Directori global de talent

Directori de còmics

Explora perfils de còmics, resums biogràfics, país d'origen i enllaços oficials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Tots A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Comença per S Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 73-84 de 150 còmics

Verificat No reclamat

Itàlia

Salvatore Ficarra

Salvatore Ficarra és un còmic i animador italià, nascut a Palerm el 27 de maig de 1971. Va obtenir el títol de batxillerat científic el 1990. Al llarg de la seva carrera, ha exercit com a intèrpret de cabaret, presentador de televisió, guionista i director. És conegut per la seva versatilitat dins de la indústria de l'espectacle. El viatge còmic de Ficarra va començar el 1993 quan va formar un duo de comèdia amb Valentino Picone, actuant inicialment com a trio anomenat 'Chiamata Urbana Urgente' al costat de Salvatore Borrello. Van adoptar el nom Ficarra & Picone el 1998. Les seves primeres aparicions inclouen la participació en la sèrie de televisió Grand Hotel Cabaret del 1993 al 1996 i l'espectacle de Raiuno Va ora in onda el 1997, així com actuacions en programes com Seven Show, Zelig, Zelig Circus, Gnu i L'ottavo nano. Van fer el seu debut cinematogràfic el 2000 amb una aparició cameo a 'Ask Me If I'm Happy'. Ficarra i Picone posteriorment van protagonitzar com a actors principals 'Nati stanchi' el 2002. Un període significatiu en la carrera de Ficarra va ser la seva col·laboració com a presentador del programa de televisió satíric 'Striscia la notizia' des del 25 d’abril de 2005 fins al 5 de desembre de 2020, amb col·laboracions intermitents a partir del 27 de març de 2006. Van dirigir la pel·lícula 'Il 7 e l'8' el 2007, per la qual van rebre una nominació al David di Donatello com a Millor Nou Director el 2007. Ficarra i Picone també han escrit diversos llibres, incloent 'Vuoti a perdere', 'Stanchi', 'Diciamoci la verità' i 'Sono cose che capitano'. Van rebre el Premi Charlot, el Premi Capri Exploit i el Premi Barocco respectivament el 2007, 2007 i 2009. Han aparegut en nombroses pel·lícules junts, incloent 'La matassa', 'Anche se è amore non si vede', 'Andiamo a quel paese', 'L'ora legale' i 'Il primo Natale'. També va tenir un paper a la pel·lícula Baarìa de Giuseppe Tornatore. El 2022, van estrenar la seva primera sèrie, 'Incastrati,' a Netflix, amb una segona temporada planejada. La pel·lícula 'Santocielo' es va estrenar el 2023. Actualment, Ficarra s’ha compromès a interpretar Bernardo en la sèrie francesa de Zorro i, el 2025, apareixerà en un episodi de Call My Agent - Italia i tornarà a Netflix amb Sicilia Express. Es va casar amb l’actriu Rossella Leone el 2006, i tenen dos fills. Com a fidel aficionat del club de futbol de Palerm, ha co-escrit el seu himne oficial amb Tinturia.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Austràlia

