Chuck - el còmic de dibuixos de GiggleTime que explica acudits
GiggleTime per a Android
Gratis a Google Play
Descarrega l'app
GiggleTime - acudits, còmics i espectacles de comèdia GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Espectacles de comèdia Els còmics amb més seguidors Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte Afegeix un humorista
Descarrega l'app
Segueix-nos

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Comença per E Verificat Esborra-ho tot
Es mostren 61-72 de 79 còmics
Eric Morecambe (1926–1984), còmic (Regne Unit) – Comèdia d'esquetxos
Verificat No reclamat
Regne Unit

Eric Morecambe

Eric Morecambe, nascut John Eric Bartholomew el 14 de maig de 1926 a Morecambe, Lancashire, va ser un humorista i artista anglès. Va utilitzar el nom artístic 'Morecambe' derivat de la seva ciutat natal. El centenari del seu naixement se celebrarà el 2026. Va morir el 28 de maig de 1984, als 58 anys. Des de ben jove, va desenvolupar una carrera com a humorista i animador, aconseguint èxit en molts concursos de talents, notablement un celebrat a Hoylake el 1940. Als 14 anys, va abandonar l'escola el 1940 i va començar un número doble amb Ernest Wise. Es van conèixer al circuit de teatre de varietats al voltant del 1940 i van debutar a l'Empire de Liverpool el 1940. La parella es va interrompre breument per la Segona Guerra Mundial; va servir com a Bevin Boy (minero de carbó) des de maig del 1944, treballant a Accrington durant 11 mesos abans de ser donat d'alta pel mal estat de salut. Van adoptar els noms artístics de Morecambe i Wise, inspirats en George Formby i Ernie que va escurçar el seu cognom. La parella va durar fins a la mort de Morecambe el 1984. El duo còmic Morecambe i Wise van aparèixer en programes de televisió com 'Diumenge a la nit al London Palladium' i 'Double Six', i van ser els caps de cartell de la sèrie 'Two of a Kind' (1961-1968) emesa per Associated Television; el 1963, The Beatles van aparèixer com a convidats en aquest programa. La seva aposta per la BBC el 1968 va portar una immensa popularitat, amb Eddie Braben convertint-se en el seu principal escriptor a partir del 1969, marcant una 'eda d'or' per a l'espectacle. 'The Morecambe & Wise Show' va esdevenir immensament popular, atraient celebritats desitjoses d'aparèixer; un famós sketch va implicar Eric burlescant el director d'orquestra Andre Previn com a 'Andrew Preview'. Entre 1968 i 1977, la BBC va presentar les seves actuacions nadalenques anuals, que es van convertir en esdeveniments televisius importants; la transmissió de Nadal del 1977 va atreure una audiència superior als 28 milions d'espectadors. Van actuar més de 1.000 vegades a Morecambe, considerat el seu 'llar espiritual'. Generalment es considerava que Morecambe era el més divertit de la parella, amb Wise fent de l'home seriós. Van utilitzar 'Bring Me Sunshine' com a tema musical a partir del 1969. L'especial de Nadal de 1983 per a ITV va marcar la seva última actuació com a equip. Va protagonitzar 'Night Train to Murder' (1983), emès el 1985, i va actuar a 'The Passionate Pilgrim'.

Erik Haag, còmic (Suècia) – Roast i comèdia d'insults
Verificat No reclamat
Suècia

