Albert Dopótte
Albert Dolte, nascut el 1 de gener de 1961, Saint-Germain-Lye, va actuar com actor, director, escrit de pantalla i còmic a França.
Albert Dolte, nascut el 1 de gener de 1961, Saint-Germain-Lye, va actuar com actor, director, escrit de pantalla i còmic a França.
Nascut 16 d'octubre del 196, a la 13a arondiment de París, Éli Semehoun, més conegut com l'Élie Semoun, treballa a França com a com a humorista, actor, director, pantalla i cantant.
Fernand Joseph Désiré Contandin, conegut professionalment com Fernandel, va néixer el 8 de maig de 1903 a Marsella, França. Els seus pares eren Désirée Bédouin i Denis Contandin, originaris de Perosa Argentina, Itàlia; el seu pare treballava com a comptable i actuava com a afeccionat sota el pseudònim 'Sined'. Va tenir dos germans, Auguste-Marcel (1897-1961) i Francis (Fransined) (1914-2012), i una germana, Marguerite (1910-2006). Havent començat en els teatres de varietats, Fernandel va adoptar el nom artístic Fernandel el 1922, una designació proporcionada per la seva sogra. Es va casar amb Henriette Félicie Manse el 1925. La carrera de Fernandel va començar amb aparicions en cafeteries i a casaments, seguida d'una victòria en un concurs cantant infantil al Théâtre du Châtelet de Marsella als set anys. Va fer el seu debut cinematogràfic l'any 1930 a *Le Blanc et le Noir*. La seva popularitat va créixer de manera constant durant les dècades de 1930 i 1940, amb papers clau en pel·lícules com *Angèle* (1934), *Regain* (1937), *Le Schpountz* (1938) i *La Fille du Puisatier* (1940). Va col·laborar extensivament amb Marcel Pagnol, apareixent en tretze de les seves pel·lícules. Va publicar la cançó popular “Félicie aussi” l'any 1939 i va tenir un enregistrament exitós de “La Caissière du Grand Café” el 1947. Fernandel esdevingué una de les estrelles més grans del cinema francès durant diverses dècades, apareixent en més de 125 pel·lícules entre 1930 i 1969. Era ben conegut per interpretar el sacerdot del poble italià a la sèrie de Don Camillo des de 1951 fins a 1970, un paper que va portar a una reunió amb el Papa Pius XII l'any 1953. Les seves característiques facials distintives, a les quals es referia com a la seva ‘gueule de cheval’ (cara de cavall), es van convertir en un tret distintiu. També va aparèixer en pel·lícules italianes i americanes, incloent Vint mil llegües sota el mar (1956) amb David Niven i Vacances a París (1958) amb Bob Hope i Anita Ekberg. Fernandel va participar en la direcció o coproducció de múltiples pel·lícules al llarg de la seva carrera. Les pel·lícules de Fernandel van atreure més de 200 milions d'espectadors durant la seva carrera, i el 1968, el general Charles de Gaulle va declarar que Fernandel era l'únic francès més famós que ell mateix a nivell mundial. Després d'un diagnòstic de càncer de pulmó, va morir el 26 de febrer de 1971, i les seves restes hi són interredes al Cementiri de Passy a París. El seu fill Franck Fernandel es va convertir en actor i cantant, i va actuar al costat del seu pare a L'Âge ingrat i En avant la musique .
Nascut que 13 d'octubre del 1900 a Reims, Ghilaine Demmanget es va morir e el 3 d'abril del 1991 a NeuillymarsonSeuine. Té una carrera com actriu francesa. No es va casar amb el príncep Louis II era un alt consort de la princesa de Mònaco de 1946 al 1949.
Jamel Debbouze, nascut el 1 de juny de 1975 al 10 de juny de París, treballa com a humorista, actor i productor, i és Franco-Maïna.
