el Bananero
El Bananero, nascut Adrián Maximiliano Nario, és un humorista, personatge d’internet, productor i músic uruguaià-nord-americà, un dels creadors d’humor en línia més coneguts de la història de l’Amèrica Llatina. Va néixer el 12 de setembre de 1976 a Elizabeth, Nova Jersey, fill de pares uruguaians que s’havien exiliat als Estats Units durant la dictadura militar de l’Uruguai. Quan la dictadura va acabar el 1985, la família va tornar a Montevideo, on va anar a una escola pública. D’adolescent va tocar en diverses bandes de rock, entre elles Once Tiros, i el 2001, durant la crisi econòmica uruguaiana, la família va tornar als Estats Units, on més tard va treballar enderrocant cases a Miami. El seu humor és deliberadament groller. Va començar a fer vídeos per diversió amb amics, un humor satíric, irreverent i obscè que fa broma de temes tabú com el sexe, i va enregistrar el seu primer vídeo com a «el Bananero» el 18 d’agost de 2004. Va crear el lloc web elbananero.com per compartir-los, i es van escampar ràpidament de boca en boca. Un any després de la fundació de YouTube hi va obrir un canal, primer amb un vídeo nou cada setmana, i en un any cada vídeo atreia de 15.000 a 20.000 espectadors. Es defineix com una «celebritat de classe B». És conegut sobretot pels seus «trailerazos», tràilers paròdics de pel·lícules de Hollywood amb àudio i muntatge nous, com El Hombre que Araña (Spider-Man), Harry el Sucio Potter, que va superar els cent milions de visualitzacions, i El Impotente Hulk. També va fer paròdies musicals com «Ricardo» i «Chica Fina» i falsos infocomercials com «Muñeca System» i «Gaytorade». La seva paròdia de He-Man, Iván el Trolazo, va provocar el tancament del seu canal de YouTube després de queixes de drets d’autor de Mattel; en va obrir un altre, que el 2016 va arribar al milió de subscriptors. Pel seu contingut explícit, els seus vídeos sovint són eliminats, i ell en torna a penjar versions censurades. A més dels vídeos ha enregistrat cançons còmiques, entre elles «Me enamoré de una prostituta» i «Marrón arruinado» (2005), «Cerveza Melorto» (2006) i «El beso en el chizito» (2007). Des del 2014 també recorre l’Amèrica Llatina amb espectacles de stand-up en directe, i ha actuat al Perú, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, l’Argentina, l’Equador, Mèxic, l’Uruguai, Xile i Bolívia.