Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per M Esborra-ho tot
Es mostren 157-168 de 232 còmics
Maurizio Micheli, còmic (Itàlia) – Cabaret
Verificat No reclamat
Itàlia

Maurizio Micheli

Nascut a Livorno el 3 de febrer de 1947, Maurizio Micheli és un italià que treballa com a actor, actor de veu, còmic, autor, dramaturg i personalitat televisiva. Va passar els primers anys a Livorno fins als 11 anys, quan la seva família es va traslladar a Bari, on hi va residir durant deu anys. Després de graduar-se al Liceo Classico Orazio Flacco de Bari, es va traslladar a Milà als 21 anys per perseguir les seves aspiracions d'actor. Això el va portar a estudiar a l'escola del Piccolo Teatro di Milano i a obtenir un títol en D.A.M.S. de la Universitat de Bolonya amb Luigi Squarzina. La carrera de Micheli va començar amb un debut al teatre-cabaret «Il Refettorio» a Milà, interpretant 'Madre scoraggio' de Franco Nebbia. Va continuar perfeccionant el seu art treballant amb Patrice Chéreau al Piccolo Teatro di Milano i Aldo Trionfo al Teatro Stabile dell'Aquila. Durant la tardor dels anys 70 i els anys 80, va guanyar popularitat generalitzada com a humorista gràcies a les seves aparicions en programes de varietats com Fantastico , W le donne , Al Paradise i A tutto gag . Aquest període també el va veure actiu a l'escenari, on va crear personatges populars d'origen puglies, incloent un home enamorat i el DJ Dino de Nitis. També va aparèixer en pel·lícules com Allegro non troppo (1976) i Sono un fenomeno paranormale (1985), i és conegut pel seu paper a Il commissario Lo Gatto (1986). Més enllà de les seves actuacions còmiques, Micheli ha demostrat una àmplia gamma d'activitats creatives. Va dirigir diverses pel·lícules entre 1974 i 1988, incloent-hi Patria e mammà , Giovinezza addio! , Magic Modern Macbett , Mi voleva Strehler , Nudo e senza meta , In America lo fanno da anni i Un mandarino per Teo . També va escriure i interpretar deu espectacles a partir de 1972, amb Mi voleva Strehler (1978), coescrit amb Umberto Simonetta, que va esdevenir particularment conegut, comptant amb Giovanni Del Giudice al piano i aconseguint més de 1000 representacions, fins i tot arribant a escenaris de París. Micheli va escriure la novel·la Garibaldi amore mio el 2002, que va ser adaptada a una comèdia teatral interpretada el 2003-2004 al Teatre Franco Parenti de Milà. També ha publicat la seva autobiografia, Sciambagne! , el 1996 i ha presentat el programa de preguntes i respostes 'Il delitto è servito' de 1992 a 1993. Va rebre el títol d'Ufficiale-Ordine al merito della Repubblica italiana el 1999. Ha tingut una relació amb l'actriu Benedicta Boccoli des de 1998, i es van casar el 28 d'agost de 2025.

Maurizio Milani, còmic (Itàlia) – Sàtira, Cabaret
Verificat No reclamat
Itàlia

Maurizio Milani

L'intèrprete italià Maurizio Milani, el nom real del qual és Carlo Barcellesi, va néixer el 20 de maig de 1961. És originari de Codogno, un poble a la província de Lodi, on resideix la seva família. De l'Istituto Tecnico Agrario Statale Tosi de Codogno, va obtenir tant un títol en agricultura com un diploma com a perit agrícola. Abans de dedicar-se a la comèdia, va treballar breument com a representant d'entitats públiques als 22 anys. Milani va començar la seva carrera com a humorista al Zelig Cabaret de Milà el 1987, i va començar a aparèixer a la televisió a mitjans dels anys 80. La seva personalitat còmica representa un home cínic que ha tingut moltes feines i sovint és deshonest, caracteritzat per la ironia. Va guanyar reconeixement per aquest personatge a partir de 1992 al programa de televisió *Su la testa!*, presentat per Paolo Rossi. Al llarg de la seva carrera, ha actuat en nombrosos espectacles teatrals, incloent *Un uomo da badile* (1992), *Piacenza* (1993) i *Animale da fosso* (1995). Va ser un convidat habitual al programa de Rai 3 'Che tempo che fa' del 2003 al 2008. La obra de Maurizio Milani va més enllà del monòleg; també és autor i periodista publicat. Entre les seves obres satíriques publicades hi ha els llibres *Un uomo da badile* (1996) i *Del perché l'economia africana non è mai decollata* (2007). L’any 2003 va veure la publicació de *La donna quando non capisce s'innamora*, i la seva publicació més recent, *Party all'obitorio*, va aparèixer el 2024. Ha rebut reconeixement pel seu treball, guanyant el premi Satira Politica Forte Dei Marmi el 2005. A l’abril del 2024, continua actuant i escrivint, apareixent com a convidat recurrent a Propaganda Live i mantenint una presència en els mitjans italians.