Erik Haag

Erik Haag, nascut Lars Erik Edward Haag el 28 d’agost de 1967 a Estocolm, és una personalitat sueca polifacètica. Actua com a presentador de programes, director de televisió, guionista, productor de TV, còmic i autor. Durant la seva infància a Kungsholmen, més tard va residir a Riddarhyttan de 1980 a 1984 abans de traslladar-se a Sorunda als afores de Nynäshamn el 1984. La seva carrera va començar a guanyar impuls als anys 90 quan formava part del grup influent 'Hassan-gänget'. La obra de Haag s'ha estès per diversos formats televisius. Va presentar programes com Knesset i Anem, i va participar en una semifinal de Melodifestivalen el 2005 al costat d'Henrik Schyffert. També va dirigir Roast at Berns el 2009. De 2010 a 2011, va aparèixer a Landet Brunsås, on un segment controvertit que implicava la compra i preparació d'un porc espinel va ser finalment eliminat per SVT. Al costat de Lotta Lundgren, ha creat i presenta el programa històric d'alimentació Historieätarna, que es va estrenar el 2012. Aquesta col·laboració ha continuat amb la creació del programa de calendari de Nadal de 2015 Tusen år till julafton i la minisèrie de SVT Bye bye Sverige el 2017. La vida professional de Haag s'estén més enllà de la presentació. És co-propietari de la companyia de producció Brommamamma amb Kerstin Johansson i Henrik Schyffert, responsable d'espectacles com Sverige dansar och ler, Sjön suger i Raw Comedy. També ha aconseguit reconeixement en televisió competitiva, arribant a la final de På spåret amb Martina Haag tant el 2011 com el 2012, guanyant aquest any, i participant en la temporada de campions (2012-13). Ell i Lotta Lundgren han guanyat Filip och Fredrik's Alla mot alla quatre vegades, incloent victòries el 2020 i el 2021. Actualment, continua treballant com a presentador i manté una relació romàntica amb Lotta Lundgren, a qui va conèixer mentre gravaven Landet Brunsås.

Ernst Waldbrunn (1907–1977), còmic (Àustria) – Cabaret
Verificat No reclamat
Àustria

Ernst Waldbrunn

Ernst Waldbrunn, nascut Ernst Karl Anton Waldbrunn el 14 d'agost de 1907 a Krumau, Bohèmia (ara Český Krumlov, República Txeca), va ser un actor i artista de cabaret austríac. El seu pare, Karl Waldbrunn, ocupava una posició com a funcionari del govern de Viena, mentre que la seva mare, Rosa Lederer, venia de Mies i era filla d'un comerciant jueu de carbó i tabac. Va passar la infància a Brüx, on el seu pare exercia com a administrador de districte. La formació acadèmica de Waldbrunn incloïa l'estudi de dret per insistència del seu pare, culminant amb un doctorat en dret de Praga. Va començar la seva carrera teatral el 1928 a Teplitz-Schönau, on va dirigir i actuar. No obstant això, la seva primera etapa en els escenaris alemanys es va veure truncada per l'ascens del règim nazi. Durant la seva temporada al Teatre Gleiwitz, es va enfrontar a una situació difícil, veient-se obligat a actuar per a les guardes del camp de concentració d'Auschwitz a causa de la seva classificació com a "metzclissa jueva". El setembre de 1944, va ser deportat al sotocàmp de Gleiwitz d'Auschwitz, però va aconseguir escapar a l'octubre, trobant refugi a Viena. Després de la Segona Guerra Mundial, Waldbrunn va trobar un nou èxit, actuant al Simpl Cabaret al costat de Karl Farkas des de 1945. Va guanyar una considerable fama gràcies a les dobles conferències escrites per Hugo Wiener, un format inventat anteriorment per Karl Farkas i Fritz Grünbaum el 1922. Va ser membre del Teatre a la Josefstadt des de 1946 fins a la seva mort el 1977. Waldbrunn va aparèixer en nombroses pel·lícules al llarg de la seva carrera, incloent ‘Aufschneider’ i ‘Blue Moon’. El 1965, va coescriure l'obra Die Flucht amb Lida Winiewicz, aconseguint un reconeixement significatiu per la seva interpretació en el paper principal. La seva característica balbuceig es va convertir en una marca registrada estimada del seu estil còmic. Va col·laborar amb diversos artistes com Fritz Imhoff, Mimi Shorp, Rosl Dorena, Sepp Löwinger i Elfriede Ott. També va contribuir a l'emissió de ràdio i a l'escriptura d'arguments, i des de 1955 va aparèixer a la televisió en programes com 'Bilanzen' i revistes 'Simpl'. Un enregistrament de les seves actuacions amb Karl Farkas, 'Karl Farkas & Ernst Waldbrunn - Doppelconférencen', forma part d'una 'Millor de Kabarett Edició'. Ernst Waldbrunn va morir el 22 de desembre de 1977 a Viena. Estava casat amb Elfriede Ott des de 1950 fins al 1964. Poc abans de la seva mort, a finals de setembre de 1977, va patir un ictus. Actualment, se'l commemora amb una tomba honorífica al Cementiri Central de Viena, cosa que consolida el seu lloc en la història de l'entreteniment austríac.

