Nascut a Dinamarca, Simon Jul Jørgensen ha treballat com actor, humorista, cantant i escriure en pantalla. Ha aconseguit el seu perfil públic més alt fent part en el Un documental danès polèmic El Capell Roig.
La Stevie Martin és una còmica, actriu i escriptora britànica. Nascuda el 1988 o el 1989, va passar els anys formats a Northwich, Cheshire. La seva formació acadèmica inclou un grau en literatura anglesa del St. John's College de la Universitat de Durham, que va obtenir el 2010. Durant els seus estudis universitaris, Martin va ser membre actiu del grup de comèdia d'esquetxos Durham Revue durant dos anys. Després de graduar-se, va seguir una carrera com a periodista abans de passar a la comèdia. També va col·laborar amb Tessa Coates i Liz Kingsman com a part del grup de comèdia d'esquetxos Massive Dad. El 2018, Martin va canviar l'atenció als projectes individuals, començant el seu viatge professional amb 'Stevie Martin: Vol 1' al Fringe d'Edimburg. Juntament amb Tessa Coates, co-presenta el podcast 'Nobody Panic', anteriorment conegut com a 'The Debrief', tot i que actualment està en suspens i programat per concloure al febrer de 2026. La parella també va coescriure el llibre 'Nobody Panic: How to Be a Functioning Adult Without Screaming' el 2021. Les seves aparicions televisives són nombroses, incloses participacions en programes com 8 Out of 10 Cats Does Countdown, Starstruck, Breeders, The Mash Report, Guessable, The Emily Atack Show, Taskmaster i The Horne Section. L'escriptura de Martin ha aparegut en programes com The Russell Howard Hour, i publica un butlletí informatiu conegut com a 'The S Is a 5'. La importància de Martin ha augmentat constantment en temps recents; el 2025, va participar com a competidora en la 19a temporada de Taskmaster i va presentar conjuntament la miniserie de tres episodis 'Got the Shot'. A més, ha aparegut a Here We Go de BBC One i a Mitchell and Webb Are Not Helping de Channel 4. El seu contingut còmic en línia ha acumulat 45 milions de visualitzacions a nivell mundial, cosa que demostra el seu ampli atractiu. Els crítics han elogiat les seves actuacions en directe; The Guardian va descriure el seu espectacle com a "enginyós", "generós, sorprenent i ple d'alegria", mentre que The Times el va qualificar de "una hora intel·ligent, perspicaz i, crucialment, hilarant". The Scotsman va considerar l'espectacle "realment divertit". Actualment, Martin torna a la comèdia en directe amb un nou espectacle, caracteritzat per actuacions on als membres del públic no se'ls permet interrompre per berenar. També ha dirigit i està casada amb el còmic Adam Riches; la seva germana menor és Gina Martin, activista política i autora.
Nascuda el 25 de juliol de 1963 a Roma, Sabina Guzzanti és una italiana que treballa com a satirista, actriu, escriptora i productora. Prové d'una família involucrada en els mitjans; el seu pare, Paolo Guzzanti, és periodista i ex-polític. Té dos germans, Corrado Guzzanti i Caterina Guzzanti. Després de graduar-se al Liceo Orazio de Roma i obtenir un diploma de l'Accademia nazionale d'arte drammatica el 1985, va començar la seva carrera fent teatre amb el seu germà, Corrado. L'estil còmic de Guzzanti se centra en l'anàlisi de la vida social i política a Itàlia. Va guanyar popularitat a finals dels anys 80 i principis dels 90 a través d'imitacions de figures com Moana Pozzi, Massimo D'Alema i Silvio Berlusconi. Les seves primeres aparicions televisives van incloure Proffimamente non stop (1987) i Matrjoska (1988), aquesta última de la qual va patir censura i va ser rebatejada com a L'araba fenice . També va participar en la sitcom Ovidio el 1988 i va aparèixer en programes com La TV delle ragazze durant els anys 90, sovint al costat de Serena Dandini. Al llarg dels anys 90, va oferir espectacles còmiques com Con fervido zelo (1991) i Non io: Sabina e le altre (1994). Un moment clau en la seva carrera va ser la creació i presentació del programa de sàtira política nocturna Raiot (2003). Aquest programa, titulat Raiot - Armi di distrazione di massa , va resultar controvertit i va provocar accions legals per part de Mediaset. Posteriorment, es va retirar dels arxius de la RAI. En resposta a aquesta censura, va dirigir el documental Viva Zapatero! (2005), que va rebre una acollida positiva i li va valer un premi Nastro d'argento. Va continuar dirigint pel·lícules com Sympathy for the Lobster (2007) i Le ragioni dell’aragosta (2007). El 2010, va coescriure, produir i dirigir el documental Draquila - L'Italia che trema , seguit de la direcció de Franca la Prima (2011), un homenatge a Franca Valeri. També va crear l’espectacle teatral Sì, Sì, Sì….oh Sì! el 2011. Les seves aparicions inclouen papers en pel·lícules com La trattativa (2014) i va presentar el programa de televisió Un due tre…Stella! a La7 el 2012. Guzzanti ha estat seguidora del budisme Nichiren i membre de Soka Gakkai International des de 1987.
