Friedrich Beckmann

Friedrich Beckmann, nascut el 13 de gener de 1803 a Breslau, va ser un actor còmic i humorista de personatges alemany. Va demostrar talent còmic de nen i va debutar a l'escenari als setze anys el 1820, interpretant el rei danès Harald en silenci a Der Schutzgeist de Kotzebue. Després d'aquesta aparició inicial, va treballar com a membre del cor i inspector al Teatre de Breslau des del 1820. La seva carrera va progressar quan Heinrich Schmelka el va recomanar al Teatre Königsstädtisches de Berlín el 1824, on va ser contractat. Inicialment interpretant petits papers còmiques, Beckmann va guanyar gradualment popularitat entre el públic i va rebre rols més importants.

La fama de Beckmann provenia en gran mesura de la seva obra Eckensteher Nante im Verhör , escrita el 1833. L'obra, que va arribar a una 46a edició a Berlín el 1876, comptava amb Beckmann en el paper principal i es va representar arreu d'Alemanya. Va basar el personatge d'Eckensteher Nante en un rol de l'obra de Karl von Holtei Ein Trauerspiel in Berlin . Al llarg de la seva carrera, va fer aparicions com a convidat al Theater an der Wien el 1841 i el 1845, i finalment va ser contractat per Franz Pokorny el 1845. Beckmann va contribuir a una versió de Berlín d'una farsa de llengua alemanya que fins aleshores havia estat dominada per Viena. El 1838, es va casar amb Adele Muzzarelli, una popular soubrette, i van aparèixer junts per última vegada l'agost del 1846.

Del 1846 fins a la seva mort el 7 de setembre de 1866, Beckmann va ser un membre destacat del Burgteatre de Viena. Hi va guanyar ràpidament popularitat, passant d'un intèrpret local a un humorista de personatges. Va debutar al Hofburgteatre (Burgteatre) el novembre de 1846 i va treballar com a primer còmic, dirigint també obres de teatre. Beckmann va actuar en diversos teatres, incloent-hi el Burgteatre, el Teatre Josefstädter i el Teatre Leopoldstädter, sovint al costat de figures com Alois Pokorny i Franz Pokorny. Després de la mort de Friedrich Beckmann, Adele Muzzarelli va crear la Fundació Friedrich Beckmann, destinada a beneficiar els actors alemanys. El 1894 es van establir carrers anomenats Beckmanngasse a Viena, i un retrat a l'oli de Gustav Gaul del 1873 resideix a la Burgtheatergalerie.