GiggleTime GiggleTime
Menú
Millora a Premium Envia un acudit Còmics Sobre nosaltres Preguntes freqüents Contacte

Legal
Política de privacitat Termes de servei Política de galetes Política de reemborsament i cancel·lació Atribucions
Inicia sessió
Idioma
Categories
Configuració
Idioma Català
Mode segur
Reproducció automàtica d'acudits aleatoris
Notificacions
Directori global de talent

Còmics de França

El directori de còmics de França — perfils, biografies, fotos i enllaços socials de còmics de França.

Afegeix un humorista
Reinicia
211 còmics
Arnaud Ducret, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Arnaud Ducret

Arnaud Ducret és un actor i còmic francès, nascut el 6 de desembre de 1978 a Rouen. Va passar la infància traslladant-se entre Amfreville-la-Campagne, Petit-Couronne i Oissel. Abans d'establir-se com a actor i humorista, Ducret havia estat anteriorment un cantant de gospel. La seva carrera va començar a guanyar impuls el 2008 amb un paper en la telefilm Fortunes , seguida d'una interpretació d'un jove Jacques Chirac a Adieu de Gaulle, adieu el 2009. També va substituir breument Yvan Le Bolloc’h a Caméra Café 2 el 2010. Els talents còmic de Ducret van començar a ser cada cop més reconeguts a partir del 2010. Aquell any, va crear i interpretar el seu primer espectacle, Pareil… mais en mieux , i també va aparèixer a Spamalot , una producció inspirada en Monty Python. Va continuar ampliant els seus crèdits d’actuació amb papers a L'Oncle Charles i Une vie meilleure el 2012. Un avenç significatiu va arribar el 2013 quan va començar a interpretar Gaby a la sèrie de France 2, Parents mode d'emploi , un paper que li va valer un reconeixement considerable. La sèrie va resultar popular, atraient un gran públic, i Ducret va continuar interpretant Gaby del 2013 al 2018. També va aparèixer a Serial Teachers i Serial Teachers 2 (2013) i va protagonitzar Amour et turbulences i Les Profs (2013). Més enllà de la televisió, Ducret ha demostrat versatilitat al llarg de la seva carrera. El 2014, va presentar Les Copains d'abord font du ski i va posar veu al personatge d'Emmet a la pel·lícula d'animació The Lego Movie . També ha participat en el Trophée Andros, un esdeveniment de motorsports. Va crear el seu segon espectacle en solitari, J’me rends , i el va interpretar durant dos anys. Una nota personal és que va conèixer Maurine Nicot el 2012, i van tenir un fill anomenat Oscar al juliol d'aquell any, abans de separar-se el 2018; posteriorment, es va casar amb Claire Francisci al juliol del 2021. Més recentment, des del 2022, Ducret ha estat apareixent a Les Enfoirés , continuant la seva presència en l'espectacle francès.

Ary Abittan, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Ary Abittan

Nascut el 31 de gener de 1974 al 15è arrondissement de París, Ary Abittan és un actor i còmic francès. L'origen familiar d'Abittan és jueu sefardí, amb ascendència marroquina pel pare i tunisiana per la mare. Va passar part de la seva infància a Garges-lès-Gonesse i Sarcelles. A partir del 2026, tindrà 52 anys. L'Abittan va començar la seva carrera escrivint esbossos als 19 anys i actuant a l'escenari al voltant del 1994. Per finançar classes d'actuació, va treballar com a taxista a París a partir dels 19 anys i de nou el 1993. Va començar a actuar a l'escenari el 1998 i va obrir concerts per a artistes com Enrico Macias, Gad Elmaleh i Élie Semoun al principi de la seva carrera. Utilitzant l'humor físic i un estil d'entrega ràpida, l'Abittan incorpora freqüentment anècdotes del seu temps treballant com a taxista en la seva comèdia. Va protagonitzar l'obra de teatre Happy Hanukah el 2007 i va interpretar un paper principal a la sèrie de televisió Nos années pension del 2007 al 2009, cosa que va contribuir al seu reconeixement públic. És conegut pel seu paper de David Benichou a la sèrie de pel·lícules Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu? , i va obtenir reconeixement internacional gràcies a aquesta franquícia. Altres treballs notables inclouen Serial (Bad) Weddings , Tout ce qui brille , With Open Arms , The Visitors: Bastille Day i Coco , on va posar veu al personatge de Hector en la versió doblada al francès. També ha aparegut en programes de televisió humorístics com Vendredi tout est permis . El 2021, es va enfrontar a acusacions d'agressió sexual i va ser detingut; no obstant això, els càrrecs van ser arxivats a l'abril del 2024 després d'una investigació de tres anys, amb una apel·lació confirmada al gener del 2025. A partir del 2026, ha tornat a actuar amb un nou espectacle teatral anomenat Authentique , que aborda experiències relacionades amb la paternitat, l'amor i el creixement personal, i s'ha enfrontat a protestes. Seguint els procediments judicials, Ary Abittan va ser absolt dels càrrecs d'agressió sexual tant al 2024 com al 2025 mitjançant una resolució de non-lieu. Brigitte Macron l'ha donat públicament suport.