Mauro Pirovano, còmic (Itàlia) – Sàtira, Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Itàlia

Mauro Pirovano

Mauro Pirovano és un actor, còmic i intèrpret teatral italià nascut a Gènova el 2 d'abril de 1956. A data d'ara, té 70 anys i és del signe zodiacal d'Aries. Va començar la seva carrera després de graduar-se a l'escola del Teatro Stabile di Genova el 1980. Ha passat una part important de la seva vida professional dedicat al teatre, inicialment al Stabile, després a Emilia Romagna Teatro (Ater) i posteriorment al Teatro dell'Archivolto. El 1986, Pirovano va començar a col·laborar amb Maurizio Crozza, Ugo Dighero, Marcello Cesena i Carla Signoris. Juntament, van fundar el grup de comèdia Broncoviz el 1989, especialitzant-se en sàtira i paròdia. Broncoviz va obtenir un reconeixement més ampli a través de participacions en programes de televisió com Avanzi , Tunnel i Hollywood Party , i també va aparèixer a la pel·lícula Peggio di così si muore . La seva filmografia inclou papers en nombroses sèries de televisió, com Don Matteo , on va interpretar el secretari del bisbe, i Un medico in famiglia del 1998 al 2000 com el Dr. Giorgi. També ha aparegut a Compagni di scuola , Un posto tranquillo , Il mammo , Arrivano i Rossi , i I Gambardella , i 7 vite . La obra de Pirovano abasta una àmplia gamma de projectes. Va participar en *Italialand* de Maurizio Crozza el 2011, contribuint a un esbós inspirat en *El Padrí*. Des dels anys 2000, ha dirigit i produït representacions teatrals amb obres clàssiques en dialecte genovès, incloent *Hamlet* i *Romeu i Julieta*. Va rebre el Premi Marzari el 2004 i el Premi Govi el 2008, aquest últim reconeixent els seus monòlegs còmics i la seva capacitat per barrejar l'humor amb observacions de la història i la societat contemporània. També ha col·laborat artísticament amb el grup musical “I Liguriani” des del 2006, participant en espectacles com “La Guerra di Giromino” i dirigint produccions com “Vari(e)azioni Paganiniane” i “La Taverna dell’Onesto Peccato”. Actualment, està interpretant a *Pignasecca e Pignaverde* al març de 2024, fent el paper d'Alessandro, també conegut com a Pignaverde, un rol que emfatitza la importància de l'atenció al ritme més que no pas confiar únicament en el dialecte genovès.

Max Adalbert (1874–1933), còmic (Alemanya) – Cabaret
Verificat No reclamat
Alemanya

Max Adalbert

Johannes Adolp Krampf, coneguda sota el nom de l'escenari Max Adalbert, era un actor alemany per a l'escenari i la pantalla, de r era especialment conegut per les seves interpretadores. Va participar en més de quaranta producció de l'era de la pel·lícula silenciosa i de so i va treballar en m en el taxi.

Max Boublil, còmic (França) – Comèdia d'esquetxos, Paròdia
Verificat No reclamat
14 de des. de 2026 França

