André Raimburgu, millor conegut com a Bervil, va ser un humorista francès, cantant i comediosa, va néixer el 2n març 1893. 7 de juliol del 191 7 a Pretotíemquemare, al Sena-Inferior, i va morir el 2 de setembre del 1970 en el 16 de gener de París.
Michel Colucci, famós sota la pseudonym de Coluche, va néixer el 28 d'octubre de 1944 en la 14a arronissement de París i va desactivar el 1 de juny de 1986 a Oppio, als Alps-Maris. Es va il·luminar com a humorista francès, actor i filantropista.
Nascut el 9 d'octubre de 1907 a Pecq, el Sena-Oseise, Jacques Tatischeff, més conegut com Jacques Tai, treballava a França com a director, actor i escrit a la pantalla. Es va extingir el 4 de novembre del 198 2 del 10 de París, prop de la plaça que ara té el seu nom.
Nascut el 18 de juliol del 1933 a les Lilas amb el nom Jean Gouyé i va morir 2 de maig de 2003 a Morsines, és més conegut en la pseudony de Jean Yanne. A França, va servir com actor, comediat, escriptor, director, cantant, productor i compositor.
Louis de Funès, nascut Louis Germain David de Funès de Galarza l'31 de juliol de 1914 a Courbevoie, va ser un destacat actor còmic francès. Carlos Luis de Funès de Galarza, advocat de Sevilla, Espanya, era el seu pare, i a través d'ell, descendia d'una nissaga noble originària de Funes. La seva mare, Leonor Soto Reguera, filla d'un notari gallec, va contribuir al seu patrimoni amb ascendència gallega. Parlava francès, espanyol i anglès, demostrant una aptitud primerenca per les llengües. El camí de De Funès cap a l'actuació va començar amb experiències diverses. Després d'assistir al Lycée Condorcet de París i d'estudiar breument a la Sorbona, va abandonar els estudis i va treballar en diversos treballs manuals, sovint sent acomiadat. Va seguir interessos musicals com a pianista de jazz a Pigalle, París, entretenint els clients mentre mostrava signes primigenis de les seves característiques expressions facials. També va estudiar actuació durant un any a l'escola d'actuació Simon. La seva carrera va començar amb papers en obres de teatre i aparicions secundàries al cinema abans de guanyar el reconeixement públic el 1956 amb La Traversée de Paris . Es va casar amb Germaine Louise Élodie Carroyer el 1936, divorciant-se d'ella a finals de 1942; van tenir un fill, Daniel. Més tard, es va casar amb Jeanne Barthelémy de Maupassant el 1943, i van romandre junts fins a la seva mort, tenint dos fills, Patrick i Olivier, amb ella. El Luis de Funès va ser conegut per les seves actuacions plenes d'energia, les expressions facials i els tics, sovint interpretant personatges conservadors de la petita burgesia que intentaven aplacar l'autoritat. Va aparèixer a més de 150 pel·lícules entre 1945 i 1983, aconseguint un èxit significatiu en el cinema francès des dels anys 60 fins a principis dels anys 80. Obres notables inclouen Pouic-Pouic , la sèrie Le Gendarme de Saint-Tropez , la trilogia Fantomas , Le Corniaud , La Grande Vadrouille , Oscar i Les Aventures de Rabbi Jacob . La darrera pel·lícula li va valer una nominació al Globus d'Or el 1973. La seva personalitat còmica encarnava un francés mitjà impulsiu, queixumbroso, autoritari i obert. Arreu d'Europa, incloent regions com l'antiga Bloc de l'Est, l'antiga Unió Soviètica, Iran, Turquia i Israel, va aconseguir un ampli reconeixement; a més, les seves pel·lícules van connectar amb el públic en nacions com Rússia. El Luis de Funès va rebre un premi César honorífic el 1980 per la seva carrera. El seu fill, Olivier de Funès, també es va convertir en actor i va aparèixer en algunes de les pel·lícules del seu pare. El 27 de gener de 1983, va morir a Nantes, i el seu llegat es conserva mitjançant dos museus que honren la seva vida i carrera: un situat a prop de Nantes, un altre a Saint-Raphaël, i un tercer allotjat dins de l'antiga gendarmeria de Saint-Tropez.