Audrey Vernon, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Audrey Vernon

Audrey Vernon és una actriu i humorista francesa, nascuda a Marsella l'any 1980. Prové d'una família amb llaços artístics; és la besbesneta de la pintora Marthe Bonnard. La seva formació inicial va incloure l'estudi de teatre al conservatori de Toló, així com l'assistència als tallers ERAC, el conservatori del 10è arrondissement de París i Cours Florent. Aquesta base va portar a papers en escenari com Ophelia a Hamlet de Shakespeare i Polly a L'òpera de tres cèntims de Brecht, marcant l'inici de la seva carrera. La obra de Vernon es va expandir més enllà de l'escenari, incloent aparicions televisives com Fatou la Malienne el 2001 i Moot-Moot el 2007, i un paper protagonista a la pel·lícula televisiva de 2010 Le Petit Poucet . De 2005 a 2013, va obtenir reconeixement per la seva segment diària d'un minut a Canal+ Décalé. També és coneguda per escriure i interpretar Comment épouser un milliardaire , que es va estrenar el 2009 i ha tingut continuat èxit; Giorgia Sinicorni ha interpretat l'espectacle a Itàlia. L'espectacle va assolir una fita important, celebrant la seva 500a representació al Théâtre Antoine el 2018. També va crear i interpretar Marx et Jenny , que es va estrenar al juliol de 2013 a La Nouvelle Seine, inaugurant el teatre amb una sèrie de representacions. En els darrers anys, Vernon ha explorat diverses vies creatives. Va presentar *Le billet d’Audrey Vernon* a France Inter del 2016, tot i que un segment sobre suïcidis de treballadors ferroviaris va ser censurat el 2017. Va co-crear *Écologie, maintenant il faut se battre* el 2018, i des d’aleshores ha presentat *Billion Dollar Baby*, originalment titulada *Cannon Fodder*, a partir de l'hivern del 2020. Alhora que va llançar el podcast *BigBooks* a l'abril del 2020, que inclou lectures relacionades amb el capitalisme, es va involucrar en activisme polític, unint-se al Parlement de l'Union Populaire al març del 2022 i posteriorment convertint-se en copresidenta del col·lectiu de suport financer de Soulèvements de la Terre el 2023. Actualment manté una relació amb el còmic Thomas VDB i tenen dos fills. Vernon té programat llançar *Comment épouser un milliardaire 2 : Noces de cristal* el 2026.

Baptiste Lecaplain, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Baptiste Lecaplain

