Victor Lewis-Smith

Victor Lewis-Smith, productor britànic de cinema, televisió i ràdio, va morir el 10 de desembre de 2022 als 65 anys després d'una malaltia breu. Nascut el 12 de maig de 1957 a Essex, es va créixer a Chadwell Heath. El seu pare era neurocirurgià i va assistir a la Universitat de York, on va estudiar música a finals dels anys 70. Durant la meitat dels anys 80, va treballar com a productor fix per a Midweek i Start The Week de BBC Radio 4, començant la seva carrera de transmissió a BBC Radio Medway.

Mentre estudiava a la universitat, Lewis-Smith va presentar un programa de televisió estudiantil anomenat 'Intimate Freshness' sota el nom de Damien Filth. També va guanyar notorietat per escalar la catedral de York i recitar la crida a la pregària musulmana, cosa que va resultar en una detenció i multa per pertorbar l'ordre públic. Va començar la seva vida professional escrivint crítiques de restaurants i televisió, juntament amb articles satírics i columnes de premsa. Entre 1983 i 1985, va presentar 'Snooze Button' a BBC Radio York, mentre que també proporcionava guions d'esquetxos per a 'Spitting Image' de Central. Treballant al costat de Paul Sparks, va crear esquetxos radiofònics que barrejaven música, efectes especials i humor escatològic, cosa que va resultar en nou premis als Independent Radio Awards de 1988.

La carrera de Lewis-Smith abarcava una àmplia gamma d'esforços creatius. Va ser propietari d'una companyia de producció anomenada Associated Rediffusion Productions Limited, adquirida el 1990, que va produir programes com 'TV Offal' (1997-1998). Va escriure i presentar 'Buy-gones' per a Club X a Channel 4 el 1989, i posteriorment va produir 'Up Your Arts' (1992) i 'Ads Infinitum' (pilot del 1996, 1998, 2000). Va contribuir a diversos projectes incloent 'Z For Fake' (2001), 'The Barftas' (2002), 'The Vicious Circle' (2002) i 'Has anyone seen Junfan?' (2002), així com narrant i produint 'Here's a Piano I Prepared Earlier' (2005) i 'Jake on the Box' (2006). Entre 2016 i 2018, va supervisar la producció de documentals centrats en Peter Cook, Peter Sellers, Kenneth Williams i Tony Hancock; addicionalment, va exercir com a productor executiu d'una sèrie de documentals controvertits presentats per Keith Allen a Channel 4. La seva producció final, 'Hitler’s Jazz Band', es va emetre al desembre de 2022.

Durant més de 15 anys, Lewis-Smith va ser el cap de crítica televisiva del London Evening Standard; també, va col·laborar com a columnista per al Daily Mirror durant una dècada. Va escriure una columna de crítica per a The Standard durant 15 anys, sovint criticant celebritats televisives amb un estil descrit com a 'letal' i 'escabros'. La seva escriptura a vegades va provocar denúncies legals i va requerir revisions; va intentar publicar la paraula "f" al diari sense èxit. Malgrat les ofertes de salaris més alts d'altres diaris de Fleet Street, The Standard el va retenir augmentant-li el sou, fent-lo finalment el seu periodista amb el salari més alt. Deixa enrere la seva esposa, Virginia, i la seva filla, Lucia. La seva veu crítica única s'eixuga enormement, i la seva obra ha tingut un impacte significatiu en la cultura britànica, influenciant còmedis com Chris Morris, Edgar Wright, Adam Buxton i Joe Cornish.