Stéphane Rousseau és un actor i còmic canadenc, nascut el 17 de setembre de 1966 a LaSalle, que actualment forma part de Mont-real. És també un humorista quebecois, actor, presentador, autor, cantant i pintor. La seva carrera va començar l'any 1988 quan va participar per primer cop al festival Juste pour rire de Mont-real. Poc després, de 1988 a 1989, va co-presentar un programa de ràdio anomenat Good Morning Québec a CHIK-FM amb Mario Grenier. L'ascensió al reconeixement de Rousseau va continuar al llarg de la tardor dels anys 80 i els anys 90. El 1989, va co-presentar el programa de televisió *C'est à ton tour* amb Natalie Richard durant una temporada. Després, va co-presentar *Les Deux pistons au retour à la maison* a CKMF-FM Montréal amb Mario Lirette del 1990 al 1993, guanyant un reconeixement significatiu com a presentador. El 1992, va debutar el seu primer espectacle en solitari, 'Rousseau', realitzant impressionants 269 actuacions en 50 ciutats. Aquest espectacle li va valer un Premi Félix i un disc de platí doble el 1994, i va actuar al Montreal Forum el 1994 davant un públic de 8.000 persones. Es van seguir espectacles posteriors, com ara 'Drôle de Stéphane Rousseau' el 1995 i 'Stéphane Rousseau vous fait l'humour' el 1999. Aquell mateix any, va obrir per a Celine Dion al Centre Bell, amb l'actuació retransmesa en directe a TVA. Més enllà de la comèdia *stand-up*, Rousseau també ha gaudit d'una carrera actoral reeixida. Va rebre dos premis Olivier el 2001 per interpretació teatral i espectacle més popular, i va actuar al Bataclan de París aquell any. Va interpretar Sébastien a Les invasions bàrbares de Denys Arcand el 2002, obtenint un premi al millor actor secundari al Festival de Cinema de Toronto. Entre els seus treballs cinematogràfics també hi ha Asterix als Jocs Olímpics (2008) i Fatal (2010), una paròdia sobre la indústria musical. Ha aparegut a Modern Love (2007). El 2021, va ser un dels membres del jurat de Chanteurs masqués . També ha co-presentat diversos esdeveniments, incloent el festival Juste pour rire amb Franck Dubosc del 2002 al 2006 i un especial de vacances amb Isabelle Boulay el 2004. Un DVD del seu espectacle, 'Rousseau - One Man Show,' va sortir al mercat el 2008. Té un fill anomenat Axel Saint-Germain-Rousseau, nascut el 25 de desembre de 2008, amb la seva exparella Maud Saint-Germain.