Jean Dujardin, que actua sota el nom de Jean Edmond Dujardin, és un artista francès que treballa com a actor, còmic, productor i director. El 19 de juny de 1972 es commemora la data del seu naixement a Rueil-Malmaison, França, que és a prop de París. En créixer a Plaisir, Yvelines, va treballar breument com a serraller per a l'empresa de construcció del seu pare abans de començar una carrera en l'espectacle. Actualment té 54 anys, Dujardin va començar a fer actuacions de comèdia en cafeteries i va servir a l'exèrcit on va entretenir els companys reclutes amb imitacions, descobrint el seu talent còmic. La carrera de Dujardin va començar a l'escena i la televisió als anys 90 amb el grup de comèdia Nous Ç Nous. El 1996, Dujardin va participar al programa de televisió *Graïnes de star* juntament amb altres concursants. De 1999 a 2003, va guanyar popularitat gràcies a la sèrie de televisió *Un gars, une fille* al costat d'Alexandra Lamy, que més tard seria la seva esposa de 2009 a 2014. Va protagonitzar programes de televisió i pel·lícules còmiques al principi de la seva carrera, i va crear el personatge de Brice de Nice a l'espectacle *Fiesta*, que es va adaptar a una pel·lícula, *Brice de Nice*, el 2005. Dujardin va assolir fama internacional a través de diversos papers, incloent-hi Hubert Bonisseur de La Bath a les pel·lícules d'OSS 117: El Caire, Niu d'espies (2006), Pèrdua a Rio (2009) i D’Àfrica amb amor (2021). També va protagonitzar Lucky Luke a la pel·lícula Lucky Luke (2009) i va col·laborar amb Michel Hazanavicius a El artista (2011), on va interpretar George Valentin. Aquest paper li va reportar nombrosos reconeixements, incloent-hi l’Oscar al millor actor (2012), un Globus d’Or, un BAFTA i un premi del Sindicat d’Actors. També ha aparegut en pel·lícules americanes com El lob de Wall Street (2013) i Els homes del president Roosevelt (2014). Papers recents inclouen aparicions a Presidents (2021) i Brice 3 (2016), i està programat per interpretar Don Diego de la Vega a la minisèrie Zorro el 2024.
Nascut Marcel Mangel a Estrasburg, França, el 22 de març de 1923, Marcel Marceau esdevingué un reconegut actor i mim francès a nivell mundial. El seu nom de naixement reflectia els seus pares, Charles Mangel, un botxí, i Anna Werzberg. La família es traslladà a Lille el 1926 per raons professionals i més tard es va mudar a Anglaterra. Des de ben petit, Marcel es veié influït per les pel·lícules de Charlie Chaplin, cosa que inspirà el seu somni de convertir-se en mim, i assistí al liceu Fustel-de-Coulanges a Estrasburg fins al 1938. Durant la Segona Guerra Mundial, la família de Marceau es va desplaçar i es va instal·lar inicialment a Chancelade i Périgueux. Als 17 anys, va fugir amb la seva família a Limoges i va estudiar al liceu Gay-Lussac i a l'École des arts décoratifs de Limoges el 1941. Va participar activament en la Resistència jueva francesa, ajudant a rescatar nens jueus, incloent-hi uns trenta que van escapar a Suïssa amb el seu cosí Georges Loinger. Va adoptar el cognom 'Marceau' durant l'ocupació alemanya, fent referència a François Séverin Marceau-Desgraviers. Degut al seu domini de l'anglès, el francès i l'alemany, va servir com a oficial de comunicació de la Tercera Armada del general George Patton durant la guerra. Tràgicament, el seu pare va ser detingut i deportat a Auschwitz el 1944, on va ser assassinat. Després del conflicte, Marceau va començar a estudiar a l'Escola d'Art Dramàtic Charles Dullin el 1945, rebent instrucció de Joshua Smith, Étienne Decroux i Jean-Louis Barrault. A l'agost de 1944, va presentar la seva primera actuació significativa davant un públic de 3.000 soldats a París. El 1947, va crear el personatge de 'Bip el pallasso', debutant-lo el 22 de març al Théâtre de Poche Montparnasse, inspirat en Pip de *Great Expectations* de Charles Dickens. Va rebre el Premi Deburau el 1949 pel seu mimodrama, *Mort abans del matí*, i va fundar la Compagnie de Mime Marcel Marceau aquell mateix any. Durant més de 60 anys, Marceau va entretenir públics a nivell mundial com a artista professional, participant en pel·lícules com 'Barbarella' (1968) i 'Silent Movie' (1976), on la seva única paraula parlada va ser “Non”. Va dedicar seixanta anys a elevar el pantomima a una forma d'art destacada, completant més de 5.000 actuacions. Marcel Marceau va morir el 22 de setembre de 2007, als 84 anys, i va ser traslladat al cementiri de Pere Lachaise a París.
