Dennis Michael Miller, un nord-americà, ha treballat com a comentarista polític, ha realitzat una comèdia d'Astensió, espectacles organitzats, escrits i servit abans com a esportista.
Dercy Gonçalves, nascuda Dolores Gonçalves Costa a Santa Maria Madalena, Rio de Janeiro, el 23 de juny de 1907, va ser una actriu, còmica i cantant brasilera. Va utilitzar el nom artístic Dercy Gonçalves i va gaudir d'una carrera de 86 anys, començant a treballar a una taquilla de cinema sent nena. Allà, va aprendre tècniques de maquillatge i interpretació observant les pel·lícules. Als 17 anys, va deixar casa seva per unir-se a una companyia teatral itinerant a Macaé, i més tard va actuar amb la companyia de circ Maria Castro. La seva família tenia un patrimoni mixt; la seva àvia paterna era de Dacar (Senegal), el seu avi de Coimbra (Portugal), i una altra àvia era "quasi índia". La carrera de Gonçalves va incloure treballs en teatre, revistes, cinema, ràdio i televisió. Va aconseguir un èxit significatiu al teatre ‘Casa de Caboclo’ a Rio de Janeiro a partir de 1932. Al voltant de 1931, va formar un duo anomenat 'Os Pascoalinos' amb Eugênio Pascoal; no obstant això, la seva relació va acabar quan ell la va deixar a causa de la tuberculosi. Va esdevenir famosa pel seu ús humorístic d’un llenguatge vulgar i va ser reconeguda com una figura destacada en el teatre improvisat brasiler. El seu estil implicava entrevistes irreverents i un ús freqüent de blasfèmies. L'any 1991, va causar controvèrsia en mostrar els pits al Carnaval de Rio de Janeiro. La notable longevitat de Dercy Gonçalves en el món de l'espectacle va ser reconeguda oficialment per Guinness World Records, que la va acreditar com a qui va tenir la carrera actoral més llarga (1922-2008). Una biografia titulada Dercy de Cabo a Rabo es va publicar el 1994 per Maria Adelaide Amaral. Amaral va adaptar posteriorment aquest llibre a la minisèrie de 2012, Dercy de Verdade , interpretada per Luisa Périssé, Heloísa Périssé i Fafy Siqueira. Gonçalves va dissenyar el seu mausoleu, amb forma de piràmide de vidre on va ser enterrada dreta, ja el 1991. Una pneumònia va causar la seva mort el 19 de juliol de 2008, als 101 anys; posteriorment, va ser traslladada a Santa Maria Madalena, Rio de Janeiro.
Didier Porte és un humorista, presentador de ràdio, periodista i humorista francès nascut el 29 de gener de 1958 a Compiègne. Actualment té 68 anys. Els seus pares són francesos i han viscut a França durant generacions. Porte va obtenir una llicenciatura en economia a la Universitat de París-X Nanterre el 1980. Se'l defineix a si mateix com un 'periodista de complement' més que no pas un simple animador. Porte va començar la seva carrera com a periodista el 1984 a La Dépêche du Midi, i posteriorment va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, incloent-hi Le Matin de Paris, L’Étudiant, Canal 102, TSF 93, RMC, RFM, Europe 2 i Ouï FM. De 1984 a 1992, va treballar com a reporter-director per a l'espai 'Culture Pub' a M6. També va co-dirigir l'espai 'La Nuit de la connerie' amb Anne Magnien a Canal+ i el llibre 'Le Grand Livre de la connerie' amb William Reymond. La seva obra ha inclòs contribucions a espais com 'Les Lois de la jungle', 'Éconoclaste', 'Tutti frutti', 'Comme au cinéma' i 'Héros vinaigrette'. La carrera de Didier Porte inclou columnes regulars a France Inter, començant el 1993 amb 'Zappinge' i continuant a través d'emissions com 'Zoom', 'Audimatraquage', 'Rien à cirer', 'Les P’tits Déj’s', 'Changement de direction', 'Rien à voir' i 'Le Fou du roi'. S'ha enfrontat a diverses demandes per difamació degut als seus comentaris. Va debutar com a intèrpret d'espectacles unipersonals el 1998 amb L'Ami des vedettes , seguit d'altres espectacles incloent Entracte manqué , Didier Porte joue et gagne à être connu , Didier Porte aime les gens i Didier Porte fait rire les masses . Des del 2013, ha interpretat Didier Porte à droite! S'hi caricaturitza Nicolas Sarkozy i la seva administració i és conegut per ser 'implacable' en la seva sàtira; la setmana passada, va caricaturitzar Bernard Kouchner, el ministre d'afers exteriors. El seu treball ha atret cada cop més oients, contribuint a una ressurgència de la comèdia política francesa. Ha aparegut com ell mateix a la pel·lícula 'Satire dans la campagne' i continua contribuint a la versió web de 'Là-bas si j'y suis' des del 2015.