Eros Vlahos, còmic (Regne Unit) – Titelles i ventriloquia
Verificat No reclamat
Regne Unit

Eros Vlahos

L'Eros Vlahos és un actor i còmic anglès, nascut a Londres el 13 de gener de 1995. Té ascendència britànica (per via materna) i grega (per via paterna), que reflecteix els orígens dels seus pares, Terry Davy i Spiros Vlahos. La botiga Cyberdog del mercat de Camden, oberta el 1994, és gestionada pels seus pares. La vida primerenca de Vlahos demostra una inclinació cap a la interpretació; té un germà menor anomenat Tron Vlahos. Va obtenir el reconeixement inicial interpretant Cyril Gray a *Nanny McPhee and the Big Bang* (2010), juntament amb la interpretació de Jake Farley a *Summer in Transylvania* (2010). La incursió de Vlahos en la comèdia va començar a una edat jove. El 2008, quan tenia 13 anys, va presentar els seus propis números còmiques al Festival Fringe d'Edimburg. També va escriure crítiques de pantomimes nadalenques per a *The Guardian* aquell mateix any. El seu talent còmic es va estendre a la ràdio, on va dirigir un programa a Radio London, i a la televisió, apareixent a CBBC Extra. Demostrant una dedicació a fomentar joves comediants, Vlahos participa amb l'Acadèmia de Comèdia Infantil Comedy Club 4 Kids UK. Ha tingut papers recurrents en programes de televisió, incloent-hi interpretar Lommy Greenhands a *Game of Thrones* i Nico Machiavelli a *Da Vinci's Demons* (2013-2015), apareixent a 27 episodis d'aquest últim. Va dirigir i escriure el curtmetratge còmic *Meat Puppet*, que va estrenar-se al SXSW 2024. Al SXSW 2024, la pel·lícula va rebre una gran acollida, guanyant el Premi Especial del Jurat i el Premi del Públic. Actualment, continua sol i sense fills. Vlahos honra les seves arrels gregues visitant regularment el poble natal del seu pare a Filiates, Grècia.