Max Boublil

Max Boublil, nascut Maximilien Léon Boublil el 17 de maig de 1979 a París, és un actor, cantant i humorista francès. Prové d'un fons divers; el seu pare és metge general d'origen jueu tunisià, mentre que la seva mare és guionista i autora infantil d'origen xampanyí, cosa que el fa descendit de jueus sefardites. Va començar la seva carrera apareixent en pel·lícules, telefilms i sèries de televisió a partir de finals dels anys 90, incloses actuacions a ‘Sous le soleil’ (1999) i ‘Navarro’ (2000). Abans de tornar a la comèdia improvisada, va treballar venent roba. Boublil va obtenir un reconeixement important el 2007 amb la cançó i el vídeo musical humorístic 'Ce soir... tu vas prendre,' que també va portar a aparicions a *Le Grand Journal* de Canal+. Després d'aquest èxit, va emprendre una sèrie d'espectacles en solitari. Va interpretar 'Max prend...' a París entre 2007 i 2009, i ‘Max prend la route’ a altres ciutats durant el mateix període. El seu estil de comèdia és conegut per les versions humorístiques de cançons i personalitats; ha parodiat figures com Susan Boyle. Altres aparicions notables d'aquesta època inclouen *One Man Sauvage* (2009) i *Max les veut toutes*, un programa de càmera oculta a Comédie! i NRJ 12 (2009). Va publicar el seu àlbum debut, ‘L'album,’ al febrer de 2011, i ‘Le 2ème album’ al juny de 2012. Al llarg dels anys 2010, Boublil va continuar ampliant la seva obra. Va aparèixer en pel·lícules com 'Les Gaous' (2003), 'La Folle Histoire d'amour de Simon Eskenazy' (2009) i va coescriure i protagonitzar ‘Les Gamins’ (2013). El 2010, va presentar Le Mag de Max al programa de reality show Dilemme de W9, i va publicar la cançó 'Chanson raciste,' que va provocar una disputa amb Alibi Montana, però més tard van col·laborar en 'Max Boublil clash alibi Montana.' Va fer gires extensament amb ‘En sketches et en chansons,’ culminant en una actuació a l’Olympia de París al juny de 2013. Més recentment, va protagonitzar Play (2020) i va coescriure i protagonitzar la sèrie Mike (2018). El 2020, va crear i protagonitzar Max Boublil , filmada per a Prime Video. Va aparèixer a Les Grosses Têtes el 2021, i el 2025 presentarà Neuilly-Poissy al Festival de Cinema Francès de San Diego.

Max Giermann, còmic (Alemanya) – Improvisació, Paròdia
Verificat No reclamat
Alemanya

Max Giermann

Max Giermann, nascut Maximilian Giermann el 24 d'octubre de 1975 a Friburg im Breisgau, és un còmic i pintor alemany. La seva família té arrels a Greifswald, tot i que els seus avis paterns van deixar l'Alemanya Oriental el 1953 i es van establir a Bad Homburg. Va obtenir l'Abitur el 1995 del Berthold-Gymnasium de Friburg i inicialment aspirava a estudiar art. Després de deixar la seva ciutat natal sent adolescent, es va traslladar a Berlín amb l'ambició d'actuar i posteriorment dirigir. La formació inicial de Giermann incloïa l'estudi d'art multimèdia a Karlsruhe, que no va completar, i l'assistència a l'Acadèmia d'Arts Escèniques Ernst Busch a Berlín del 1997 al 2001. Durant aquest temps, va ser entrenat com a pall per Georgo Peugot i va actuar amb ell com a Max Million. Després de la mort de Peugot, Giermann va dirigir el grup de pallasses Comedy Kids fins al 2008. Des del 2004, s'ha centrat principalment en la comèdia. Giermann és conegut per les seves imitacions i paròdies de nombroses figures, incloent Stefan Raab, Dieter Bohlen, Johann Lafer, Sigmar Gabriel, Donald Trump, Klaus Kinski, Robert Habeck i Karl Lagerfeld. Va aparèixer regularment al programa de RTL *Frei Schnauze* fins al 2022, quan va reprendre’n l’organització, i va formar part del programa de ProSieben *Switch reloaded* a partir de març de 2007; aquest programa va rebre un premi Grimme el 2013. Va presentar *Granaten wie wir* el 2009 i el 2010, i va fer gira amb el seu programa en directe *Wer denn sonst?!* el 2011 i el 2012. Giermann ha aparegut al programa nocturn de Harald Schmidt i al programa de comèdia improvisada de ZDF *Durchgedreht!*. Va guanyar el German Comedy Award com a millor actor el 2009, un premi Romy el 2009 i la segona temporada de *LOL: Last One Laughing* el 2021. També ha estat jurat a *Die Puppenstars* i ha presentat *Einstein Junior*. Rupert Marmelade IV a *Die Gangster Gang*. Giermann, que fins al gener de 2024 va viure a Colònia, ara resideix a Friburg i es dedica cada cop més a la pintura, descrivint la seva obra com a abstracta i no representacional.

