Maurizio Micheli
Nascut a Livorno el 3 de febrer de 1947, Maurizio Micheli és un italià que treballa com a actor, actor de veu, còmic, autor, dramaturg i personalitat televisiva. Va passar els primers anys a Livorno fins als 11 anys, quan la seva família es va traslladar a Bari, on hi va residir durant deu anys. Després de graduar-se al Liceo Classico Orazio Flacco de Bari, es va traslladar a Milà als 21 anys per perseguir les seves aspiracions d'actor. Això el va portar a estudiar a l'escola del Piccolo Teatro di Milano i a obtenir un títol en D.A.M.S. de la Universitat de Bolonya amb Luigi Squarzina. La carrera de Micheli va començar amb un debut al teatre-cabaret «Il Refettorio» a Milà, interpretant 'Madre scoraggio' de Franco Nebbia. Va continuar perfeccionant el seu art treballant amb Patrice Chéreau al Piccolo Teatro di Milano i Aldo Trionfo al Teatro Stabile dell'Aquila. Durant la tardor dels anys 70 i els anys 80, va guanyar popularitat generalitzada com a humorista gràcies a les seves aparicions en programes de varietats com Fantastico , W le donne , Al Paradise i A tutto gag . Aquest període també el va veure actiu a l'escenari, on va crear personatges populars d'origen puglies, incloent un home enamorat i el DJ Dino de Nitis. També va aparèixer en pel·lícules com Allegro non troppo (1976) i Sono un fenomeno paranormale (1985), i és conegut pel seu paper a Il commissario Lo Gatto (1986). Més enllà de les seves actuacions còmiques, Micheli ha demostrat una àmplia gamma d'activitats creatives. Va dirigir diverses pel·lícules entre 1974 i 1988, incloent-hi Patria e mammà , Giovinezza addio! , Magic Modern Macbett , Mi voleva Strehler , Nudo e senza meta , In America lo fanno da anni i Un mandarino per Teo . També va escriure i interpretar deu espectacles a partir de 1972, amb Mi voleva Strehler (1978), coescrit amb Umberto Simonetta, que va esdevenir particularment conegut, comptant amb Giovanni Del Giudice al piano i aconseguint més de 1000 representacions, fins i tot arribant a escenaris de París. Micheli va escriure la novel·la Garibaldi amore mio el 2002, que va ser adaptada a una comèdia teatral interpretada el 2003-2004 al Teatre Franco Parenti de Milà. També ha publicat la seva autobiografia, Sciambagne! , el 1996 i ha presentat el programa de preguntes i respostes 'Il delitto è servito' de 1992 a 1993. Va rebre el títol d'Ufficiale-Ordine al merito della Repubblica italiana el 1999. Ha tingut una relació amb l'actriu Benedicta Boccoli des de 1998, i es van casar el 28 d'agost de 2025.