Baptiste Lecaplain, nascut el 23 de maig de 1985 a Avranches (Manche), és un humorista i actor francès. Va passar la seva primera infància a Saint-Hilaire-du-Harcouët abans de traslladar-se a Mortain. La seva formació inclou l'assistència al Collège de Brécey i al Lycée Littré a Avranches, on va obtenir un batxillerat literari el 2004. Després d'això, va estudiar anglès a la Universitat de Rennes, obtenint una llicenciatura. L'origen familiar de Lecaplain inclou un pare que treballa com a mantenidor i una mare que gestiona una perruqueria. Baptiste Lecaplain va començar la seva carrera com a animador infantil a Levallois-Perret abans de passar a la comèdia. Va treballar com a monitor juvenil a Levallois-Perret del 2004 al 2006, i va deixar d'animar el setembre del 2006 per dedicar-se a l'humor. El seu primer espectacle, simplement anomenat 'Baptiste', es va estrenar al gener del 2008 i s'inspirava fortament en material autobiogràfic. Després, va emprendre una gira amb 'Baptiste se tape l'affiche', també majoritàriament autobiogràfic, que va començar el 2008. Ha aparegut en diverses pel·lícules, incloent 'Fidèles au poste!' (2012) i 'Nous York' (2012), marcant el seu debut cinematogràfic. Al febrer del 2012, va omplir nou representacions als teatres Bataclan de París. Fa actuacions de comèdia improvisada. La carrera de Lecaplain ha continuat evolucionant des del 2012. Va participar en 'La Tournée du Trio' amb Jérémy Ferrari i Arnaud Tsamere de gener a febrer del 2013. El 2014, va interpretar el paper principal a 'Libre et assoupi,' i també va protagonitzar un curtmetratge per a la seguretat viària francesa. Va entrar a formar part de 'Les Grosses Têtes' a RTL a l'octubre del 2014, i va participar a Fort Boyard a l'agost del 2014, on el seu equip va guanyar 11.270 € per la benèfica Un cadeau pour la vie. Va començar a fer gira amb 'Origines' el 2015. També ha aparegut a ‘Scènes de ménages’ (2013) i la sèrie web 'Pitch' (2019), així com participant a 'Les Duos Impossibles' el 2018 i el 2020. Gad Elmaleh va elogiar públicament Lecaplain, definint-lo com el millor humorista de la seva generació el 2010. És pare de dues filles, Thelma (nascuda al març del 2014) i Fantine (nascuda el 2018).

Blanche Gardin, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Blanche Gardin

Blanche Gardin és una còmica, actriu i guionista francesa nascuda el 3 d'abril de 1977 a Suresnes. La seva infància va estar marcada per pares intel·lectuals: el seu pare és professor de lingüística i comunista, i la seva mare és novel·lista i traductora. Va seguir estudis superiors, obtenint un màster en Sociologia a la Universitat Paris Nanterre el 2001. Abans de dedicar-se a la comèdia, Gardin va treballar com a educadora als suburbis de París. La seva carrera va començar quan va enviar un DVD d'esbossos a Karl Zéro, cosa que va portar a la seva descoberta. Gardin va obtenir un reconeixement públic gràcies a les seves aparicions al Jamel Comedy Club, a partir del 2006. Va presentar el programa setmanal 'Ligne Blanche' a Comédie! del 10 de març de 2007 fins al 2008. La seva obra va més enllà del *stand-up*; ha aparegut en pel·lícules com Le Chihuahua de Beverly Hills (2007), La Lisière , Low Cost i Case départ (2011), i 20 ans d'écart (2013). També va tenir un paper com a Hélène Grilloux a la sèrie de televisió WorkinGirls del 2012 al 2014. Gardin ha co-escrit Parents mode d'emploi , que es va emetre a France 2 a partir del 2013, i ha co-creat la sèrie de comèdia en format curt del mateix nom. També ha co-escrit Le Crocodile du Botswanga amb Fabrice Éboué. El talent còmic de Gardin ha estat àmpliament reconegut. Va guanyar el premi Molière al humor l'any 2018 pel seu espectacle en solitari 'Je parle toute seule,' representat a L'Européen de París, i de nou l'any 2019 per 'Bonne nuit Blanche.' També va coescriure i aparèixer a Inside Jamel Comedy Club (2009). L'any 2015, va interpretar Il faut que je vous parle! , i posteriorment va publicar un llibre amb el mateix títol l'any 2016. La obra de Gardin ha estat influenciada per l'actor nord-americà Louis C.K., i va tenir una relació amb ell del 2018 al 2022. Va fundar la seva pròpia companyia de producció, 'White Spirit,' l'any 2016, i va presentar els Molières l'any 2018 durant les discussions sobre Harvey Weinstein.