Diego Esteban Capusotto, nascut a Argentina, treballa com actor, humorista, escriptor i conductor. La seva carrera ha estat distingida seguint els programes Cha Cha Cha, tots Per dos pesos i Peter Capusotto i els seus vídeos.
Dieter Thomas va ser un artista de cabaret i humorista alemany, nascut el 18 de març de 1947 a Limburg an der Lahn. La seva vida primerenca va prendre diverses gires inesperades; després d'assistir a l'escola primària del 1953 al 1961, va fracassar dues vegades en aconseguir un aprenentatge com a electricista als 14 anys i, en canvi, va treballar en una fàbrica. Altres intents d'educació formal, incloent-hi el fracàs en un examen per a l'escola de policia de Wiesbaden el 1963, també van resultar infructuosos. Va evitar el servei militar mitjançant el que va descriure com a enginy, una experiència que va creure que va encendre el seu posterior talent còmic. Després d'això, va viatjar pel món durant dos anys abans de decidir-se a Frankfurt am Main a la fi dels anys 60 i participar en protestes estudiantils. La carrera de Dieter Thomas va començar a prendre forma a mitjans dels anys 70. Va obtenir el diploma de batxillerat (Abitur) el 1975 i va estudiar breument alemany i ciències polítiques a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main, tot i que no va completar la titulació. A partir del 1976, va desenvolupar una personalitat escènica distintiva amb diversos companys. A l'estiu del 1976, va cofundar 'Karl Napp’s Chaos Theater', que va continuar fins a l'estiu del 1981. Després, el gener de 1982, va cofundar 'Vorläufige Frankfurter Fronttheater' (més tard 'Frankfurter Fronttheater') al costat de Matthias Beltz i Hendrike von Sydow. Les seves actuacions sovint satiritzaven l'actualitat, incloent temes com la 'Startbahn West' i la 'planta de reprocessament de Wackersdorf', així com les accions policials durant les manifestacions estudiantils. L'estil còmic de Dieter Thomas era únic, incorporant malabarismes amb objectes com boles, fruita o fins i tot petits arbres de Nadal. També integrava el dialecte hessenc gamberro ('Gebabbel') en les seves actuacions. Durant més de 30 anys, va actuar de manera satírica, freqüentment dirigint-se a l'escena Sponti i sovint qüestionant l'autenticitat de les seves pròpies declaracions. Va aparèixer en programes de televisió i pel·lícules amb Hendrike von Sydow, incloent 'Scheibenwischer', 'Zu Gast im Fronttheater', 'Dieter & Hendrike' i 'Die Sache ist gelaufen.' La seva obra posterior va incloure el programa "Weihnachts(d)App," i va planejar llançar una aplicació relacionada amb aquest, dissenyada per ajudar a navegar les reunions familiars durant les festes. Va col·laborar amb nombrosos altres còmiques al llarg de la seva carrera, i es va descriure com un "Urhesse" que veia el món des de la perspectiva d'un pícar xicotet i divertit de ciutat. Dieter Thomas va morir a Limburg an der Lahn l'8 d'abril de 2016, després d'un diagnòstic de càncer només uns mesos abans.
