Laraine Newman, una actriu americana, va estar entre els membres originals de NBC treballs de la sèrie d'esquetxy, dissabte a la nit, quan es va debutar el 1975, i es va quedar amb l'espectacle fins que la seva sortida dels 1980.
Lawrence Richard Drake, actor americà, es recorda la representació de Benny Sulwicz a la Llei de Los Angeles, una actuació que li va guanyar dos premis per primera vegada Emys. També es va fer càrrec del paper d'en Robert G. Durant en l'Horman i la seva seqüela Foscenc II: el retorn de Durant, va aparèixer com un pacient mental homicida que trenca D'un manicomi a la barra negra, Kondy Dr. Goggles, i va expressar el personatge Pops en Johnny Bravo.
Lasse Brandeby, nascut Lars Thorsten Brandeby el 27 d'abril de 1945 a Göteborg, Suècia, va ser un actor, còmic i periodista suec. Va morir el 20 de novembre de 2011, també a Göteborg, als 66 anys. El seu naixement va tenir lloc a la parròquia de Carl Johan, cosa que el marcava com a nadiu de Göteborg. Brandeby és conegut principalment per interpretar els personatges de Kurt Olsson i Rolf Allan Mjunstedt, cosa que li va reportar un reconeixement significatiu al llarg de la seva carrera. El camí de Brandeby cap a la comèdia va ser multifacètic. Inicialment, va treballar com a enginyer de fontaneria (VVS-ingenjör) del 1960 al 1971, seguit d'un període com a professor observador (obs-lärare) a Kungsbacka del 1971 al 1975, i després com a responsable de centre de temps lliure (fritidsgårdsföreståndare) a Göteborg del 1975 al 1977. Va estudiar a la Escola Superior de Periodisme (Journalisthögskolan) del 1980 al 1981, tot i que no va completar el grau. Després d'això, va treballar com a periodista per a Radio Sjuhärad a Borås del 1981 al 1985, on es va crear el personatge de Kurt Olsson. Va debutar com a actor el 1985 al Teatre Nacional de Göteborg i va deixar el periodisme després que la seva carrera d'actor s'enlairés. L'estil còmic de Brandeby sovint implicava retratar personatges de classe treballadora; Kurt Olsson, un mascle típic de Göteborg, va aparèixer per primera vegada el 1979 i va guanyar prominència entre 1987 i 1992. També va interpretar Rolf Allan Mjunstedt a 'Rena rama Rolf,' una adaptació de 'The Honeymooners,' del 1994 al 1998, cosa que va ajudar Robert Gustafsson a obtenir reconeixement. Va aparèixer en diverses produccions, incloses farsa de Hagge Geigert, folklustspel amb Eva Rydberg i revy amb Kent Andersson. La obra de Brandeby va incloure aparicions a 'Kurt Olssons Television' (1987), 'Fådda blommor', 'Kurt Olssons sommartelevision', 'Kurt Olssons julkalender,' i 'Hemma hos Olssons'. També va protagonitzar com a pare de Kurt Olsson a la pel·lícula 'Kurt Olsson – filmen om mitt liv som mig själv,' rebent elogis de Variety. Va participar a 'Let’s Dance' el 2007, tot i que no va arribar als tres finalistes i aquell mateix any li van diagnosticar càncer de pròstata incurable. 'Vad gör jag nu då?' escrit per Anna Brandeby Harström i Lasse Råde, es va publicar, incloent entrevistes i records personals. La seva làpida porta la frase 'Vad gör jag nu då?' com a petició seva, reflectint un element característic de la seva personalitat còmica.
Lászó Vadanay (19041967), másként Ladislaus Vadnai, el ferro que számazású forgatóköró. Az Egyesüt Államokban dolgozot , per exemple, idmouthszakban, mielmoutht viszatért volna Magyarrságra.