Ged Marlon, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Ged Marlon

Ged Marlon, nascut Gérard Brunettini el 10 d'abril de 1954 a París, és un humorista i actor francès. Criat pels seus avis italians, inicialment va seguir una carrera esportiva, convertint-se en campió de França júnior de lluita grecoromana. La seva primera etapa professional va incloure compromisos amb Robert Hossein per interpretar un alabarder a 'Jeanne d'Arc' i 'Potemkine'. Marlon s'inspira en Keaton, Tati, Bunuel i Dalí, cosa evident en la seva aproximació còmica única. Va aparèixer a la pel·lícula Flic ou Voyou el 1979 i posteriorment va protagonitzar el curtmetratge Mambo-scratch el 1983. Durant els anys 80, Ged Marlon va continuar ampliant el seu currículum actoral, apareixent en pel·lícules de directors com Bertrand Tavernier ( Autour de minuit el 1986), Claude Lelouch ( Viva la vie el 1984) i Gérard Oury. També va actuar a Games al Théâtre Fontaine el 1984 i va protagonitzar L'Embarras du soi , que va escriure i dirigir al Théâtre Montparnasse el 2010. Una col·laboració amb Farid Chopel va donar lloc a l'èxit de 'Aviateurs' el 1980. Sovint interpreta el francés mitjà, calb i amb bigotis, barrejant l'absurd amb la finor en les seves interpretacions. El treball teatral de Marlon inclou espectacles en solitari dirigits per Jean-Michel Ribes al Théâtre du Splendid el 1989 i Un simple froncement de sourcil , que es va estrenar al Théâtre du Rond-Point el 2002, inaugurant la sala Roland Topor. Els seus espectacles sovint exploren preguntes filosòfiques i pràctiques, fent comparacions amb Raymond Devos. La interpretació gestual és essencial, amb el seu cos que sovint substitueix les paraules; prefereix "el no dit" a "l'exagerat". Ha actuat en obres com 'Brèves de comptoir', i obres de Labiche, Courteline i Feydeau. També va presentar l'espectacle en solitari 'Ged Marlon / Solo' al Théâtre du Petit Montparnasse, que es va estrenar el 28 d'agost de 2008, explorant temes d'amor decebut amb tres personatges a la recerca de la felicitat. Ged Marlon està actualment dirigint un film titulat Les Talents d'Achille , programat per estrenar-se el 2025.

Gilles Benizio, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Gilles Benizio

Gilles Benizio és un humorista francès, nascut l'1 de juny de 1957 a Villerupt, Meurthe-et-Moselle. És d'origen italià i el 1 de juny de 2024 farà 67 anys. Va estudiar teatre a la Universitat de Censier a París, on va conèixer la seva futura esposa, Corinne Benizio, l'any 1982. Es van casar el 1985 i tenen dos fills, Elisa i Raphaël. Benizio és conegut principalment com a la meitat del duo còmic Shirley et Dino, format amb Corinne Benizio el 1988. Els personatges de Shirley i Dino van ser creats durant un taller d'improvisació amb Ariane Mnouchkine, qui va ajudar a llançar les seves carreres. El seu estil còmic implica una dinàmica on Dino es burla de Shirley per entretenir al públic; Dino es caracteritza per la seva herència italiana, sovint incorporant cançons italianes a les actuacions, mentre que Shirley és retratada com un personatge naïu que intenta explicar històries que Dino interromp constantment. Les seves actuacions solen incloure històries sobre pallassos ingènus. Van debutar a l'escenari el 1985 com a 'Achilles Tonic' i van estrenar el seu primer espectacle temàtic de music-hall al Festival Off d'Avinyó el 1988. Shirley i Dino van obtenir un reconeixement més ampli a través de les seves aparicions en els programes de televisió de Patrick Sébastien, especialment 'Le Plus Grand Cabaret du monde' del 2001 al 2004. Van rebre el premi Molière al millor espectacle d’esquetxos pel seu espectacle 'Le Duo' l’any 2003. El seu DVD 'À Marigny' va vendre més d’un milió de còpies i la seva pel·lícula 'Cabaret Paradis', estrenada el 2006, va atreure a 200.000 espectadors. El duo ha evolucionat de la comèdia a la direcció d’òperes, escenificant òperes barroques com 'Don Quichotte chez la Duchesse' l’any 2015 i 'Platée' el 2022, i més recentment 'Turandot' a Grenoble el 31 de març de 2023. Actualment resideixen a la regió de l’Ardecha.

