Alexander Goebel
Alexander Goebel, alemany, treballa com actor, actor musical, director del teatre comedicista i ràdiomaker i treballa a Àustria.
Alexander Goebel, alemany, treballa com actor, actor musical, director del teatre comedicista i ràdiomaker i treballa a Àustria.
Erwin Grosche, un còmic i humorista, és originari de Paderborn, Alemanya. Nascut el 25 de novembre de 1955 a Anröchte, Kreis Lippstadt, la seva data de naixement està subjecta a una disputa menor; la seva mare afirma que va ser el 24 de novembre. Prové d’una família amb arrels en la comunitat local, ja que el seu pare era forner i la seva mare regentava el petit supermercat del poble. La seva infància inclou assistir a l’escola primària (Volksschule) a Berge abans de passar a l’escola gramatical Theodorianum a Paderborn. L'interès de Grosche per les actuacions va començar d'esvelt, fomentat pel seu germà Heiko Grosche, qui va animar la seva passió pel teatre i l'art. Durant els seus anys escolars, va assumir papers principals al Westfälische Kammerspiele de Paderborn i també va aparèixer a l'escenari a l'aire lliure de Schloß Neuhaus. Va demostrar aptitud per l'escriptura durant aquest període, publicant poemes i cançons en revistes com DOM. Inicialment actuant amb el seu germà, Grosche va fer la transició a una carrera en solitari el 1980. La seva obra s'ha presentat en programes de televisió com 'Die Sendung mit der Maus' i 'Stadt, Land, Fluss,' i ha mantingut una amistat important amb el guitarrista de jazz Toto Blanke, gravant nombrosos LP i CD junts. Al llarg de la seva carrera, Grosche ha escrit més de setanta llibres, incloent literatura infantil traduïda a múltiples idiomes. Ha col·laborat amb actors com Doris Dörrie, Sven Severin i Margarethe von Trotta. El seu estil còmic sovint reflecteix la vida quotidiana, incorporant efectes de so i observacions sobre objectes comuns. Els crítics el descriuen com a 'großartiger Beobachter' (gran observador), destacant la seva obra verídica i accessible. L’humor de Grosche es basa en el llenguatge, la imaginació i un enfocament juganer, fomentant una estreta connexió amb el seu públic a través d’una actitud empàtica. Ha rebut nombrosos premis, incloent el German Kleinkunstpreis i el Sonderpreis Reif & Bekloppt del Prix Pantheon l'any 1995, seguits pel Morenhovener Lupe i Wilhelmshavener Knurrhahn el 1999, i el Kulturpreis der Stadt Paderborn el 2000. També és patró de UNICEF PADERBORN des del 2003 i ambaixador de 'Stiftung Lesen' des del 2009. El llegat de Grosche continua creixent; la seva obra vital va ser reconeguda en la exposició del 2010 'Westfälische Kabarettheroen'. Recentment ha escrit 'Das Lesebuch Erwin Grosche' (2024) amb pròlegs de Hanns Dieter Hüsch i Walter Gödden, i ha coautorat 'Die kleine Fußballschule' (2022) amb Peter Menne. També hi ha entre els seus projectes recents un film que mostra les seves experiències provant pastissos i torrats, dirigit per Wolfgang Dresler i amb la formació vocal 'Anis oder Mandel'. Grosche continua actuant, com ho demostra la seva aparició a l'Unter-Haus de Bad Hönningen el 19 de setembre de 2026, amb el seu programa de cabaret i varietats "PIPIFAX Deluxe". Creu que el món seria millor si més persones el veiessin pels seus ulls, centrant-se a extreure conclusions dels esdeveniments importants i aplicar-les a les situacions quotidianes.
