Moin Akhter
Moin Akhter, nascut el 24 de desembre de 1950 i mort l'22 d'abril de 2011, va ser un artista paquistanès reconegut pels seus diversos talents incloent-hi la televisió, el cinema i el teatre. Va demostrar habilitat en l'humor, la comèdia, les imitacions, la presentació, l'escriptura, el cant, la direcció i la producció. Muhammad Mehboob, nascut a Karachi, Pakistan, era fill d'una família que s'hi havia establert després de la partició de 1947. El seu pare, Muhammad Ibrahim Mehboob, gestionava una impremta i també es dedicava a la contractació de confecció. Akhter va començar a actuar a una edat jove, fent la seva primera aparició a l'escenari als 13 anys en una producció de 'El mercader de Venècia' on interpretava Shylock. Va debutar a la televisió el 6 de setembre de 1966, impersonant Anthony Quinn i John F. Kennedy. Abans de dedicar-se a les arts escèniques, va treballar breument com a mecànic. Va assolir la fama durant l'era de Radio Pakistan al costat d'Anwar Maqsood i Bushra Ansari, i va començar la seva carrera de comèdia en els seus anys adolescents amb actuacions a l'escenari. Va obtenir un reconeixement generalitzat pel seu personatge a la pantalla 'Rozi' i és considerat un paròdic únic i el “rei de la comèdia Urdu”. Entre les seves obres més destacades hi havia el popular drama ‘Rozi’ (1990), una adaptació de ‘Tootsie’, on va interpretar un doble paper. Va aparèixer en més de 400 episodis del programa de tertúlia ‘Loose Talk’ (2002), fent diverses imitacions, incloent Saddam Hussein i Manmohan Singh. També va protagonitzar drames com ‘Mr. Tabedaar’ (1993) i ‘Mr. K2’ (1995). Al costat d'Umer Sharif, va presentar produccions d'escena com ‘Bakra Qiston Pe’ i ‘Buddha Ghar Pe Hai’. Akhter va organitzar esdeveniments amb dignitari com el rei Hussein de Jordània, el Primer Ministre Dawoodi Al-Joza, els presidents Zia-ul-Haq i Ghulam Ishaq Khan, Zulfiqar Ali Bhutto i Pervez Musharraf. El 1996, va ser honorat amb el premi Pride of Performance; posteriorment, el 2004, va rebre el premi Sitara-e-Imtiaz. La seva autobiografia, ‘One Man Show’, es va publicar pòstumament el 2025. Molts comediants paquistanos moderns li atribueixen haver modelat la seva professió.