Directori global de talent

Còmics: Cuba

Directori de còmics: Cuba. Perfils, biografies, fotos i enllaços a xarxes socials.

Espectacles de comèdia Més seguits Afegeix un humorista

Propers espectacles Verificat Perfils reclamats

Cuba Verificat Esborra-ho tot

Es mostren 1-4 de 4 còmics

Verificat No reclamat

Cuba

Alexis Valdés

652K seguidors

Alexis Valdés és un humorista, actor, cineasta, monologuista, guionista, productor, poeta i compositor cubà la carrera del qual l’ha portat de l’Havana a Espanya i després a Miami. Va néixer a l’Havana el 16 d’agost de 1963, fill d’una mestra i de l’actor còmic cubà Leonel Valdés. Es va graduar en enginyeria, però va guanyar la interpretació, i va treballar com a actor a Cuba durant deu anys, amb papers a la pantalla com María Antonia (1991) i El siglo de las luces (1992). A la dècada de 1990 es va establir a Espanya, on es va fer molt conegut pels seus monòlegs a El club de la comedia (2000–2004). La televisió espanyola el va mantenir ocupat aquells anys, amb aparicions a El comisario i Ellas son así (1999), Humor se escribe con H, La primera noche, Casi todo a cien i La vuelta al mando (2000–2001), Un paso adelante (2003), El inquilino (2004), la comèdia de situació Casi perfectos (2004–2005) i Aída (2005). Al cinema va aparèixer a París-Tombuctú (1999), Salsa i Tatawo (2000), Torrente 2: Misión en Marbella, Tuno negro i Clara y Elena (2001), El oro de Moscú (2003) i 90 millas (2005), i va posar veu a personatges de les versions espanyoles de Madagascar i Surf’s Up. El 2005 va interpretar, dirigir i produir el seu primer llargmetratge, Un rey en La Habana. Més tard es va traslladar a Miami, on produeix i presenta programes nocturns. Fins al desembre de 2012 va conduir el programa d’humor i entrevistes Esta noche tu night a Mega TV, on rebia grans músics i humoristes i interpretava Cristinito, un dels personatges més estimats de la seva carrera, i després va presentar Seguro que Yes. També escriu i produeix obres de teatre, i ha iniciat una carrera musical professional amb el senzill El Cariñito. El 2020 va escriure el poema Esperanza, que va tenir un gran ressò a tot el món hispanoparlant, i el 2022 va publicar El miedo nos hizo fuertes, unes memòries sobre la seva dura infància. Entre els seus treballs més recents a la pantalla hi ha Arrobá (2013), Olmos y Robles i Sopa de gansos (2015), Las Campos (2018) i White House Plumbers (2023) d’HBO.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Cuba

Alvarez Guedes

Guillermo Álvarez Guedes, conegut a tota l’Amèrica Llatina simplement com a Álvarez Guedes, va ser un humorista, actor, escriptor i empresari cubà, considerat un dels humoristes de parla hispana més influents de tots els temps i un dels pioners del stand-up a l’Amèrica Llatina. Va néixer el 8 de juny de 1927 a Unión de Reyes, a la província de Matanzas, on ja de petit actuava al teatre local i entretenia el públic de festes i fires amb cançons i balls. D’adolescent es guanyava la vida en circs ambulants. Es va traslladar a l’Havana i va treballar en teatre i ràdio, on el 1949 dramatitzava crims de carrer. La comèdia va arribar quan el productor Gaspar Pumarejo el va portar a la televisió, el nou mitjà en què Cuba va ser pionera a l’Amèrica Llatina. Va actuar en farses, aventures, comèdies i musicals, i el seu paper setmanal d’el borracho, el borratxo, al Casino de la Alegría de CMQ el va convertir en una icona per als cubans. El seu estil barrejava jocs de paraules amb un humor físic que recordava Chaplin i Buster Keaton. Va fer parella amb la cantant i actriu Rita Montaner i va compartir cartell als clubs de l’Havana dels anys cinquanta amb estrelles com Beny Moré i Olga Guillot. També va iniciar una carrera cinematogràfica de més de 14 pel·lícules, entre elles Ladrón de seda (1953), The Big Boodle (1957), Dios te salve, psiquiatra (1966), A mí qué me importa que explote Miami (1976) i La chica del alacrán de oro (1990), tres de les quals va produir. El 1957 va fundar el segell discogràfic GEMA amb el pianista Ernesto Duarte Brito i el seu germà Rafael. El 1960 va marxar a l’exili, primer a Nova York i després a San Juan de Puerto Rico, on amb el seu germà va continuar Gema Records, que va ajudar a llançar internacionalment El Gran Combo de Puerto Rico. El seu primer disc d’humor va sortir el 1973, i en van seguir més de trenta. Aquells enregistraments, plens de modismes cubans i humor de carrer explicat amb cara seriosa, el van convertir en una estrella internacional de l’humor en espanyol. La seva marca era l’exclamació cubana ¡ñó!, i sovint se li atribueix haver trencat la barrera de la grolleria en el stand-up en espanyol, no per escandalitzar sinó simplement parlant com parlen els cubans. El seu humor beuria del teatro bufo, la tradició cubana de varietats amb tipus còmics dels barris de l’Havana, i de l’enyorança per la Cuba que havia deixat. Va escriure més de vint llibres d’humor i fins al 2011 va conduir un programa de tres hores a Clásica 92.3 FM de Miami, un dels més populars de la ràdio en espanyol del sud de Florida. Álvarez Guedes va morir a casa seva a Kendall, Florida, el 30 de juliol de 2013, als 86 anys.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Cuba

