Ugo Dighero

Ugo Dighero és un actor i còmic italià amb una carrera que abasta més de 40 anys. Nascut a Gènova el 4 d'octubre de 1959, va començar el seu recorregut en les arts escèniques com a escauta amb l'ASCI Genova 10 al barri de San Martino durant la dècada de 1970. El 1979, va iniciar la seva formació formal en unir-se a l'escola d'art dramàtic associada al Teatro Stabile di Genova, i hi va completar els seus estudis el 1982.

Durant la fase inicial de la seva vida professional, Dighero va participar en una llarga temporada teatral amb el Gruppo della Rocca, i el 1980, ell i Mario Jorio van fundar la companyia escènica Oltre l'immagine. Va continuar desenvolupant les seves habilitats, convertint-se en membre del Teatro dell'Archivolto el 1986, on va obtenir un èxit crític amb 'Angeli e soli... siam venuti su dal niente....' de 1986 a 1997. Un punt de gir significatiu va arribar el 1989 quan va cofundar l'agrupació còmica Broncoviz amb Marcello Cesena, Maurizio Crozza, Mauro Pirovano i Carla Signoris. Broncoviz va guanyar ràpidament popularitat, treballant en escenari, televisió, ràdio i contribuint a la pel·lícula Peggio di così si muore .

Després de la dissolució de Broncoviz, Dighero va aparèixer en programes de varietats com Mai dire Gol i Mai dire Maik amb Gialappa's Band. Va debutar a la televisió el 1991 a Rai 3 al programa Avanzi, participant fins al 1993. La seva obra inclou papers a Tunnel (1994), co-escrivint i protagonitzant Peggio di così si muore (1995) i Hollywood Party (1996). És particularment conegut per interpretar Giulio Pittaluga a Un medico in famiglia del 1998 al 2000 i de nou del 2009 al 2013. Dighero també ha aparegut en nombroses altres sèries de televisió, pel·lícules i produccions teatrals, incloses Brancaccio (2001), 500! (2001), Quore (2002) i Criminali si diventa (2021). Ha dirigit produccions teatrals com Non ve lo do per mille (1999) i la seva seqüela el 2000, i continua actuant amb el Teatro dell'Archivolto, més recentment a Momenti di trascurabile in/felicità (2017).