Sam Campbell

El còmic i actor australià Sam Campbell és conegut pel seu treball en ambdós àmbits. Nascut el 1991 o 1992, va passar els anys formats al voltant de les regions de Yungaburra i Atherton, Queensland, i va anar a l'institut a Bundaberg. Va estudiar animació a la Universitat Tecnològica de Queensland, vivint a Brisbane dels 17 als 21 anys. El 2011, la carrera de Campbell va començar amb una participació com a finalista de Queensland en el concurs Raw Comedy. El 2015, Campbell s'havia traslladat a Sydney i va continuar desenvolupant el seu estil de comèdia. Va guanyar reconeixement gràcies a les seves aparicions amb el col·lectiu de YouTube Skills in Time al costat de Greg Larsen i Henry Stone durant la dècada del 2010. El seu talent va ser reconegut encara més quan va guanyar el Melbourne International Comedy Festival Award el 2018, rebent també el Barry Award al millor espectacle. Aquest èxit va continuar el 2022, quan va aconseguir l'Edinburgh Comedy Award per Millor Espectacle amb la seva producció 'Comedy Show'. La feina de Campbell s'ha expandit més enllà del monòleg, incloent aparicions en programes de televisió com ‘Would I Lie to You?’, ‘Never Mind The Buzzcocks’, ‘8 Out of 10 Cats Does Countdown’, ‘Guessable’, ‘The Russell Howard Hour’, ‘Friday Night Live’ i ‘QI’, a més de representacions a 'Live at the Moth Club'. Els últims anys de Campbell han vist un creixement significatiu en el seu perfil. El 2023, va sorgir com a campió de la temporada 16 de Taskmaster de Channel 4. A partir de març del 2024, Sam Campbell s'ha associat amb Lucy Beaumont per co-presentar el podcast ‘Lucy & Sam’s Perfect Brains,’ que va reprendre l'emissió el 2025. Durant els mesos de juny i juliol del 2024, Sam Campbell actualment està de gira pel Regne Unit oferint el seu espectacle de comèdia ‘Wobservations’. Està pilotant una sèrie de Channel 4 anomenada ‘Make That Movie’ al març del 2024, i protagonitzarà la sèrie de comèdia britànica del mateix nom, prevista per a maig del 2026. També apareix com a escriptor i intèrpret en el blap de Channel 4 “Get Real Dude” i la sèrie 'Don’t Hug Me I’m Scared'. A partir d'octubre del 2023, és vegetarià des de fa tres anys, i va ser imatge d'una campanya de Project Slingshot a l'agost del 2025. Va aparèixer a Spy de TVNZ 2 a principis del 2026, i va ser segon classificat a LOL: Last One Laughing UK al març del 2026.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Estats Units

Sam Richardson

Sam Richardson, un artista nord-americà i còmic, que va obtenir reconeixement per al cokonqüent el Comady Central Slacom Detroit (20172018) amb Tim Robinson, que representava Richard Splett a la sàtira política HBBBIBINs (@ep (20122019), i que va aparèixer en una sèrie de rols sobre Netflix Dipstrust Processs I crec que hauríeu de deixar amb Tim Robinson (20192223). També va jugar a Aniq Adjaye a Apple TV+22s The after Partid (20222023) i va veud Norville Rogers en Max Atxiskas animats show Velma (20232024). El seu torn com Edwin Akufo, en Ted Lasso, li va guanyar la primera vegada emmyads per a un gran actor d'honor en una sèrie de Comanda de 2022 i 2023, guanyant el premi el 2023.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Austràlia

