Carlos Michelena
Carlos Alberto Michelena Soria, conegut com a «El Miche», és un actor, còmic, caricaturista i humorista equatorià, considerat una de les figures més representatives del teatre de carrer a l’Equador. La seva llarga trajectòria combina sàtira política, humor social i crítica a la desigualtat. Va néixer a Quito el 5 de gener de 1954 en una família de pocs recursos: el seu pare era sabater i la seva mare venia dolços i diaris al carrer, i de petit ell mateix ajudava la família venent caramels. Va fer la primària al Colegio Simón Bolívar, però no va acabar la secundària. Es va interessar pel teatre als deu anys, fent mímica amb discos en un club de barri d’El Dorado, a Quito. Als quinze, animat per la seva mare, va començar a assistir com a oient a l’escola de teatre de la Casa de la Cultura Ecuatoriana, i després va treballar com a ajudant d’atrezzo per a la companyia Teatro Ensayo, on va obtenir el seu primer paper, a Huasipungo, basada en la novel·la de Jorge Icaza. Va començar la carrera d’actor a l’escola de teatre de la Casa de la Cultura als divuit anys, es va formar amb el director Antonio Ordóñez i va actuar amb Teatro Ensayo en obres com Boletín y elegía de las mitas, Dos viejos pánicos i El médico a palos. Més endavant es va unir a la companyia Ollantay de l’Escola Politècnica Nacional i al grup Malayerba, i va dirigir el Teatro de la Calle, que portava obres a places i parcs. Des dels anys vuitanta el seu escenari és el parc El Ejido de Quito, on, amb la cara pintada de blanc i amb vestits que fa ell mateix, interpreta personatges trets de la vida quotidiana, des de veïns, obrers i venedors ambulants fins a polítics i poderosos, i fa servir la ironia per fer pensar el públic. La premsa ha descrit El Miche com una barreja de bufó polític i cronista popular. També ha treballat a la televisió, la ràdio i internet. El 2011 va estrenar un espectacle de circ, El circo del Miche, que va estar tres setmanes a la Carpa Teatro, i el 2019 va presentar El toque del Miche al Teatro Centro de Arte de Guayaquil. Prefereix els espais oberts, que li permeten improvisar amb el que passa al seu voltant, i evita l’humor de doble sentit. El 2003 la Casa de la Cultura Ecuatoriana li va concedir la seva Orde al Mèrit Artístic.
