Joaquín Reyes Cano és un artista espanyol polifacètic, reconegut com a actor, dibuixant i humorista. Nascut a Albacete el 16 d'agost de 1974, es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Castella-La Manxa a Conca. Al principi de la seva carrera, va co-crear i co-dir el lloc web d'animació Cartun.com, on va desenvolupar personatges com Doctor Alce, Señor Pussy i Super Ñoño, que més tard van aparèixer a La hora chanante. Té dos germans, Victoria Reyes Cano i Jesús Reyes Cano. El recorregut còmic de Reyes va guanyar un impuls significatiu el 2001 a través de les actuacions de comèdia en directe a *Nuevos cómicos*. El 2002, va formar el 'Trío de Albacete' amb Ernesto Sevilla i Raúl Cimas, més tard acompanyats per Pablo Chiapella. Va ser productor i director de *La hora chanante* del 2002 al 2006, un programa conegut pels seus cinc temporades d’esbossos i que presentava imitacions de celebritats com Mick Jagger, Barbra Streisand, Sara Montiel i Michael Jackson. El seu treball de personatges sovint implicava utilitzar la mateixa veu per a tots els personatges i incorporar frases manchegues, juntament amb personatges originals com 'El Payaso' i 'Agnes'. Reyes també va contribuir als aspectes visuals del programa, dissenyant escenaris, creant animacions i produint els crèdits d’obertura. Joaquín Reyes continua sent actiu en diversos mitjans. Ha aparegut en nombrosos programes de televisió, incloent-hi Camera Café (2005-), Museo Coconut on va interpretar Onofre, Muchachada Nui (2007), i va presentar Nocheviejuna el 2007. Va co-presentar A pelo amb Raúl Cimas del 2006 al 2007 i va col·laborar amb columnes d'humor a El País. El 2017, les activitats professionals de Joaquín Reyes es van ampliar per incloure un especial de Netflix titulat *Joaquín Reyes Una y No Mas*, i actualment és el presentador del programa de televisió *Cero en Historia*, juntament amb Silvia Abril, Raúl Cimas, Sara Escudero i J.J. Vaquero. Ernesto Sevilla i ell es van tornar a unir per a la sèrie de televisió *Capítulo 0* el 2018; els seus crèdits cinematogràfics s'amplien ara a *The Night My Dad Saved Christmas 2* (2025), basant-se en papers anteriors a *Ghost Graduation* (2012) i *Animal Crisis* (2006).