Philippe Noiret, un actor de cinema francès, va néixer l'1 d'octubre de 1930 a Lille. Els seus pares eren Lucy (Heirman), una dona de casa de Bèlgica, i Pierre Georges Noiret, que venia colls falsos. Va passar la infància a Tolosa i va assistir a diverses escoles prestigioses a París, incloent el Lycée Janson de Sailly i el collège de Juilly. Malgrat haver suspès els exàmens de batxillerat diverses vegades, va perseguir la seva passió pel teatre, estudiant interpretació amb Roger Blin i Jean-Marie Conty i formant al Centre Dramatique de l'Ouest. Les seves primeres experiències incloïen cantar al cor de La Cigale i actuar a la Basílica de Sant Pere a Roma el 1949. Noiret va començar la seva carrera amb un paper sense acreditar a Gigi (1949) i posteriorment va aparèixer en pel·lícules com La Pointe Courte (1955) i Zazie dans le Métro (1960). Va passar set anys, a partir del 1952, de gira amb el Théâtre National Populaire, interpretant més de quaranta papers en obres clàssiques com Le Cid , Macbeth i Dom Juan . Durant aquest temps, també va col·laborar amb Jean-Pierre Darras com a humorista de nit, satiritzant figures polítiques com Charles de Gaulle. Va formar part de la 'bande du Conservatoire', formada a principis dels anys 50, que incloïa altres actors notables. El 1962, es va casar amb Monique Chaumette; van tenir una filla, Frédérique Noiret, i més tard van ser avis de l'actriu Déborah Grall. Noiret va assolir un reconeixement generalitzat a través de papers en pel·lícules com Un afer de resistència (1966) i Alexandre el beneit . Se’l recorda particularment per la seva interpretació d’Alfredo a Cinema Paradiso (1988). La seva carrera va abastar més de 100 papers cinematogràfics, atreure més de 116 milions d’espectadors i establint-lo com un dels actors francesos més populars. Va rebre dos Premis César: un el 1976 per Vieux Fusil i un altre el 1990 per La vida i res més . També va ser nomenat Cavaller de l’Ordre de la Legió d’Honor. Després d’un període allunyat de l’escena, va tornar al teatre el 1997 amb Les Côtelettes , per actuar posteriorment a L'Homme du hasard , Les Contemplations i Cartes d’amor . Philippe Noiret va morir de càncer el 23 de novembre de 2006, a París, als 76 anys.
Pierre Desproges, va néixer el 9 de maig de 193 9 a Pantin i va morir el 18 d'abril de 1988 a Neuillymaymaymaur dankaSeine, va ser famosa francès humorista pel seu humor negre, la seva actitud anticonformista i la seva tendència cap a l'absurd.
Albània
1
Armènia
1
Argentina
24
Àustria
28
Austràlia
22
Azerbaidjan
1
Bèlgica
13
Bulgària
31
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
12
Canadà
48
Suïssa
17
Xile
8
Camerun
1
Xina
7
Colòmbia
2
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Estònia
5
Egipte
4
Espanya
74
Finlàndia
15
Regne Unit
148
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Hongria
7
Indonèsia
8
Irlanda
20
Israel
9
Índia
11
Iraq
3
Iran
6
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
35
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
1
Líban
5
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
3
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
1
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
1
Uzbekistan
1
Vietnam
1
Sud-àfrica
2
França té una llarga i distintiva tradició còmica, amb l'humor jugant un paper important en el teatre, el cinema, la televisió i l'espectacle en viu. Els còmedis francesos han desenvolupat moltes formes diferents de comèdia al llarg dels anys, des d'actuacions teatrals i la sàtira clàssica fins a l'actual comèdia improvisada, la comèdia d'esquetxos i el contingut en línia.