Sam Breton és un humorista francès-canadenc molt ben valorat pel públic quebecà. La seva comèdia és coneguda pel seu sentit de l'humor únic i la gran sensibilitat. Va començar a representar "Au pic pis à pelle" el 2019, un espectacle en solitari que va guanyar ràpidament una popularitat important, venent més de 300.000 entrades i representant-se més de 500 vegades. Un vídeo de YouTube de la seva actuació del 2017 a Juste Pour Rire ha superat les 800.000 visualitzacions, demostrant encara més el seu abast. També presenta un podcast popular anomenat "Avec son Sam" i manté una presència activa a Instagram. La obra de Breton sovint s’inspira en experiències personals. Durant la seva aparició com a convidat a *En direct du jour de l'an* el 2025, va compartir una història sobre rebre un pal de hoquei de nen, una cosa estimada malgrat les dificultats financeres de la seva família que l’obligaven a reparar-lo repetidament. Jugava a hoquei amb freqüència de petit, independentment del temps. Aquestes experiències influeixen en la seva perspectiva; creu que els millors records estan lligats a moments i no a objectes, i prefereix passar temps amb els seus nebods i nebodes que regalar-los abundantment. Recentment, Breton va experimentar un esgotament professional i va prendre una pausa de la indústria de l’espectacle, però ha tornat des d’aleshores, apareixent a *Chanteur masqué* i llançant un nou espectacle en solitari anomenat *Ga-lé Aller*. Aquesta aparició a *En direct du jour de l'an* marca la seva primera aparició mediàtica després de la seva recuperació. Actualment, Sam Breton està de gira per les principals ciutats i teatres dels Estats Units del 4 de novembre de 2026 al 4 de desembre de 2026, amb mercats addicionals que podrien afegir-se al llarg de l'any. Els preus de les entrades varien segons el local, l'asseguda, la demanda i la disponibilitat; un lloc web proporciona detalls sobre les parades de la gira confirmades i els preus. També està interpretant *Ga-lé aller!* al Théâtre Maisonneuve. A més de l'humor, Breton col·labora amb Guillaume Côté, antic primer ballarí del Ballet Nacional del Canadà, en una producció de *El somni d'una nit d'estiu* de Shakespeare, titulada *Les songes d’une nuit d’été*. També té una nòvia que es diu Myranie i ocasionalment fa broma sobre no voler fills a Instagram.
Jan Sebastian Meichsner, conegut professionalment com C-Bas, és un productor de vídeo web, empresari, moderador i participant de programes de televisió reality alemany. Nascut el 9 de febrer de 1986 a Hattingen, Alemanya, va començar la seva carrera en línia com a YouTuber. Va assistir a la Universitat Ruhr de Bochum i té un diploma en economia. Abans del seu treball en els mitjans, jugava a bàsquet per al VfL Bochum. C-Bas és conegut principalment com a cofundador del canal de YouTube Bullsh*t TV, establert el 2010 juntament amb el seu germà Phil (Philipp Alexander Meichsner) i Christos “Chris” Manazidis. Inicialment centrat en vídeos de comèdia, bromes i paròdies, el canal va guanyar popularitat gràcies a aquest format. C-Bas va contribuir a l'estil del canal amb papers humorístics i entrevistes al carrer. El canal ha crescut significativament, arribant a superar els 1,7 milions de subscriptors a l'abril de 2026. Chris Manazidis va deixar Bullshit TV el 2021, i C-Bas i Phil van continuar dirigint el canal, que actualment presenta principalment vídeos de reaccions a programes de televisió reality. El canal va guanyar un Deutscher Webvideopreis en la categoria “LOL” el 2014. Més enllà de YouTube, C-Bas ha ampliat la seva presència mediàtica. Va presentar breument un programa de ràdio a 1Live i ha treballat com a moderador per Sky Sports, aprofitant la seva popularitat en línia, i actualment treballa com a moderador i comentarista de bàsquet per Dyn, cobrint la Bundesliga de Bàsquet. També ha aparegut en diversos formats esportius i la sèrie YouTube Premium "Bullsprit", així com el format televisiu d'engany "Streetfun". Va cofundar l'aplicació de missatgeria Speakster i l'equip esportiu Hungry Hoopers. El 2023, va llançar el podcast "Eistee Pistazie" amb el seu germà, que va arribar a un milió d'oients a Spotify. També ha participat en diversos programes de realitat, incloent-hi guanyar “Most Wanted – Wer entkommt?” al maig del 2025 i arribar a la final de "Forsthaus Rampensau Germany" al novembre del 2025, i aparèixer com a concursant a "The 50 – Deutsche Reality-Stars kämpfen für ihre Follower" al març del 2026. Les relacions professionals de C-Bas inclouen col·laboracions amb Dennis Roady, un altre bromista alemany, i feina amb l'agència ALL DAY Entertainment. També ha tingut una relació amb Ronja Est. Actualment, continua sent actiu com a podcaster i emprenedor mediàtic, moderant per a formats esportius i mediàtics a Sky i Dyn.
