Armando Falconi
Nascut a Roma el 10 de juliol de 1871, l'actor italià d'escena i cinema Armando Falconi va morir a Milà el 10 de setembre de 1954. Els seus pares eren Pietro Falconi, un actor i més tard cap de producció, i Adelaide Negri, també actriu. La vida primerenca de Falconi incloïa treballar com a empleat i oficial abans de començar la seva carrera d'actor a finals dels anys 1890; va assistir al col·legi Ungarelli a Bolonya i inicialment va treballar en publicitat a Manzoni a Milà. Va servir a l'exèrcit i va aconseguir el rang de tinent segon. El viatge teatral de Falconi va començar el 1894 amb la companyia Drago-Montrezza, seguit d'encàrrecs amb la companyia Andò-Laigheb-Reiter. Va esdevenir conegut pels papers còmics i sovint apareixia com a ‘segon amorós’ (protagonista romàntic). Un moment clau va tenir lloc el 1898 quan va participar en un duel a Budapest per defensar l'honor de Tina Di Lorenzo. Es va casar amb Tina Di Lorenzo el 1901 després d'aquest esdeveniment, i van formar una societat professional, sovint actuaven junts a l'escenari i cofundant la companyia Di Lorenzo-Falconi. De 1912 a 1915, Falconi i Di Lorenzo van dirigir la companyia Teatro Manzoni. Va dirigir la Compagnia Comoedia després de la jubilació de la seva esposa el 1920. Va tenir una temporada d'èxit amb la comèdia musical 'Wunder Bar'. Al voltant dels primers anys trenta, va cofundar la Compagnia Besozzi-Falconi amb Nino Besozzi. La carrera de Falconi s'estengué al cinema, on aparegué en més de quaranta pel·lícules. Va fer pel·lícules mudes entre 1915 i 1918, i intensificà les seves activitats cinematogràfiques en la dècada de 1930. Interpretà el paper principal a la comèdia de 1931 'The Charmer'. Sovint aparegué en pel·lícules interpretant el rol d'un romàntic envellit i naïf. L'any 1941, va interpretar Don Abbondio a I Promessi Sposi/The Spirit and the Flesh , dirigida per Mario Camerini. Falconi es casà de nou amb l'actriu Elisabetta Svoboda (Lili Svett) el 1942 després de quedar viu el 1930. Durant el rodatge de La locandiera el 1943, un bombardeig aliè el va ferir greument, posant fi a la seva carrera; patí de la malaltia de Parkinson durant diversos anys abans de l'incident. Dino Falconi, fill d'Armando Falconi, treballà com a guionista, director, periodista i dramaturg. Armando Falconi deixà un llegat com a actor i còmic teatral principalment, recordat pels seus avenços tant a l'escena com al cinema italià.