings* (2016), i també ha escrit guions per a diverses pel·lícules. El 2004, va ser condecorat com a Oficial de l'Ordre del Mèrit Cultural a Mònaco. Ha expressat opinions complexes sobre la identitat, sent jueu, francès, tunisià, sionista i proper a Israel, alhora que també ha donat suport a un estat palestí. El 2017, la seva invitació a un festival cultural tunisià es va enfrontar a protestes a causa d'aquestes opinions. Actualment, està preparant una pel·lícula amb Yvan Attal i Pascal Elbé, anunciada el 2013, i ha exercit com a director artístic del Festival de Ramatuelle des de 2007.

Michel Fau, còmic (França) – Sàtira
Verificat No reclamat
França

Michel Fau

Agen va ser el lloc de naixement del còmic, actor i director de teatre francès Michel Fau, que va arribar el 17 de desembre de 1964. El seu pare era rellotger i la seva mare, una dona de casa, va criar quatre fills. La primera exposició al teatre i l'Òpera de Bordeus, gràcies a la seva mare, va despertar un interès que modelaria la seva carrera. Va assistir al Lycée Bernard Palissy a Agen on va conèixer Béatrice Uria-Monzon i Éric Perez, i més tard va estudiar en un conservatori a Agen. Als 18 anys, Michel Fau va deixar el seu poble natal per seguir una formació formal. De 1986 a 1989, va assistir a l'Acadèmia Nacional Francesa d'Arts Dramàtiques, també coneguda com a Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic (CNSAD). Durant aquest període, va estudiar amb figures destacades com Michel Bouquet, Gerard Desarthe i Pierre Vial. Inicialment, es va associar al teatre d'Olivier Py, actuant freqüentment en les seves produccions durant la dècada de 1990, incloent 'Le Soulier de satin'. La seva formació i els primers anys de la seva carrera van estar marcats per la col·laboració amb nombrosos actors, com Sandrine Kiberlain, Léa Drucker, Gaspard Ulliel, Julie Depardieu i altres. La carrera de Fau abasta tant la interpretació com la direcció. Jean-Paul Rappeneau, Gilles Bourdos, Albert Dupontel i François Ozon són alguns dels directors amb qui Michel Fau ha col·laborat en projectes cinematogràfics. A la dècada de 1990, va participar en l'espectacle de Pierre Palmade 'On refait le boulevard', interpretant un fragment de 'La Cage aux Folles'. A partir de la dècada de 2010, les seves pròpies produccions teatrals van guanyar popularitat. Va dirigir produccions de 'Le Misanthrope' (reben nominacions als Molière tant per a la interpretació com per a la direcció el 2011), 'Tartuffe' (el 2017 amb Michel Bouquet), i més recentment, 'George Dandin ou Le Mari Confondu' el 2024, on també interpreta el paper principal. Aquesta producció inclou música de Jean-Baptiste Lully i presenta una estètica barroca creada per Fau, juntament amb quatre cantants i set actors. Michel Fau participa en el programa de ràdio 'Les Grosses Têtes', i periòdicament imparteix tallers d'interpretació a l'Acadèmia Nacional Francesa d'Arts Escèniques. En la cerimònia dels premis Molière del 2011, és recordat per la seva versió satírica de la cançó de Carla Bruni, 'Quelqu'un m'a dit'. Va rebre el Premi Gérard Philipe el 1998 i premis del Syndicat de la critique el 2006 i el 2015. El van nomenar Oficial de l’ordre des Arts et des Lettres el 2013, i actualment està dirigint 'Brûlez-la' al Théâtre du Rond-Point.

Michel Galabru (1922–2016), còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Michel Galabru