Laurence Sémonin, també coneguda com a Lola Sémonin i amb l'àlies La Madeleine Proust, és una actriu, autora, intèrpret, directora i escriptora francesa. Nascuda l'8 d'abril de 1951 a Morteau, França, prové del Haut-Doubs i inicialment va seguir una carrera en educació. Va començar la seva vida professional treballant com a mestra de primària, utilitzant la pedagogia Freinet, que emfatitza la participació dels estudiants, inicialment a Grand'Combe Châteleu i posteriorment al barri de Fontaine-Ecu a Besançon. Sémonin va assistir a l'École normale i va ensenyar fins als 30 anys. La transició de Sémonin al teatre va començar amb la creació del personatge de Madeleine Proust, una vídua nascuda a l'abril de 1923 del poble fictici de Derrière-Les Gras. Aquest personatge és retratat com a representant de la pagesa francocomtessa i és conegut pel seu àvid sentit de l'humor i un accent distintiu de la regió del Doubs. El desenvolupament del personatge va implicar una investigació etnogràfica i sociològica amb agricultors, i va ser batejat de forma col·laborativa amb la seva parella, Gérard Bôle du Chaumont, inspirat en la madeleine de Marcel Proust. Al principi de la seva carrera, va rebre el primer premi del Conservatori de Besançon el 1982. Pierre Bonte l'ajudà a arribar a un públic més ampli a Europe 1 el 1982, i posteriorment va aparèixer al programa de Michel Drucker, Champs-Élysées, a finals del 1983. El personatge de la Madeleine Proust es va convertir en la pedra angular de l'obra de Sémonin. Va crear diversos espectacles amb aquesta persona, incloent 'La Madeleine Proust en forma', basada en expressions i temes sentits al voltant de Morteau; 'La Madeleine Proust a París' (1987); 'La Madeleine Proust fa el tour del món' (2003); 'La Madeleine Proust, Creació 2008' (2008); 'La Madeleine Proust, Alta velocitat' (2010); 'La Madeleine Proust, 30 anys d'escena' (2013), i 'La Madeleine Proust, Adéus a l'escena, 35 anys d'escena' (2018). Aquests espectacles van fer gira nacionalment i internacionalment entre 1985 i 2018, atraient més d'un milió d'espectadors. Les representacions de Sémonin han estat nominades a tres premis Molière, incloent-hi nominacions per revelació el 1988, interpretació còmica el 1991 i actuació en solitari el 1996. La seva última aparició a l'escena va ser el 2018 a l'Olympia, concloent amb representacions també a Morteau. Des de llavors ha passat el paper de la Madeleine Proust a l'actriu Corinne Lordier el 2023 i ha tornat a escriure a la seva granja a Haut-Doubs. Sémonin és també autora, compositora i directora, havent escrit una novel·la 'Le Cri du Milan' que va guanyar el Premi Louis Pergaud, i dirigit el curtmetratge 'L'Ange des neiges'. És considerada una ambaixadora del món rural a l'escena i en la seva obra escrita, i va ser acceptada a l'acadèmia Alphonse Allais el 2014 per François Morel.
Laurent Lafitte, nascut Laurent Fabien Fernand Lafitte el 22 d’agost de 1973 a París, és un actor i director amb una carrera diversa que abasta l’escena i la pantalla. Va créixer als districtes 15è i 16è de París i va assistir a l’escola primària privada Saint-Jean-de-Passy. La seva primera exposició a les comèdies boulevards televisades va despertar el seu interès pel teatre. A una edat jove, va aparèixer a la pel·lícula per a televisió *L’Enfant et le président* després de respondre a un anunci. Més tard, va abandonar l’institut per estudiar al Cours Florent, on va connectar amb futurs col·laboradors Gilles Lellouche i Guillaume Canet. La seva formació va continuar amb estudis al Conservatori nacional superior d’art dramàtic de París als 22 anys, i incloïa entrenament en dansa i cant a la Guildford School of Acting a Anglaterra, on va actuar a *Davina's Landed*. Lafitte va obtenir un reconeixement més ampli el 1993 com a Juan a la sitcom *Classe mannequin*. Va desenvolupar encara més els seus talents còmiques amb un espectacle en solitari, *Laurent Lafitte, comme son nom l'indique*, coescrit amb Cyrille Thouvenin. Aquesta producció va resultar exitosa, amb 100 representacions i guanyant-li el premi Raimu. La seva filmografia inclou aparicions a pel·lícules populars com *Les Petits Mouchoirs* (2010). El 2011, va presentar la 25a Nit dels Molières. Del 2012 al 2024, Lafitte va ser pensionnaire (membre) de la prestigiosa Comédie-Française. Ha rebut un reconeixement significatiu per les seves habilitats d’interpretació, incloent-hi una nominació als International Emmy Awards el 2023 per la seva interpretació de Bernard Tapie a la minisèrie de Netflix Class Act . La seva dedicació a les arts es reflecteix encara més en els honors que ha rebut: va ser nomenat Cavaller de l’Ordre nacional del Mèrit el 2022 i Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres el 2013.