Max Giusti, còmic (Itàlia) – Sàtira, Paròdia
Verificat No reclamat
Itàlia

Max Giusti

Massimiliano Giusti, àmpliament conegut com a Max Giusti, és un artista italià amb una carrera diversa que abasta diverses dècades. Nascut a Roma el 28 de juliol de 1968, s'ha consolidat com a humorista, intèrpret de cabaret, imitador, presentador de televisió i ràdio, actor, actor de doblatge i dramaturg. La seva herència reflecteix les arrels de la seva família; el seu pare ve de Monterubbiano a la regió de les Marques, mentre que la seva mare és de Norbello a Sardenya. Giusti va passar els seus anys formats al barri de Portuense a Roma, concretament a Casetta Mattei. La carrera artística de Giusti va començar als anys 80 i ràpidament va entrar en la televisió a una edat jove. Durant el 1991, va aparèixer per primera vegada a la televisió als programes de Rai 2 *Stasera mi butto* i *Ricomincio da due*. La seva posició professional va créixer participant en emissions com *Mi raccomando* (1993) al costat de Massimo Ranieri, *Mio capitano* (1996), i la sèrie còmica *Seven Show* del 1998 al 1999. Concretat per les seves imitacions, va imitar notablement a Cristiano Malgioglio a *Cocktail d'Amore*. La seva comèdia sovint combina sàtira, humor i paròdia, amb la participació freqüent de personatges italians i internacionals coneguts, incloent Silvio Berlusconi, Gianfranco Fini, Vittorio Sgarbi i Roberto Benigni. Al llarg de la seva carrera, Giusti ha presentat nombrosos programes de televisió. Va co-presentar *Stracult* el 2001 i *Gli isolati* el 2003, un programa satíric basat en *L'isola dei famosi*. També va presentar *Stile Libero Max* (2007) i *Boom!* a Nove del 2016 al 2018. Del setembre de 2008 al juny de 2013, va ocupar el rol de presentador d' *Affari tuoi* a Rai Uno. També ha aparegut en sèries de televisió com *Distretto di Polizia 7* i 8 (2007-2008) com l'inspector Raffaele Marchetti i *Raccontami* (2006) com el tinent Mollica. Més recentment, va participar a *Pechino Express* (2020) i *Il cantante mascherato* (2021), on era el Llop, acabant tercer. Actualment, presenta *Guess My Age - Indovi* a Sky.

Max Linder (1883–1925), còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Max Linder

Max Linder, nascut Gabriel-Maximilien Leuvielle el 16 de desembre de 1883 a Saint-Loubès, Gironda, França, va ser una figura important en el cinema primerenc. Els seus pares, Jean (Marcel) Leuvielle i Suzanne Baron, eren propietaris de vinyes, cosa que li va proporcionar una infància confortable que incloïa estudis al liceu de Talence. Inicialment, va seguir una carrera teatral, apuntant-se al Conservatori de Bordeus el 1899 i guanyant premis tant en comèdia com en tragèdia. No obstant això, va ser expulsat després d'una discussió amb un professor, i va actuar breument sota el pseudònim Max Lacerda abans d'adoptar el nom Max Linder el 1904, inspirat per un cartell de botiga de sabates de Bordeus. La carrera de Linder va experimentar un gir decisiu quan va començar a treballar per Pathé durant l'estiu de 1905. Va exercir com a guionista, director i actor, produint un ritme impressionant d'aproximadament una pel·lícula al dia. La seva obra primerenca incloïa 'Le Premier cigare d'un collégien' (1905). A partir de 1907 amb 'The Skater's Debut,' va aconseguir reconeixement per la seva representació de 'Max,' un personatge que representava un socialita pròsper. La seva interpretació de 'Max,' present en aproximadament 100 curtsmetratges del 1910 al 1914, és reconeguda com un dels primers exemples d'un personatge que apareix de manera consistent al cinema. La col·laboració creativa de Linder amb René LePrince va portar a la codirecció dels seus propis films a partir del 1911. Va fer una gira internacional entre el 1912 i el 1913, visitant Espanya, Alemanya i Rússia (Sant Petersburg). Durant una actuació de patinatge el 1911, va patir una hèrnies. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Linder es va alistar a l'exèrcit francès i va resultar ferit diverses vegades durant el seu servei. Després de la guerra, va intentar trobar èxit als Estats Units, però aquest esforç va resultar infructuós. El seu germà menor, Maurice, va aconseguir fama com a jugador de rugbi nacional, mentre que la seva germana Marcelle va aparèixer en alguns dels seus films. Max Linder va morir l'1 de novembre de 1925, a París, deixant enrere un llegat que va influir significativament en la creació del personatge de ‘El Tramp’ de Charlie Chaplin.