Dieudonné Mbala Mbala, que sovint utilitza els noms artístics Dieudonné o Dieudo, és un artista francès que treballa com a còmic, actor i defensor polític. Va néixer l'11 de febrer de 1966 a Fontenay-aux-Roses, França, fill d'un comptable camerunès i una sociòloga francesa. Criat per la seva mare després del divorci dels seus pares quan tenia un any, va passar la infància als suburbis de París. Després d'assistir al Lycée Lakanal de Sceaux i al Lycée Michelet de Vanves sense obtenir un diploma, va treballar com a representant de vendes abans de començar una carrera en la comèdia. Inicialment, Dieudonné va guanyar reconeixement als anys 90 com a part del duo còmic Élie et Dieudonné amb Élie Semoun. El seu humor es va identificar inicialment com a antiracista, i junts van crear Bonnie Productions el 1993. Posteriorment, va seguir una carrera en solitari, desenvolupant espectacles unipersonals socialment conscients i també apareixent al cinema. De 2006 a 2020, va tenir una relació amb Noémie Montagne i van tenir cinc fills. A finals dels anys 90, Dieudonné es va involucrar en la política, inicialment oposant-se a l'extrema dreta, però les seves opinions van canviar significativament amb el temps. A partir dels anys 2000, les declaracions de Dieudonné van atreure cada cop més acusacions d'antisemitisme i controvèrsia. Es va presentar a les eleccions legislatives a Champagny-en-Vanoise el 1997 i el 2001, oposant-se inicialment al Front Nacional. Més tard, el 2007 es va convertir en aliats polítics i amics de Jean-Marie Le Pen, i gradualment es va orientar cap al "nacionalisme francès" d'Alain Soral i el Front Nacional. A França, Bèlgica i Suïssa s'han dictat sentències contra ell per delictes que inclouen discurs d'odi, promoció del terrorisme, denegació de l'Holocaust i difamació. Incidents notables inclouen un esbós del 2003 que representava un col·locador israelià com un nazi i acusacions del 2013 per mofa d'un periodista jueu. Un gest característic, la "quenelle", va esdevenir famós el 2013. Al llarg de la seva carrera, s'ha enfrontat a restriccions freqüents dels mitjans de comunicació tradicionals, i nombroses actuacions han estat aturades pels governs locals; concretament, una producció entre el 2013 i el 2014 va resultar en una prohibició oficial per part del govern francès. Els mitjans de comunicació, els polítics i els científics polítics el consideren majoritàriament un antisemita, i ell es defineix com a "antisistema" i "anti-sionista".
Dimitrije Banjac, ro Serbiji, bavi se glum, komedijom i esparističkim radom. Zajedno sa Nikolom Škorićem i Dejanom rwjakovićem stoji iza nastanka i glume u brojnim omlijnim televijkikimskim kakito No suć semba, Velika Srjabi, Srbiuvemi, Pravi fudlo ižavosa. Srpska publika najviše prepoznaje njegov lik profesora Kišprlova u Seriji Noćna smena i zuzukhova iz Državinag posla.
Dinyar Contractor, nascut el 1946, va ser un actor indi que va treballar extensivament en teatre, cinema i televisió. Va ser reconegut com a humorista i actor d'escena, actuant tant en teatre gujaratí com en hindi [1, 2]. La seva carrera professional com a actor va començar el 1966 [4, 31], després d'un breu període en què va obtenir un títol de farmàcia i va treballar com a representant mèdic [32]. La versatilitat de Contractor és evident en l'amplitud de papers que va assumir, apareixent en pel·lícules de Bollywood i Tollywood [3] i demostrant un profund coneixement del teatre, fins i tot capaç d'identificar obres plagiades [17]. Sovint se'l referia com el "humorista de cara de lluna" [16], cosa que suggeria un estil còmic distintiu. La filmografia del contractista incloïa representacions diverses de personatges. Va interpretar un propietari de teatre a Cinema Cinema (1979) [7] i va assumir rols de figures d'autoritat, com un director en Khiladi i Jawab , i un jutge a Kranti i Khichdi: The Movie [8, 9]. Altres aparicions notables al cinema inclouen interpretar un gerent de casino a Baadshah , el Sr. Roy a Jhankaar Beats , un director d'escola a Mujhse Shaadi Karogi , i el gerent general d'un hotel a Chori Chori Chupke Chupke [10, 11, 12]. També va tenir rols com el Sr. Lobo, un sergent, a 36 China Town i va aparèixer en pel·lícules com Baazigar [13, 27]. El seu treball televisiu inclou aparicions en sèries com Khichdi , Tarak Mehta Ka Ooltah Chashma i Do Aur Do Paanch [28], començant amb la seva col·laboració al programa 'Aao Marvao Meri Saathe' del canal DD-2 el 1984 [5, 29]. Les contribucions de Dinyar Contractor al teatre i el cinema indis van ser àmpliament reconegudes. Va ser un artista i director teatral veterà [15], i va rebre la prestigiosa distinció Padma Shri al gener de 2019 [6, 23]. Aquesta recognició va seguir a un període en què s'estava recuperant d'una malaltia d'esquena [24] i havia estat ingressat a l'Hospital Global durant 29 dies [19]. Va morir el 5 de juny de 2019, als 77 anys, a Mumbai [14, 18], amb els rituals funeraris realitzats al crematori de Worli [20]. Les mostres de condol van arribar del Primer Ministre Narendra Modi i Smriti Irani a través de les xarxes socials [25], reflectint el respecte i l'afecte que va generar al llarg de la seva carrera. El sobreviuen quatre germans [21, 22].