Max Linder, nascut Gabriel-Maximilien Leuvielle el 16 de desembre de 1883 a Saint-Loubès, Gironda, França, va ser una figura important en el cinema primerenc. Els seus pares, Jean (Marcel) Leuvielle i Suzanne Baron, eren propietaris de vinyes, cosa que li va proporcionar una infància confortable que incloïa estudis al liceu de Talence. Inicialment, va seguir una carrera teatral, apuntant-se al Conservatori de Bordeus el 1899 i guanyant premis tant en comèdia com en tragèdia. No obstant això, va ser expulsat després d'una discussió amb un professor, i va actuar breument sota el pseudònim Max Lacerda abans d'adoptar el nom Max Linder el 1904, inspirat per un cartell de botiga de sabates de Bordeus. La carrera de Linder va experimentar un gir decisiu quan va començar a treballar per Pathé durant l'estiu de 1905. Va exercir com a guionista, director i actor, produint un ritme impressionant d'aproximadament una pel·lícula al dia. La seva obra primerenca incloïa 'Le Premier cigare d'un collégien' (1905). A partir de 1907 amb 'The Skater's Debut,' va aconseguir reconeixement per la seva representació de 'Max,' un personatge que representava un socialita pròsper. La seva interpretació de 'Max,' present en aproximadament 100 curtsmetratges del 1910 al 1914, és reconeguda com un dels primers exemples d'un personatge que apareix de manera consistent al cinema. La col·laboració creativa de Linder amb René LePrince va portar a la codirecció dels seus propis films a partir del 1911. Va fer una gira internacional entre el 1912 i el 1913, visitant Espanya, Alemanya i Rússia (Sant Petersburg). Durant una actuació de patinatge el 1911, va patir una hèrnies. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Linder es va alistar a l'exèrcit francès i va resultar ferit diverses vegades durant el seu servei. Després de la guerra, va intentar trobar èxit als Estats Units, però aquest esforç va resultar infructuós. El seu germà menor, Maurice, va aconseguir fama com a jugador de rugbi nacional, mentre que la seva germana Marcelle va aparèixer en alguns dels seus films. Max Linder va morir l'1 de novembre de 1925, a París, deixant enrere un llegat que va influir significativament en la creació del personatge de ‘El Tramp’ de Charlie Chaplin.
Pierre Dac, nascut André Isaac el 15 d'agost de 1893 a Châlons-sur-Marne, França, va ser un humorista francès. La seva família, originària d'Alsàcia (Uttenheim i Niederbronn-les-Bains), tenia arrels jueves i va emigrar després de la Guerra Franco-Prussiana. El seu pare, Salomon Isaac, era esbotxador, i la família es va traslladar a París quan Dac tenia tres anys. Va prendre lliçons de violí de petit, però el van expulsar de l'escola el 1908 per una broma. La carrera de Dac va començar als anys 20 com a cancioner en cabarets com La Muse rouge i La Vache enragée. El 1938 va crear la revista satírica *L'Os à moelle*, que va guanyar popularitat abans de ser suspesa per la censura nazi. Va aparèixer en pel·lícules com *Voilà Montmartre* (1934) i *Juanita* (1935). L’any 1941, escapant del conflicte de la Segona Guerra Mundial, va buscar refugi a Londres. Allà, va col·laborar amb Radio Londres, un servei de la BBC que arribava a França ocupada, component cançons humorístiques i fent rutines còmiques. Va ser detingut a Espanya mentre intentava arribar a Londres i va passar diversos mesos a les presons de Franco. Després de la Segona Guerra Mundial, Dac va formar un duet còmic amb Francis Blanche, i junts van crear i presentar sèries de ràdio populars com *Malheur aux barbus*, *Signé Furax* i *Bons Baisers de partout*. Dac va encunyar el terme còmic 'Schmilblick', descrit com a 'rígidament integral, que no serveix per res absolutament i per tant pot servir per tot', i va popularitzar la paraula “loufoque”. També va inventar el biglotron i la recepta de la melmelada de fideus. Va ser iniciat a la Maçoneria l'any 1926 i va crear un ritual maçònic paròdic anomenat 'Le rite des Voyous'. Pierre Dac va rebre diverses distincions al llarg de la seva vida; entre elles, la Croix de Guerre (tant de 1914-1918 com de 1939-1945), la Medalla de la Resistència i la distinció d'ésser nomenat Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor. Fins a la seva mort el 9 de febrer de 1975, a París, va romandre actiu en el cinema i la televisió, amb papers en produccions com *La Famille Anodin* (1956) i *Ne jouez pas avec les Martiens* (1968).
Nascut a Los Angeles el 9 de desembre de 1980, Simon Helberg és actor americà d'origen alemany. Ha guanyat fama realitzant en Howard Wolowitz a la sèrie de teoria de Big Bang. També ha inclòs la conversió de la comèdia de televisió MADtv.
Christian Keyvier, nascut 6 de maig del 195 2 del 15 de París, és un actor francès, productor de pantalla i una nacionalitat belga.
Nascut el 19 de març del 1964 a Dieppe, Sena-Marit, Valérie Lemercier va treballar a França com a actriu, director de pantalla, humorista i cantant.