Guido Cantz, nascut el 19 d'agost de 1971 a Porz am Rhein, és un presentador de televisió i humorista alemany. Va assistir al Maximilian-Kolbe-Gymnasium a Cologne-Wahn i va obtenir l'Abitur. Cantz va començar a fer actuacions de comèdia improvisada al Carnaval de Colònia el 1991, arribant a fer fins a 250 aparicions per temporada. Entre 1991 i 1994, va seguir un doble camí: estudiant Administració d'Empreses a la Universitat de Colònia alhora que feia una pràctica professional per convertir-se en assistent comercial amb certificació estatal. Aquesta pràctica es va concloure el 1996 al Col·legi Vocacional Joseph-DuMont. Ha treballat per a emissores alemanyes des de 1998, apareixent en programes de comèdia com Quatsch Comedy Club i TV Total, així com en altres programes com Ottis Schlachthof i Genial daneben. A més, la seva carrera televisiva ha inclòs la presentació de concursos com Deal or No Deal, juntament amb diversos programes d'entreteniment com Karnevalissimo, Kenn ich?, Die Edgar-Wallace-Show i Wie geil ist das denn? Guido Cantz ha estat oferint els seus espectacles individuals a Alemanya de manera constant des del 2006. Va celebrar el seu 25è aniversari escènic el 2017, batejat com a "Blondiläum". El seu estil còmic implica enginy natural i acudideses ben dirigides, explorant temes com el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i la correcció política. També incorpora experiències familiars personals a les seves actuacions i aborda reptes com les crisis de la mitja edat. El 2022, va guanyar la segona temporada de Der König der Kindsköpfe i va presentar els programes rellançats 7 Tage, 7 Köpfe i Ich setz auf Dich. A partir del 2024, conduirà el rellançament de Glücksrad. A l'abril del 2024, ha estat entretenint els fans durant 34 anys i és considerat un dels comediants més coneguts d'Alemanya.
Günther Lüders, nascut el 5 de març de 1905 a Lübeck, va ser un actor alemany amb una carrera que abasta més de quatre dècades. Provenia d'una família involucrada en la indústria marítima; el seu avi, Johannes Meno Wilhelm Lüders, va cofundar la companyia de transport marítim Lüders & Stange el 1865, i el seu pare, Carl, va continuar com a armador i comerciant. Després d'assistir al Katharineum fins a assolir la majoria d'edat i completar un aprenentatge comercial del 1921 al 1923, va seguir estudis d'interpretació amb Karl Heidmann. Al principi de la seva carrera, Lüders es va unir a la Wanderbühne del Städtebund-Theater el 1923, actuant en ciutats com Lübeck, Dessau i Frankfurt am Main al llarg dels anys 20. A partir de 1934, va treballar en teatres de Berlín, i el seu debut cinematogràfic va arribar aquell mateix any a *Die Insel*. La seva obra incloïa papers en pel·lícules notables com *Drei Männer im Schnee* (1951), *Das sündige Dorf* (1954) i *Das Wirtshaus im Spessart* (1958). També es va aventurar a la direcció, amb pel·lícules com *Wenn wir alle Engel wären* (1956) i *Ihr 106. Geburtstag* (1958). Un breu empresonament al camp de concentració d'Esterwegen el 1935 va ser resultat de les seves opinions crítiques sobre el règim nazi. Després de la Segona Guerra Mundial, Lüders va continuar treballant extensivament en teatre, incloent engagements en teatres de Flensburg, Lübeck i Hamburg. De 1947 a 1954, va ser un membre destacat del Schauspielhaus Düsseldorf sota Gustaf Gründgens. Va ser reconegut com un dels actors de teatre més sol·licitats de la seva època. A més del seu treball escènic i cinematogràfic, va participar en més d'un centenar d'obres radiofòniques a partir de 1946, sovint assumint papers principals. Lüders també va contribuir amb textos per a *Die Rückblende* als anys seixanta i era conegut pels seus espectacles d'obres de poetes com Joachim Ringelnatz, Christian Morgenstern i Wilhelm Busch. Va residir a Urfeld am Walchensee des de 1954 fins a la seva mort l'1 de març de 1975, a Düsseldorf, poc abans del seu 70è aniversari. Les seves contribucions a l'entreteniment alemany van ser reconegudes amb el Premi Kleinkunst alemany el 1974.
Güntter Christian Ludwig Neumann era un taxista treballant a Alemanya, autor dels textos, compositor i pianista. Sovint està confós amb el seu col·lega professional Klaus Güntter Neumann.