Sam Simmons

En Sam Simmons és un còmic, actor i presentador de ràdio/televisió australià. Criat a Adelaide, Austràlia Meridional, va passar la infància allà amb una mare soltera que treballava, i el seu any de naixement és o 1977 o 1978. Els crítics australians sovint el descriuen com un còmic excepionalment audaç i únic, reconegut amb nombrosos premis i considerat una personalitat estimada i de nínxol dins de la comèdia australiana. A principis de la seva vida, als 13 anys, va intentar suïcidar-se; aquesta experiència posteriorment va informar la seva obra, com es pot veure en el seu espectacle de 2015, Spaghetti for Breakfast, que incloïa una referència a això. Simmons va començar el seu viatge còmic l'any 2001 amb una actuació en un espectacle benèfic. Va presentar 'The Steve Promise Story' al Festival Internacional de Comèdia de Melbourne (MICF) el 2003. El seu estil humorístic barreja la realitat amb l'absurd, influït per artistes com The Goodies, Monkey, Benny Hill i John Cleese. Al llarg de la seva carrera, Simmons ha rebut nombrosos reconeixements, incloent un premi Helpmann al millor intèrpret còmic el 2014, i l'Elecció dels Directors al Festival de Comèdia de Sydney per "Death of a Sailsman". També ha guanyat el Piece Of Wood Award (2010) i el Golden Gibbo Award (2010), i ha rebut el premi Millor Espectacle Còmic al Festival Fringe d'Adelaide el 2011. El seu espectacle Tales of the Erotic Cat va ser nominat per l'Award Barry el 2006, mentre que Where Can I Win A Bear Around Here? va guanyar l'Elecció del Director del Festival el 2008. El treball de Simmons va més enllà del monòleg. Ha aparegut en diversos programes de televisió, incloent Squinters, NBC, BBC, Channel 4, Comedy Central, ABC, Adam Devine's House Party i 8 Out of 10 Cats. Entre 2005 i 2009, va presentar sovint programes a la ràdio Triple J; concretament, va presentar tant els programes de matí Breakfast com els de tarda Drive Shows durant el 2008 i el 2009, i continua sent un convidat freqüent. També va presentar 'The Urban Monkey' amb Murray Foote el 2009. El 2012, va crear Problems (ABC1), una sèrie de quatre parts emesa al Regne Unit. Va fer el seu debut televisiu als Estats Units a Conan el 2013 i ha actuat en festivals com el Montreal Just For Laughs Comedy Festival, els JFL festivals de Chicago i Toronto, i dues vegades a l'Edinburgh Fringe Festival. També ha actuat a l'Opera House de Sydney. Actualment, continua actuant davant públics complets arreu del món, com ho demostra la seva recent actuació 'Man With A Fork In A World Full Of Soup' al Adelaide Fringe el març del 2024, i ha treballat amb l'enriquiment animal a Melbourne Zoo.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Dinamarca

Sandi Toksvig

Sandi Toksvig, el nom complet de la qual és Sandra Birgitte Toksvig, és una còmica danesa-britànica, autora, presentadora de televisió i ràdio. Va néixer el 3 de maig de 1958 a Copenhaguen, Dinamarca, filla de Claus Toksvig, periodista danès i corresponsal estranger de Danmarks Radio, i Julie Anne Toksvig (nascuda Brett), que és britànica. El seu pare va cobrir l'aterratge lunar de l'Apollo 11 el 1969. Va créixer a Europa, Àfrica i els Estats Units, i des de ben petita va estar influenciada per l'intèrprete danesa Birgit Overskov. La carrera còmica de Toksvig va començar al Girton College, Cambridge, on va estudiar arqueologia i antropologia, graduant-se amb honors de primera classe. El 1982, tant va escriure com va actuar en el primer *revue* només de dones als Footlights, i posteriorment va aportar més escriptures al Cambridge Footlights Revue que va rebre el Premi Perrier. En unir-se a la Societat d'Entreteniment Lleuger de la Universitat de Cambridge, va debutar a l'escenari al The Comedy Store de Londres durant la seva nit d'inauguració, cosa que va portar a la seva inclusió als The Comedy Store Players. Va començar a escriure per al programa de comèdia de Radio 4, Three Plus One, el 1982. 73 (1982–1986), The Saturday Starship, Motormouth, Gilbert's Fridge i Island Race. Va presentar *The News Quiz* a la BBC Radio 4 de setembre de 2006 a juny de 2015, substituint Simon Hoggart, i va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ràdio després d'una dècada com a presentadora. Va assumir la direcció de *QI* el 2016, succeint Stephen Fry, i va co-presentar *The Great British Bake Off* de 2017 a 2020 al costat de Noel Fielding. També ha aparegut com a panelista en programes com *Call My Bluff*, *Whose Line Is It Anyway?*, *Mock the Week*, *Have I Got News for You*, i ha estat convidada a *I'm Sorry I Haven't a Clue*. El 2014, va rebre l'orde de l'Imperi Britànic (OBE) pels seus serveis a la comèdia i la radiodifusió. Més enllà de la seva feina en l'àmbit de l'espectacle, Toksvig ha demostrat un compromís amb causes polítiques i socials. Va fer coming out com a lesbiana el 1994 i va cofundar el Partit per la Igualtat de Gènere al març del 2015, expressant fortes opinions polítiques. Del 2015 al 2017, va ocupar la posició de presidenta del Dinar de les Dones de l'Any. Ha escrit més de 20 llibres de ficció i no ficció, incloent-hi *Tales from the Norse's Mouth* (1994), *Gladys Reunited: A Personal American Journey* (2003) i *The End of the Sky* (2017). Des del 2019, és presidenta del Sindicat de Lletres de Gran Bretanya i manté una presència constant com a columnista tant a *Good Housekeeping* com al *Sunday Telegraph*.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Sean Crummey