En Lawrence Leung és un còmic, escriptor, director i actor australià originari de Melbourne. Va començar la seva carrera fent comèdia improvisada, guanyant ràpidament reconeixement dins del circuit australià. El 2001, va tenir un primer èxit amb 'Sucker', obtenint el premi al millor espectacle en solitari al Festival Fringe de Melbourne. La seva obra va continuar desenvolupant-se, com ho demostra el Premi Crític de l'Age el 2007 per 'Lawrence Leung aprèn a ballar breakdance', i posteriorment, el premi al millor espectacle local (australià) al Festival de Comèdia de Sydney el 2008 pel mateix espectacle. Leung també ha demostrat els seus talents internacionalment, actuant al West End de Londres i al Festival Fringe d'Edimburg. La producció creativa de Leung va més enllà del monòleg. Col·labora sovint amb Andrew McClelland, un amic des dels temps de l'escola, i junts han creat diversos projectes. El 2009, van publicar 'Les aventures paradoxals de Lawrence Leung i Andrew McClelland: Ninjas del temps'. Aquell mateix any, Leung va protagonitzar i escriure 'Lawrence Leung's Choose Your Own Adventure', un programa de televisió emès a ABC1 i ABC2. Un EP de banda sonora va acompanyar l'estrena de l'espectacle a l'abril del 2009, seguit d'un llançament en DVD el 7 de maig del 2009. També ha contribuït a l'escriptura televisiva, aportant bromes per a 'The Chaser's War on Everything', i va aparèixer a 'Talkin' 'Bout Your Generation' el 2009. La sèrie documental d'investigació de Leung, Lawrence Leung's Unbelievable , és potser la seva obra més distintiva. Els sis episodis de 30 minuts, finalitzats el 2011, exploren fenòmens irracionals i improbables, posicionant Leung com a investigador que utilitza una recerca quasi científica i experiments de la vida real per posar a prova els límits de les creences de la gent. Aquesta sèrie va ser produïda per ABC TV Arts and Entertainment i Unbelievable Productions, amb ABC Commercial gestionant les vendes. També ha aparegut en papers televisius, incloent-hi interpretar el Dr. Elvis Kwan a 'Offspring' el 2013 i protagonitzar 'Maximum Choppage' el 2015. Leung apareix regularment com a convidat en programes de ràdio com 3RRR Breakfasters i Get This, i va co-presentar un programa matinal a Fox FM del 2005 al 2006. El 2017, va contribuir a ABC Kids Play School Story Time.
Léane Labèrche AdamDor, origenare du Canadà, exerce le métier ducrateric. Elle attiré l'attition du public grâce fill interprétation dans le film *Laughter *, rôle quiu leu a ui, au, au pucidaure au Prix Iris de la meurure lédition of la 22édition de la crixéquicécécé, is is is is is is is herch *My mymaps*, o Elle, un deuévite daveéléléleéleinéleéleée atleén atleévie mévie mégraux, 25 Primx du cinéma québécois el 2023.