Un actor, còmic i presentador de televisió alemany, Dirk Bach va néixer a Colònia el 23 d'abril de 1961. Als 51 anys, Dirk Bach va morir a Berlín l'1 d'octubre de 2012; se sospita que la causa va ser una insuficiència cardíaca. Els seus pares, Willi i Trude Bach, tots dos treballaven per a la WDR i es dedicaven a la investigació de la història local. Va començar la seva carrera en teatre independent a Colònia sense formació formal. La primera etapa professional de Bach va incloure feina en teatres d'Amsterdam, Brussel·les, Londres, Nova York, Utrecht i Viena després de completar els seus estudis el 1980. Va rebre el seu primer paper teatral el 1978 a *Prometeu* d'Heiner Müller. De 1992 a 1996, va ser membre permanent de l'elenc del Schauspiel Köln. Va obtenir un reconeixement més ampli el 1992 amb *The Dirk Bach Show*, emès a RTL i posteriorment a Super RTL. Va protagonitzar sèries de televisió com *Lukas* (1996–2001) i *Der kleine Mönch* (2002), i va interpretar Pepe a *Sesamstraße* del 2000 al 2007. Bach va aconseguir el reconeixement nacional pel seu paper de pare sol a la sitcom Lukas, que es va emetre durant cinc temporades. Del 2004 al 2012, va obtenir un reconeixement important per co-presentar Ich bin ein Star – Holt mich hier raus! amb Sonja Zietlow. Va rebre diversos premis al llarg de la seva carrera, incloent el premi Telestar el 1996, el German Comedy Award el 1999 i la Goldene Kamera el 2001. Bach era un activista LGBT i membre de l'organització LSVD, finançava activament obres benèfiques per a la SIDA i donava suport a Amnistia Internacional i PETA.
Dmitri Iurievitx Khrustàlev, nascut el 20 de febrer de 1979 a Leningrad (ara Sant Petersburg), és un showman, actor, humorista i presentador de televisió rus. La seva infància va incloure la pràctica de balls de saló. Va començar la seva formació acadèmica a la Universitat Agrària Estatal de Sant Petersburg a Pushkin el 1997, estudiant inicialment agricultura, abans de transferir-se a la Facultat d'Economia de la Universitat Estatal d'Instrumentació Aeroespacial i graduar-se amb un títol en 'Gestor de Ciència i Educació'. La carrera de Khrustàlev va arrencar significativament gràcies a la seva participació en el KVN (Club de Joves Creatius). De 1998 al 2005, va actuar amb l'equip de 'Sant Petersburg', arribant a ser-ne el capità als 19 anys. Aquest equip va obtenir un èxit considerable, guanyant la Copa de Moscou el 1998, arribant a les finals de la Lliga Superior el 1999, rebent el premi 'Petit KiViN a la foscor' el 2000 i sent vicecampions el 2002. També va liderar l'equip 'URSS' a la victòria a la Copa KVN d'estiu el 2003. És especialment conegut pels seus pastitjos de Vladímir Putin i Vladímir Lenin, que van contribuir al seu creixent reconeixement. Després dels seus anys a KVN, Khrustalev va ampliar la seva presència còmica a la televisió. A partir del 2007, va ser membre del programa Comedy Club en un duet amb Viktor Vasiliev, i va aparèixer a 'Comedy Woman' a partir del 2008. Va co-presentar 'Evening Urgant' del 30 de setembre de 2013 al 12 d'octubre de 2016, on era conegut pel segment 'Cultural Adventures of Vitya and Mitya' amb Viktor Vasiliev. També ha presentat programes com 'St. Petersburg Stand-up Club' (2014) i 'Theatre of Variety' (2014-2015). Entre els seus treballs cinematogràfics destaquen papers a 'The Best Film 2' (2009), 'Pregnant' (2011), i la sèrie 'Classmates'. Actualment, és copresentador del programa de paròdia recuperat 'Big Difference'.