Sean Crummey, nascut el 1957, va ser un dramaturg, actor i imitador de Belfast. Criat a la zona de Glen Road a l'oest de Belfast, la seva escolaritat va començar a l'escola primària St. Kevin’s i posteriorment al Col·legi St Malachy’s. Després de la seva educació inicial, es va inscriure a la Universitat Queen’s de Belfast, on va obtenir un grau de llicenciatura (BA) el 1980, amb especialització en francès i grec clàssic. Després dels seus estudis, Crummey va passar disset anys ensenyant francès al Col·legi De La Salle, a Belfast. Durant aquests anys, va passar un temps considerable actuant com a animador de sopars, perfeccionant les seves habilitats com a imitador. Durant els Troubles, va utilitzar un nom artístic de so neutral per evitar aparèixer com a partidari, demostrant una navegació acurada del panorama polític. Crummey és més conegut pel seu treball a 'The Folks on the Hill', que va escriure i per al qual va proporcionar la veu en off. L'espectacle va començar al març de 2001 i es va mantenir durant més de deu anys, incloent setze sèries de ràdio i televisió animades que s'emetien a Radio Ulster. Va celebrar el seu desè aniversari el 2011 i es va convertir en una institució a Irlanda del Nord. Va ser especialment reconegut per les seves imitacions precises i la sàtira política suau, imitant nombrosos polítics de l'Irlanda del Nord, com ara David Ervine, Pau II i Bill McLaren. El seu bagatge lingüístic va contribuir a la seva capacitat de crear aquestes diverses impressions de veu; fins i tot va considerar imitar George W. Bush com a "or còmic". L'espectacle va obtenir comentaris positius de molts dels polítics que va retratar, encara que alguns no van ser imitats per la dificultat d'imitar les seves veus. L'any 2010, el Teatre al Molí de Newtownabbey va presentar 'Stormont', una producció escrita i protagonitzada per Crummey. L'obra incloïa imitacions de Michael McGimpsey i Gerry Kelly. Fins i tot enfrontant-se a un greu diagnòstic de càncer, va reprendre el treball per finalitzar els últims episodis de 'The Folks on the Hill'. Sean Crummey va morir el 13 de novembre de 2011, als 53 anys. Durant el 2012, un programa homenatge en el seu reconeixement va ser emès el dia de Cap d'Any; posteriorment, un fons commemoratiu va recaptar 60.000 lliures que van beneficiar el Centre de Recerca del Càncer i Biologia Cel·lular de Queen’s (CCRCB). Peter Johnston, director de BBC Northern Ireland, va elogiar el seu “talent únic” juntament amb la seva “perspicàcia maliciosa”. Fergus Keeling, cap de ràdio a BBC Northern Ireland, va aplaudir la seva naturalesa “suau i encantadora” i el seu “enginy satíric punyent”. Se’l recorda amb afecte com un satirista polític amb una influència considerable en la comèdia nord-irlandesa, especialment per 'The Folks on the Hill', celebrat pels seus retrats de polítics de Northern Ireland.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Espanya