Nascut a Safi, Marroc, el 27 d’octubre de 1922, Michel Galabru va ser un actor i escriptor francès. El seu pare, Paul Galabru, era enginyer i professor. Inicialment aspirava a ser futbolista professional per l'Stade olympique montpelliérain, i va estudiar dret breument per petició del seu pare. Va passar la seva primera infància a Safi i els anys posteriors a Hérault abans de traslladar-se a París. La carrera de Galabru va abastar gairebé setanta anys, incloent més de 250 pel·lícules i més de 80 obres de teatre. Galabru va començar la seva carrera actoral el 1951 amb un paper secundari a Ma femme, ma vache et moi . Va rebre el reconeixement inicial per la seva interpretació a La guerre des boutons (1963) i va guanyar popularitat àmplia amb Le Gendarme de Saint-Tropez (1964), fent d'Adjudant Gerber. Va aparèixer freqüentment al costat de Louis de Funès en diverses pel·lícules, incloses seqüeles de Le Gendarme de Saint-Tropez i L'Avare . Les seves col·laboracions còmiques es van estendre a pel·lícules dirigides per Jean Girault, Jean-Pierre Mocky, Georges Lautner, Bertrand Blier i Claude Zidi. Va ser pensionnaire (membre) de la Comédie-Française del 1950 al 1957 i va guanyar el primer premi del Conservatoire national d'art dramatique. La filmografia de Galabru incloïa tant comèdies com drames, amb papers notables a *L'avar*, *Jo*, *Nous irons a Deauville*, *La Cage aux Folles*, *La Cage aux Folles II*, *La Cage aux Folles 3: The Wedding*, *Le viager*, *Subway*, *Kamikaze* i *Uranus*. Bertrand Blier, Costa-Gavras i Jean-Luc Godard foren alguns dels directors amb qui va treballar. Va guanyar un premi César al millor actor el 1977 pel seu paper de Joseph Bouvier a *The Judge and the Assassin* de Bertrand Tavernier, i va rebre nominacions al premi César al millor actor secundari el 1986 (*Subway*) i el 1991 (*Uranus*). Va dirigir el Théâtre Montmartre-Galabru i el Théâtre de Dix Heures. La seva última actuació va ser a l'espectacle en solitari *Le Cancre*. Michel Galabru va morir el 4 de gener de 2016 a París als 93 anys.

Michel Lauzière, còmic (Canadà) – Surrealista i absurd, Comèdia física
Verificat No reclamat
Canadà

Michel Lauzière

Michel Lauzière és un còmic i intèrpret musical canadenc, nascut el 17 d'octubre de 1954 a Drummondville, Quebec. Va desenvolupar una inclinació primerenca cap a la música, el dibuix i les arts escèniques. Com a artista polifacètic, combina l'humor visual i la música enginyosa en les seves actuacions, treballant també com a pintor i caricaturista. Se’l descriu com un poliglota i un “Mestre de l’Inusual”, barrejant talents com la invenció, l'acrobàcia, la comèdia, la música i el malabarisme. L'any 1975, Lauzière va començar a actuar, col·laborant amb Jean Roy com a duo Les Foubrac. Juntament, van cultivar un estil còmic caracteritzat per la fisicalitat i l'absurditat, integrant malabarismes, acrobàcies i elements musicals innovadors. Van actuar arreu del Quebec de 1975 a 1988. Lauzière va passar a actuacions en solitari cap al final dels anys 80, llançant formalment la seva carrera individual el 1989. Caracteritzades per rutines de comèdia visual distintives, les representacions de Lauzière presenten una aplicació creativa d'objectes comuns com a instruments musicals. La seva especialitat rau en crear presentacions úniques que barregen música, habilitats d'equilibri, mim i elements còmiques. Una rutina famosa inclou tocar l'ària 'Toréador' de Carmen amb ampolles de vi mentre patina sobre rodes, una actuació que va aparèixer al The Late Show with David Letterman i que va contribuir a la seva fama internacional. També ha interpretat música clàssica amb bombes de bicicleta i malabarés piscines. Els seus espectacles en solitari han estat vistos per una estimació de 1.000 milions d’espectadors a través de cinc continents, i ha actuat en més de 50 països a través de 5 continents, incloent-hi més de 400 ciutats arreu del món com Pequín, Nova York i Mont-real. Adapta els seus espectacles a múltiples idiomes, incloent-hi francès, anglès, alemany, espanyol, italià i japonès, sovint oferint el seu espectacle complet en aquests idiomes. La seva obra barreja música, humor i teatre visual, cosa que requereix precisió tècnica i coordinació. Espectacles com 'Showcomplicity' i 'Science of Sound' impliquen la interacció amb el públic i presenten un gran nombre de rutines divertides. Ha aparegut a prestigioses xarxes de televisió a Europa, Àsia, Sud-amèrica i Nord-amèrica, incloent-hi The Tonight Show with Jay Leno i nombroses aparicions al Jerry Lewis MDA Telethon (1994, 1995, 1996 i 2007). Diversos dels seus clips s’han fet virals en línia, i és considerat entre els humoristes visuals més apreciats a nivell mundial. Continua actuant, amb cites recents que inclouen un espectacle d’una hora al Stonington Opera House com a part de la sèrie 'Live! for $5'.