Lee Hwikarjae, un presentador de televisió sud-coreà que també treballa com a humorista, actor i cantant, es va graduar al teatre de l'Institut Seül dels Arts. Després d'una temporada com a director de terra en el bloc d'entreteniment de MBCrs, diumenge Nit, va entrar a l'escena de la transmissió el 1992, fent-se càrrec de Un paper emindic. El seu descobriment va arribar amb el programa Life Theater, que el va catapultar a la fama. Des d'aleshores té diversos programes diferents, incloent-hi Sang Sang Plus, Sponge i Qüestionari per canviar el món. L'any 2008 va agafar el tercer entre MBC850 dòlars, i va rebre un sou d'Allow574.5 milions.
Lee Smart és un actor, còmic, improvisador, escriptor, facilitador i presentador canadenc amb una carrera que abasta més de dues dècades. Actualment resideix a Toronto, va començar el seu recorregut en el món de la comèdia com a alumne del Teatre The Second City des de 1994 fins al 2001, incloent temps a la Sala Principal. Durant aquest període, va contribuir significativament a diverses revistes nominades i guanyadores de premis, com ara 'Sordio Deluxo', 'Y2K: The Chip Hits The Fan' i 'Nude Beach Wear: 100% Off!'. També va coescriure i interpretar les obres de teatre còmiques 'Overlords!' i 'Rings!', una sàtira inspirada en 'El Senyor dels Anells'. La feina de Smart va més enllà del teatre viu. De 2000 a 2002, va produir, escriure i protagonitzar la sèrie de Comedy Network ‘The 5th Quadrant’, creant tots els tretze episodis. També ha aparegut en pel·lícules com 'The Prizewinner of Defiance Ohio', 'Honey' i 'Undercover Brother', a més de participar en anuncis de televisió i ràdio. En els últims anys, s’ha convertit en membre d’Illusionoid, un podcast de ciència-ficció co-creat amb Paul Bates i Nug Nahrgang. Aquest podcast, que compta amb convidats estel·lars com Colin Mochrie i Sean Cullen, porta més de deu temporades i està disponible a Apple Podcasts. Més enllà del seu treball d'actuació, Lee Smart i la seva esposa Lindsay Leese gestionen Smartleese Creative Inc., oferint serveis creatius i de formació a clients corporatius a la zona de Toronto. Són coneguts per la seva professionalitat i flexibilitat, i sovint col·laboren en sessions i tallers. Smartleese Creative ofereix conferències i sessions interactives centrades en 'L'Avantatge de l'Improvisació', que aborden temes com el treball en equip i el lideratge. Lee Smart també aconsella habilitats de presentació, i les seves sessions es descriuen com energitzants i divertides, proporcionant als participants eines pràctiques que condueixen a canvis palpables dins dels equips. Ell i Lindsay realitzen sessions d'improvisació i han impartit tallers com 'Atenció al Client: Sense guió? Cap problema!', que va tenir molt èxit a la Conferència Nacional de Vendes d'Allstream. Lee Smart va rebre un Premi Càmera Canadenca per la seva obra teatral a Second City i un Premi Gemini pel millor guió còmic per a televisió, consolidant les seves contribucions al panorama de la comèdia canadenca.
Lee Soo-geun, un humorista que saludava de Corea del Sud, ha presentat molts programes de comèdia televisades arreu del país. El seu professional debut a la comèdia va tenir lloc a KBS KBCS KBys show Gag Concert.