Secundino de la Rosa Márquez

Secun de la Rosa Márquez és un artista espanyol multifacètic, que treballa com a actor, autor teatral i director. Nascut a Barcelona el 23 de desembre de 1969, el seu nom complet és Secundino Benjamín Juan de la Rosa Márquez y Ailagas de Carvajal. Va créixer al barri de Verdún, prop de Barcelona, fill d'un pare malagueny i una mare catalana d'ascendència gaditana. Als 20 anys, es va traslladar a Madrid per perseguir la seva passió per l'Art Dramàtic, estudiant a l'atelièr de Cristina Rota i més tard amb Alberto Miralles. La seva primera etapa professional va incloure la participació en tallers dirigits per Sanchís Sinisterra, Milagros Viñas i Joaquín Oristrell, i va ser dirigit per Will Keeane en una producció d'Hamlet. Les activitats teatrals de De la Rosa són significatives per a la seva identitat artística. Va cofundar la companyia teatral Caracalva amb Pilar Castro i Aitor Merino i ha escrit i dirigit diverses obres d'escena, incloent-hi El rincón de la borracha , Radio para , A las tantas , rADIO rARA (estrenada el 1999 i amb una extensa gira), Louella Persons (2013), Los años rápidos , El disco de cristal i Las piscinas de la Barceloneta (2021). És considerat part del grup de joves actors de la 'generació dels 90'. El 2009, va escriure l'script per a la XII edició dels Premis Max. La feina davant les càmeres de Secun de la Rosa ha augmentat constantment al llarg dels anys. Ha aparegut en nombroses sèries de televisió com ara Los irrepetibles , Aída (2005-2014), Paco y Veva , 7 vidas , Cuéntame cómo pasó , El grupo , Policías , Compañeros , Paquita Salas i 30 monedas . Entre les seves pel·lícules hi ha papers a Las brujas de Zugarramurdi (2013), Pieles (2017), La pequeña Suiza (2019), El Bar (2017) i Negociador (El problema número uno) (2014). Va fer el seu debut cinematogràfic amb la comèdia romàntica musical The Cover (2021), que també va escriure i dirigir. Aquesta pel·lícula li va valer el Premi del Jurat Jove de la UMA a la Millor Pel·lícula al Festival de Cinema de Màlaga de 2021. Secun de la Rosa ha rebut reconeixement per la seva actuació, guanyant el Premi al millor actor de la Unió d'Actors tant el 2003 per Días de fútbol com el 2010 per Aída .

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Suïssa

Semih Yavsaner

Semih Yavsaner, un entrellaçador amb arrels turques que viuen a Bern, es basa en Suïssa i treballa com a actor, humorista i músic. A través de la seva figura etapa, Müslüm es va conèixer, un nom que e r també s'utilitza parcialment com a pseudonym.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Regne Unit

Shahabdin Rathod

Nascut a Gujarat, Shahabdin Rathod ha construït una carrera com a estudiant, instructor i autor vedic, i el 2020 va ser un honor del moll Shri per al seu treball en literatura i educació.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Brasil

Shaolin

Francisco Jozenilton Veloso, conegut professionalment com Shaolin, va ser un artista brasiler nascut el 8 de maig de 1971 a Coremas, Paraíba. Es definia com a dibuixant de còmics, caricaturista, humorista, còmic i presentador de mitjans. La seva carrera va començar al Teatre Municipal Severino Cabral a Campina Grande, on inicialment va treballar. Shaolin també va guanyar experiència com a personalitat radiofònica a Rádio Campina Grande i va contribuir amb dibuixos polítics a diaris com 'A Palavra,' 'Jornal da Paraíba' i la revista 'Revista Nordeste'. Va adoptar el nom artístic Shaolin, que va utilitzar de manera consistent al llarg de la seva carrera. L'estil còmic de Shaolin consistia a satiritzar celebritats brasileres. És particularment reconegut per les seves aparicions en programes de televisió populars com Domingão do Faustão i Show do Tom. La seva obra també incloïa aparicions a A Praça É Nossa. El 2011, va aparèixer a Tudo é Possível amb Ana Hickmann, on va parodiar figures com Leonardo, Joelma i Zezé di Camargo. L'humor de Shaolin va arribar a un públic ampli a través d'aquestes destacades plataformes televisives. Un esdeveniment significatiu en la vida de Shaolin va ocórrer al gener del 2011 quan va patir ferides greus en un accident de trànsit a la BR-230. La col·lisió amb un camió va provocar un traumatisme cranioencefàlic i una fractura oberta del braç esquerre, cosa que va portar a un coma induït. Va romandre inconscient fins al maig del 2011 i va començar a comunicar-se de nou al setembre del 2012 utilitzant moviments de les pestanyes ajudat per un dispositiu de Suècia. Shaolin es va casar amb Laudiceia Veloso al desembre del 1994, i van tenir dos fills. Malauradament, va morir el 14 de gener de 2016 a Campina Grande, a causa d'una infecció respiratòria i un arrest cardíac. La seva última aparició va ser a Tudo é Possível.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Irlanda

