Lluís de Funès

Louis de Funès, nascut Louis Germain David de Funès de Galarza l'31 de juliol de 1914 a Courbevoie, va ser un destacat actor còmic francès. Carlos Luis de Funès de Galarza, advocat de Sevilla, Espanya, era el seu pare, i a través d'ell, descendia d'una nissaga noble originària de Funes. La seva mare, Leonor Soto Reguera, filla d'un notari gallec, va contribuir al seu patrimoni amb ascendència gallega. Parlava francès, espanyol i anglès, demostrant una aptitud primerenca per les llengües.

El camí de De Funès cap a l'actuació va començar amb experiències diverses. Després d'assistir al Lycée Condorcet de París i d'estudiar breument a la Sorbona, va abandonar els estudis i va treballar en diversos treballs manuals, sovint sent acomiadat. Va seguir interessos musicals com a pianista de jazz a Pigalle, París, entretenint els clients mentre mostrava signes primigenis de les seves característiques expressions facials. També va estudiar actuació durant un any a l'escola d'actuació Simon. La seva carrera va començar amb papers en obres de teatre i aparicions secundàries al cinema abans de guanyar el reconeixement públic el 1956 amb La Traversée de Paris . Es va casar amb Germaine Louise Élodie Carroyer el 1936, divorciant-se d'ella a finals de 1942; van tenir un fill, Daniel. Més tard, es va casar amb Jeanne Barthelémy de Maupassant el 1943, i van romandre junts fins a la seva mort, tenint dos fills, Patrick i Olivier, amb ella.

El Luis de Funès va ser conegut per les seves actuacions plenes d'energia, les expressions facials i els tics, sovint interpretant personatges conservadors de la petita burgesia que intentaven aplacar l'autoritat. Va aparèixer a més de 150 pel·lícules entre 1945 i 1983, aconseguint un èxit significatiu en el cinema francès des dels anys 60 fins a principis dels anys 80. Obres notables inclouen Pouic-Pouic , la sèrie Le Gendarme de Saint-Tropez , la trilogia Fantomas , Le Corniaud , La Grande Vadrouille , Oscar i Les Aventures de Rabbi Jacob . La darrera pel·lícula li va valer una nominació al Globus d'Or el 1973. La seva personalitat còmica encarnava un francés mitjà impulsiu, queixumbroso, autoritari i obert. Arreu d'Europa, incloent regions com l'antiga Bloc de l'Est, l'antiga Unió Soviètica, Iran, Turquia i Israel, va aconseguir un ampli reconeixement; a més, les seves pel·lícules van connectar amb el públic en nacions com Rússia. El Luis de Funès va rebre un premi César honorífic el 1980 per la seva carrera. El seu fill, Olivier de Funès, també es va convertir en actor i va aparèixer en algunes de les pel·lícules del seu pare. El 27 de gener de 1983, va morir a Nantes, i el seu llegat es conserva mitjançant dos museus que honren la seva vida i carrera: un situat a prop de Nantes, un altre a Saint-Raphaël, i un tercer allotjat dins de l'antiga gendarmeria de Saint-Tropez.