Leo Bassi és un artista polifacètic, identificat com a malabarista, còmic i actor. Nascut el 1952 als Estats Units, la seva trajectòria està profundament arrelada en la tradició circ. La seva família presumeix més de 130 anys d'implicació en l'espectacle circ italià, francès i anglès; un avantpassat fins i tot va lluitar al costat de Garibaldi abans d'establir un dels primers circs moderns a la Toscana. Enriquint encara més aquest llegat, el seu avi, Jimmy Wheeler, era un intèrpret habitual al Palladium de Londres i un pioner de la comèdia a la primera televisió de la BBC, mentre que el seu pare, Leo Bassi major, va aconseguir renom com a malabarista treballant als Estats Units amb figures com Groucho Marx i Ed Sullivan. Va passar la infància en els recintes circ d'assaig, heretant habilitats circenses, incloent el malabarisme amb els peus, que és reconegut a l'Enciclopèdia Oxford de les Arts Escèniques. La carrera de Bassi l'ha portat a través de continents, ja que ha viscut a França, el Pròxim Orient, Japó i Itàlia, entre altres llocs. Se especialitza en l'antípoda, exhibicions acrobàtiques que impliquen equilibrar i fer girar objectes amb els peus. Les seves actuacions tenen lloc en teatres, carrers, places i discoteques. A partir dels anys 80, va crear una sèrie d'espectacles, començant per 'Il circo più piccolo del mondo'. Els primers espectacles sovint incloïen una rutina de piràmide on els membres del públic semblaven estar hipnotitzats. També ha aparegut a la televisió italiana amb Piero Chiambretti. Als anys 90, va tenir èxit a Espanya amb l'espectacle 'Instintos Ocultos,' i posteriorment va desenvolupar espectacles com 'La Vendetta,' 'Golf,' i '12 Settembre,' que aborden temes polítics i ambientals. L'espectacle de 2008, 'La Revelacion,' critica mites religiosos i celebra la raó. La obra de Bassi freqüentment aborda l'actualitat i qüestions socials. Ha criticat públicament la posició del Papa sobre els preservatius i ha expressat desacord respecte a l'homosexualitat. Va publicar un manifest donant suport a la Llei de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE). S'ha vist implicat en exposar els organitzadors d'una campanya antitranscendència en línia, cosa que ha portat a batalles legals amb Hazteoir.org i altres grups catòlics d'extrema dreta; el van demandar a l'octubre per suposadament ofendre sentiments religiosos. També ha obert accions legals contra Hazteoir.org i Libertaddigital.com per difamació. El seu espectacle més recent, 'Utopia', es va estrenar al voltant del 2009, i continua oferint comèdia subvversiva a nivell internacional. Se'l descriu com un intèrpret experimentat i fenomenalment divertit, i pretén crear experiències úniques i emocionals per al públic. Manté un lloc web oficial a leobassi.com.
Albània
1
Armènia
2
Argentina
36
Àustria
27
Austràlia
52
Azerbaidjan
1
Bangladesh
1
Bèlgica
13
Bulgària
57
Benín
2
Bolívia
1
Brasil
27
Belarús
2
Canadà
125
República Democràtica del Congo
3
Suïssa
17
Côte d’Ivoire
1
Xile
15
Camerun
1
Xina
8
Colòmbia
4
Cuba
4
Txèquia
7
Alemanya
188
Dinamarca
17
República Dominicana
1
Algèria
2
Equador
2
Estònia
5
Egipte
10
Espanya
74
Etiòpia
1
Finlàndia
15
França
214
Regne Unit
365
Geòrgia
1
Ghana
3
Grècia
18
Guatemala
1
Croàcia
2
Haití
1
Hongria
7
Indonèsia
23
Irlanda
31
Israel
10
Índia
47
Iraq
3
Iran
6
Islàndia
4
Itàlia
136
Jamaica
1
Japó
37
Kenya
3
Corea del Sud
20
Kazakhstan
3
Líban
5
Sri Lanka
1
Lituània
1
Letònia
1
Marroc
17
Myanmar (Birmània)
1
Malta
1
Malawi
2
Mèxic
28
Malàisia
7
Nigèria
19
Nicaragua
2
Països Baixos
2
Noruega
12
Nepal
3
Nova Zelanda
9
Perú
2
Filipines
35
Pakistan
7
Polònia
8
Portugal
7
Qatar
1
Romania
1
Sèrbia
4
Rússia
9
Aràbia Saudí
4
Suècia
101
Singapur
3
Eslovènia
4
Eslovàquia
2
El Salvador
1
Síria
1
Tailàndia
2
Tunísia
4
Turquia
5
Taiwan
1
Ucraïna
11
Uganda
7
Estats Units
213
Uruguai
4
Uzbekistan
1
Veneçuela
5
Vietnam
1
Sud-àfrica
3
Zimbàbue
1