Erwin Grosche, còmic (Alemanya) – Cabaret
Verificat No reclamat
Alemanya

Erwin Grosche

Erwin Grosche, un còmic i humorista, és originari de Paderborn, Alemanya. Nascut el 25 de novembre de 1955 a Anröchte, Kreis Lippstadt, la seva data de naixement està subjecta a una disputa menor; la seva mare afirma que va ser el 24 de novembre. Prové d’una família amb arrels en la comunitat local, ja que el seu pare era forner i la seva mare regentava el petit supermercat del poble. La seva infància inclou assistir a l’escola primària (Volksschule) a Berge abans de passar a l’escola gramatical Theodorianum a Paderborn. L'interès de Grosche per les actuacions va començar d'esvelt, fomentat pel seu germà Heiko Grosche, qui va animar la seva passió pel teatre i l'art. Durant els seus anys escolars, va assumir papers principals al Westfälische Kammerspiele de Paderborn i també va aparèixer a l'escenari a l'aire lliure de Schloß Neuhaus. Va demostrar aptitud per l'escriptura durant aquest període, publicant poemes i cançons en revistes com DOM. Inicialment actuant amb el seu germà, Grosche va fer la transició a una carrera en solitari el 1980. La seva obra s'ha presentat en programes de televisió com 'Die Sendung mit der Maus' i 'Stadt, Land, Fluss,' i ha mantingut una amistat important amb el guitarrista de jazz Toto Blanke, gravant nombrosos LP i CD junts. Al llarg de la seva carrera, Grosche ha escrit més de setanta llibres, incloent literatura infantil traduïda a múltiples idiomes. Ha col·laborat amb actors com Doris Dörrie, Sven Severin i Margarethe von Trotta. El seu estil còmic sovint reflecteix la vida quotidiana, incorporant efectes de so i observacions sobre objectes comuns. Els crítics el descriuen com a 'großartiger Beobachter' (gran observador), destacant la seva obra verídica i accessible. L’humor de Grosche es basa en el llenguatge, la imaginació i un enfocament juganer, fomentant una estreta connexió amb el seu públic a través d’una actitud empàtica. Ha rebut nombrosos premis, incloent el German Kleinkunstpreis i el Sonderpreis Reif & Bekloppt del Prix Pantheon l'any 1995, seguits pel Morenhovener Lupe i Wilhelmshavener Knurrhahn el 1999, i el Kulturpreis der Stadt Paderborn el 2000. També és patró de UNICEF PADERBORN des del 2003 i ambaixador de 'Stiftung Lesen' des del 2009. El llegat de Grosche continua creixent; la seva obra vital va ser reconeguda en la exposició del 2010 'Westfälische Kabarettheroen'. Recentment ha escrit 'Das Lesebuch Erwin Grosche' (2024) amb pròlegs de Hanns Dieter Hüsch i Walter Gödden, i ha coautorat 'Die kleine Fußballschule' (2022) amb Peter Menne. També hi ha entre els seus projectes recents un film que mostra les seves experiències provant pastissos i torrats, dirigit per Wolfgang Dresler i amb la formació vocal 'Anis oder Mandel'. Grosche continua actuant, com ho demostra la seva aparició a l'Unter-Haus de Bad Hönningen el 19 de setembre de 2026, amb el seu programa de cabaret i varietats "PIPIFAX Deluxe". Creu que el món seria millor si més persones el veiessin pels seus ulls, centrant-se a extreure conclusions dels esdeveniments importants i aplicar-les a les situacions quotidianes.

Esmail Yasin (1912–1972), còmic (Egipte) – Comèdia física
Verificat No reclamat
Egipte