Max Miller (?–1963), còmic (Regne Unit) – Comèdia musical, Imitacions
Verificat No reclamat
Regne Unit

Max Miller

Max Miller, nascut Thomas Henry Sargent el 21 de novembre de 1894 a Brighton, Sussex, va ser una figura destacada en la comèdia britànica. Els seus pares eren James Sargent, un treballador, i Alice West, una venedora de flors. Va deixar l'escola als dotze anys i va tenir diversos treballs, incloent repartidor de llet, sastre, carregador de golf i breument com a mecànic de motors. La carrera primerenca de Miller va prendre forma després d'afiliar-se a l'Exèrcit Territorial el 1910 i posteriorment va voluntariar-se per a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial el 1914, servint al Regiment Reial de Sussex. Durant el seu servei militar, que incloïa destinacions a França, l'Índia i Mesopotàmia (l'Iraq), Miller va experimentar un esdeveniment significatiu que el va impactar. Mentre servia a Mesopotàmia, va quedar temporalment cegat pel foc d'artilleria durant tres dies. Aquesta experiència el va portar a iniciar un grup de concerts per a tropes durant el seu temps a l'exèrcit. Després del seu alliberament de l'exèrcit el 1919, es va unir al Brighton Concert Party de Jack Sheppard i inicialment va actuar amb el nom d'Harry Sargent. Un moment clau va arribar quan es va casar amb Frances Kathleen Marsh el 1921; ella era una contralto i imitadora infantil, i va jugar un paper crucial en el desenvolupament de la seva carrera en suggerir que canviés el seu nom a Max Miller. Miller va ascendir ràpidament a la fama com 'El Xoriçó Astut' a partir de 1924, especialitzant-se en comèdia *stand-up* i captivant al públic amb les seves actuacions en grans teatres de varietats. Va arribar al cartell principal en llocs com el London Palladium a principis dels anys trenta i va aparèixer als Espectacles de Varietats Reials el 1931, 1937 i 1950. El seu acte d'escenari incloïa jocs de mots i sovint utilitzava dobles sentits, fent broma freqüentment sobre aparèixer a la manera camp i demanant al públic que triés entre acudides d'un 'llibre blau' i un 'llibre blanc'. També cantava cançons sentimentals o còmiques, amb una durada de 20-30 minuts. Miller va gravar moltes cançons, algunes de les quals va compondre ell mateix, i va aparèixer freqüentment a la ràdio; no obstant això, gran part del seu material es considerava inadequat per a la transmissió. Va protagonitzar 14 pel·lícules de llargmetratge i les seves bromes sovint eren atrevides, cosa que generava problemes amb els censors. Un exemple notable és ‘Fem un passeig en bicicleta’, inicialment prohibida per la BBC però posteriorment va guanyar popularitat. Considerat el millor còmic de Gran Bretanya durant els anys trenta, quaranta i cinquanta, va fer la seva última gravació al gener de 1963 abans de morir el 7 de maig de 1963. Una Societat d'Apreciació de Max Miller va ser fundada a Brighton al gener de 1999 i actualment compta amb més de 250 membres a tot el món, organitzant un esdeveniment anual de sopar/cabaret.