El directori de GiggleTime reuneix comediants francesos, humoristes, actors còmics, escriptors i altres personalitats associades a la comèdia francesa. Exploreu els perfils de dalt per descobrir comediants de diferents generacions i saber més sobre les seves carreres i el seu treball.
La comèdia *stand-up* s'ha convertit en una part cada vegada més visible de la escena còmica francesa. Els còmics actuen en clubs de comèdia dedicats, teatres, cafeteries i altres llocs, presentant material que va des de històries personals i humor d'observació fins a comentaris socials, sàtira i comèdia absurda.
La escena de comèdia en francès és particularment activa a París, on els artistes poden trobar nombrosos escenaris i públics tant per a espectacles consagrats com per a noves actuacions. La comèdia també s’interpreta a ciutats i regions de tot França, oferint als còmedis l’oportunitat de desenvolupar públic fora de la capital.
La comèdia en llengua francesa s'estén també més enllà de França, amb intèrprets i públics connectats al món francòfon més ampli.
Un dels formats distintius associats a la comèdia francesa és el monòleg, en què un còmic interpreta una producció en solitari de llargmetratge per a un públic.
Aquests espectacles poden combinar comèdia improvisada, narració d'històries, actuació teatral, personatges i comèdia guionitzada. El format s'ha convertit en una part important de l'entreteniment popular francès i ha ajudat molts còmedis a desenvolupar una identitat escènica recognoscible.
Mentre el *stand-up* francès contemporani continua d'evolucionar, la connexió entre la comèdia i l'espectacle teatral segueix sent una característica important de la cultura còmica del país.
La comèdia francesa té una forta presència al cinema i la televisió. Els còmedis sovint passen entre actuacions en directe, interpretació, escriptura i presentació, amb molts intèrprets construint carreres a través de diverses formes d'entreteniment.
La televisió francesa ha produït nombrosos programes de comèdia, espais d'esquetxos i formats d'entreteniment, mentre que el cinema francès té una llarga història de pel·lícules de comèdia exitoses i interpretacions còmiques memorables.
La relació entre el comediant en directe i l'actuació a la pantalla és particularment interessant a França, on un còmic pot començar amb actuacions en viu abans de passar al cinema, la televisió o altres formes d'entreteniment.
No hi ha un únic estil que defineixi la comèdia francesa. Els intèrprets treballen en diferents àmbits, com ara la comèdia d'observació, la sàtira, la paròdia, la comèdia física, les actuacions basades en personatges, la narració d'històries i la improvisació.
Diferents generacions de còmiques també han aportat diferents influències a l'escena. Els artistes consagrats continuen apareixent al costat de còmiques novelles que utilitzen podcasts, YouTube, xarxes socials i plataformes de streaming per arribar al públic.
Aquesta combinació de comèdia escènica tradicional i entreteniment digital ha creat més oportunitats perquè els còmics francesos emergents desenvolupin el seu propi públic i estils.
Busques comediants francesos, comediants de *stand-up* francesos o actors còmic de França? Explora l'adreçari de GiggleTime a dalt per descobrir intèrprets de diferents períodes i zones de l'entreteniment francès.
Busca un/una particular humorista o explora els perfils per descobrir noms nous. Les pàgines individuals poden incloure informació biogràfica, detalls de la carrera, actuacions, fotografies i altres fets interessants.
Sigui que gaudeixis de l'humor en directe francès, pel·lícules de comèdia, còmedis televisius, espectacles unipersonals o la comèdia francesa clàssica, GiggleTime et facilita descobrir les persones darrere l'humor.
El nostre directori continua d'expandir-se amb nous perfils, donant-te més maneres d'explorar el món de la comèdia francesa.