Esmail Yasin

Ismail Yassine, també escrit إسماعيل ياسين, va ser un actor egipci celebrat pels seus films de comèdia slapstick. Va néixer el 15 de setembre de 1912 a Suez. Les dificultats primerenques van marcar la seva vida; la seva mare va morir quan era un nen petit i el seu pare, joier, es va enfrontar a dificultats financeres que van portar al seu empresonament. Com a conseqüència, Ismail va treballar com a cridador de carrer i més tard com a cambrer i agent d'un advocat. Inicialment, aspirava a ser cantant com Mohammed Abdel Wahab, però es va traslladar a El Caire a principis dels anys 30 per perseguir una carrera artística. El viatge còmic de Yassine va començar amb actuacions de monòlegs al voltant de 1935, guanyant quatre lliures egípcies per peça, incloent les tarifes d'autor i composició. Es va unir a la companyia de dansa de Bade'ah Musabni i va formar una societat amb Abu Al-Saud Al-Ibiary, que escrivia els seus monòlegs. Aquestes actuacions van ser exitoses del 1935 al 1945. La seva carrera cinematogràfica va començar el 1939 amb Khalaf El-Habayeb . Anwar Wagdi va reconèixer el seu talent al voltant de 1944 i sovint el feia aparèixer a les pel·lícules. Sovint el comparaven amb Charlie Chaplin a causa del seu humor slapstick, la comèdia física i l'exageració expressiva. El seu primer paper principal va arribar a la pel·lícula de 1949 Al-Nasih . Els anys 1952, 1953 i 1954 van marcar una era daurada per a Yassine, amb una mitjana de 16 pel·lícules estrenades cada any. El 1954, va fundar una companyia de teatre de comèdia amb Abu Al-Saud Al-Ibiary, produint més de 50 obres fins al 1966. Va col·laborar freqüentment amb el director Fatin Abd El Wahab i l'escriptor Abu Al-Saud Al-Ibiary, resultant en una sèrie de pel·lícules amb el seu nom, com ara Esmaeil Yasin al Museu de Cera , Esmaeil Yasin coneix Raya i Sakina i Esmaeil Yasin a l'Exèrcit . Va protagonitzar aproximadament 28 pel·lícules amb Shadia entre la fi dels anys 40 i els anys 60, sent la seva última col·laboració Al-Staat Ma Ya'rifush Yakdabu el 1965. Al llarg de la seva vida, Ismail Yassine va aparèixer a més de 166 pel·lícules. Va morir el 24 de maig de 1972.

Esteban Navarro, còmic (Espanya)
Verificat No reclamat
Espanya

Esteban Navarro

Esteban Navarro és un artista multifacètic de l'estat espanyol, reconegut com a actor, humorista, guionista, cantant i co-creador del duo còmic Venga Monjas. A partir del 2006, Venga Monjas s’ha consolidat dins del panorama de la comèdia espanyola. Inicialment, Navarro aspirava a una carrera en animació, esperant treballar per empreses com Disney o Pixar, i fins i tot va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Al voltant dels 20 anys, va començar a crear vídeos amb Xavi Daura i a pujar-los a YouTube, marcant un primer pas en el seu recorregut creatiu. La seva obra s’ha expandit més enllà d’aquestes iniciatives en línia, abastant una àmplia gamma de mitjans. La carrera professional de Navarro inclou l'escriptura d'arguments per a la sèrie 'Museo Coconut' a partir del 2010, i una participació posterior en diversos programes de televisió, principalment a TV3. Treballa al programa de Movistar+ 'Ilustres ignorantes'. És divertit i toca música. La seva relació amb Rigoberta Bandini, que va començar el 2019, ha modelat significativament la seva obra recent. Van formar una estreta col·laboració personal i professional, amb Navarro co-escrivint i component diversos dels seus èxits, incloent 'Ay, mamá,' que ell va arreglar i ella va interpretar al Benidorm Fest. La cançó va tenir un gran èxit, arribant al número 1 a la llista de Spotify Top 50 a Espanya. La relació amb Bandini va donar com a fruit un fill, Nico, nascut el 2 de juny de 2020, durant la pandèmia. Van oficialitzar el seu compromís amb una cerimònia civil oficiarada per Ada Colau el 18 de maig de 2023, seguida d'un casament íntim el 10 de juny de 2023. Navarro ofereix un suport constant i participa en els aspectes més íntims del projecte artístic de Bandini, sovint tocant teclats en els seus projectes musicals. Les seves contribucions creatives han rebut reconeixement; ha rebut nominacions a premis pel seu treball a 'La vida breve' (2023), 'Don Pepe Popi,' i 'V/H/S Viral.' Basat en 16 pel·lícules, la seva qualificació mitjana és de 5.9.