Max Tortora, còmic (Itàlia) – Imitacions
Verificat No reclamat
Itàlia

Max Tortora

Massimiliano Tortora, conegut professionalment com a Max, és un actor, còmic i imitador italià. Nascut a Roma el 21 de gener de 1963, actualment té 63 anys i el signe zodiacal d'Aquari. És reconegut com un dels imitadors de televisió italians més apreciats. Tortora va començar la seva carrera a l'escenari als anys 80, treballant inicialment per a revistes de xafarderies com TeleFax, Dolce Casa i Scopritalia. Abans de dedicar-se a una carrera en el món de l'espectacle, es va graduar en arquitectura. El seu debut televisiu va tenir lloc el 2001 amb *Superconvenscion*, seguit de la seva edició posterior *Convenscion a colori*. Després va aparèixer en diversos programes, incloent *Stracult*, *Cocktail d’amore* i *Bulldozer* (2004-2005), on va popularitzar la frase 'dove vivevate?'. Durant aquest període, també va col·laborar amb Paolo Belli a *Sognando Las Vegas* i Roberto Andreucci a *Bulldozer Remix*. És ben conegut per les seves imitacions d'Alberto Sordi, Luciano Rispoli, Adriano Celentano, Franco Califano i Michele Santoro. Max Tortora va obtenir un reconeixement significatiu pel seu paper de mecànic Ezio a la sèrie de televisió *I Cesaroni* del 2006 al 2012. També va interpretar el copilot Max a *Piloti*, i va aparèixer en diverses pel·lícules *cinepanettoni* dirigides per Carlo Vanzina. El 2018, va protagonitzar com Giovanni Cucchi, pare de Stefano Cucchi, a *On My Skin*, que es va presentar al 75è Festival de Cinema de Venècia. També ha aparegut en pel·lícules com *Bad Tales* (2020), *Loro* (2018) i *Si vive una volta sola* (2020). Actualment, interpreta el avi Tom, un personatge bullició, a *The War of the Nonni*, una comèdia per a tota la família ambientada a Roma i als seus voltants. Està programat per unir-se al repartiment de la quinzena temporada de *Don Matteo* el 2026, i també apareixerà a la minisèrie *Doppio gioco* (2025) al costat d'Alessandra Mastronardi.

Mel Giedroyc, còmica (Regne Unit)
Verificat No reclamat
Regne Unit

Mel Giedroyc

Melanie Clare Sophie Giedroyc, coneguda professionalment com Mel Giedroyc, va néixer el 5 de juny de 1968. Nascuda a Anglaterra, treballa com a còmica, presentadora de televisió i actriu. El seu nom de naixement continua sent Melanie Clare Sophie Giedroyc, i es va créixer a Leatherhead, Surrey. El seu pare, Michal Giedroyc, tenia herència polonesa-lituana i va morir al desembre de 2017; la seva mare, Rosemary Cumpston, va morir el 2024. Té una germana gran, Coky Giedroyc, que treballa com a directora de cinema i televisió. La carrera de Giedroyc va començar durant la seva adolescència quan es va traslladar a Oxford i va assistir a l'Oxford High School. Els estudis de francès i italià van finalitzar al Trinity College, Universitat de Cambridge, el 1993; va obtenir un grau de segona classe inferior. Mentre hi era, va conèixer Sue Perkins i totes dues es van convertir en membres del club de comèdia Footlights. El 1993, van rebre reconeixement com a finalistes per al premi Daily Express Best Newcomers Award al Festival d'Edimburg. Juntes, Mel i Sue van co-presentar Light Lunch i Late Lunch a Channel 4, i posteriorment The Great British Bake Off a BBC Two (del 2010 al 2016) i BBC One. També van co-presentar Mel i Sue a ITV. Més enllà de la seva obra col·laborativa, Giedroyc ha desenvolupat diverses actuacions i presentacions. Va aparèixer a French and Saunders el 1996 i va narrar Celebrity Driving School el 2003. Va ser concursant a The Games el 2005 i va compartir repartiment a la sitcom de la BBC One, Blessed, aquell mateix any. Va aparèixer com a Fairy Liquid durant una representació de Jack and the Beanstalk al teatre Barbican, i també va participar en un episodi de The Vicar of Dibley el 2007. De 2007 a 2010, va ser panelista a The Wright Stuff. Actualment, interpreta la Sra. V a Sadie J, un programa de CBBC, posa veu a Mist a Mist: Sheepdog Tales, i és la presentadora de Handmade: Britain’s Best Woodworker a Channel 4. També presenta Unforgivable a Dave, i, juntament amb Sue Perkins, protagonitza la sèrie còmica Hitmen (Segona temporada estrenada) a Sky. La seva primera novel·la, The Best Things, es va publicar l'abril de 2021.