Hans Süper, un músic i còmic alemany, va néixer com Johannes 'Hans' Süper fill el 15 de març de 1936 a Colònia. Va morir a Colònia l'3 de desembre de 2022, als 86 anys, a causa de càncer de fetge. El seu pare, Hans Süper pare, era membre del Kölner Gesangsquartet De Vier Botze, establint una connexió primerenca amb la música dins de la família. El Süper va començar la seva carrera artística al voltant de 1950 amb el seu germà gran Paul 'Charly' Süper com a 'Zwei Schnürreme', tocant l'acordió. Durant aquest temps, va conèixer Hans Zimmermann, que esdevindria el seu futur soci en el Colonia Duett. De 1974 a 1990, Süper i Zimmermann van formar el Colonia Duett, entretenint al públic principalment durant el Carnestoltes. Els seus espectacles presentaven gags improvisats i composicions semblants a les Moritaten centrades en la frase 'Du Ei', que més tard es va fer coneguda a nivell nacional gràcies a aparicions televisives a WDR, ARD i ZDF. El duo va arribar a un pic de 250-300 actuacions per any. Després de la marxa de Zimmermann, Süper es va associar amb Werner Keppel de 1991 a 2002 com a Süper-Duett, continuant el mateix estil d'espectacle escènic. El Süper-Duett va celebrar oficialment la seva comiat al gener de 2002 al Gürzenich de Colònia. Süper va utilitzar cada cop més l'alt alemany en les seves actuacions posteriors, un contrast amb el dialecte del seu company. Es va retirar breument de les actuacions el 2004, però va tornar el 2011 i el 2012 amb el programa 'Mein Leben mit der Flitsch.' Aquest programa, juntament amb la seva autobiografia del mateix nom publicada al març de 2011 per Helmut Frangenberg, va destacar la seva connexió amb el seu instrument distintiu, una mandolina fabricada pel seu pare durant el temps de presó en temps de guerra, coneguda com a "Flitsch." Va aparèixer en esdeveniments com el 'Coelner Giganten' el 2012 i la proclamació del Dreigestirn de Colònia al gener de 2013. A l'octubre de 2016, va actuar a 'Kölle singt' a l'Arena Lanxess per aproximadament 12.000 espectadors. Va rebre l'Orde de Papiermacher de Düren al febrer de 2020 i es considerava una *Karnevalslegende* (llegenda del Carnaval) de Colònia. Es preveu un memorial a Colònia-Sülz el 2024, i existeix una marioneta de Süper al Hänneschen-Theater.
L'Himmer Hoffmann és un humorista i taxiretista treballant a Alemanya, que pel seu retrat de l'empleat postal i típic ciutadà Hans Hugh Herman Thielke es va conèixer.
Jan Böhmermann és un satíric, periodista i presentador de televisió alemany d'esquerra. Nascut el 23 de febrer de 1981 a Bremen, es va créixer al barri de Vegesack. La família de la seva mare va emigrar de Polònia a Alemanya a principis dels anys 70; el seu pare, un agent de policia, va morir de leucèmia quan Böhmermann tenia setze anys. Va assistir al Schulzentrum Bördestraße i va obtenir l'Abitur. Després d'estudiar breument història, sociologia, teatre, cinema i ciències de la televisió a la Universitat de Colònia sense completar el grau, va començar la seva carrera en el periodisme. La primera obra de Böhmermann va incloure una breu temporada al diari Die Norddeutsche el 1997, seguida de cinc anys com a moderador i reporter per Radio Bremen del 1999 al 2004. Després, es va unir a 1Live a WDR, on va crear la columna satírica 'Lukas’ Tagebuch' que parodiava el futbolista Lukas Podolski. Aquesta obra va provocar una demanda de Podolski. El 2008, va llançar el podcast 'Pod-Olski – Der EM-Podcast von Lukas'. Va presentar el programa de comèdia de sis parts 'Echt Böhmermann' el 2007 i, el 2009, va participar en una acció satírica per al programa de RTL TV-Helden, establint l''Ersten Türkischen Karnevalsverein Deutschlands (1. TKVD)'. El programa de televisió 'TV-Helden' va rebre el Premi Alemany de Televisió del 2009. Al llarg de la seva carrera, Böhmermann ha participat en diversos projectes. De 2011 a 2016, va co-presentar 'Sanft & Sorgfältig' amb Klaas Heufer-Umlauf i més tard amb Olli Schulz. També va co-presentar el programa de tertúlia 'Roche & Böhmermann' amb Charlotte Roche de març de 2012 a octubre de 2012. Va fer una gira amb Lateline el 2012 i el 2013, i va enregistrar obres de ràdio 'Förderschulklassenfahrt' el 2013 i la seva seqüela el 2014. Böhmermann també ha escrit la columna 'Gott fragt, Böhmermann antwortet' per a l'edició juvenil del Süddeutsche Zeitung i ha produït el documental '16 × Deutschland' sobre el Bremer Antikolonialdenkmal. Actualment, presenta el ZDF Magazin Royale i el podcast Fest & Flauschig, i ha estat actiu com a Schöffe (jutge laic) a l’Amtsgericht Köln.