Sharon Horgan

Nascut a Irlanda, Sharon Loryencia Horgan construeix una carrera com una actriu, una màquina de pantalla, director, productora i mostra el còmic de l'Hornia Horgan. S'ha guanyat un reconeixement ampli per conceciar i dur a terme la televisió "Comederia" (2006092009), Catastrophe (20152019) i Germanes dolentes (2022462024). A més, ella és la ment del divorci (20162019), Mareland (20162022) i Shining Valer (2022202323).

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Alemanya

Sig Arno

Sig Arno, nascut Siegfried Aron el 27 de desembre de 1895 a Hamburg, Alemanya, va ser un actor de cinema i còmic d'escena alemany-jueu. Els seus pares eren Louis Aron i Emilie Elise Adele Amanda Bez. Va assistir a l'escola Talmud-Tora a Hamburg i es va formar com a dissenyador de moda a la Hamburger Kunstgewerbeschule. Arno va ser membre del Hamburger Theaterverein i va actuar al Harburger Stadttheater des de 1913/14, seguit pel Hamburger Neuen Operetten-Theater des de 1914 al 1916. Va servir com a soldat al front oest a partir de finals de 1916. La carrera d'Arno va començar seriosament abans de 1920, quan ja era un conegut humorista escènic a Alemanya. Després de la Primera Guerra Mundial, va actuar al Flora-Theater d'Altona (1918-1920) i posteriorment va treballar al Neues Deutsches Theater de Praga durant 1920/21. A finals de 1921, es va traslladar a Berlín, apareixent al Thalia-Theater i més tard al Metropol-Theater. Va fer el seu debut cinematogràfic a Die rote Katze el 1921 i va aparèixer freqüentment en comèdies a partir de la meitat dels anys 20, sovint fent parella amb Kurt Gerron com a duo còmic. Entre 1923 i 1929, va gravar Schlager, operetes i cançons de cinema per a Homocord, Electrola i Orchestrola. És més conegut pel seu paper de Toto a The Palm Beach Story (1942), tot i que va aparèixer en aproximadament 90 pel·lícules a Alemanya i més de 50 a Hollywood. A causa de l'ascens d'Adolf Hitler, Arno va emigrar de Alemanya el 1933, treballant a Europa fins al 1939 abans de traslladar-se a Hollywood. Va aparèixer en pel·lícules com Pardon My Sarong i La mà del faraó , i va tenir papers destacats a Les campanes de Notre Dame (1939), El gran dictador (1940) i Un noi anomenat Joe (1942). Sovint interpretava cambrers o caps de sala. Arno va aparèixer a Broadway tres vegades, incloent-hi a Cançó de Noruega (1944-46) i Temps recordat , pel qual va ser nominat al premi Tony el 1958. Va esdevenir ciutadà americà el 1945 i va rebre la Filmband en Or als Premis del Cinema Alemany el 1966. Sig Arno va morir el 17 d'agost de 1975 a Woodland Hills, Califòrnia, a causa de la malaltia de Parkinson; les seves cendres van ser escampades al mar.

Veure el perfil