Guy Bedos, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Guy Bedos

Guy Bedos, nascut el 15 de juny de 1934 a Alger, Algèria, i mort el 28 de maig de 2020 a París. Era un artista polifacètic, identificat com a *Pied-Noir*, terme per a les persones franceses a Algèria, i conegut pel seu treball com a guionista, humorista i actor. Nascut mentre Algèria era un departament francès, la seva família incloïa Alfred Bedos, el seu pare que treballava com a visitador de salut, i Hildeberte Verdier, la seva mare. La seva infància es va caracteritzar per la inestabilitat, amb trasllats entre cases i internats, incloent un institut catòlic a Bone i el liceu Bugeaud a Alger. La carrera de Bedos va començar a principis dels anys 50 com a part del grup de còmiques 'Bande du Conservatoire'. Va arribar a París amb la seva família al juny de 1949 i va fer la seva primera aparició cinematogràfica a *Futures Vedettes* el 1954. Per evitar el servei militar durant la Guerra d'Algèria, va organitzar una vaga de fam i va ser declarat mentalment no apte. Va debutar al music hall Bobino el 1965 al costat de Barbara, i posteriorment va col·laborar amb Michel Boujenah i Smaïn a *Coup de soleil à l'Olympia*. Bedos també va escenificar obres de teatre com ‘Arlequin poli par l’amour’ als setze anys i mig. Bedos és recordat especialment pel seu paper recurrent com a Simon, un metge, a *Un éléphant ça trompe énormément* (1976) i *Nous irons tous au paradis* (1977), aquesta darrera de la qual va obtenir un reconeixement significatiu. També va aparèixer a *Les Aventures de Bidibi et Banban*, fent d'en Bidibi, i va contribuir al setmanari satíric *Siné Hebdo*, donant suport a Siné després que el destituïssin de *Charlie Hebdo*. Políticament, va donar suport a François Mitterrand i es va traslladar a Hénin-Beaumont el 2012 per donar suport a Jean-Luc Mélenchon. Cap al final de la seva vida, li van diagnosticar la malaltia d'Alzheimer.

Gérald Dahan, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Gérald Dahan

Gérald Dahan, nascut Gérald Berthelot el 17 de maig de 1973 a Cognac, França, és un humorista, imitador, presentador de ràdio i actor francès. Va començar a demostrar el seu talent per la imitació als quatre anys. Els seus pares eren comerciants, i un d'ells va estudiar dret francès. Va adoptar el nom artístic Gérald Dahan al voltant dels setze anys, inspirat en la seva tieta materna difunta Émilie Dahan, i es va traslladar a París per perseguir una carrera en l'espectacle. La carrera primerenca de Dahan inclou guanyar el títol de "Jove Imitador de França" als dotze anys a Angoulême, i rebre el premi "Millor Jove Còmico de l'Any" a Bobino el 1992. De 1993 a 1998, va proporcionar moltes de les veus masculines per a titelles a la sèrie infantil de televisió *Les Minikeums* a France 3. També va participar en l'emissió de ràdio de Laurent Ruquier, *Rien à cirer*, a France Inter de 1993 al 2000 i va aparèixer en programes de televisió com *Vivement dimanche* amb la seva companyia "Les 6 Clones" entre 1998 i 1999. És un especialista en imitació i bromes telefòniques, creant escenaris creïbles a través de les seves transformacions vocals. Al llarg de la seva carrera, Dahan ha actuat en nombrosos espectacles teatrals, incloent-hi L’imposteur , Érection Présidentielle , Sarkoland i Gérald Dahan tombe les masques . Va crear i presentar el seu propi programa de televisió, Les missions de Gérald Dahan , a France 3 el 2006. La seva col·laboració amb Rire et Chansons va ser coneguda pels seus programes de broma telefònica dirigits a figures com Jean-Pierre Raffarin, Adrien Zeller i Zinedine Zidane. Ha aparegut a la pel·lícula La Boîte (2001) i al telefilm La famille Zappon (2005). El 2026, va estrenar 'J'imite donc je suis,' amb unes cinquanta imitacions i actuacions de piano. Actualment, interpreta un espectacle teatral en solitari sobre Molière, titulat 'Il était une voix… Molière!', que es va estrenar el 29 de març i continua el 2027, representant figures com Emmanuel Macron com a Alceste i Nicolas Sarkozy com a Molière.