John Friedmann, nascut el 16 d'agost de 1971 a Frankfurt am Main, és un actor i còmic alemany. També és artista de doblatge i membre del Bundesverband Schauspiel e.V. (BFFS). De petit, es va traslladar a Bad Tölz i va participar al Tölzer Knabenchor. Més endavant, va estudiar arquitectura a la Universitat de Munic, creient que això beneficia les seves habilitats cinematogràfiques. Friedmann va guanyar inicialment reconeixement com a part del duo còmic Erkan und Stefan, actuant sota el pseudònim Erkan Maria Moosleitner al costat de Florian Simbeck. El nom 'Erkan Maria Moosleitner' es va inspirar en l’actor Charles Muhamed Huber i fa referència a la societat multicultural. Van començar la seva carrera fent actuacions en programes de ràdio, i Michael ‘Bully’ Herbig va dirigir la seva primera pel·lícula, Erkan und Stefan (2000), que va rebre el Premi del Cinema de Baviera. Les pel·lícules posteriors van incloure Erkan & Stefan – Gegen die Mächte der Finsternis (2002), on va coescriure i actuar, i Erkan & Stefan in Der Tod kommt krass (2006). També va aparèixer a Ich Chef, du nix (2007) i va coescriure el guió d’aquesta pel·lícula. Més enllà de la seva col·laboració amb Erkan und Stefan, Friedmann ha tingut una carrera diversa. Va protagonitzar pel·lícules com *Lucky Fritz* (2009), *Shoot the Duke* (2009), *WUNDERKINDER* (2011) i *GIRL ON A BICYCLE* (2010). També va interpretar un Sturmbannführer de les SS al drama sobre l'Holocaust *Wunderkinder* (2011). Des del 2017, ha aparegut en diverses produccions televisives, incloent episodis de *Die Rosenheim-Cops*, *SOKO München* i *GENIAL DANEBEN*. Friedmann també és un autor publicat, havent llançat *Flaschendrehen Furioso* el 2012 i *Das Blaue vom Himmel* el 2015. Ell i Florian Simbeck gestionen el canal ErkanUndStefan a Twitch, que compta amb més de 60.000 seguidors al juliol de 2023. Actualment, participa en el programa de realitat 'Forsthaus Rampensau Deutschland' (2023) i ha estat involucrat amb el moviment Pulse of Europe des del 2017.
Markus Krebs és un comediant alemany de stand-up nascut el 26 de juliol de 1970 a Duisburg. Prové de Duisburg-Neudorf i es defineix com a seguidor i membre del club de futbol MSV Duisburg, havent estat prèviament involucrat amb l'hooliganisme durant anys. La seva vida primerenca va incloure una operació ocular a causa de xarampió, que va resultar en ceguesa al seu ull dret. Abans de dedicar-se a la comèdia, Krebs va tenir diversos treballs, com a comerciant majorista i de comerç exterior, cap de botiga de ferreteria adjunt, conductor d'autobús i treball en el sector de la restauració. És conegut per incorporar l'"humor del Ruhrpott", l'humor de la zona del Ruhr, al seu espectacle. El debut de Krebs en la comèdia va ser inesperat; el seu germà el va portar a l'escenari el 2008 a Dinslaken per cobrir una necessitat d'últim minut. Ràpidament va guanyar reconeixement, guanyant el Niederrheinischer Comedy-Preis el 2008 i el RTL Comedy Grand Prix el 2013. El seu estil còmic incorpora històries del seu pub preferit i anècdotes de la vida diària, sovint presentades amb humor improvisat i una personalitat escènica característica que inclou portar ulleres de sol i un gorro de llana amb "Ruhrpott" escrit. Ha aparegut en nombrosos programes de televisió i ràdio, com ara Kaya Yanar, Bülent Ceylan, TV total, Cindy aus Marzahn, Sträters Männerhaushalt, Tietjen und Hirschhausen, i Genial daneben. Markus Krebs ha construït una carrera important a través de programes en solitari i gires. La seva primera gira, 'Literatur unter Betäubung', va començar al gener de 2014, seguida per 'Hocker-Rocker' del 2014 al 2016. El programa 'Permanent Panne' es va estrenar a RTL al setembre de 2017 i va estar molt pràcticament complet durant la seva gira de 2017/18. Va presentar 'Die Show' al febrer de 2018 i 'Witzearena' a RTL del setembre de 2018 al gener de 2019. Les seves gires posteriors, incloent 'Pass auf … kennste den?!' (a partir de febrer de 2019) i 'Comedy alle wegen mir?' (2023/24), també van estar complets. Actualment, està de gira amb 'Bierschaum ist mein Lippenstift' el 2025. Celebra 15 anys de la seva carrera amb l’espectacle '15 Jahre Markus Krebs - Das Beste aus 6 Live-Programmen', que tindrà diverses dates i ubicacions a tot Alemanya el 2026. A més, presenta un podcast, 'Comedykation mit Markus Krebs' (des de març de 2020) i 'Der Theken-Talk Podcast', amb convidats com Matze Knop i Atze Schröder, disponible en diverses plataformes de streaming. També ha publicat múltiples compilacions de 'Best Of Witze' i produeix una sèrie anomenada 'Backstage Talk'. El seu canal de YouTube presenta el seu podcast i clips de comèdia.