Étienne Grosclaude (1858–1932), còmic (França)
Verificat No reclamat
França

Étienne Grosclaude

Étienne Grosclaude, nascut Frédéric Étienne Grosclaude a França, va ser una figura polifacètica conegut com a periodista, columnista i humorista. Va començar la seva carrera a *Le Gaulois* i posteriorment va contribuir a una àmplia varietat de publicacions incloent *Figaro*, *Le Temps*, *L'Écho de Paris*, *La Liberté*, *Gil Blas*, *L'Illustration*, *L'Éclair* i *La Revue des deux Mondes*. Grosclaude també va ser director de *Le Journal* i *La République française*, demostrant la seva implicació en diversos aspectes de la premsa francesa. Inicialment, va escriure sota el pseudònim Philidor a *Gil Blas*, establint-se dins del panorama literari. La producció còmica de Grosclaude va ser extensa, principalment en forma de cròniques publicades a nombrosos diaris i revistes. De 1886 a 1892, va publicar 'Les Gaietés de l'année', una col·lecció que incloïa cròniques i notícies; els volums primers van ser il·lustrats per Caran d'Ache. El seu estil d'escriptura, descrit per Jules Lemaître com a manifestació d'"irreverència universal", "invencions d'un dialectic" i "elegància insensata", cobria una àmplia gamma de temes. Va explorar tòpics tan diversos com Louis Andrieux, a qui va comparar amb Vidocq i Rocambole a 'Les Gaietés de l'année', al costat de publicar llibres sobre el president Wilson i la Guerra del Transvaal. L'humor de Grosclaude era pervasiu, fins i tot en relatar els seus viatges. ViAtges significatius van marcar l'obra de Grosclaude. El 1896, va emprendre una missió a Madagascar amb Gallieni, navegant a bord del Yang-Tsé el 10 d'agost i passant diversos mesos a l'illa. Posteriorment, va viatjar al Transvaal amb Cecil Rhodes. El seu compte de Madagascar reflectia el seu humor característic, ironitzant de manera única tant sobre si mateix com sobre la gent malgaixa, mentre es presentava d'una manera juganera. Grosclaude va rebre la Legió d'Honor el 1913 i es va casar amb Alice Kohn aquell mateix any. Va escriure nombroses obres al llarg de la seva vida, i el seu llegat continua a través de publicacions com una antologia de Paul Acker, publicada en francès l'1 de novembre de 2015.

Eugene Levy, còmic (Canadà) – Comèdia d'esquetxos, Paròdia
Verificat No reclamat
Canadà

Eugene Levy

Eugene Levy, un actor i còmic canadenc, va néixer el 17 de desembre de 1946 al centre de Hamilton, Ontario. Els seus pares eren Rebecca Kudlatz i Joseph Levy. Va assistir a l'escola secundària Westdale i la Universitat McMaster, on es va graduar amb un BA en sociologia el 1969. Levy va començar la seva carrera artística participant en la producció de Toronto de *Godspell* del 1972 al 1973, i posteriorment va actuar tant al Second City, Toronto com a SCTV. És reconegut per interpretar el pare de bon cor a la sèrie de pel·lícules *American Pie*, apareixent com Noah Levenstein en totes vuit pel·lícules. Levy va obtenir reconeixement gràcies al seu treball a la sèrie de comèdia d'esquetxos SCTV del 1976 al 1984, on va col·laborar freqüentment amb altres intèrprets i escriptors. Sovint interpreta personatges desconcertats i no convencionals, incloent l'Earl Camembert, una paròdia del periodista canadenc Earl Cameron. També va aparèixer en nombroses pel·lícules al llarg de la seva carrera, com ara Foxy Lady (1971), Vacation (1983), Splash (1984), Summer Camp (2024) i altres com Magic Baskets , Bronx à Bel Air , Une journée à New York i Treize à la douzaine 2 . És conegut per la comèdia intel·ligent i centrada en els personatges, i col·labora freqüentment amb Christopher Guest, co-escrivint i apareixent a quatre de les seves pel·lícules: Waiting for Guffman (1996), Best in Show (2000), A Mighty Wind (2003) on va interpretar Mitch Cohen, i una quarta pel·lícula no especificada. Va posar veu a personatges en pel·lícules d'animació com ara Heavy Metal (1981) i Nos voisins, les hommes (2006), i Le Monde de Dory (2016). Eugene Levy també és conegut per haver co-creat i protagonitzat la aclamada sèrie còmica canadenca Schitt’s Creek del 2015 al 2020, filmada al Canadà. L'espectacle se centra en la família Rose i va guanyar nou premis Emmy el 2019, establint un rècord. Va rebre un Premi Emmy en primetime el 2020 i va ser nominat el 2019. També va guanyar un premi Grammy el 2004 per A Mighty Wind . El 2008, Levy va rebre el Premi d'Arts Escèniques del Governador General; posteriorment, el 2011, es va convertir en Oficial de l'Ordre del Canadà. És pare dels actors Daniel Levy i Sarah Levy, i ell i el seu fill van cofundar una companyia de producció. Eugene i Dan Levy són un duo còmic pare i fill i co-presentaran els premis Emmy el 15 de setembre, convertint-se en el primer duo pare i fill a fer-ho; també és la primera vegada que un canadenc n'és amfitrió des de Howie Mandel el 2008. Els premis s'emetran en directe per CTV i ABC.