Salvador ManveenSalva Girona, actor y cómico d'estar a favor de l'Spañol, es conocido en el gremio por el sobrenombre ManveenChukiň. Su popularment credicció tras particiar en sèrie de televisón como Albajo y Sabueos, y tambineén in theargotraje Marshland.
Simon Lemming Talbot, nascut el 18 de juliol de 1986, és un còmic i streamer de Twitch danès-irlandès. És considerat un dels còmiques més populars i sol·licitats de Dinamarca. Els seus pares es van divorciar quan tenia tres anys; la seva mare, Irene Lemming, és danesa i es va criar com a Testimonis de Jehovà, mentre que el seu pare, Thomas James Talbot, és irlandès. Talbot va créixer a Skanderborg i va marxar cap a Copenhaguen a una edat jove, experimentant assetjament escolar a causa del seu fons religiós abans d'abandonar la fe Testimonis de Jehovà als 14 anys. Talbot va començar el seu viatge còmic a una edat primerenca, practicant comèdia improvisada davant d'un mirall des dels 14 anys. Va aconseguir el quart lloc en un concurs nacional de comèdia improvisada el 2006 i va guanyar l'Open Danès de Comèdia Improvisada aquell mateix any. El 2007, va participar a les temporades 2 i 3 de Comedy Fight Club , quedant segon a la temporada 2 i guanyant la temporada 3. També va arribar a la final de Zulu Djævleræs el 2008 com a part d'un equip amb Mascha Vang. El seu debut com a espectacle en solitari, Damp , es va estrenar a l'agost del 2011 i va fer gira per diverses ciutats de Dinamarca. Espectacles posteriors inclouen Talle alene i verden (2013), Mr. Copenhagen , i Make Denmark Great Again (2018), que explorava les seves experiències traslladant-se a Los Angeles. La carrera de Talbot s’estén més enllà del monòleg, incloent aparicions a la televisió i rols de presentador. Va protagonitzar l'espectacle de televisió Hvor fanden er Herning? el 2009, va presentar Comedy Aid el 2010 per a la Societat Danesa contra el Càncer, i va co-presentar Bingo Banko al març del 2010. De 2011 a 2012, va formar part de l'espectacle d'esquetxos Live fra Bremen , i el 2016 va presentar i escriure per a Simon Talbots Sketch Show . Va presentar Standup Uden Grænser de Comedy Central el 2017 i va fer una actuació de monòleg a The Russell Howard Hour el 2019, que va obtenir més d'un milió de visualitzacions a YouTube. Al novembre del 2019, va començar a transmetre setmanalment a Twitch com a SimonTalbotComedy. El 2021 va llançar una marca de beguda espirituosa anomenada Crack. Talbot ha donat suport al còmic britànic Russell Howard als Estats Units, Canadà i Europa. Actualment, presenta el programa satíric de DR Kommissionen i està fent la seva sisena gira per Dinamarca, amb l'espectacle molt exitós EKSTRA EXTRA , que explora temes com la identitat danesa, l'ambició i les absurditats, i inclou elements com canons de confeti i reflexions personals sobre la paternitat.