Martin Reinl, nascut a Mainz el 15 d'octubre de 1975, és un artista polifacètic alemany. Va començar la seva carrera fent comèdia improvisada el 1996 mentre estudiava Disseny de Comunicació i posteriorment Mitjans Audiovisuals a Colònia. Les seves primeres obres inclouen el debut del titelles Wiwaldi el 1998, seguit de la publicació del seu primer CD, 'Piep! 999 Anrufbeantwortersprüche,' el 1999. Reinl va assistir a la Köln Comedy Schule el 2000 i va completar els seus estudis a la Kunsthochschule für Medien Köln el 2002, demostrant una base tant en arts creatives com en actuació còmica. La carrera de Reinl s'ha caracteritzat per importants aparicions televisives i creacions basades en titelles. De 2002 a 2016, va estar a 'Zimmer frei!' a la televisió WDR. Va utilitzar titelles, incloent-hi Horst-Pferdinand, per entrevistar celebritats i participar en programes com '5 gegen Jauch'. És responsable de les titelles Peb i Pebber a Super RTL, rebent un Sonderpreis al Filmfest München el 2008 per aquest treball. També va aportar titelles, incloent-hi Kalle i Ralle, al programa nocturn d'Oliver Pocher del 2010 al 2012 i posa veu a Benno Benz a 'Auto Mobil' a VOX des del 2011. La versatilitat de Reinl s'estén a la interpretació de veus, amb papers incloent Mr. Bean i, des del 2012, posant exclusivament veu a Elmo en la versió alemanya de Sesame Street, així com Grobi des del 2015. Actualment, Martin Reinl continua participant en diverses aventures còmiques i de representació. Va co-crear l'espectacle d'escena 'Zur Sache, Puppe' amb Ramona Schukraft el 2007 i és un convidat habitual a NightWash i el Quatsch Comedy Club. El 'Wiwaldi Show,' que es va emetre del 2012 al 2016, va produir 31 episodis i va ser nominat al Premi Grimme el 2013. També co-presenta el podcast 'Puppkultur' amb Julian Schlichting des de 2023. Reinl fa gira amb el seu espectacle en directe anomenat 'Unter Puppen,' on dona vida a objectes quotidians, i interpreta l'espectacle 'Puppen Gucken' amb Carsten Haffke, explorant 100 anys de història televisiva utilitzant titelles, amb més de 40 titelles i formats de televisió improvisats. Les entrades per a aquest espectacle oscil·len entre 12,50 € i 52,90 €.
Acabat de dir, burges Oelich, prové de Weisselburen i està actiu a Alemanya com a humorista, actor, músic i productor de vídeos web. Es va conèixer del canal n YouTube, en el qual e r porta diverses figures a la vida en les seves contribucions.
Albània
Armènia
Argentina
Àustria
Austràlia
Azerbaidjan
Bèlgica
Bulgària
Benín
Brasil
Canadà
Suïssa
Xile
Camerun
Xina
Colòmbia
Txèquia
Alemanya
Dinamarca
República Dominicana
Algèria
Estònia
Egipte
Espanya
Finlàndia
França
Regne Unit
Ghana
Grècia
Guatemala
Hongria
Indonèsia
Irlanda
Israel
Índia
Iraq
Iran
Itàlia
Jamaica
Japó
Kenya
Corea del Sud
Kazakhstan
Líban
Letònia
Marroc
Myanmar (Birmània)
Malta
Malawi
Mèxic
Malàisia
Nigèria
Nicaragua
Països Baixos
Noruega
Nepal
Nova Zelanda
Perú
Filipines
Pakistan
Polònia
Portugal
Qatar
Romania
Sèrbia
Rússia
Aràbia Saudí
Suècia
Eslovènia
Eslovàquia
Tailàndia
Tunísia
Turquia
Taiwan
Ucraïna
Uganda
Estats Units
Uruguai
Uzbekistan
Vietnam
Sud-àfrica