Jackie Berroyer, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Jackie Berroyer

Jackie Berroyer és un actor, còmic, escriptor i periodista francès, nascut el 24 de maig de 1946 a Reims. Va passar la infància al barri de Maison-Blanche de Reims, on el seu pare treballava com a paleta i la seva mare era una dona de casa. Després de perseguir inicialment una carrera com a dissenyador industrial, va deixar aquesta professió als 25 anys. A partir de la meitat dels anys 70, Berroyer es va consolidar com a crític musical per a Charlie Hebdo, i va col·laborar amb altres publicacions com Hara-Kiri, Libération, Rock & Folk, Actuel i Rolling Stone. La producció creativa de Berroyer abasta diversos mitjans. És escriptor i ha escrit diàlegs per a nombroses pel·lícules franceses a partir dels anys 80, col·laborant amb directors com Patrick Bouchitey, Patrick Grandperret i Jean-François Stévenin. Notablement, va coescriure la primera pel·lícula de Cédric Klapisch, 'Riens du tout'. La seva obra literària també s'estén a la prosa; el 1992, va publicar 'La femme de Berroyer est plus belle que toi, connasse,' que posteriorment es va adaptar a la pel·lícula 'Tempête dans un verre d'eau'. També és conegut pels seus números còmiques, incloent una temporada de tres anys com a operador telefònic maliciós al programa de televisió 'Nulle part ailleurs,' utilitzant inicialment el pseudònim Jackie Darbois, i presentant el programa d'humor i filosofia 'Pas si vite!' a Canal+. La carrera de Berroyer inclou contribucions a publicacions satíriques com *Siné Hebdo* i *Siné Mensuel*. Va presentar el programa ‘Mélomanie’ a Le Mouv’ del 2010 al 2012. El 2006, va crear i interpretar ‘Ma vie de jolie fille’, un espectacle unipersonal humorístic i musical. La seva obra ha rebut reconeixement; va rebre el premi al millor nou talent al Festival d'Angoulême l'any 1979 per ‘Dossier Goudard’ i va ser nominat al premi al millor paper secundari masculí al Festival Jean-Carmet l'any 2012 per ‘Mobile Home’. Berroyer també és reconegut com a Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres. És pare dels productors musicals ARK i Jim Casanova.

Jean-Christian Fraiscinet, còmic de França
Verificat No reclamat
França

Jean-Christian Fraiscinet

Jean-Christian Fraiscinet, també escrit com Jean-Christian Faiscinet, és un humorista i actor francès. La seva primera etapa de vida va estar lligada al Castell de Valençay, on els seus avis eren encarregats i guies, i la seva mare també treballava com a guia; hi va passar gran part de la infància. Va recitar les seves primeres línies d'actor al castell, inicialment substituint un actor ferit en 'La Reina Margarida', cosa que va despertar la seva vocació teatral durant la joventut. El camí de Fraiscinet cap a la comèdia va començar amb la participació en els espectacles 'So i Llum' de l'estiu del poble quan era jove, experiències que van despertar el seu interès per l'actuació. Va estudiar medicina breument abans d'assistir al Conservatori d'art dramàtic de Tours, on es va graduar amb una medalla d'or després de dos anys. Van produir uns quinze espectacles, incloent-hi tres creacions originals: 'ZAP', 'Hotel dels viatgers' i 'Mona'. El 1994, va conèixer Vincent Dubois al festival de Villard de Lans, cosa que va portar a la formació del duo còmic Les Bodin's. Les Bodin’s presenta a Fraiscinet com a Christian i Dubois com a Maria, una dona autoritària de 87 anys. El duo ha actuat en escenari i en tres pel·lícules: *Mariage chez les Bodin’s* (2008), *Amélie au pays des Bodin’s* (2010) i *Les Bodin’s en Thaïlande* (2021). Fraiscinet també ha aparegut en altres pel·lícules, com ara 'J'ai faim !!!' (2001) i 'Le Démon de midi' (2005), i sèries de televisió com 'Chez Maupassant’ (2008, 2011) i 'Les Bodin's sont confinés' (2020). La granja, adquirida "per un preu de ganga", inicialment no tenia aigua ni electricitat, i va ser restaurada amb l'ajuda del veí agricultor Anthony Janvier. Fraiscinet també participa en Caméléon Production i assumeix múltiples rols a la granja, com ara actor, escriptor, cambrer i tècnic.