Verificat No reclamat
Islàndia

Edda Björgvinsdóttir

Edda Björgvinsdóttir és una actriu, humorista, escriptora, directora i conferenciant islandesa, des de fa dècades una de les figures principals de l’humor islandès. Va néixer com a Guðbjörg Edda Björgvinsdóttir a Reykjavík el 13 de setembre de 1952. Quan tenia uns dos anys la seva família es va traslladar al camp, on el seu pare dirigia un internat per a nois amb problemes. Va acabar el batxillerat al Menntaskólinn við Hamrahlíð el 1972, va estudiar filosofia a la Universitat d’Islàndia i radiografia a Reykjavík, i després es va formar com a actriu, graduant-se amb distinció a l’Escola Nacional d’Art Dramàtic d’Islàndia el 1978. El 2013 va obtenir a més un màster en gestió cultural a la Universitat de Bifröst. Poc després de graduar-se va debutar al Teatre Nacional d’Islàndia amb El fill del sabater i la filla del forner (1978), de Jökull Jakobsson, i la crítica la va lloar com una de les actrius més personals i versàtils de la seva generació. Després d’una breu etapa en el drama seriós, la demanda del seu talent còmic va créixer tan de pressa que en dos anys s’havia convertit en una força principal del circuit humorístic d’Islàndia. Ha treballat amb el Teatre Nacional, les companyies teatrals de Reykjavík i Akureyri, Alþýðuleikhúsið, Gríniðjan i molts grups independents, i ha coescrit nombrosos programes d’entreteniment per a ràdio i televisió. El seu paper més conegut és la protagonista de la clàssica comèdia de 1986 Stella í orlofi, una esposa abandonada però d’un optimisme irreprimible, paper al qual va tornar a Stella í framboði (2002). Aquell mateix any va interpretar diversos personatges a la comèdia de situació Heilsubælið í Gervahverfi, i ha aparegut en moltes edicions de la sàtira de Cap d’Any Áramótaskaupið. Entre les seves altres pel·lícules hi ha Quan el corb vola (1984), Karlakórinn Hekla (1992), The Sacred Mound (1993), Dramarama (2001) i Amma Hófí (2020). El seu paper a la comèdia dramàtica negra Sota l’arbre (2017) li va valer un premi Edda el 2018, i el 2025 va protagonitzar al costat de Jón Gnarr, com una meitat d’una parella gran, la sèrie d’humor Felix og Klara. El 2018 també va ser nomenada Artista de la Ciutat de Reykjavík i va rebre la Creu de Cavaller de l’Orde del Falcó per la seva contribució a la interpretació. Estava casada amb l’actor i humorista Gísli Rúnar Jónsson; els seus dos fills, Björgvin Franz i Róbert Ólíver, són actors.