Bombolo

Franco Lechner, conegut professionalment com Bombolo, va ser un actor secundari i humorista italià. Nascut a Roma el 22 de maig de 1931, al barri de Ponte, al carrer de Monte Giordano, número 13, va morir allà l'21 d'agost de 1987, als 56 anys. Provenint d'una família humil, el seu pare era un antic venedor ambulant de plats i reparador de forns, i va abandonar l'escola després del segon curs als vuit anys. Va treballar com a venedor ambulant amb el seu germà Renato, venent articles per a la llar i plats, i més tard paraigües per guanyar-se la vida. Al voltant dels 40 anys, va deixar de vendre béns al carrer gràcies a la seva carrera cinematogràfica.

Descobrit en una taverna per Franco Castellacci i Pierfrancesco Pingitore el 1975 mentre dinaven a 'Picchiottino', Bombolo es va unir a la companyia de cabaret ‘Il Bagaglino’ i va fer el seu debut teatral al Salone Margherita el 1976. Va triar ‘Bombolo’ com a nom artístic, un sobrenom d'infància inspirat en una cançó de 1932, possiblement per desafiar el *body shaming*. El seu estil còmic era principalment físic, basant-se en expressions facials, una mirada bovina i l’ús d’onomatopeies, particularment el so distintiu "Tzé tzé". Va aparèixer freqüentment en pel·lícules de gènere, incloses comèdies eròtiques i *poliziotteschi* (pel·lícules del crim), sovint interpretant papers secundaris al costat d’actors com Tomas Milian, Enzo Cannavale i Pippo Franco. Les seves actuacions amb Il Bagaglino van ser posteriorment emeses a Rai-Tv.

El Bombolo va assolir una popularitat significativa gràcies a les seves aparicions en una sèrie de pel·lícules poliziottesco, incloses les dirigides per Bruno Corbucci, com ara *Squadra Antitruffa* (1977) i *Delitto al Blue Gay* (1984). Va esdevenir particularment conegut per interpretar Venticello, un petit lladre i informador de la policia, en nou de les onze pel·lícules de la sèrie de l'Inspector Nico Giraldi. Aquest personatge es va convertir en icònic i el va establir com un actor destacat al cinema de gènere italià dels anys 70 i 80. Va aparèixer en aproximadament deu pel·lícules ‘barzelletta’ (de broma) per any durant la seva popularitat, protagonitzant més de quaranta pel·lícules i programes de televisió. La seva mort va ser deguda a complicacions d'una operació quirúrgica important després d'un atac agut de meningitis l'any 1986 que va provocar un estat de coma. La seva última aparició en escena va ser al Salone Margherita de Roma amb la companyia Bagaglino el maig de 1987.