Còmics francesos i el món de la comèdia francesa

França té una llarga i distintiva tradició còmica, amb l'humor jugant un paper important en el teatre, el cinema, la televisió i l'espectacle en viu. Els còmedis francesos han desenvolupat moltes formes diferents de comèdia al llarg dels anys, des d'actuacions teatrals i la sàtira clàssica fins a l'actual comèdia improvisada, la comèdia d'esquetxos i el contingut en línia.

El directori de GiggleTime reuneix comediants francesos, humoristes, actors còmics, escriptors i altres personalitats associades a la comèdia francesa. Exploreu els perfils de dalt per descobrir comediants de diferents generacions i saber més sobre les seves carreres i el seu treball.

Comèdia improvisada i espectacles de comèdia en viu a França

La comèdia *stand-up* s'ha convertit en una part cada vegada més visible de la escena còmica francesa. Els còmics actuen en clubs de comèdia dedicats, teatres, cafeteries i altres llocs, presentant material que va des de històries personals i humor d'observació fins a comentaris socials, sàtira i comèdia absurda.

La escena de comèdia en francès és particularment activa a París, on els artistes poden trobar nombrosos escenaris i públics tant per a espectacles consagrats com per a noves actuacions. La comèdia també s’interpreta a ciutats i regions de tot França, oferint als còmedis l’oportunitat de desenvolupar públic fora de la capital.

La comèdia en llengua francesa s'estén també més enllà de França, amb intèrprets i públics connectats al món francòfon més ampli.

La tradició francesa de l'espectacle "un sol home"

Un dels formats distintius associats a la comèdia francesa és el monòleg, en què un còmic interpreta una producció en solitari de llargmetratge per a un públic.

Aquests espectacles poden combinar comèdia improvisada, narració d'històries, actuació teatral, personatges i comèdia guionitzada. El format s'ha convertit en una part important de l'entreteniment popular francès i ha ajudat molts còmedis a desenvolupar una identitat escènica recognoscible.

Mentre el *stand-up* francès contemporani continua d'evolucionar, la connexió entre la comèdia i l'espectacle teatral segueix sent una característica important de la cultura còmica del país.

Còmics francesos al cinema i la televisió

La comèdia francesa té una forta presència al cinema i la televisió. Els còmedis sovint passen entre actuacions en directe, interpretació, escriptura i presentació, amb molts intèrprets construint carreres a través de diverses formes d'entreteniment.

La televisió francesa ha produït nombrosos programes de comèdia, espais d'esquetxos i formats d'entreteniment, mentre que el cinema francès té una llarga història de pel·lícules de comèdia exitoses i interpretacions còmiques memorables.

La relació entre el comediant en directe i l'actuació a la pantalla és particularment interessant a França, on un còmic pot començar amb actuacions en viu abans de passar al cinema, la televisió o altres formes d'entreteniment.

Una escena còmica francesa diversa

No hi ha un únic estil que defineixi la comèdia francesa. Els intèrprets treballen en diferents àmbits, com ara la comèdia d'observació, la sàtira, la paròdia, la comèdia física, les actuacions basades en personatges, la narració d'històries i la improvisació.

Diferents generacions de còmiques també han aportat diferents influències a l'escena. Els artistes consagrats continuen apareixent al costat de còmiques novelles que utilitzen podcasts, YouTube, xarxes socials i plataformes de streaming per arribar al públic.

Aquesta combinació de comèdia escènica tradicional i entreteniment digital ha creat més oportunitats perquè els còmics francesos emergents desenvolupin el seu propi públic i estils.

Descobreix Còmics Francesos a GiggleTime

Busques comediants francesos, comediants de *stand-up* francesos o actors còmic de França? Explora l'adreçari de GiggleTime a dalt per descobrir intèrprets de diferents períodes i zones de l'entreteniment francès.

Busca un/una particular humorista o explora els perfils per descobrir noms nous. Les pàgines individuals poden incloure informació biogràfica, detalls de la carrera, actuacions, fotografies i altres fets interessants.

Sigui que gaudeixis de l'humor en directe francès, pel·lícules de comèdia, còmedis televisius, espectacles unipersonals o la comèdia francesa clàssica, GiggleTime et facilita descobrir les persones darrere l'humor.

El nostre directori continua d'expandir-se amb nous perfils, donant-te més maneres d'explorar el món de la comèdia francesa.