Seb Mellia, nascut Sébastien Mellia el 1985 a Villeparisis, Seine-et-Marne, és un humorista i comediant francès. Va abandonar la universitat el 2006 per dedicar-se a la comèdia i va obtenir reconeixement el 2007 durant la segona temporada de Jamel Comedy Club. Aquesta aparició va marcar l'inici de la seva ascensió en l'humor francès. Jamel va reconèixer el seu talent d'entrada, i posteriorment va aparèixer a les temporades 2 i 9 de Jamel Comedy Club. Actualment té 38 anys a març del 2024. L'estil còmic de Mellia implica improvisació i anècdotes personals, inspirant-se en la cultura dels anys 90. Sovint se’l descriu com un "màquina de xistes" i és conegut pel seu somriure maliciós, que la revista GQ ha assenyalat que anticipa grans acudides. Emfatitza la bondat en les seves actuacions i és considerat un observador agut de la vida quotidiana. Va començar a produir petits espectacles de comèdia improvisada a París a partir del 2006, i des del 2008, dirigeix Comedy School, una nit d'escenari obert a París per a joves comediants que s’ha convertit en un punt de referència per a la comèdia improvisada a París. Mellia també va aparèixer en dos episodis de la sèrie de televisió *Bref* el 2010, va participar en l'espectacle *Repérage* a Canal+, i va aparèixer a *Stand up TV* a Comédie+. El seu primer espectacle en solitari, 'Seb Mellia ne perd jamais,' es va estrenar el 2011, i des de llavors ha actuat en gires nacionals i en festivals com el Montreux Comedy Festival, que es va emetre a France 4 el 2013. L'any 2014, Seb Mellia va guanyar la 'competició Gad Elmaleh'. Després, es va presentar amb Gad Elmaleh a l'Olympia perquè Gad Elmaleh aprecia el seu talent. Va continuar representant el seu espectacle "Seb Mellia ne perd jamais," apareixent al Point-Virgule i reprenent les representacions a la República de París el 2020. No obstant això, des de gener de 2024, s'enfronta a greus acusacions. Florence Mendez ha compartit històries d'unes trenta dones que denuncien un comportament inadequat, seguides per onze testimonis que l'acusen d'assetjament sexual i violació publicats per Télérama al març de 2024. Tania Dutel va presentar una denúncia contra ell per violació l'11 d'abril de 2024, i el van interrogar a la policia al maig de 2024 sobre un suposat assetjament sexual que data del 2019; s'hi duu a terme una segona investigació per violació relacionada amb la seva denúncia. Ell nega les acusacions en contra seva.
Simon Amstell és un còmic, escriptor i director anglès nascut el 29 de novembre de 1979 a l'est de Londres. Prové d'una família jueva i té tres germans; els seus pares són David i Tina (nascuda Leventhal) Amstell. La seva vida primerenca va incloure assistir a Beal High School a Ilford. Demostrant un interès per la interpretació des de ben petit, va aparèixer com a concursant al programa de jocs GamesMaster el 1993, i va mostrar una imitació de Dame Edna Everage a Good Morning with Anne and Nick el 1994. Després que els seus pares es separessin quan tenia tretze anys, va començar una carrera en comèdia *stand-up* i aviat va ser conegut com la persona més jove a arribar a la ronda final dels BBC New Comedy Awards. La carrera d’Amstell va progressar a través de diversos papers a la televisió, incloent-hi presentar Nickelodeon el 1998 i dirigir *Popworld* a Channel 4 del 2000 al 2006 al costat de Miquita Oliver. Mentre treballava en *Popworld*, també va proporcionar les veus tant de Timothy, el personatge de meló de *Popworld*, com de Richard, el cavall de *Popworld*. Un període significatiu en la seva carrera televisiva va ser dirigir *Never Mind the Buzzcocks* del 2006 al 2009; aquesta feina li va valer un premi de la Royal Television Society per a Millor Actuació d’Entreteniment el 2007, i una nominació als BAFTA per a Millor Actuació d’Entreteniment el 2008. També ha col·laborat amb Dan Swimer per coescriure *Grandma's House*, que es va emetre del 2010 al 2012. Més enllà de la televisió, Amstell s'ha consolidat com a cineasta. Va crear i va supervisar la producció de les pel·lícules *Carnage* el 2017 i *Benjamin* el 2018. La pel·lícula *Benjamin*, protagonitzada per Colin Morgan, explica la història d'un cineasta anomenat Benjamin. També va narrar *Carnage*, una pel·lícula que explora la història britànica de menjar animals ambientada en un 2067 utòpic. Més recentment, ha fet una actuació de comèdia improvisada anomenada *Set Free*, que aprofundeix en temes com l'amor, l'ego, la intimitat i l'ayahuasca. Amstell va publicar el llibre *Help* en format de paper rústic el 17 de gener de 2019, que explora la solitud, l'ansietat i la depressió, incloent un compte del seu viatge a l'ayahuasca a la selva amazònica. El llibre ha rebut elogis considerables; Martin Freeman va riure en veu alta 57 vegades mentre el llegia, Alain de Botton el va descriure com a 'enlluernador, commovedor, divertit i tendre', Hadley Freeman va assenyalar la seva capacitat per fer que la solitud i l'ansietat siguin divertides, i Adam Buxton el va qualificar de 'insanament honest introspecció divertida'. Matt Lucas també va elogiar el llibre com a 'brillantment divertit, trist, intel·ligent i ximple'.