Julio Victorio De Rissio, conegut pel públic com el Dr. Tangalanga, va ser un humorista argentí nascut a Buenos Aires el 10 de novembre de 1916, al barri de Balvanera. Els seus pares eren immigrants italo-argentins i va passar els anys formats dins d'aquesta comunitat. Inicialment, va treballar en una fàbrica de sabates i més tard com a sabater, casant-se als 25 anys. No obstant això, la seva carrera va prendre un gir inesperat el 1958 quan va començar a gravar trucades de broma per entretenir un amic malalt. Aquest inici accidental acabaria definint la seva vida professional. La comèdia del Dr. Tangalanga girava al voltant de bromes telefòniques a desconeguts, sovint dirigides a empreses i fingint queixes que s’escalaven en discussions i insults. El seu estil incorporava freqüentment el vocabulari argentí del lunfardo, escenaris absurds amb un familiar fictici i l'ús de llenguatge vulgar i dobles sentits. Una trucada particularment memoràble va involucrar a un propietari d’un camp de futbol, que va acabar amb la frase “Oíme, me hizo mierda este hijo de puta.” Va publicar més de 40 àlbums d’aquestes bromes telefòniques, començant el 1989, i es van vendre més de 250.000 còpies entre 1989 i 2013. Crítics com Carlos Loiseau i Alejandro Rozitchner van reconèixer la seva obra. Notablement, l’àlbum 'Dr. Tangalanga es mundial' (1998) va comptar amb Octavio per primera vegada. Tot i que la seva carrera va experimentar una pausa després de 1965 a causa de la mort d’un amic, el Dr. Tangalanga va reprendre l’enregistrament el 1980 durant la seva recuperació de la hepatitis. La seva popularitat va créixer a través de xarxes de distribució informals a Argentina durant els anys 80. Publicacions posteriors van incloure ‘40 Años Currando’ (2004), que es va llançar exclusivament a Mèxic, i una gravació en directe del La Tristienda Club que va aparèixer com a còpia pirata oficial el 2006. De tant en tant, també va utilitzar els noms Raúl Tarufetti o Licenciado Varela. El Dr. Tangalanga va morir el 26 de desembre de 2013, deixant un llegat com, segons alguns, l’artista de bromes telefòniques més famós del món de parla hispana.
Rodolfo Vera Qüestionarion Sr., que va actuar sota el nom Dolph, va ser un actor i comediista de les Filipines. La premsa filipí, sovint, li va coronar la nació KKing of Comedy, Calheiros i va aparèixer en moltes pel·lícules vediques i programes de televisió que duraven durant seixanta anys.
Albània
1
Armènia
2
Argentina
36
Àustria
27
Austràlia
52
Azerbaidjan
1
Bangladesh
1
Bèlgica
13
Bulgària
57
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
27
Belarús
2
Canadà
125
República Democràtica del Congo
3
Suïssa
17
Côte d’Ivoire
1
Xile
15
Camerun
1
Xina
8
Colòmbia
4
Cuba
4
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Equador
2
Estònia
5
Egipte
10
Espanya
74
Etiòpia
1
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
365
Geòrgia
1
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Croàcia
2
Haití
1
Hongria
7
Indonèsia
23
Irlanda
31
Israel
10
Índia
47
Iraq
3
Iran
6
Islàndia
4
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
37
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
3
Líban
5
Sri Lanka
1
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
4
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Singapur
3
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
El Salvador
1
Síria
1
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
11
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
4
Uzbekistan
1
Veneçuela
5
Vietnam
1
Sud-àfrica
3
Zimbàbue
1
