Alex Métayer

Alex Métayer, nascut Alexandre Marcel Jacques Métayer el 19 de març de 1930 a Berre-l'Étang, va ser un humorista francès. Els seus pares van traslladar la família a Algèria el 1936, on va passar els anys formats fins a retornar a França el 1945 després de la Segona Guerra Mundial. Va demostrar habilitat musical des de ben petit, obtenint un primer premi pel toc de clarinet i treballant com a músic abans de seguir altres rols com a animador, cap de vila i gerent d'entreteniment al Club Med.

En els primers anys seixanta, Métayer va començar la seva carrera actuant en cabarets i va guanyar una notable visibilitat obrint per a Georges Brassens al Bobino el 1964. Va continuar construint la seva reputació participant en l'emissió de ràdio 'L'Oreille en coin' del 1966 al 1968 i actuant en diversos teatres prestigiosos, com ara el Théâtre de la Ville, l'Olympia i el Casino de París. El seu estil còmic consistia a portar un vestit blanc a l'escenari i observar la gent corrent, sovint incorporant un accent 'pied-noir' del seu temps a Algèria. També va presentar espectacles al Bobino, inclosa ‘Les femmes et les enfants d’abord’ el 1983.

Al llarg de la seva carrera, Métayer va crear nombrosos espectacles en solitari, començant amb 'Mémoire d'un amnésique' el 1975 i seguit per títols com 'Nous on s'aime,' 'La Vie en VO,' i 'Merci disco.' Va dirigir tres pel·lícules: 'La Vie des seins' (1973), 'Le bonheur se porte large' (1988), i 'Mohamed Bertrand-Duval' (1991). El 1993, el seu espectacle 'L'Opéra comique' li va valer el Gran Premi de l'humor de la Sacem i una nominació al millor humorista als Victoires de la musique. El seu últim espectacle, 'Alex perd la tête,' presentat el 2000 al Théâtre du Palais Royal, tenia un to professoral i reflexionava sobre les actituds de la gent. Alex Métayer va morir l'21 de febrer de 2004 a Levallois-Perret a causa del càncer, i està enterrat al cementiri de Montparnasse; un carrer a Berre-l’Étang porta el seu nom.