Stephen Fry, el 2010 i el 2016, va treballar com a actor, còmic, escriptor i locutor anglès. Nascut el 24 d'agost de 1957 a Hampstead, Londres, prové d'una família amb una història complexa; la seva mare, Marianne Eve Fry, era filla de refugiats austríaco-jueus que van emigrar al Regne Unit el 1927. El seu pare, Alan John Fry, era físic i inventor. Les primeres experiències inclouen assistir a l'escola primària de Cawston, l'escola preparatòria de Stouts Hill i l'escola d'Uppingham, tot i que va ser expulsat d'Uppingham i Paston College. Més tard, va completar la seva educació de nivell A al Norfolk College of Arts and Technology. La carrera de Fry va començar el 1983 amb la sèrie de comèdia d'esquetxos *Alfresco*. Fry i Laurie, una parella còmica que comptava amb Hugh Laurie, van assolir una popularitat considerable. Juntament, van aparèixer a *A Bit of Fry & Laurie* (1986–1995), *Blackadder* (1986-1989) i la estimada sèrie de la BBC *Jeeves and Wooster* (1990–1993). Els seus crèdits d'actuació també inclouen papers en pel·lícules com *Chariots of Fire* (1981), *A Fish Called Wanda* (1988), *Gosford Park* (2001), *The Life and Death of Peter Sellers* (2004), *V for Vendetta* (2005), *Sherlock Holmes: A Game of Shadows* (2011) i *Love & Friendship* (2016). Durant els anys 2013 a 2014, Stephen Fry va aparèixer a la trilogia cinematogràfica de *The Hobbit* com el Mestre de la Ciutat del Llac, i va proporcionar la veu del Gato de Cheshire tant a *Alice in Wonderland* (2010) com a la seva seqüela de 2016. La versatilitat de Fry va més enllà de l'actuació. Va presentar el programa de taules humorístiques QI (2003–2016), obtenint sis nominacions als BAFTA TV Award. L'any 1983, Stephen Fry va adaptar Me and My Girl, una obra que va resultar en una nominació al Tony Award al millor llibre d'un musical; a més, va actuar com a Malvolio a Twelfth Night al Shakespeare's Globe el 2012, cosa que també va portar a una nominació al Tony Award. És autor de quatre novel·les, tres autobiografies i ha narrat nombrosos llibres de àudio, incloses les versions britàniques de les sèries Harry Potter i The Hitchhiker’s Guide to the Galaxy. Fry és president de la organització benèfica de salut mental Mind des del 2011 i recentment ha publicat Troy, el tercer volum de la seva sèrie que segueix Mythos i Heroes. Continua connectant amb el públic a través de projectes com "Stephen Fry’s Great Leap Years" i un nou compte de Substack.
Nascut a l'Iran, Shaparak Khorsandi, que un cop va dur a terme amb el nom Shappy Khorsandi Yersi, és un còmic britànic i autor. És la filla d'humor polític iranià i poeta Hadi Khorsandi.
Albània
1
Armènia
2
Argentina
36
Àustria
27
Austràlia
52
Azerbaidjan
1
Bangladesh
1
Bèlgica
13
Bulgària
57
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
27
Belarús
2
Canadà
125
República Democràtica del Congo
3
Suïssa
17
Côte d’Ivoire
1
Xile
15
Camerun
1
Xina
8
Colòmbia
4
Cuba
4
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Equador
2
Estònia
5
Egipte
10
Espanya
74
Etiòpia
1
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
365
Geòrgia
1
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Croàcia
2
Haití
1
Hongria
7
Indonèsia
23
Irlanda
31
Israel
10
Índia
47
Iraq
3
Iran
6
Islàndia
4
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
37
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
3
Líban
5
Sri Lanka
1
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
4
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Singapur
3
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
El Salvador
1
Síria
1
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
11
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
4
Uzbekistan
1
Veneçuela
5
Vietnam
1
Sud-àfrica
3
Zimbàbue
1