Aníbal de Mar

Aníbal de Mar, nascut Evaristo Simón Domínguez, va ser un actor còmic cubà recordat sobretot com El Tremendo Juez, el sofert jutge de la comèdia radiofònica i televisiva La tremenda corte, que encara s’emet en emissores de tota l’Amèrica Llatina i es ven en CD, VHS i DVD. Va néixer un 26 d’octubre a Yateras, a la província de Guantánamo, a l’est de Cuba. Va començar la seva carrera el 1934, treballant en teatres de tota l’illa. Tenia el do d’interpretar diversos personatges alhora: en un espectacle a Santiago de Cuba feia tant de Don Pancracio com del seu fill Felipito, un número que després va arribar a la pantalla a la pel·lícula Una aventura peligrosa (1939). El 1934 també es va convertir en el detectiu xinès Chan Li Po al serial radiofònic del mateix nom de Félix B. Caignet, més tard autor de la famosa radionovel·la El derecho de nacer. Va ser un dels primers grans èxits radiofònics de Cuba, i el 1937 es va convertir en La serpiente roja, la primera pel·lícula sonora cubana, amb Pituka de Foronda i Carlos Badías, dirigida per Ernesto Caparrós. Des del 1941 va treballar amb Leopoldo Fernández, amb De Mar com a Filomeno i Fernández com a Pototo en el duo radiofònic i després televisiu Pototo y Filomeno. La seva creació més duradora va ser La tremenda corte, estrenada a principis dels anys quaranta, en què l’exasperat jutge de De Mar s’enfrontava a l’incorregible José Candelario Tres Patines de Fernández. Al llarg dels anys va treballar en moltes emissores cubanes, entre elles CMKD i CMKC a Santiago de Cuba i CMQ, COCO i RHC a l’Havana. Entre les seves altres pel·lícules hi ha Romance musical, amb Otto Sirgo, Rosita Fornés i Rita Montaner al repartiment, Hitler soy yo amb Adolfo Otero i Julito Díaz, Música, mujeres y piratas, Hotel de muchachas i ¡Olé, Cuba!. El 1947 va doblar a l’espanyol el personatge xinès de la pel·lícula de la MGM Little Mister Jim a Nova York. Aníbal de Mar va morir a Miami el 22 de febrer de 1980.

Veure el perfil

Verificat No reclamat

Cuba

Leopoldo Fernández

Leopoldo Fernández, conegut a l’escenari com a Pototo i per milions d’oients com a Tres Patines, va ser un actor, cantant i humorista cubà, considerat un dels humoristes de parla hispana més influents del segle XX. Va néixer com a Leopoldo Augusto Fernández Salgado el 26 de desembre de 1904 a la província de Matanzas i va créixer a Güines en una família humil; el seu pare era treballador del tabac. Va deixar l’escola jove per ajudar a mantenir la família, repartint pa i treballant de telegrafista, cargolador de puros i endeví, fins que el 1926 va fundar amb uns amics la seva pròpia companyia de teatre. Aquell any també va recórrer Cuba amb Blanquita Gómez, i al llarg dels anys trenta es va consolidar en el circuit teatral de l’illa. La fama massiva va arribar a principis dels anys quaranta, quan l’emissora Cadena Azul el va contractar amb Aníbal de Mar per a un nou programa. L’escriptor espanyol Cástor Vispo va crear els guions i els personatges de La tremenda corte, estrenada el 1941, en què Fernández interpretava José Candelario Tres Patines, un murri de poca volada sempre en problemes amb el jutge de De Mar. L’èxit va ser immediat; s’escoltava cada dia fins a Puerto Rico, Veneçuela, Colòmbia, el Perú, Panamà i la República Dominicana, i encara avui s’emet. Fernández deia que molts personatges estaven inspirats en tipus cubans reals. A l’escenari, ell i De Mar també formaven el duo Pototo y Filomeno, i Fernández va formar una cèlebre parella amb l’actriu Mimí Cal com a Nananina. Va aparèixer a les pel·lícules Hotel de muchachas (1951) i ¡Olé, Cuba! (1957) i va enregistrar discos d’humor. Va continuar treballant a Cuba després de 1959; el març de 1962 la seva companyia feia 70 setmanes seguides al Teatro Nacional de l’Havana. Aquell abril es va interrompre una funció, es va tancar el seu teatre i, més tard aquell mateix any, va sortir de Cuba amb 1.170 refugiats al vaixell de càrrega Shirley Lykes. Sempre va negar la història popular segons la qual un acudit sobre penjar un retrat l’havia portat a la presó. A l’exili va treballar a Mèxic, on el 1968 va enregistrar amb De Mar el disc Tres Patines y El Señor Juez, i al Perú, on el 1969 va protagonitzar amb Antonio Salim la sèrie de Panamericana Televisión El Guardia Tres Patines. A Puerto Rico va conèixer l’actriu Vilma Carbia, la seva segona esposa. El 1971 es va establir a Miami. El 1976 va llançar el programa de ràdio Los Problemas de Trespatines, amb Carbia com a esposa seva, que s’escoltava en emissores de tots els Estats Units; el 1977 la seva companyia va fer cinc mesos al Teatro Lecuona de Hialeah; i el 1980 va tornar al cinema amb Misión 3K3, codirigida amb el seu fill Polito. La seva última temporada teatral, Pototo odia a las mujeres, es va mantenir fins a l’octubre de 1984. Mai no va cobrar drets per les interminables reemissions de la seva obra. Leopoldo Fernández va morir a Miami l’11 de novembre de 1985, i sobre el seu taüt es va posar terra cubana.

Veure el perfil