Albània
1
Armènia
1
Argentina
24
Àustria
28
Austràlia
22
Azerbaidjan
1
Bèlgica
13
Bulgària
31
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
12
Canadà
48
Suïssa
17
Xile
8
Camerun
1
Xina
7
Colòmbia
2
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Estònia
5
Egipte
4
Espanya
74
Finlàndia
15
Regne Unit
148
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Hongria
7
Indonèsia
8
Irlanda
20
Israel
9
Índia
11
Iraq
3
Iran
6
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
35
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
1
Líban
5
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
3
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
1
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
1
Uzbekistan
1
Vietnam
1
Sud-àfrica
2
França té una llarga i distintiva tradició còmica, amb l'humor jugant un paper important en el teatre, el cinema, la televisió i l'espectacle en viu. Els còmedis francesos han desenvolupat moltes formes diferents de comèdia al llarg dels anys, des d'actuacions teatrals i la sàtira clàssica fins a l'actual comèdia improvisada, la comèdia d'esquetxos i el contingut en línia.
El directori de GiggleTime reuneix comediants francesos, humoristes, actors còmics, escriptors i altres personalitats associades a la comèdia francesa. Exploreu els perfils de dalt per descobrir comediants de diferents generacions i saber més sobre les seves carreres i el seu treball.
La comèdia *stand-up* s'ha convertit en una part cada vegada més visible de la escena còmica francesa. Els còmics actuen en clubs de comèdia dedicats, teatres, cafeteries i altres llocs, presentant material que va des de històries personals i humor d'observació fins a comentaris socials, sàtira i comèdia absurda.
La escena de comèdia en francès és particularment activa a París, on els artistes poden trobar nombrosos escenaris i públics tant per a espectacles consagrats com per a noves actuacions. La comèdia també s’interpreta a ciutats i regions de tot França, oferint als còmedis l’oportunitat de desenvolupar públic fora de la capital.
La comèdia en llengua francesa s'estén també més enllà de França, amb intèrprets i públics connectats al món francòfon més ampli.
Un dels formats distintius associats a la comèdia francesa és el monòleg, en què un còmic interpreta una producció en solitari de llargmetratge per a un públic.
Aquests espectacles poden combinar comèdia improvisada, narració d'històries, actuació teatral, personatges i comèdia guionitzada. El format s'ha convertit en una part important de l'entreteniment popular francès i ha ajudat molts còmedis a desenvolupar una identitat escènica recognoscible.
Mentre el *stand-up* francès contemporani continua d'evolucionar, la connexió entre la comèdia i l'espectacle teatral segueix sent una característica important de la cultura còmica del país.
La comèdia francesa té una forta presència al cinema i la televisió. Els còmedis sovint passen entre actuacions en directe, interpretació, escriptura i presentació, amb molts intèrprets construint carreres a través de diverses formes d'entreteniment.
La televisió francesa ha produït nombrosos programes de comèdia, espais d'esquetxos i formats d'entreteniment, mentre que el cinema francès té una llarga història de pel·lícules de comèdia exitoses i interpretacions còmiques memorables.
La relació entre el comediant en directe i l'actuació a la pantalla és particularment interessant a França, on un còmic pot començar amb actuacions en viu abans de passar al cinema, la televisió o altres formes d'entreteniment.
No hi ha un únic estil que defineixi la comèdia francesa. Els intèrprets treballen en diferents àmbits, com ara la comèdia d'observació, la sàtira, la paròdia, la comèdia física, les actuacions basades en personatges, la narració d'històries i la improvisació.
Diferents generacions de còmiques també han aportat diferents influències a l'escena. Els artistes consagrats continuen apareixent al costat de còmiques novelles que utilitzen podcasts, YouTube, xarxes socials i plataformes de streaming per arribar al públic.
Aquesta combinació de comèdia escènica tradicional i entreteniment digital ha creat més oportunitats perquè els còmics francesos emergents desenvolupin el seu propi públic i estils.
Busques comediants francesos, comediants de *stand-up* francesos o actors còmic de França? Explora l'adreçari de GiggleTime a dalt per descobrir intèrprets de diferents períodes i zones de l'entreteniment francès.
Busca un/una particular humorista o explora els perfils per descobrir noms nous. Les pàgines individuals poden incloure informació biogràfica, detalls de la carrera, actuacions, fotografies i altres fets interessants.
Sigui que gaudeixis de l'humor en directe francès, pel·lícules de comèdia, còmedis televisius, espectacles unipersonals o la comèdia francesa clàssica, GiggleTime et facilita descobrir les persones darrere l'humor.
El nostre directori continua d'expandir-se amb nous perfils, donant-te més maneres d'explorar el món de la comèdia francesa.