Michel Modo (1937–2008), còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Michel Modo

Michel Modo, nascut Michel Henri Louis Goi el 30 de març de 1937 a Carpentras, al Vaudreuil, França, va ser un actor i humorista francès. Va morir el 24 de setembre de 2008 a Vaires-sur-Marne, Sena i Marne, per càncer als 71 anys. Conegut professionalment com a Modo, també era guionista i actor de doblatge. Modo va començar la seva carrera a finals dels anys 50 quan va formar el duo còmic Grosso et Modo amb Guy Grosso. Es van matricular al Cours Simon, escola d'actuació on es van conèixer, i van començar a actuar professionalment en teatres de varietats i cafè-teatres el 1958. Grosso et Modo van obtenir reconeixement nacional després d'aparèixer a *Le Gendarme de Saint-Tropez* (1964) i posteriorment van protagonitzar nombroses pel·lícules amb Louis de Funès. Van interpretar els gendarmes Tricard i Berlicot a la sèrie de pel·lícules *Gendarme de Saint-Tropez*, i Lecoing i Laflûte a *Le Songe d'une nuit d'été* (1981). Modo va interpretar el brigadier Berlicot a sis pel·lícules de la sèrie. Al llarg de la seva carrera, Michel Modo va aparèixer en una varietat de pel·lícules com ara *La bella americana*, *Le Corniaud*, *La Grande Vadrouille* i *Le Grand Restaurant*. Entre 1993 i 1997, va interpretar Maurice Lolande, un personatge humorístic que representava l'individu francès mitjà, a la sèrie de televisió *Highlander*. També va fer aparicions a *Plus belle la vie* (2005) com un filòsof sense sostre disfressat de Pare Noel. Des de 1989 fins a la seva mort, Modo va proporcionar doblatge per a múltiples personatges recurrents en la versió francesa de *The Simpsons*, incloent Burns, Wiggum, Krusty, Skinner i Hibbert. Estava treballant en el doblatge de la temporada 19 de *The Simpsons* quan va morir. Gérard Rinaldi el va substituir, però Rinaldi també va morir de càncer l'any 2012.

Michel von Tell, còmic (Suïssa)
Verificat No reclamat
Suïssa

Michel von Tell

Michel von Tell, nascut a Zúric l'8 d'octubre de 1980, és una figura suïssa polifacètica conegut pel seu treball com a humorista, periodista i emprenedor. Va començar la seva carrera amb estudis en economia, seguits d'un període treballant en el sector de la inversió financera, incloent temps a Harvard i NYIF. A finals dels vint anys, va passar dos anys vivint en una cabana al bosc per estudiar Thoreau. L'any 2012, havia establert diverses empreses però va fer un canvi significatiu, venent la majoria d'elles per dedicar-se a la feina mediàtica. També és reconegut com a pilot de curses, havent participat en esdeveniments com el Ral·li de Ruanda del 2000 on va quedar sisè i les 24 Hores “Eco Grand Prix” a Nürnburgring l'any 2021. L'estil còmic de Von Tell s'inspira en els formats nocturns americans, cosa que el va portar a crear un programa de comèdia. També ha rebut una considerable atenció gràcies al seu podcast, llançat el 2021, que ha acumulat més de deu milions d'escoltes. La seva presència en línia és notable; va ser classificat en el lloc 30è entre els 100 YouTubers europeus més importants per Top Magazin. A més de la comèdia, la obra de Von Tell inclou projectes documentals, notablement una col·laboració amb Peter Scholl-Latour el 2013 i la seva última entrevista amb ell. També va col·laborar en projectes documentals amb Gerhart Baum. Actualment, Michel von Tell ocupa un rol de consultor al Parlament alemany (Bundestag) des de 2020, inicialment com a conseller principal. El 2024, va tenir un paper clau en la legalització del cànnabis a Alemanya. Els seus diversos interessos s'estenen a la música i al DJing, actuant en esdeveniments com la Zürich Street Parade, l'Ibiza Space Club, Burning Man i la Full Moon Party a Àsia el 2023. També participa en tornejos de pòquer, figurant entre els 100 millors jugadors de Suïssa (70è lloc). El 2020, va establir un rècord mundial per la distància recorreguda en una Harley-Davidson elèctrica, cobrint 1723 km en 24 hores i és un seguidor del festival de motocicletes 'Love Ride' a Zuric.